Set Aigües es situa al escaló muntanyec que separa la Foia de Bunyol, de la Meseta de Requena. A la zona Septentrional es trobem diverses serres de Nord-Oest a Sud-Est, com la Serra de Santa María i el Pic del Tejo i alçáries superiors als 1100 metres,com el Pic de Santa María i Pel Sud llimitant amb Bunyol la Serra de Malacara i el Pic Nevera de 1118 metres, en les serres anteriors predominen els plecs iurásics molt rics en materials fóssils.
La població esta comunicada per la Autovía A-7 a 52 kms de Valéncia Ciutat
DADES HISTORIQUES
.Els iaciments neolítics del Cim de Castellar, el del Castell de Raydon o el Puntal del Capador, est testimoni que el municipi fou poblat des de temps inmemorials, més tard foren els soldats de Viriat (180 Abans Crist – 139 A.c.).
També alguns pensen que els romans li donaren el nom de “Septem Aquis”, per la quantitat de fonts que brollen arreu.
Pareix ésser que les despulles del Cid l´any 1102,estigueren al Castell del Poble en el seu transit a Castella.
També diuen que els árabs la anomenaren “Seba Amantz, amb presséncia de moltes masíes mussulmanes.Als anys 1208-1276, fou conquerida pel Rei En Jaume I que Ii va donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis el seu infant, i al 1260 fou qui doná el lloc per a poblar a Miquel Peris de Portaguerra instalan-se 30 cavallers catalans i aragonessos.En 1304 es adquirida per Jaume II i en 1425 fou donada a Berenguer Mercader i més tard esdevingué en comtat, el Comtat de Bunyol fins a l´ abolició del senyorius per les Corts de Cádis al 1812.Durant la guerra de Succesió, recolzá al Arxiduc Carles, consta-li el saqueig després per les forces de Felip V al 1706.En les guerres Carlines fou escenari d´afusellaments multiples per les forces de Forcadell.
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Sento Aguilar,Salvador Alfonso,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Vicente Aucejo,Miguel Bañuls,Manuel Bermejo,Enrique Bisbal, Jaime Bonet,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero,José Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotolí,Joan Crespo(amb cotxe),Angels Del Cerro,Manuel de Juan,Luis De Salvador,Roger Domingo, Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Eduardo García,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Carmen Guixeres,Federico Guixeres, Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda(amb cotxe),PedroMartín-Viñals,José Martinez,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Joaquin Moratalla,Agustin Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Alberto Peris,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico Albors,Joaquín Ribes,Emilio Rubio,Genís Ruiz, Aurora Santamaría(amb cotxe),Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre, Jesús SilvestreVicent Soler(amb cotxe),Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose Verdugo, Enrique Vidali Vicente Yagüe,amb cotxe),sixanta sis amb bus i cinc amb cotxe, un total de setanta un senderistes
Nova jornada senderista amb autobús, en aquest cas batint el record de senderistes que han assistit al de dinar de fi del solstici i que dona pas a les festes de Nadal.
El jorn es pressenta assolejat amb temperatura de deu graus que augmentará fins als deneu graus sense vent apreciable.
La marxa es de carácter circular amb un recorregut de 13,5 kms i desnivell acumulat de 348 metres.La ruta es pot qualificar de moderada a baixa
A les 9,26 arribem a Set Aigües, estacionant el Bus ,davant del quarter de la Guarda Civil.
D´inici hi han uns titubejos del guía, per anar per un lloc o altre, mentres Fernando Aparicio fea marxa, i a la fi es trobarem tots junts.Creuem el poble i després per un pont antic del Segle XVIII, passem de nou al atre costat de la carretera.
A les 10 estem caminant per un camí de pujada amb alguns pins. A les 10,50 parem en front unes runes.I amb el sol que lluix amb força i manprenim l´esmorçar amb el intercanvi de vins, fruts secs ,pastissos etc. I a les 11,20 estem de nou fent camí per una pista forestal,sense molta arbreda i amb matolls i sotabosc, per un terreny sec i pedregós.
A les 12.20 fem una reagrupació dels senderistes al costat de un senyal que a la dreta ens indica que a 100 metres está el Dipósit de extinció d´incendis anomenat de Deu.Continuem la marxa ara per una carretera local.A les 12.44 prenim un camí a l´esquerra, després passarem per davant d´unes cases o xalets, pararem un poc i passarem per l´entrada a la base de extinció d´incendis” Base Aérea de la Lloma de Set Aigües, de la Generalitat Valenciana” al fons podem vore una avioneta groga i roja de extinció d´incendis.Donarem un rodeig, per el vallat de la Base i anirem cap a baix quan son les tretze hores,ara el camí es quasi tot de baixada fins a Set Aigües.
Quant son les 13,20 al fons del camí están pujant per ell Aurora Santamaría i el seu marit Vicente, que començaren la marxa en sentit invers , agrupats amb ells, deixem la carretera i anem per un camí de baixada que passa per al costat d´una casa en runes i aplegarem a un área recreativa anomenada Font de la Gota i la Font de la Roca, que tenen aigües amb propietats medicinals,bicarbonatades, magnésiques i sulfuroses indicades per a malaltíes de la Pell, Estómac i Ranyó, en época de plujes, apareix una xicoteta cascada que desemboca a la Rambla del Papán.
Després de netejar-se alguns i beure aigüa altres i omplir les botelles, continuem fins a Set Aigües, per el PR-CV 360, passem per davant de la Font del “Garbanzo” o Cigró.Al cel apareixen uns núvols quant estem prop de la población a la que arribem quant son quasi les dos de la vesprada.
Al Restaurant La Tasca dels Set Canys, a on per 25 euros incloent l´Autobús, podem menjar de primer unes entrades per a tots i de segón Olla especial de la Casa, que en general ens ha agradat a tots o Llus a la planxa amb guarnició a més de darreries composades per diverses tartes molt bones, i beguda de tot tipus i cafens o infusions ,incloent els cremaets de Ron o Brandy. En aquesta ocassió el Cava i el Ví Rioja crec que anomenat Carrizal, corría a cárrec del famós Fons de Reptils i el portava el President Antoni Giner.
A la sobretaula destaquen a la taula presidencial dos senderistes ambcorbates californianesdel tipus del presentador de TV, Jose Mª Carrascal, es tractaba dels Drs. Alfonso Pérez i Julio Ponce, que les lluien de valent.Després de la sobretaula i del Brindis amb Cava, es procedix a donar per el President Antoni Giner i el Vice Roger Domingo,amb la presentació feta magistralment per Pedro Conesa de els diplomes als senderistes que des de l´any 2012, han alcançat els 1.000 kilómetres sent els següents:
Alfonso Pérez ,José Boscá,Joan Crespo,Federico Guixeres,Jose Vte. Lloréns,Agustín Munilla,Pedro Conesa,Francisco Burgos,Julio Marín,Jesús Silvestre,Enrique Vidal,Roger Domingo,Paco Borrego, Jose Mª González-Rothvoss,Juan M. Rel,Fernando Aparicio,Antonio Giner i JulioPonceque ha segut el que més kilométres ha fet amb 1.579,99 kms
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport”.
Finalment desijtar-vos a tots i a les vostres families que passeu un Bon Nadal i tingau un Feliç i Prósper Any Nou 2016 i que la Salut i la Sort ens acompanye
Salutacions i Adeu
Francesc
*******************************************************************************EXCURSION a TITAGUAS.- Ruta de las Fuentes. (11-12-2015)
Titaguas, pertenece a la comarca de Los Serranos, es un pueblo accidentado por los contrafuertes meridionales de las sierras de Losilla y el Sabinar, que forma parte del conjunto de la sierra de Javalambre y drenado por el río Turia..
La mayor parte del término (un 70%) corresponde a montes de utilidad pública de titularidad municipal. Alrededor de 4.500 Ha. están cubiertas por bosques, mayoritariamente de pinos, encinas y sabinas.
El origen de Titaguas no se conoce con exactitud. Los documentos son escasos; pero se auguran asentamientos primitivos, por cuanto se hallan en el término las reconocidas pinturas rupestres del "tío Escribano.
La primera noticia documentada es la división de los Reinos hecha por el rey Jaime I el Conquistador en el año 1240, quien decretó que las aldeas de La Yesa, Aras y Titaguas estuviesen bajo la jurisdicción de Alpuente. Entre 1230 y 1260 se produjo el asentamiento definitivo de los cristianos, cerrando así el proceso de sustitución de la población musulmana.Por tanto, la población formó parte del término general de Alpuente hasta 1729, cuando Felipe V le concedió el privilegio de Villa Real.En este municipio la banda de música "La Lira" fundada en el año 1840 está catalogada como la segunda banda más antigua de la Comunidad Valenciana. Su población actual es aproximadamente de 550 habitantes.
Personaje importante de Titaguas es Simón de Rojas Clemente y Rubio, nació en esta villa el 27 de septiembre de 1777 y murió en Madrid, el 27 de febrero de 1827, discípulo de Cabanilles, ,fue un naturalista que realizó numerosos e importantes estudios e investigaciones de historia natural. Entre las diversas responsabilidades que ejerció, fue bibliotecario del Jardín Botánico de Madrid y diputado por Valencia, en la segunda restauración de la Constitución de “La Pepa”.
Existe en Titaguas una riqueza folklórica local de impresionante importancia representada por la MOJIGANGA que se baila en Titaguas en honor de la Virgen del Remedio, sólo se bailan en las fiestas mayores, cada siete años, el escenario es la Plaza de la Iglesia donde se escenifican dos veces, delante del Ayuntamiento y delante de la Parroquia y en Algemesí, en honor a la Virgen de la Salud. Más tarde se extendió a Cataluña donde se llamó “castellers” y “muixeranga”. Cabe destacar que el origen de esta danza (junto con la “Muixeranga” de Algemesí), esta en estas tierras y que tomó como referencia una danza nuestra medieval llamada la “Dansa o ball de valencians. Esta danza se divide en dos partes, una parte religiosa y otra profana. En la primera se interpreta el Altar Mayor, el Altar Movible, las Andas, La Eme y el Pilón. La parte profana representa las actividades agropecuarias de las zonas.
Desde hace dos años el primer fin de semana del mes de agosto se celebra La Noche de lasVelas, en que el pueblo la única iluminación que tiene son las velas que hacen dibujos por las calles y balcones y es amenizada pr grupos musicales de jazz, cámara,jotas, etc., situadas por diversos rincones típicos del pueblo.
PARTICIPANTES en la Excursión:
A.Hernandez, A.Pérez, A.Pividal, A.Giner, A.Silvestre ,Aurora Santamaria, C. Gómez, ConxaLLiso, D. Fernández, E. Bisbal, E. Vidal, F.J.Guixeres, F.Aparicio, F.Borrego, F.Burgos, F.Portales, G.Ruiz, Guadalupe Sebastian, Inma Rico, J.Bonet, J.García, J.Marti-Belda, J.Silvestre, J.Moratalla, J.Minguillon, J.Bosca, J.Casinos, J.M.Osca, J.M.Gonzalez-Rothvoss, J.M.Zapater, J.V.Cotoli, J.M.Castelló, J.M.Rel, González, J.Marín, J.Ponce, L. de Salvador, L.Domingo, Mª.Carmen Esteve, Mª.AmparoAparisi, M.Aguil ar, M.Bonora, P.Conesa, P.Martín, R.Pérez, R.Domingo, Vicenta Bueso,V. Tasso, V.Yague, Virginia Leiva.
Ruta realizada el 11-XII-2015.
Tras la agrupación de los senderistas y sus automóviles tras el Casino a las 8 horas 10 minutos se emprende el camino hacía Titaguas por la autovía hasta Casinos y posteriormente carretera a Ademuz CV-35; tras unos 45 minutos aproximados al llegar al alto de la Montalbana fuimos recibidos con una densa niebla en el llano previo al pueblo, que impedía verlopor encima de la cual se divisaban algunas cimas de las montañas.
Se aparcaron los automóvilesalrededor del punto de partida de la ruta, la Fuente Vieja situada en una replaza junto a la carretera y según consta labrada en la piedra del fondo de la caseta su construcción fue en 1638.Frente a la fuente se encuentra el bar Manteca (restaurant donde se comería) y en otra esquina un bar, en donde varios senderistas se reanimaron.
Al inicio la temperatura era de 4º y 11º al finalizar, todo el recorrido estuvo con nubes y escasos claros, sin viento, con un tiempo ideal para la excursión,comenzando a caminar a las 9 horas 30 minutos desde la Fuente Vieja y tras pasar por El Cerrito (Barrio mas antiguo y en donde se inició el pueblo) y por camino ascendente y asfaltado entre campos y un montículo se llegó a la Fuente de la Zarza, con escaso caudal, ya que los pinos de su alrededor le sustraen el agua; hace años manaba suficiente caudal para abastecer al abrevadero, al lavadero, hoyen día reconvertido en merendero y el agua sobrante todavía servía para riego de los pequeños huertos de alrededor.
Desde la Fuente de la Zarza se toma la senda, que es parte del GR-37, ascendiendo entre una densa pinada de repoblación hasta llegar casi a la cima de la Loma Lugar, para luego torcer a la derecha y seguir la senda por la ladera de la mencionada montaña para llegar al Pico de la Lámpara, recorrido desde el inicio de 1,8 km, en donde en una pequeña planicie a las 10hr 15 mts se realiza el almuerzo acostumbrado; desde dicho pico se continua apreciando el resto de niebla y se divisan las aldeas del Campo Arriba, Campo Abajo y la Carrasca, pertenecientes a Alpuente. Tras 30 minutos de refrigerio se reemprende la marcha por senda, por encima de una antigua mina de caolín, que se “merendó” media ladera dejando un cortado importante, luego el camino es por pista forestal con menos pinos atravesando un cortafuegos y tras una marcha de unos 55 minutos se llega a la Fuente del Barajuelo, desde hay una vista preciosa contemplando las aldeas de Baldovar y la Cuevarruz, así como los campos eólicos de la Yesa y Alpuente, limítrofes con la provincia de Teruel; en esta fuente se realizala foto de grupo.
Reanudándose la marcha por pista de tierra, que atraviesa otra mina de caolín ya explotada hasta llegar al” cruce de la discusión”, una ruta(A) es a la Fuente del Hontanar del Herrero y la otra de retorno al pueblo por la Fuente de la Hoya Lacha (B) con visita al Rincón del Tio Escribano, en donde están las pinturas rupestres. Tras reconsiderar los pros y las contras, se divide el grupo, el A toma la dirección a la Fuente del Hontanar del Herrero siguiendo el antiguo camino que sale de Baldovar, pasando entre campos de almendros y viñas, así como por un pequeño refugio con chimenea y próximo al mismo un pequeño casalicio cuadrado en que cada una de sus fachadas figura un santo/a: San Blas, San Abdon y Senen,San Roque y Santa Bárbara y tras una subida entre pinos se llega a la fuente con buen caudal y a una altura de 1090 metros, que abastece un abrevadero y una balsa de riego, en donde un atrevido quiso nadar,en donde hubo que realizar grandes esfuerzos para poderlo finalmente disuadir (no se dice el nombre del atleta, pero creo que se supone).
Se reanuda la marcha ya de vuelta por senda entre pinos y finalmente campos de cereal y almendros, para llegar al cruce anteriormente mencionado, aunque unos ocho senderistas con la participación e información de un Directivo tomaron un atajo; tras agruparnos y ya de vuelta, un “discolo” grupo de cuatro senderistas abandona el grupo A y decide realizar un trayecto un poco mas largo por senda y visitar las pintura rupestres. El final del recorrido se realiza por un camino que pasa por la Ermita de la Virgen del Remedio, en donde este grupo solicita la expiación de sus faltas, pero llegando a la hora prevista la restaurante, a las 2 horas 30 minutos.Recorrido de este grupo 16,4 km, hay que restarle 700 mts.a los del atajo.
El grupo B desde el “cruce de la discusión” y guiados por “El Justiciero”, que según participantes del mencionado grupo había perdido la ruta de su GPS y la sapiencia del Presidente, pudieron llegar a la Fuente de la Zarza, no precisaron ir a la Ermita a redimir sus faltas. Con el tiempo sobrante algunos integrantes se dedicaron a realizar las compras de las afamadas “pastas” y vino blanco (monovarietalmerseguera) de Titaguas.Recorrido de este grupo 11,3 km
A las 3 horas en el restaurante “Manteca” tiene lugar la comida con una Olla de Pueblo, que gusto a la mayoría que la degustó y otros alternaron con Potaje, parece ser que las alubias estaban un poco duras. Segundos platos: carrillada o solomillo de ibérico o lomo y un espabilado se tomó unos huevos fritos para variar. Tras los postres, cafés solos o con alegría (toques de coñac, ron, tía Maria, etc.),” cada mochuelo volvió a su olivo”. Hasta el próximo viernes, que según me indica la Directiva hay que ir de “tiros largos”, ya que se celebrará la comida de Navidad.
Alfonso Pérez
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 4 DE DESEMBRE DE 2015 DES DE BICORP-BARRANC DE MORENO.
SITUACIO GEOGRAFICA
A Bicorp en la Comarca de la Canal de Navarrés, es pot accedir per la Autovía A-7,prenint després la CV-580. Es un municipi declarat per L´ Unesco,patrimoni de la Humanitat per el seu Art Rupestre, localitzat principalment a la Cova de L´Aranya
Bicorp, es troba situat entre el riu Escalona i el Massís de Caroig en un xicotet promontori i rodejat pel meandre que forma el Barranc de Moreno.
Ses masses forestals estan formades per el Pi Carrasc i el Pí Roden amb sotobosc dens, amb freixes ,aliaga, romer,llentiscle,margalló, espart i enebre entre altres.
En quant animals, perviuen per les condicions del terreny,la cabra montesa o el mufló i altres com el porc senglar,els conills, les raboses, l´ áliga reial,llebres ,perdius,,el mussol reial,la serpent escala i bastarda i també l´escurçó (víbora),
A Bicorp s´accedeix per la A-7 i després per la CV 580.
..DADES HISTORIQUES
. Pareix ésser i segons consta documentalment les alqueries mussulmanes de Bicorp i Benedriz.foren donades l´any 1259, per Rei En Jaume I a Sanxo Martin d´oblites.Bicorp es va fundar per els árabs, amb el nom de Buquerben que vol dir “fill de Al-Ben Bucar”, encara que els primers pobladors segón les mostres trobades a la Cova de l´Aranya i les Coves del Barranc de Moreno, L´Art Llevantí rupestre data de entre 9000 i 1400 anys A.C-
A principis del Segle XVI el senyor de Bicorp En Lluis de Castellar Olim de Vilanova, primer Baró de Bicorp participá activament en el combats de Xátiva, de l´alçament popular integrat en la Germanía, contra el sistema feudal. L´expulsiódels Moriscs al 1609, va significar merma de población,que després es va poblar amb gent provinent d´Aragó i Balears
A mitjans Segle XX, la población té una acusada emigració a altres zones del país per l´escas rendiment agrícola i mancança d´industrie
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Salvador Alfonso,Vicente Aucejo,Enrique Bisbal, Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Angels Del Cerro,Manuel de Juan,Luis De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban, Eduardo García,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss, Federico Guixeres, Jose Mª Latorre,J.Vte. Llorens, Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,PedroMartín-Viñals ,Jose Martinez,Jorge Minguillón,Agustin Munilla, Jose Mª Osca,Lourdes Palop,Vicent Palmero,Alfonso Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico,Emilio Rubio,Genís Ruiz, Jaime Sanchez, Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre i Enrique Vidal. un total de quaranta tressenderistes.
Nova jornada senderista amb autobús, El jorn es pressenta assolejat amb temperatura onze graus que augmentará fins a pujar als 19 graus.
La marxa de carácter moderada amb trams dificils i amb pedres esvaroses en el Barranc Moreno. El recorregut ha segut de uns 14 kms. Amb desnivelll acumulat de 425 metres.
Anécdota amb diferents relliscades sense consequéncies excepte la de Lourdes Palop que al relliscar i caures recolzant-se en la má es va produir un trencament de monyica ,confirmada a data de hui. Fou atesa rapidament pel seu marit metge i altres companys de professió. També al dinar va tindre problemes amb l´estómac Vicente Lloréns ,atés pel senderista i doctor Julio Ponce, esperem que els dos afectats es restablixquen lo abans possible.
A les 9,45 arribem a Bicorp a on es queda l´Autobús, anem per la carretera fins a un senyal a l´esquerra que ens indica a Ruta del Barranc Moreno PR-V 173, e iniciem la pujada per un camí. Passarem per al costat d´una casa amb un gos, a la dreta, continuem cap amunt per una pista forestal,a les 10,07 un senyal a la dreta ens indica la adreça a Casa Canillas i el Barranc Moreno que per a on anem. El camí ara es més estret amb matolls i pins.
A les 10.26 arribem a un lloc amb pedres grans junt al camí ,lloc que aprofitem per esmorçar amb el consequent intercamvi de vins, fruites, fruts secs i pastes i caféns, fá solet i se está molt bé . La gent aprofita per a llevar-se roba de damunt.A les 10,45 reanudem la marxa,continuem pujant suaument, el camí s´estreta i es transforma en senda, plena de molta vegetació.
Anem ja junt al Barranc, que el tenim baix i podem vore algunes basses d´aigüa. Pujem per amunt i podem vore algunes coves en les roques amb algún forn o construcció. A les 12,19 estem junt a unes reixes de protecció a on es suposa hi han unes pintures rupestres de dificil percepció.
Tornem de nou per a aplegar al punt a on trobem un senyal que ens indica a ma dreta per el PR-V 173, la Cova de Calicanto que es a on anem.Trobem a les 12,46 una altra senyal que ens indica el paratge del “Buitre o Voltor”, que va de Oest a Est pel Barranc Moreno, amb llocs de molta profunditat amb roques calisses que suen aigüa per les seues parets.Arribem a la cova de Calicanto quasi a l´una del mig dia , cova més ben conservada amb unes reixes de protecció i açÍ si poder vore algunes pintures rupestres.
Després ja baixem i anem per el llit del Barranc a on ex produeixen diferentes caigudes de senderistes, sobre tots perque hi ha moltes pedres negres esvaroses, que farán que es puga relliscar a la més mínima. En el Barranc hi han algún tram perillós per el que hi ha que anar concentrat , a més tenim que agafar-se a les rames o matolls per a baixar algún ribas, ja son les 13,20 quant estem al llit del Barranc. A les 13,53 fem un descans en el Barranc per a reagrupar-se, coneguda la caiguda de una senderista.Després reprenim la marxa i arribem a la fi del Barranc Moreno, ja per una senda i després camí forestal, a les 14,46 ja podem vore el poble de Bicorp i a les 14.56 arribarem al lloc a on está l´autobús.
Quasi a les quatre arribarem al poble de Anna a on está el Restaurant Gastro Bar la Plaza, passant per davant del Palau de Cervelló , una joia arquitéctonica.
Al Restaurant dinarem per 21 inclós el Bus i cremaets de primer plat : L´Arroç al Forn, Gaspatx Manxéc, Fidehuá, o Ensalades i de segón Llomello Ibéric al Forn, anelles de Calamars o Embotit al Ou, a més de beguda ,cervesses , vi, llimonada i darreries de la casa o fruita i cafens.Propera marxa a Titagües poble amb arrels del senderista Dr. Alfonso Pérez.
.I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport “ Salutacions i Adeu
Francesc
********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 27 DE NOVEMBRE DE 2015 DES DE SINARCAS-SINARQUES.
SITUACIO GEOGRAFICA
Sinarques situada al llímit de la Provincia de Conca, entre les serres D´Utiel ,el Pic de Ranera i la vall del Túria,drenada per la Rambla de la Torre que continúa al Sud al terme d´Utiel desembocant al riu Magre. Constituïda per una planura de sediments terciaris , ambs monts amb volta vegetació de pins, quejigo, sabina ,romer i aliagues.
S´accedeix per la A-3 , enllaçant amb la N-330
DADES HISTORIQUES
En el Neolítichi havien assentament urbans en la zona deLa Llacuna. Després a l´Edat del Bronze trobem un poblat important al Cerro de la Relamina, amb restes de murades dels pobladors Ibers.Destaca la Estela Ibverica, lapida funeraria que es troba al Museu Arqueológic de Valéncia.
Dels iaciments iberics hi ha que destacar dos un al Tossal de Sant Cristófor i al Tossal de Carpio.També hi ha iaciments importants de l´Epoca Romana.
Del periode mussulmá alguns restes amb algún tresoret amb monedes d´or i argent.
Sinarques fou conquerida al Segle XIII per Pere II d´Aragó. I després ambel Rei En Jaume I perteny a l Regne de Valéncia i fou el net d´aquest que atorgá a Senarques la Carta Pobla el 23 de Març de 1304 amb 70 pobladors,copia del document que es troba als arxius de la localitat, que des de la Reconquesta forma part del Regne de Valéncia, cosa que no ocurreix amb les restants poblacions de la Comarca Utiel-Requena
.
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manuel Bermejo,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos,José Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Angels Del Cerro,Luis De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Federico Guixeres, Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals(amb cotxe per raons personals)Bautista Micó,Jorge Minguillón,Joaquin Moratalla,Agustin Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra, Jose Mª Osca,Alberto Peris,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico Albors,Joaquín Ribes,Emilio Rubio, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose Verdugo, Enrique Vidal, Vicente Yagüe i Jose Mª Zapater. un total de cinquantai dossenderistes
Nova jornada senderista amb autobús, en aquest cas amb un ´autobús que estrenarem el darrer divendres, estrenant també la nova modalitat de pagament del dinar i Bús feta diligenment per Pedro Conesa.
El jorn es pressenta assolejat amb temperatura deu graus que augmentará fins als di-vuit graus en contra de les previsions amb un pronstic de vent i fred, tenim una molt bona temperatura al llarg de tot lo día.
Després de creuar el terme de Sinarques anant fins al llimit de Conca a Castella la Manxa, l´autobús retorna fins a Sinarques i per un camí molt estret a l´esquerra en el que cap un vehícul a soles , arribem a l´Ermitori a les 9,43 a on estaciona l´autobús i el cotxe de Pedro Martín Viñals.
De seguida troben un panell que ens indica el Senders i Camins de Sinarcas i parla sobre l´Ermitori de Sant Marcos i Sant Mateu i també de la Font de Sant Marcos, i del Barranc del Regajo , amb un paisatge molt boni, i baixem per el costat de l´Ermitori, una baixadeta pronunciada fins a arribar a una pista forestal per la que continuem.Trobem un senyal que indica per el PR-CV 124.2 a Las Viñuelas, al fons es veu el paisatge tot plé de pins.
A les 9,58 deixem la pista i entrem per una senda estreta plena de vegetació amb moltes enfiladisses, que se emboliquen en el peus o cames i aixina sobre les 10 estem en un Mirador , lloc per a fer fotografiés. Després baixem de nou per el mateix camí fins a entrar de nou a la pista forestal, son les 10,24. I aixina apleguem al Barranc del Regajo que porta poc cabdal pero cristalí i junt a una Casa amb una bancada a on posa en una placa El Regajo . Com son vora les onze del matí aprofitem per a llevar-se roba de damunt i esmorçar amb el clasic intercamvi de vins, fruts secs i dolços.
A les onze i vint estem de nou de marxa , seguint la vorera del Barranc , el qual tenim que creuar de seguida, el camí es molt bonic encara que hi molta fullarasca i enfiladisses.
La marxa es pot catalogar de baixa amb un recorregut quasi tot plá de uns 12,6 kilómetres, de carácter llineal amb solament la dificultat de creuar varies voltes el Barranc i amb el problema afegit, de uns quants troncs que estaven en mig del camí i dificultaben el pas.El camí te molta verdor amb les plantes típiques de la zona. També hem pogut vore que en dies passats l´aigüa ha fet una destrossa en moltes plantes del sender, riberenques al Riu.
A les 11,30 trobem una casa al costat del sender , continuem perl cami i topetem amb un gros tronc uns els passem per dalt i altres per baix. Continuem pel sender.Sobre les dotze tornem a creuar el Barranc amb alguna dificultat, continuem pel sender tots en fila india i arribarem a un punt en que no es posible continuar i segons els guíes donades les dificultats, es decidix tornar per el mateix camí..Aixina reprenim la tornada en els consequents creuaments del Barranc.
Sobre les 13,30 passem per la casa a on abans haviem esmorçat, pasarem per la dreta de la mateixa i anirem per la vorera esquerra del Barranc cap amunt, per un sender que está a uns sis metres d´alçária, els guíes parlen amb Paco Burgos que va per el sender de baix , a la fi confluirem tots junts i per un camp de nogals, creuaren per un pontet de ciment a l´altra banda del Barrranc, continuem aixina i a les 13,50 passem per l´ Area Recretativa del Regajo ,un área gran amb taules i bancs, que te dos fonts a on omplim les botelles , descansem una miqueta i continuem la marxa i de nou creuem el Barranc per un Pont.
En el Pont agafem una pista forestal, a on un senyal ens indica el PR-CV 124.2.4 a L´Ermitori de Sant Marcos 1 Km. I en Sentit opost per PR-CV 124.2 a la Toba y Los Yesares 2,5km. Nosatros continuem cap a l´Ermitori per la pista cap amunt, després deixarem la pista i per una senda amb un trosset de pujada arribarem a L´Ermitori, a les 14,30 , a on está l´autobús, agarran-lo per a anar a dinar al Restaurant el Tollo d´Utiel, amb un gerent molt conegut de Alfonso Perez.
Al Restaurant el Toll a on per 22 euros incloent l´Autobús, podem menjar de primer Gaspatx Manxéc, Fesols verds amb pernil i all,Sopa de Marisc o Ensalada variada i de segón Ragut de Vedella,Xulletes torrades,Embotit amb Ou, Abadejo amb Pisto, a més de les darreries corresponents, com Flam de la Casa,Gelat o Fruita del Temps, a més de begudes de tota clase incloent el Cremaet; com estavem en taules de sis, no sa fet la el parlament de sobretaula,fen- lo en el Bus.
Aprofite l´ocassió per a dir,que la Llicensia de la Federació, es pot traure també per Internet sense cost afegit, a travers de la Web de la Federacio Valenciana de Muntanya, la meua dona i jo des de fa anys, la estem tragent per Internet i posem com a Club el de Vents de Muntanya , que es una tenda que está al Carrer Actor Mora,23 Valéncia,46009, carrer que travessa la Avinguda de la Constitució i després passem per allí a replegarles, sense pagar res, i si vols comprarte algo i si no no tens cap obligació.
Després de dinar tots a l´Autobús a on el Vice, Roger Domingo ens explica la propera marxa a la Serra Calderona amb cotxes, el divendres próxim
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport”
Salutacions i Adeu
Francesc
********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 20 DE NOVEMBRE DE 2015 DES DE COFRENTES “RUTA VOLCANICA I CASTELL”.
Cofrentes, situada a la confluència del rius Xúquer i Cabriol, al Oest de la provincia de Valéncia en la zona muntanyosa, amb un antic fenomen volcànic situat al “Cerro de Agras”.A Cofrentes s´accedeix per la A-3 i després per la N-330
DADES HISTORIQUES
A les terrasses dels dos rius avant esmentats es troben al aire lliure, silez considerats mesolítics. Des de la romanizatció, es troben cerámiques comuns de terra sigilata, restes d´un dolio i peçes de teler en lo Castell de Basta i en altres llocs.
La zona de Cofrentes fou conquerida pels castellans i adjudicada a l´Infant Sancho.Al 1.281 es quant passa al Regne de Valénciaper acord entre Anfós X de Castella i Pere III el Gran. Al 1329 Anfós IV el Benigne va concedir la Vila a sa Dona Leonor. I al 1369 Pere El Ceremoniós la va reintegrar al patrimoni reial.Després Joan I la va vendre al Marqués de Villena i al 1403 passá a mans del Duc de Gandía.
Durant la administració borbónica es va crear la Governació o Corregiment de Cofrentes que comprenía tot lo Vall de Cofrents i varios pobles de la Canal de Navarrés, la dita demarcació fou suprimida al 1833.
En la Guerra borbónica les tropes s´apoderaren del Castell ,si bé el poble continuá sent partidari de l´Arxiduc Carles.El Castelll fou destruit a la Guerra de l´Indepéndencia i varen ésser reparats varios torreons i murades durant les guerres carlistes.
.
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Miguel Bañuls,Enrique Bea,Manuel Bermejo,Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotoli,Angels Del Cerro,Luis De Salvador,Manuel De Juan,Roger Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Federico Guixeres, Jose Mª Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra, Jose Mª Osca,Vicent Palmero,Lourdes Palop,Alberto Peris,Alfonso Perez, Julio Ponce,Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma (cuñada) Rico Albors,Emilio Rubio,Genís Ruiz, Aurora Santamaría,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose Verdugo, Enrique Vidal, Vicente Yagüe i Jose Mª Zapater. un total de cinquantaquatre senderistes
Nova jornada senderista amb Autobús, en aquest cas amb un autobús més nou digne dels senderistes.
El jorn es presenta assolejat amb temperatura d´inici de catorze graus que pujará fins al vint- i cinc graus, al llarg del día.La marxa será de carácter circular ,excepte la pujada al volcá.Es pot qualificar de moderada-baixa amb un recorregut de quinze kilometres.
A les 9,38 apleguem amb el Bus al lloc de eixida. A les 9,42 trobem uns senyals de fusta que ens indiquen la adreça cap al Volcá i les Cases d´Alcance. Nosatros ens dirigim primer cap al volcá. Més avant unes atres senyals indiquen la ruta volcánica tenint el Cerro de Agras a 1,1kms. I les Cases d´Alcançe a 2,7 kms. El sender per al volcá es el PR-CV 379, están el Cerrro de Agras a una alçária de 527 metres. Mes avant un atra senyal indicant el Cráter del Volcá, continuem cap amunt per una pista forestal, passem per al costal de com si fora un refugi per al ramat , també hi han alguns troncs tallats, a l´esquerra podem vore al fons el dos forns de la Nuclear de Cofrentes en eixe moment hi han unes llaugeres boirines per la Vall, que abans des de l´autobús les podiem haver vist al llarg de la carretera.
A les 9,54 un altre panell ens parla sobre les cendres del Volcá, estem acostan-mos al Volcá , un altre panell ens diu sobre les roques del Volcá. Continuem pujant i a la fí a les 10,12, arribem a la Zona del Cráter del Volcá i trobem una roca o cudól que diuen que la vá llançar el Volcá, el lloc es propici per a fer-se fotografíes del Grup i com hi ha una gran explanada aprofitem per esmorçar amb intercanvi de productes,fruts secs ,vins ,pastes i cafens, també com la temperatura va pujant es llevem roba de damunt.
A les 10,44 iniciemla baixada per la pista forestal camí a les Cases d´Alcance a 1,9 kms i al riu Cabriol a 2,2 kms, trobem la senyal i anem a l´esquerra de la mateixa, el camí en general es molt bonic i está ple de verdor i pins.A les 11,25 un senyal ens indica un centre de acollida equestre a 8,8 kms.També en direcció oposta está el Riu Xúqer i a 1,9kms l´Area Recreativa i a 4,4 kms l ´Embarcador. Ara agafem un camí més sec que transcurrix per la vorera del Riu Cabriol, amb zones plenes de canyes i ja podem vore el riu a l´esquerra que transcurrix amb les aigues tranquiles.
Més avant un senyal ens parla del Bosc Mediterráni.A les 11,50 trobem una senyal indicant la Central Hidráulica i el Poblat del Salt de Basta per el sender PR-CV380. A les 12.03 el Grup fa un descans junt a unes cases que hi han abans de creuar el Riu Cabriol per un pont.Creuem el pont i podem vore que les aigües baixen amb més força que abans.Després tenim una xicoteta pujada, que ens portará a un Area Recreativa.
Sobre les 12,30, a la part dreta en lo alt podem vore les groses tuberies que pujem l´aigua a la Central Hidroelectrica.En aquest moment ens queden 3,8kms per arribar a Cofrentes, a 3kms está el Poblat del Salt de i el Balneari de Hervideros a 2,9 kms, per el Sender PR-CV 380. A les 12,48 esl Balneari es troba a1,2 Kms a la dreta. Hem passat per baix de un alt viaducte de la carretera i a les 13 hores , arribem a un área recreativa a on hi han taules de fusta i bancs amb gespa molt verda junt al Riu Cabriol. Hi ha també una Font ,aprofitem per a beure , fem un descans i fotografíes , trobem junt al mateix lloc uns treballadors forestals. Continuem de nou la marxa, en front tenim al immens Castell de Cofrentes e iniciem la darrera pujada arribant al poble un poc abans de les catorze hores al Restaurant Torralba .
Al restaurant a on per 21 euros inclós l´Autobús, prenim bé de primer Gaspatx manxéc, L´Olla de verdures i porc o Ensalada variadai de segóns , Llomello al Forn,Cuixa de pollastre al forn,Fogoner planxa(paregut al Abadejo) o Embotit amb Ou.En general del gust dels senderistes, a més ví, llimonades , aigüa i alguna cervessa, amb darreries com pinya natural o cremes i caféns, sense incloure el cremaet per un euros més m encara que alguns no han pagat l´euro i ho va tindre que pagar el fons de reptils , a on sempre sobren diners.
A la sobretaula varen parlar de la propera excursió a Sinarcas-Senarques el divendres próxim.
Salutacions i Adeu
Francesc
*******************************************************************************VIERNES 13 NOV. 2015.
Excursión a CHOVAR-Barranco de Ajuez-Mina de Cinabrio-Nevero de Castro
CHOVAR se encuentra en la pleno corazón del Parque Natural de la Sierra de Espadan a una altura de 415 mt sobre el nivel del mar, con una población actual de alrededor de 350 habitantes .
En su término municipal se han encontrado restos de la edad del bronce en la partida de Bellota, y un poblado ibérico en la cima del monte Rubial.
Sin embargo, la actual localidad es de fundación musulmana como denota el trazado irregular de las calles. Además, la primera mención escrita de la localidad se produce cuando el rey de la taifa de Valencia, Zayd Abu Zayd se interesa por la recién fundada localidad de Chóvar, que se había poblado por vecinos del castillo de Bejís.
La ruta parte de Chovar por el PR-CV-138.Ruta circular 10,600 km., se inicia al nivel de 414 mt. y se llega al punto más alto tras la subida Nevero y posteriormente a las trincheras y el corta fuegos 827 mt, que se alcanzan tras un recorrido de unos 6 km. de recorrido. El desnivel acumulado fue de 646 m. Se inició el recorrido a las 9 horas 30 minutos finalizando a las 13 horas 45 minutos, habiendo realizado una parada de 40 minutos para el almuerzo y otros 10 minutos en el nevero, por lo que se caminó alrededor de 3 horas 30 minutos. Dificultad media, sobre todo en la senda de bajada por estar muy descarnada por las recientes lluvias, ya que en esa zona se alcanzaron alrededor de los 150 lt/mt cuadrados en pocas horas.
Tras el agrupamiento en la playa de Alboraia, partida en caravana pasadas las 8 hrs 30 mnt, desviándonos a la altura de Puzol por la autovía Mudejar, con salida posterior a la altura de Soneja, para por la carretera se llega a Chovar, lugar de inicio y final de la excursión.
Tiempo soleado, no niebla, temperatura alrededor de 19º al inicio a 23º al final del recorrido
Participates:
AgustinMunilla, AlfonsoPérez, AmparoAparisi, AngelVicente Tatay, VicenteYagüe.Pividal, AntonioEsteban, AntonioGiner, AurelioSilvestre, JesúsSilvestre, AuroraSantamaría, CarlosGomez, ConxaLliso, DanielFernandez, EmilioRubio, EnriqueBisbal, EnriqueVidal, FedericoGuixeres, FernandoAparicio,FranciscoPortalés,GinésRuiz,GonzaloGomis,GuadalupeSebastián,JaimeBonet,JorgeMinguillón,JoséBoscá,JoséLatorre,José Mª Osca,José Mª Zapater,JoséMª.Gonzalez-Rothvoss José R. Gimeno,José V. Llorens, JoséVerdugo, Juan M. Rel Juan Miguel Castelló, JulioMarín, JulioPonce,Lourdes Palop Luis de Salvador,Manuel De Juan,MarianoAguilar,PacoBorregoPedro MartínViñals, RobertoPérez, RogelioDomingo,Vicente Palmero
Tras un aparcamiento con un poco de despiste por parte de algunos de los participantes (Si se descuidan aparcan en mitad del puerto de la carretera de Chovar aEslida).Se inicia la ruta desde el pueblo en dirección este y tras atravesar el pequeño embalse de Ajuez, con aguas turbias consecuentes a la cantidad de tierra arrastrada por las recientes lluvias, comienza la senda que discurre entre bosque de alcornoques, de algunos de ellos cuelgan unas trampas (bolsas con un deposito en su fondo) desconozco que fin tienen, aunque es de suponer? que contienen una feromona para atraer algún tipo de plaga y sirven a su vez de testigo.
La serpiente multicolor continua ascendiendo atravesando la fuente F resca con escaso flujo. A lo largo de este primer recorrido se aprecian alcornoques centenarios monumentales junto con otros de menos edad a los cuales les han extraído su corteza y hasta después de 12 a 14 años no se les vuelve a realizar la extracción del corcho.
Tras una hora de recorrido se hace la parada reglamentaria para realizar el almuerzo, ya que alguno de los participantes durante la subida estuvieron a punto de desfallecer por hipoglucemia.
Se reanuda de nuevo la marcha llegando tras un pequeño descenso a lo que fue la mina de Cinabrio, con sus restos de vagoneta, rieles de hierro y la entrada al yacimiento, cerrado por un enrejado; a lo largo de la excursión y en diferentes partes del trayecto volvimos a pasar por el muelle de carga y escombreras. Estas minas estuvieron activas hasta finales de la década de 1960. Tras la vista reemprendemos senda y camino forestal hasta el Nevero de Castro (Termino de Alfondeguilla), estando bordeado el camino de gran cantidad de setas, predominando las variedades de las Amanitas (Phalloide, Muscaria,Caesarea…) y en menor cantidad el rebollon (se supone,ya sabremos del resultado cuando sean consumidos por un atrevido excursiornista).
Por fin se llega a la Nevera de Castro, muy bien reconstruida y rodeada de trincheras ,las cuales nos acompañaran durante bastante tramo en el recorrido de vuelta, correspondían a línea defensiva del ejercito republicano XYZ, que iba desde Almenara a Santa Cruz de Moya, correspondientes a la Guerra Civil. La nevera se sometió durante nuestra estancia a una prueba de sobrecarga humana, con veleta acrobática incluida, que fue superada.
Ya de vuelta por la pista forestal del Hembrar y tras degustación por una minoría de excursionistas de madroños (arbutusunedo, este último nombre indica que solo se coma uno, por ser la fruta silvestre comestible que puede producir un estado de embriaguez al comerlos en cantidad de ahí también el nombre de borrachines, de suerte que no hubo ningún embriagado pese a degustación abundante), se llega de nuevo a Chovar, para comer en el restaurante La Carbonera, en donde además de comer se hizo venta de lotería. Tras el pago de los manjares servidos por el dueño y una camarera “jacarandosa”, el grupo fue obsequiado con un décimo de lotería por parte del restaurante, número 79705, al ser el regalo un Martes y 13, esperamos que al menos seamos afortunados con la pedrea.
Gracias por vuestra atención, hasta otra.
Alfonso Pérez .
********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 6 DE NOVEMBRE DE 2015 A YATOVA “RAMBLA QUIXAL-EL FRESNAL I LAS MORATILLAS”
SITUACIO GEOGRAFICA
A Yátova s´accedeix des de Valéncia per la A-3,prenint després la CV-427.Yátova forma part de la Comarca de la Foia de Bunyol a una alçaria de 438 metres damunt del nivel de la mar.També per el Pic de “los Ajos” a 1.000 metres a la Serra Martés , es travessada per el Sender Internacional GR-7.
DADES HISTORIQUES
La comarca té jaciments de la Edat del Bronze al lloc conegut com “Los Castillejos”
En l´época romana la comarca va perteneixer a la Hispania Citerior, després a la Edetania i amb els musulmans al Rei Zeyan fins a 1245, després Atava(Yátova) junt a Macasta (Macastre) i Alboraig (Alborache)
.Després de passar per mans de Ferrán d´Antequera fou comprada per 15.000 florins per Anfós V, qui per raons económiques va vendre al seu cambrer Berenguer Mercader que mes tard fou Baró o Comte de Bunyol.
En el Segle XVI, la comarca s´oposá a Les Germanies i amb l´expulsió dels moriscs la comarca es quedá despoblada.En el Segle XVII s´ínstal-len en la comarca 33 repobladors procedents de Mallorca.En el segle XVIII la comarca recolça a l´Arxiduc Carles. Després de la Batalla d´Almança, passa als domini Borbónics.En el segle XIX, es produeix l´invasió dels francessos, les guerres carlistes i de nou la recuperació económica de la comarca.
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
La ruta començá amb un aplec a la gasolinera Repsol a la A-3 eixida Godelleta, a les 8 del matí, aplegant a Yátova sobre les nou del matí.
El jorn es pressenta assolejat amb temperatura d´inici de uns 16 graus , que arribarán a quasi 24 graus al llarg del día.
Aixina a les 9,10 començem a caminar en un lloc que hi ha una placa indicant el Camí de las Moratillas. La duració de la marxa finalitzará a les 14,45 aproximadament amb una distancia recorreguda de 19,1 kilómetres i 600 metres de desnivell, podent-se qualificar la ruta de baixa-moderada.
Anem per una pista ampla i amb molt de verdori a les 9,30 arribem a un pontet sobre el Barranc que porta més aigüa de lo corrent per les passades plujes. Ens aturem un moment i es fan algunes fotografíes i els guies decideixen que tenim que fer marxa enrere i no podem fer la ruta assenyalada per les dificultats que ens pot crear l´aigüa a l´hora de tindre que creuar el Barranc.
Fem marxa enrere i la ruta es transforma de circular a llineal, es dir tornarem per el mateix lloc. Ales 9,35 estem pujant per un sender més estret, continuem pujant entre pins i matolls, a les 10,34 agafem una pista forestal i a les 10.50 estem en una zona molt ampla amb pins i moltes taules i bancs de fusta, aprofitan el lloc per esmorçar amb el intercamvi de vins , fruts secs, dolços etc. En l ´área ens trobem amb uns treballadors de la Generalitat Valenciana que esmorçem també i fan unes brasses en un lloc autoritzat per a fer foc.
A les onze i quart es hora de moure. Trobem uns senyals que a l´esquerra ens indica que a 2 hores i10 minuts es va al Campament de Tabarla de la antiga O.J.E i a la dreta al Rebollar en 3 hores.Nosaltres continuem per la pista forestal i pasarem per davant d´una casa amb varios cotxes estacionats i quasi deu gossos lladrant.
A les 11,44 uns senyals ens indiquen el Sender GR-7, a l´esquerra al “Collado Royo” primer i després a la aldea de El Rebollar i a la dreta per el Sender PRV-190, a la Fuente Umbría(Area Recreativa a 10 minuts i a Buñol per la Ruta Pico Nevera Malacara 7 hores 25 minuts. Ara anem de baixada cap al Fresnal
A les 12,12 trobem una senyal de fusta , que ens indica a la dreta la Microreserva de Flora de El Fresnal i la Umbría de la Font del Roser, que es la adreça que prenim.
A les 12,32 junt a una casa i la Rambla de Quixal prenim les fotografíes del grup, en aquest punt hi ha una casa junt al Barranc es el punt per el que teniem que haver tornat en cas de que hagueren fet la ruta circular per el Barranc i ara de nou tornem per la mateixa ruta de anada i cap amunt quan son les 12,40. Mes avant tornem a vore el Cartell que fa referencia a la Microreserva del Fresnal i l´Umbría de la Font del Roser.
A les 13,19 estem arribant a la fi de la pujada del camí i passem junt a unes casa en runes i en moments arribem de nou a la pista forestal ampla i plana, son les 13,46 i el sol está calfant prou. A les 13.52 passem de nou per l´Area Recreativa de las Moratillas i a les 14 hores prenim a la dreta el sender que ens conduirá de baixada al lloc a on tenim els cotxes, arribant a les 14,48.
Després agarrem els cotxes i anirem a dinar a Alborache-Alboraig al Restaurant Els Avets a on per 10 euros, de primer Gaspatx Manxéc, Arroç de Senyoret,Crema de Carabassa u Ensalada variada i de segón Pollastre al Forn,Costelles al Forn, Lluç Planxa o Embotit amb Ou. I darreries com carabassa o crema etc, a més de begudes com cervesses, ví, aigüa etc i caféns o té i per un euro més el famós cremaet de Ron, molt bó per cert.
A la sobretaula Roger Domingo es va adreçar als senderistes i va dir quatre notes a tindre en comte:
La 1ª) Curs d´Orientació per a senderistes despistats,2ª) Inscripció fora de plaç per a inscriur-es dins del termini en cada marxa.3 ª) - Un euro per cremaet.4ª) Propera marxa el divendres que bé a Chóvar-Xóvar i la 5ª) Que si ens permitixen, la afexig jo i es el reciclatge dels guíes, per a tindre clares les rutes a seguir incloent les variacions per causes climatológiques.
.
I açó ha segut tot per hui.
“Fent Senderisme , fem Sport”
Salutacions i Adeu
*******************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 30 D´OCTUBRE DE 2015 A HORTUNAS-CANYO RIU MAGRE
SITUACIO GEOGRAFICA
Hortunas de Arriba, es troba a16 kms de Requena i es una pedanía de la mateixa unida per la CV-429, que va des de la Portera a Yátova,abans també es parlava de Hortunas de Abajo , pero hui en dia son quatre cases en runes. El Riu Magre bordeja la població en una Vall ,la de Hortunas que se estén al llarg de cinc kilometres de Nord –Est a Sud-est
DADES HISTORIQUES
Hortunas abans va ser una devesa i un espai d´aprofitament ramader,sobre tot de bestiar oví fins al Segle XVIII, malgrat aixó també es va aprofitar en explotacións agrícoles la seua vega, trobant-se restes d´habitat des de l´ época romana, produint-se una gran expansió agrícola a la fi del Segle XVIII, amb un augment de la població
A mitjans del Segle XX , la zona fou objecte de repoblació forestal, predominat el matoll i el bosc en la vessant Nord i els brots de plantes i pinedes joves en la vessant Sud.Hi ha una cooperativa vinícola, la de Sant Isidre Llaurador ,establerta a la localitat. També el riu va permetre establir dos molins u el de la Marina , aigües amunt i l´altre el Molí de Hortunas de Arriba, junt al poble aigües a vall.
Hortunas es caracteritza per els depósits de materials procedents de les serres i sediments del cuaternari que ha portat el riu.
..DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar(A),Fernando Aparicio(B),Paco Borrego(A),Pepe Boscá(A),Paco Burgos(A)Juan M. Castelló(A),Pedro Conesa(A),Luis De Salvador(B),Roger Domingo(A),Luis Domingo(A) Antonio Esteban(A)Daniel Fernandez(B),Javier Garcia (A)Jose R. Gimeno(A),Antoni Giner(B)Carlos Gomez(B),Gonzalo Gomis(B),Julio Gonzalez(A),Conxa Lliso (B)Alfonso Hernandez(B),Jose Mª Latorre(B),Julio Marin(A), Francesc Martí(A),Pedro Martín-Viñals(A),Jorge Minguillón(A),Agustin Munilla(A),Roberto Perez(B)Miguel Piá(B), Julio Ponce(A),Francisco Portalés(B),Juan Rel(A),Emilio Rubio(A),Miguel Sanchez(A), Aurora Santamaría(A),Guadalupe Sebastián(B),Aurelio Silvestre(B),Jesús Silvestre(B) , Enrique Vidal(B)i Vicente Yagüe(B). un total de trenta nousenderistes
Aspectes del recorregut
Nova jornada de senderisme amb desplaçament amb els cotxes des de el punt de encontre Gasolinera Repsol en la A-3 , da on eixim a les 8 del matí.
Amb temperatura d´inici de uns 12 graus, que després pujará fins als 20 graus en un jorn assolejat i clar.
La marxa de hui, té dos variants, la A amb el grup majoritari composat per 21 senderistes, de carácter circular amb 20,92 kilometres de recorregut i la B ,amb 15 senderistes, de carácter llineal de 19,4 kilómetres , les dues rutes de dificultat mitjana- baixa, amb quasi tot el recorregut bordejant el Riu Magre,per cert amb aigües un poc brutes per contaminació,encara que la “web” de l´Ajuntament de Requena diu que des de fa uns anys están netes, fins a la Pressa del Riu.
A les 9,18 apleguem al poble de “Hortunas de Arriba”,pedanía de Requena .
No més eixir del poble hi han titubejos en el cap del grup i el grup nombrós seguint a Antoni Giner , anirán pel marge de la dreta del riu Magre, un atre grupet,encapsalat per Roger Domingo , el seu germá. Jose R. Gimeno ,Julio Gonzalez i Francesc Martí anem creuant el riu pel marge dret, per una senda i després camí i a les 10 ,arribem a un punt en el que a l´atra banda es troba el grup majoritari que arriben a un punt que no poden continuar per dificultat del terreny i tampoc podem creuar el riu per la seua profonditat i amplaria del riu i tenen que continuar enrerei vindre per el camí que nossatros habiem agafat. Un d´ells Paco Burgos si que troba un lloc per a creuar el riu i es junta amb nosaltres.
En el punt abans esmentat aprofitem per a escomençar a esmorçar esperant a la resta del grup. Estem a una explanada gran i amb assolejada.
A les 10,30 apareix la resta de grup i aprofiten tots per esmorçar , amb intercamvi de productes. A les 10,50 el grup es mou ja de nou, anant per la vorera del riu cap amunt, per un camí vert , encara que amb herbes amb moltes punxes. Sobre les onze passem per davant de la Font del Pi, que quasi no es veu i que te un xorret molt xicotet. El recorregut te algunes xoperes amb tons ocre , que li donen un aspecte molt bonic si bé es nota ja molta fulla en terra.
El camí está plé de plantes aromatiques com el tomeu i el romer o romaní, més avant passem per al costat de una casa gran en restauració, despres el camí es fá més gran. A les onze i vint creuem el riu , amb un xicotet salt d´aigua que queda a la dreta. Continuem el camí per vora riu que ara es troba encaixonat .
A les dotze , al costat del camí trobem les restes d´un voltor amb les seues ales, ara el camí s´estreta i en un moment tenim que pujar per un tram amb unes pedres, es l´únic tram amb xicoteta dificultat. Continuem avant i arribem a les 12,30, a la anomenada “pressa” del riu, lloc a on la gent aprofita per a traure fotografíes.
Ací hi a un lloc en que Roger Domingo pensaba pujar en plá escalada, pero per esser un poc tard o per la dificultat del terreny desistix del seu intent. I Aixina tornem tot el grup pel camí d´anada, fins a un punt sobre l´una del mig día en que aprofitem per a fer-se fotografiés del grup i es el punt en que el Grup B, torna a l´esquerra per el mateix camí d´anada i el Grup A, anem pujant per la dreta pel l´atre recorregut,que a la 13,23 hores transcurreix per una pista forestal ampla i sense dificultat, sobre 13,30 passem junt a uns camps de vinyes negres crec que de la vaietat Bobal i es aprofitat per alguns senderistes com Pedro Martin per a tastar els raims que resulten ser molt dolços, els camps de vinyes tenen un tó roig o fucsia que li dona certa bellesa, continúen més avant per la pista forestal ara més estreta i plena de pins, poc a poc la pista es transforma en senda son les 14,30, ara ja estem prop del poble i a les 14,45 ja el divisem, arribant en breus moments.
Des de “Hortunas de Arriba”, anirem a la Portera,altra pedanía de Requena a on dinarem al restaurant Casa Bar La Sarten a on per 10 euros hem dinat de primer plat Gaspatx ,Arroç de Poble( amb carn de porc i bajoques que son fesols pintes)que estave molt bó,Puré de Carabassí o Ensalada Mixta i de segón Embotit a la brassa amb Ou,Llomello amb samfaina, Sardines a la brassa o Calamars, amb dolços de darreries, beguda de tota classe , cervesses , vi, llimoná i aigüa a tot i plé i cafens. En general la gent ha quedat molt satisfeta amb el menjar.
Després unes paraules de Roger Domingo preguntant si estavem satisfets amb el menjar amb resposta unánime i descripció de la propera excursió amb cotxes a la Ruta del Queixal i dinar a Alboraig, prenim el camí de tornada a Valéncia.
Salutacions i Adeu ,
Francesc Marti
********************************************************************************************
23-10-2015 - Subida al Cerro Calderón desde la Puebla de San Miguel
"Una jornada épica"
Aprovechando que 24 senderistas se habían desplazado para pasear plácidamente por el Valle de Arán, otros 21 aguerridos senderistas, aleccionados por el Vice Rogelio, nos conjuramos para ascender al punto más alto de la Comunidad Valenciana, el Alto de las Barracas o Cerro Calderón, de 1836 metros.
El selecto grupo de senderistas no daba para llenar un autobús grande (que no hubiera podido pasar por aquellas carreteras del fin del mundo) ni tampoco un autobús mediano, por lo que se decidió el traslado en coches particulares, con la siguiente nómina, por orden de inscripción:
José Vte. Llorens, Luis de Salvador, Antonio Esteban, Javier García, Jorge Minguillón, Vicente Andreu, José Mª Latorre, José Boscá, Ernesto Blasco (N), José R. Gimeno, Genís Ruiz, Pedro Conesa, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, José Vte. Cotolí, Enrique Vidal, Gonzalo Gomis, Rogelio Domingo, Luis Domingo, Aurora Santamaría y Vicente Yagüe.
Punto de encuentro junto al casino, salida a las 7:30, lista descontrolada, itinerario libre hasta la Puebla de San Miguel, llegada caótica: Primeros en llegar, por Titaguas-Losilla, a las 9:15, el motorista imprevisible, a continuación, algunos coches de la vía Sinarcas-Ademuz sobre las 9:45, y los extraviados de esta vía, pasadas las 10:15. Finalmente, hubo un coche asilvestrado (hermanos Silvestre) que optó por quedarse en Ademuz.
El único bar de la Puebla de San Miguel estaba cerrado por reformas. En la calle había dos personas y tres gatos, como única fauna. El pueblo tiene Archivo Municipal, Museo Etnológico y Centro de festeros.
Este pequeño grupo ( Los Silvestres Julio y Aurelio, junto con Gonzalo Gomis) renunciaron al Cerro Calderón para no retrasar más a los compañeros y se conformaron con un bucólico paseo Ademuz-Vallanca-Ademuz siguiendo el curso del río Bohilgues. Estadísticamente serán tratados como grupo B.
Datos relevantes de la ruta, facilitados amablemente por José R. Gimeno, que actuó como liebre para el grupo A:
· Recorrido de 18,73 Km, con 1021 m de desnivel acumulado.
· Características: 10 Km por encima de 1500 m (1,8 Km por encima de 1750 m). 4,5 Km con pendiente de subida superior al 10% y 4,1 Km con pendiente de bajada superior al 10%.
· Inicio sobre las 10:20, parada de 25' a las 11:30 para almorzar y otra parada significativa en el vértice geodésico para hacer fotos y ver el paisaje. El resto fueron paradas fisiológicas menores y para dar servicios de asistencia y fisioterapia a los perjudicados.
· Los más rápidos completaron el recorrido en 5:02 hrs de movimiento. Los más lentos en 5:45 hrs. Llegada al restaurante a las 17:30 hrs
Para el grupo B se registraron 12,35 Km de recorrido y 181 m. de desnivel
La ruta
La ruta se trata de un bonito recorrido por uno de los parajes mejor conservado de la comunidad, que bien merece el esfuerzo realizado. Es un paisaje de alta montaña junto a la sierra de Javalambre, enclavado en el Rincón de Ademuz. Es circular, partiendo de la Puebla de San Miguel (a 1100 m.) asciende de forma continuada hasta lo alto del Cerro Calderón (no puede llamarse Pico). Una parte del recorrido está señalizado como PR-CV 131.8 "La Ruta del Alto de Las Barracas".
Partiendo de la plaza de San Miguel junto a la Iglesia, empezamos a andar por la carretera hacia Losilla y cuando llegamos a la Casa del Forestal, a nuestra izquierda y antes de la Ermita, vemos una fuente y un poste indicativo de la ruta, con dirección a la Fuente Javandal y Collado del Buey, Por la senda, a nuestra derecha, queda el Barranco del Chorro. Pasamos junto a la fuente y el antiguo lavadero, seguimos por la derecha de un campo de cultivo hacia las señales de PR que vemos frente a nosotros. Continuamos hasta que llegamos a la Fuente de Javandal con su abrevadero. Después el camino se empina hasta que enlaza con una pista. Seguimos esta pista ancha por nuestra izquierda. Enseguida vemos otro abrevadero, a nuestra derecha. Más adelante la pista hace una curva hacia la derecha y encontraremos a nuestra izquierda un poste con la las indicaciones al mirador Mirar Bueno, que no visitamos por el retraso en el inicio de la ruta, y continuamos sin parar hasta llegar a las sabinas casi milenarias de "Las Blancas" donde, casi exhaustos, encontramos un hermoso paraje para almorzar (sin vino), con fuente y abrevadero.
Después de almorzar volvemos a la pista hasta que vemos el desvío a la izquierda que baja al Barranco de la Saladilla, por la ladera norte del valle. Esta senda es preciosa por su vegetación y las vistas a los valles que se nos ofrecen al frente. La vegetación singular contribuye a la belleza del recorrido, destacando las sabinas albares y a las sabinas rastreras. También se pueden contemplar ejemplares de pino silvestre a partir de los 1600 metros.
Encontramos una bifurcación en la que continuamos por nuestra derecha (aquí fue donde se perdió Rogelio y sus compañeros en una ocasión anterior) junto a un poste bajo con señales blancas y amarillas. Cuando llegamos al lecho del barranco continuamos por nuestra derecha y llegamos a un cruce de barrancos, a nuestra derecha el Barranco de la Casica y a nuestra izquierda el Barranco de la Saladilla, por el que seguimos junto a unos postes bajos con señales blancas y amarillas. Por el lecho del barranco, junto a la señal de camino equivocado de PR, llegamos a otro abrevadero, con un pequeño depósito de agua "para paliar los efectos de la sequía en la Comunidad Valenciana". Seguimos por el barranco, en el que se aprecia una tímida senda, que no tiene gran pendiente pero asciende de forma continuada, poniendo a prueba nuestra preparación física. Y llegamos a otro abrevadero, con su fuente o manantial cubierto como si se tratase de un aljibe.
La senda sigue por la derecha hasta el Collado del Buey, donde hay un refugio, pero nosotros seguimos por la pista por nuestra izquierda un tramo, hasta que nos desviamos a nuestra derecha, prácticamente monte a través, buscando unas fitas de piedras, que nunca encontramos. Finalmente avistamos la señal del vértice geodésico, que nos guía hasta lo más alto, al Alto de las Barracas o Pico Calderón de 1836 metros de altitud. Fotos a los trepadores y disfrute de vistas panorámicas de la sierra de Javalambre
La bajada parecía más amigable en principio, aunque carente de señalización, y, llevados por los GPSeros damos bandazos a izquierda y derecha en busca de la senda que nos lleve al famoso pino Vicente, llamado así, como explica el cartel, en honor a un guardia forestal (Vicente Tortajada) que se opuso fuertemente a su tala. Admiramos este árbol monumental, tanto por el grosor de su tronco (3,90 m de perímetro), como por sus tres garras o ramas principales, y con una edad estimada de de 250 años. Avistamos el Pico Gavilán, en cuya cima hay una caseta con un guarda forestal de vigilancia y un pequeño observatorio meteorológico. Seguimos nuestro descenso, por la pista forestal hacia nuestra izquierda, con señales del PR, pasando por la Majadica y, junto a una señal del Pino Vicente, tomamos una senda a la derecha y tras cruzar un barranco llegamos al cruce con la pista forestal cementada que baja del Pico Gavilán. Continuamos el descenso por la pista cementada -muy indicada para las dolencias de menisco- y seguimos viendo carteles explicativos de la flora. A nuestra izquierda tomamos un desvío, señalizado con piedras, que nos proporciona un sendero con vistas sobre el valle donde está la Puebla de San Miguel. Algunos ilusos, a la vista del pueblo, piensan que estamos próximos a nuestro destino. Nada más lejos de la realidad, pues estamos todavía a casi 400 metros por encima del pueblo, que se bajan en unos 4 Km. La bajada, por una casi inexistente senda, erosionada por las torrenteras de agua y el paso de senderistas y otros animales, se hace penosa para jubilados y/o personas maduras. Enlazamos finalmente con la pista que dejamos anteriormente y, pasando junto a la Santica y la Ermita de San Roque, llegamos hasta los coches aparcados en la plaza de San Miguel.
La excursión se remata con 17 Km de coche por carretera estrecha y virada que nos permiten llegar al restaurante Domingo, en Ademuz, a las 17:30, como se menciona más arriba. Allí coincidimos con el grupúsculo del río Bohilgues, que salía de saborear una copiosa comida. Pese al retraso (hora de merendar), en el restaurante fuimos amable y puntualmente atendidos, pudiendo elegir entre los platos del menú del día. Muy celebradas fueron las lentejas y...sobre todo...el codillo!. El precio de 12,50 € + IVA fue redondeado a 15 € para compensar el desvío horario.
Otras incidencias
No hubo caídas ni desvanecimientos de importancia, afortunadamente, ya que carecíamos de equipo médico. Solamente el heroico Ernesto Blasco, debutante en el grupo, sufrió un tropezón, emocionado al dar el último paso del descenso, recibiendo su bautismo de sangre. ¡Bienvenido!
Enrique Vidal
Enrique Vidal
******************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LAS RUTAS POR EL VALLE DE ARÁN Y PARQUE NACIONAL DE AIGÜES TORTES DESDE BOI (del 19 al 23-10-2015)
El lunes día 19 de octubre salimos con cuatro coches doce senderistas y con un microbús otros doce senderistas; a las 15 horas estábamos comiendo en el restaurante Era Lucana de Vielha, los veinticuatro que a continuación reseño por orden de inscripción:
Antonio Giner, Francisco Burgos,José Mª. Gonzalez-Rothvoss, Juan M. Rel, Juan M. Castelló, Julio Ponce, Jaime Sanchez, Jesús Martí-Belda, Mariano Aguilar,Francisco Portales,Francisco Borrego,Fernando Aparicio, Julio Gonzalez,Vicenta Bueso, Julio Marín, Alfonso Pérez, Tomás Burgos, Pedro Martín, Virginia Leiva, Eliseo Garcia, Carlos Gómez, Guadalupe sebastian, Pepe Casino y su esposa Juana.De las rutas no voy a hacer una descripción porque necesitaría varias páginas; cada ruta tiene un paisaje y características diferentes, pero todas ellas de gran encanto y belleza, y especialmente en esta época que los distintos árboles caducifolios toman los colores ocres y rojizos, y también el encanto de los pueblos e iglesias, típicos del Pirineo; de las cinco rutas, solo la de los Lagos de Colomers, que es de dificultad alta, las demás son de dificultad media y fácil.El día 19, después de comer, hicimos un paseo por los pueblos de Unha y Artíes;El orden de las rutas las alteramos del orden programado, teniendo en cuenta las previsiones meterológicas, que gracias a Dios hemos tenido buen tiempo sin lluvia, (los día s 21 y 22 tubimos que abrigarnos al máximo, pues hacia mucho frio. La señora del restaurante me dijo: "El tiempo que habéis tenido es como su os hubiese tocado la loteria",y yo le dije: es verdad, nosotros a donde vamos siempre tenemos buen tiempo, yo pienso que Dios nos protege, porque hacemos una buena actividad, en beneficio de todos.El día 20 nos dirigimos 23 (Carlos Gómez tuvo que marcharse por fallecimiento de un familiar), a Bausen, que es el pueblo que conserva las caracrerísticas típicas de las casas del Valle, -no ha tenido construcciones para el turismo-; desde Allí hicimos la ruta del "Hayedo Carlac", andamos 8 klm.; p or la tarde después de comer nos dirigimos a Es Borde para visitar y hacer la ruta de Uelhs deth Joeu y Artiga de Lin,,precioso lugar; andamos unos 2'5o km.
El día 21 hicimos la ruta de "Els Llacs de Coloners", esta ruta fue la de mayor dificultad por el desnivel y la ruta con muchas piedras; el grupo "B" hizo antes de la comida del medio día, el itinerario corto hasta el Llac Long y refugio de Colomers a 2.170 m. de altura, y recorrieron 5'50 km; se quedaron por allí haciendo fotos: Virginia Leiva, Juana y Antonio Giner, y luego se bajaron en espera del regreso de los del Grupo "A", que fueron el resto de senderistas que recorrieron 8 km.; comimos en la area de picnic de la "Montanheta".
Por la tarde, después de comer recorrieron la ruta de "Aigües Tortes de Colomers": Eliseo, Julio Marín, Juan Rel, Mariano Aguilar, Virginia, Pedro, y Antonio Giner; recorrieron 2.200 km.
El día 22, nos desplazamos hasta Boi, donde subimos en tres táxís para subir a la parte del "Parc Nacional de Aigües Tortes", desde donde se inicia la ruta,_ después del "Llac de la Llebreta"-; iniciamos la ruta, todos menos Jaime Sanchez y Vicenta Buesdo,- por estar ambos lesionados, después de la ruta de Colomers-; comimos al medio día en ruta; el grupo "A" recorrió 14 km, y el grupo "B" recorrió 12 km ( Virginia y Antonio). porque no subieron al "Llac Redó", se quedaron paseando por el "Llac Llong",
Por la tarde se visitó las iglesias románicas "Patrimonio de la Humanidad", de Boi y Taull, recorriendo tambien los magníficos pueblos, típicos del Valle.
El día 23 regresaron después de desayunar nueve compañeros porque tenían asuntos el sábado, estos fueron: Francisco y Tomás Burgos, Pedro, Virginia, José Mª., Pepe Casinos y su esposa Juana, Fernando Aparicio, y Paco Borrego.
E resto que son los catorce restantes: Antonio, Eliseo, Julio Marin, Julio González y su esposa Vicenta, Julio Ponce, Alfonso Pérez, Jesús Martí Belda, Paco Portales, Guadalupe sebastian, Mariano Aguilar, Juan M. Rel, y José M. Castelló, se dirigieron al Pla de Beret, desde donde iniciaron la ruta de "El Santuario de Montgarri"; el grupo "B" (Antonio, Eliseo y Julio Marín). que tenia prisa por regresar a casa después de comer, acabaron la ruta antes, subiéndose a un coche, e hicieron 10 km, el resto hicieron la ruta completa e hicieron 12'70 km.
El sábado día 24, regresaron el resto en el minibús, antes del desayuno, con el fin de ganar tiempo para el regreso.
Este resumen compacto de la mucha actividad senderista que hicimos, y con la gran cantidad de fotos que hicimos, servirán como recuerdo de estas maravillosas rutas.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
********************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 16 D´OCTUBRE DE 2015 A ARES DEL MAESTRE(CASTELLO) SITUACIO GEOGRAFICA
Ares del Maestre o del Maestrat está situat a la Comarca de l´Alt Maestrat a Castelló, població situada en un promontori, coronat per les runes d´un Castell, des de que es domina el paisatge muntanyós que la rodeja
Ares es una estribació del Sistema Ibéric amb un relleu abrupte plé de “moles” a uns 1.220 metres d´alçária.S´accedeix per la Carretera CV-151, després prenint la CV-10 i posteriorment la CV-15
.
DADES HISTORIQUES
L´ Historia d´Ares comença a la Prehistoria amb l´ aparició de l´Art Rupestre Llevantí, aparegut a la Cova Remigia. El Castell té restes ibérics, a més també possiblement fora un enclavament Romá, segons aparició de pedres amb inscripcions inédites romanes al campanari del edifici gótic de l´Ajuntament.
Ares fou destruída, fortificada i engrandida pels mussulmans.A l´ any 1170 fou conquerida per Anfós II i es Pere II d´Aragó qui dona sa Carta Pobla.
El rei En Jaume I, la reconquerix definitivament al 1.232. Al 1234 passa a mans de l´Ordre del Temple, sent uns dels seus caps i al ésser dissolta la dita Ordre per decisió papal passá a l´Ordre de Montesa
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manolo Bermejo,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Jose Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Angels Del Cerro,Luis De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Alfonso Hernandez,Jose Mª Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Pedro Martín-Viñals,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Javier Oltra,Vicent Palmero,Miguel Piá,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Joaquín Ribes,Emilio Rubio,Genís Ruiz,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Pepe Verdugo, Enrique Vidal,Jose Mª Zapater i Vicente Yagüe. un total de quaranta nou senderistes
Aspectes del recorregut
Nova jornada amb Autobús i després de les diferents parades que inicia el recorregut des de la primera parada a les 7,30 al Palau de Congressos i finalitzará de retorn a Valencia prop de les 9,15 de la nit a causa d´un accident ocorregut a les 17,30 a la altura de Sagunt entre un camió de mercaderíes i un altre amb cárrega perillosa, que ha fet que el viatge de tornada fora eterna.
La ruta de hui ha tingut dos parts de carácter circulars , la primera de carácter baix i la segón de carácter moderat, El Grup A ha recorregut uns 12.7 kilómetres i el Grup B, 6,7 kilómetres.
Sobre les 10 del matí després de pujar,l´Autobús les curves del Port d´Ares, arribem a Ares del Maestrat, amb una temperatura d´inici de uns 10 graus, al llarg del día hem tingut sol amb bona temperatura que ha fet que tinguerem que llevar-se roba d´ abric, perque no ha bufat vent gelat
Creuem el poble i en un furgó móbil ens trobem dins a una vaca. Mes avant passem per davant de l´Antiga Escola d´Ares.Començem a pujar i trobem un cartell amb indicació del Paratge Natural de la Mola d´Ares amb totes les seus característiques.
Més abans unes atres senyals , a l´esquerra a la Nevera per la Mola a 3.270 metres, per el Sender SL-CV 48 i a la dreta a la Nevera pel Single a 1.179m.Nosaltres anem cap a la Mola i a les 10,43 trobem un lloc per esmorçar, després de l´intercamvi de productes , com fruts secs , begudes ,fruites etc., continuem la marxa passades les onze, cap al cim a on están situades unes antenes, arrivant al Plá de la Mola a les 11,25, molt prop d´ací es troba el vertex geodésic , punt per a fer-se fotografíes el grup, al fons en direcció Nord , podem traure diverses panorámiques entre elles la monumental població de Morella.
Ara anem de baixada, quan a les 11,51 estem davant de la Nevera construcció del Ségle XVI, per enmagazetmar la la neu a l´hivern.Més avant passen per la Nevera dels Regatxols amb un xicotet estany i una casa amb un Ll avador.
Més avant una indicació al Barranc i la Fonts dels Molins,ara estem apropan-se a la població d´Ares, arribant a les 12,30.
Ací conclourá per al Grup B integrat per Luis de Salvador,Antoni Giner ,J. María González-Rothvoss,Alfonso Hernandez y Jesus Martí-Belda, després ells anirant pel poble i pujarant al Castell.
La resta del Grup o Grup A, després de travessar Ares, passem pel Portalet de les Roques i a les 12,35 trobem un Cartell que ens indica el Camí dels Molins i per un camí de ferradura recorregem els cinc Molins Fariners, que aprofitaben l´aigüa mitjançant una bassa que la retenía
. El sender es circular i té 5.603 metres, de alçária máxima de 1.196 metres imínima de 890 metres, amb un desnivell acumulat de 728 metres.Anemde baixada i a les 13,21 trobem un senyal que ens indica el sender SL-CV45, cap al Molí Sol de la Costa, el camí es pedregós i a les 13,30 arribem al Moli, construcció restaurada , como si es tractara de una casa rural, podem observar unes caves i una gran roda de molí. Continuem la marxa ara cap amunti ja comença a ser pesat per a alguns el pujar. Més avant a les 13.43 trobem el Molinet del Bassot amb unes construccions. A les 13.50 un altre Molí, que té com si fora una escalinata de pedra.
Continuem pujant i ara es el torn del Moli de la Roca,pareix ser del Segle XVI. El nom a lo millor es perque está junt a la Roca. D´açí cap amunt hi ha un tram amb escalons de fusta que fa que algún tinga que fer una alt en el camí , fent un descans sobre tot algún senderiste que hui s´iniciava, continuem pujant , hem passant per un tram amb desprendiments baix del tot. A les 14,15 pareix que estem arribant a la fí, pero encara falta.
A les 14,38 ja trobem un senyal que ens indica a 200 metres Ares, e instans després creuem el Portalet de entrada a Ares, anant al Restaurant anomenat Hotel d´Ares, a on per 22 euros per cap incloent l´Autobús.Tenim de primer bé Olla d´Ares molt bona per cert, Canelons, Entremessos o Amanida mixta i de segón Vedella amb setes que a fi eren xampinyons. Conill amb salsa d´armetla, Embotit amb ou o Lluç planxa amb salsa verda,a més beguda sense cap de privació ,vi ,aigüa o cervesses i darreries, com cuallada amb mel, etc, o cafens. A la fí es repartiren algúns diplomes de senderistes que faltaven per repartir-se, acompanyat per una copa de Cava a cárrec del fons de reptils.
Després ja sabem tots , sobre les 17,30 retornem amb arribada eterna ,aplegant a Valéncia, passant les nou de la nit per un accident entre camions a la altura de Sagunt.
I açó ha segut tot per hui.
“Fent Senderisme , fem Sport”
Salutacions i Adeu
Francesc
*************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION DE HOY, 2 DE OCTUBRE DE 2015.MANZANERA. RUTA DEL RIO TORRIJAS
Asistentes: Agustin Munilla, Alfonso Pérez, AngelPividal,Angels del Cerro,Antonio Giner, Aurelio Silvestre, Aurora Santamaría, BautistaMicó, Carlos Gómez, Eduardo García,Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Fernando Aparicio, Francesc Marti, Francisco Portalés, Gonzalo Gomis, Guadalupe Sebastián, Jaime Bonet, Jaime Sanchez-Plumed, Jaume Climent, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, Jorge Minguillón, José Boscá, José Latorre, José Mª Osca, José Mª Zapater, José Martinez, José Vte. Lloréns, Juan M. Crespo, Juan M. Castelló, Julio Marín, Julio Ponce, Juan Rel, Luis de Salvador, Manuel Bermejo, Miguel Bonora, Miquel Faus, Pedro Conesa, Pedro Martín, Pepe Casinos, Rogelio Domingo, Salvador Alfonso, Vicente Tasso, Vicente Tatay, Vicente Yagüe y el cronista de hoy, Vicente Andreu. En total, 49 senderistas.
Tiempo: Excelente; una vez más, fallaron los meteorólogos. Los impermeables y chubasqueros no salieron de las mochilas. Cielo despejado. La luna, iniciando el cuarto menguante nos vigilaba a lo lejos. Temperatura al inicio 12 º para llegar a unos 20/22º al mediodía.
Recorrido: Prácticamente llano pues la subida acumulada fue de 74 m. En total, 13,400 km. Una excursión cómoda, de las que le gustan a nuestro Presidente (“somos senderistas, no montañeros…”).
___________________________
La ruta que hemos realizado se inicia en Manzanera, población situada en la comarca Gúdar-Javalambre, en la provincia de Teruel y puede ser calificada como fácil, apta para todos, discurriendo junto a la ribera del río Torrijas. Es lineal, por lo que hemos vuelto por el mismo camino de ida.
La ruta transcurre por dos tramos claramente definidos, un primero más llano que es conocido como la Senda fluvial río Torrijas y que nos llevará hasta el Balneario "El Paraiso" y un segundo tramo, desde aquí hasta la Fuente del Gavilán. Este último es más entretenido y frondoso que el primero y se denomina "Ruta de las Fuentes" ya que se pasa por tres de ellas, la de las Especias, el Cañuelo y el Gavilán.
Partimos de Manzanera a las 9,45 h. –dado que el autobús llegó a las paradas con un cierto retraso-, tras habernos entretenido unos minutos tomado un café en el bar del restaurante donde comeríamos más tarde- . Saliendo de la población, en un centenar de metros nos desviamos por un camino que transcurre junto al río Torrijas. Allí encontramos un panel informativo sobre el primer tramo de nuestra ruta de hoy. En todo momento tendremos a la vista este modesto río de aguas claras. A nuestra izquierda podremos observar el Cabezo con sus 1401 metros. Disfrutamos de este camino junto al río, con la compañía de los chopos, algunos de ellos monumentales. Pasamos junto a un parque de multiaventura, que parece estar abandonado. La pista continua cercana al rio. El agua del río Torrijas salta y corretea salvando pedruscos y pequeños obstáculos a lo largo del recorrido. Su rumor nos acompañará durante el trayecto. Tras cruzar una pequeña área de descanso, después de unos 3 kilómetros desde la salida, llegamos a la altura de la población de Los Cerezos, que veremos a nuestra derecha; seguimos por la pista junto al río, con dirección al Balneario El Paraiso donde llegamos hacia las 10,45h. Allí almorzamos en buena armonía, con los intercambios acostumbrados y media hora más tarde reanudamos la marcha.
Tras unos cien metros caminando por la carretera llegamos a una curva en la que vemos un poste que indica el camino de las Fuentes de Manzanera. Aquí, empezamos la segunda parte de la ruta, algo más “senderista” que la que acabábamos de realizar. Iniciamos una ligera ascensión, esta vez por estrecha senda y pasamos junto a unos corrales algo abandonados en donde encontramos unas sorprendentes señales de tráfico -límite de velocidad 50 km y prohibido adelantar (¿?)- Todo este tramo está poblado por sabinas y los montes cercanos por abundantes pinares. Tras la ligera ascensión bajamos hasta el cauce del río, lo cruzamos sin problemas y un poste nos indica que hemos llegado a la Fuente de las Especias -posiblemente escondida por alguna parte pues el cronista ignora si alguien la pudo ver-.
Continuamos nuestra ruta, esta vez en dirección a la Fuente del Cañuelo. Este tramo es más frondoso pues caminamos por tupidas pinadas. Vamos acercándonos a la carretera de Manzanera a Torrijas. Nos encontramos con un cruce de sendas, una que llega a la Sabina del Desmayo, pero continuamos al recto en dirección a la citada fuente. Encontramos bonitos rincones en este tramo de ruta. Llegamos, por fin, a la Fuente del Cañuelo –apenas un pequeño chorrito de agua- y a su área recreativa. Continuamos la caminata por un frondoso sendero. Nos dirigimos ahora a la tercera fuente del recorrido, la conocida como Fuente del Gavilán. En las proximidades de la fuente del Gavilán encontraremos los rincones más bonitos de toda la ruta. Una serie de cascadas y caídas de agua nos sorprenden a cada paso. Bonitas pozas de agua cristalina invitan al baño, al que no se atreve AngelPividal, nuestro hombre-anfibio, dicho sea cariñosamente. Por fin llegamos al área recreativa de la fuente del Gavilán. Con edificio de paelleros y gran cantidad de mesas de piedra esparcidas por toda la zona. Quizá, hace tiempo, fue lugar de acampada de la OJE, según comentamos algunos.
Tras un breve descanso comenzamos nuestro camino de regreso por el mismo recorrido. Llegamos al cruce en donde encontramos el desvío a la Sabina del Desmayo, ahora a nuestra izquierda; cruzamos el río y salimos a la carretera en donde un pequeño panel nos da alguna información sobre las características de las sabinas y de éste ejemplar en particular que está catalogado como "Árbol monumental" de la provincia de Teruel. Tiene de especial el que sus hojas caen como si de un sauce llorón se tratara. El árbol mide unos 9 metros de altura y se calcula que cuenta con 500 años de edad. Era el lugar idóneo para la llamada foto de grupo por lo que los fotógrafos de hoy –con la destacada ausencia del cariñosamente llamado “Rotovator”, hoy en “ignorado paradero”- no desaprovecharon la ocasión de disparar sus cámaras.
Dice la leyenda que, al trasladar la imagen de la patrona común de las dos localidades de Torrijas y Manzanera, se desencadenó una intensa tormenta que hizo temer por la imagen de la virgen, así pues, los portadores decidieron refugiarse bajo el cobijo que ofrecía una sabina en el camino. Pronto comenzaron a caer rayos alrededor de donde se encontraban y las ramas de aquella sabina temblaron y quedaron como caidas para proteger la imagen. Así todavía hoy aquella sabina parece “desmayada” desde aquella tormenta.
Volvemos al sendero que nos conduce hasta el balneario “El Paraiso” al que llegamos hacia las 2 de la tarde. Allí nos espera el autobús, por lo que tras los lavatorios corporales de algunos senderistas que aprovechan las limpias aguas que caen al camino, seguimos en el vehículo hasta el Restaurante Duque de Calabria, en Manzanera, en donde nos han sido servido una comida que ha sido del agrado de la mayoría de los senderistas. Se toma buena nota de dicho restaurante para volver al mismo cuando hagamos una ruta por estos parajes.
Y, colorin colorado, la crónica queda acabada el mismo dia de la excursión.
Un cordial saludo a todos.
Vicente Andreu
**********************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 25 DE SEPTEMBRE DE 2015 A SOT DE XERA-CHERA-EL MORRONCILLO SITUACIO GEOGRAFICA
Sot de Chera pertany a la Comarca de Els Serrans, situat a la conca mitja del riu Túria, junt a l´afluent per la dreta del riu Sot o Reatillo. Queda dins del anticlinal iurásic de orientació ibérica que baixa de Conca, sent la es del Parc Natural de Xera-Sot de Xera, primer parc geológic de la Comunitat Valenciana i un dels tres de Espanya. Hi han moltes fonts com les de Santa María , Feig i el Rambizo.
La comunicació es per la CV-35 Pista Ademuç CV-395 adreçant-se a Xulilla, a 67 kms de Valencia Ciutat, o bé per la A-3 direcció Requena i després a Xera i Sot de Xera distáncia més llarga quedant a 100 kilometres de Valencia.
DADES HISTORIQUES.
Per el trobament de monedes i vas íbers , demonstren sa presséncia al paratge conegut com “Los Casericios”, dels restes ibers.
De temps romans trobaren cerámiques a la Cova de Tarraque
També sa trobat un aqueducte mussulmá prop de la població,Durant la dominació mussulmana sa anomená “Xera”,edificant-se el Castell damunt d ún promontori a les voreres del Riu Sot i als peus del la fortalea es va construir el poble de Sot de Xera del llatí “Saltus” ( Pas estret) i el pre –romá Xera(Penya)
Al 10 de Giner de 1540, es dona la Carta Pobla, atorgada per Miquel Angel de Mompalau,senyor de la Baronía de Gestalgar.
Hem de destacar que al any 1812, la guerrilla de Romeu,procedent de Set Aigües, va penetrar en Sot de Xer, ,poble que per les seues condicions estratégices fou triat per a concentrar diversos caps de guerrilles i al 5 de Juny del mateix any les tropes invasores francessos encapsalades per el Capitá Lacroix, capturaren al Guerriller Romeu, que fou conduit a Lliria i després a Valéncia a on va ésser penjat a la Plaça del Mercat al 12 de Juny de 1812. Al 1836 els hábitants del caseriu de Xera sol-licitaren la segregació de Sot de Xera constituint-se el 1 de Giner de 1841, el nou ajuntamente de Xera
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Vicente Andreu(B),Fernando Aparicio (A),Enrique Bisbal (B),Miguel Bonora(A),Paco Borrego(A),Pepe Boscá(A),Vicenta Bueso(A),Paco Burgos(A),,Manuel Cantero(R),Jose Casinos(A),Jaume Climent(A),Joan Crespo(A),Luis De Salvador(B),Roger Domingo(A),Daniel Fernandez(B),Javier García(A), Jose. R. Gimeno(A),Antoni Giner(B),,Julio Gonzalez(A),Federico Guixeres(B),Alfonso Hernandez (B),Julio Marin(A),Jose Martinez (A) Francesc Martí(A),Pedro Martín-Viñals(A),Jorge Minguillón(A),Ximo. Moratalla(A),Agustin Munilla(A),Jose Mª Oscá(A),Aurora Santamaría(B),Aurelio Silvestre (R),Vicente Tasso(A) Enrique Vidal(B)i Vicente Yagüe(B) un total de trenta quatre senderistes
Aspectes del recorregut
Després de l´apléc junt al Casino de Valéncia hem eixit a les 8 amb cotxes adreçant-se a les 9,20 hores a Sot de Chera-Xera.El jorn es pressénta fresc ,amb la temperatura d´inici de 10 graus i al llarg del dia arribaren fins a quasi 30 graus .
La marxa es pot considerar de carácter circular amb un regorregut de dotze kilómetres, per als assenyalats com integrants del grup A , majoritari ,encapsalat per Roger Domingo i de huit kilómetres per al Grup B, encapsalat per Antoni Giner
. El grup camina tots junts, travessant el poble i si mirem cap amunt vorem com flamega la senyera tricolor valenciana en lo alt de una torre d´un antic Castell .No més eixir de Xera a les 9,33 trobem la Font de El Pocillo, creuem el riu per un pontet i trobem un panel informatiu amb totes les rutes de Sot de Chera
A les 9,38 prenim una senda cap amunt prou elevada i en aquest moment es produix la indisponibilitat de Manuel Cantero, que es atés solidariament per el Senderieste i Cardióleg Aurelio Silvestre , quedant-se els dos a Sot i recuperan-se totalment Cantero.
La resta del grup continúa l´ascens prolongat, passant a les 9,43 per un tram perillós que es trova senyalizat, amb un tram amb baranes de fusta. Des de d´alt es veuen bones vistes de les muntanyes cobertes de verd i al fons el poble, momento de fer fotografíes.
A les 10 trobem un señal amb indicació de la Font del Pasillo aa 2,5 kims a la dreta.
Arribem ara a una pista forestal més ampla amb pujades i baixades. Ja está fent-se l´hora de esmorçar i parem en el camí, sobre les 10,30 amb intercamvi de begudes, fruts secs i dolços.
A les 10,50 reprenim la marxa, continuant per la pista . Més avant a les 11,30 trobem un señal del PR-CV 223i més avant un altra señal al Mirador del “Morroncillo” , es el moment , en que el Grup B , torna a Sot de Xera i els del Grup A, continuem fins al Mirador.Més avant trobem,uns senyals un dels quals en indica el Diposit d´Aigüa per a incendis de la Font de la “Cierva”.Un altra indica els Corrals de la Pera i a la dreta a 1 km, en quaranta minuts al Mirador tot per el sender PR-CV 223.
A les 12.08 per la pista forestal apleguem al Mirador ,des de el Mirador podem traure fotografíes amb molt bones vistes de les muntanyes , al fons a l´esquerra el Pantá del Buseo i diferents poblacions , fins a Andilla.El Mirador de el Morroncillo, está a una alçária de 760 metres damunt el nivel de la mar.Sot de Xera s´enclava en la coneguda Vall de l´Alegría,travessada pel Riu Reatillo. Des de el Mirador a lo alt poder vore el turó rocós de “El Morron”.
Camí de tornada a Sot, per la pista forestal la qual deixarem, preint un sender més estret que volteja la muntanya, el sender quasi tot de baixada per un paisatge molt bonic i verd.
A les 13,46 ,ja estem en les rodalies del poble i trobem una casa , amb un xicotet jardí enreixat amb un gos que lladra, i a les 13,50 estem a Sot, a on en un xicotet estany , tres senderistes es banyen i els altres , es renten o es mullen els peus ,camviant-se de roba i refredant-se en una font.
Després am,b els cotxes anem a Llosa del Bisbe a on dinaren al Restaurant Al Olivo, a on apleguem sobre les quinze hores per deu euros,de primer arroç al forn,sopa de fideus o minestra de verdures i de segón, Llomello a la brassa, pitrera de pollastre a la brassa o calamars romana, acompanyat amb all i oli, i de darreries flam de la casa o gelat, amb cervesses vi o aigüa i cafens diversos.
A la sobretaula paraules de Roger Domingo en el seu clásic tó de veu i Antoni Giner sobre la propera marxa a Manzanera (Terol) amb autobús-
I açó ha segut tot, “caminant fem sport”.
Adeu senderistes
Salutacions.
Francesc
********************************************************************************
********************************************************************************
Breve crónica de la excursión a Buñol y su Ruta del Agua el 18/9/2015
Se inició la temporada con esta suave excursión, aunque se había celebrado una previa, de toma de contacto, fuera de registro para la estadística.
Datos
Participaron los 42 senderistas siguientes: Alfonso Hernández, Alfonso Pérez, Angel Pividal, Antonio Giner, Aurelio Silvestre, Aurora Santamaría, Carlos Gomez, Conxa Lliso, Eduardo García Ramírez, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Francisco Portalés, Guadalupe Sebastián, Jesus Silvestre, Joaquín Moratalla, Jorge Minguillón, José Boscá, José Casinos, José Mª.Gonzalez-Rothvoss, José Martinez, José V. Llorens, Juan M. Rel, Juan Miguel Castelló, Julio Gonzalez, Julio Marín, Julio Ponce, Lourdes Palop, Luis de Salvador, Manuel Bermejo, Manuel De Juan, Mariano Aguilar, Miguel Bonora, Miguel Sanchez, Paco Borrego, Pedro Conesa, Pedro Martín Viñals, Rogelio Domingo, Salvador Alfonso Zamorano, Vicenta Bueso, Vicente Andreu, Vicente Yagüe.
Se recorrieron unos 10,9 Km, con un desnivel acumulado de 318 m. No hubo grupo A y B.
Ruta
Recorrimos una ruta circular, ya conocida, en el entorno del río Juanes, que aporta sus aguas al río Buñol y éste, a su vez, al río Magro.
En esta ocasión los caudales no eran abundantes, desvirtuando la denominación de Ruta del Agua.
Nos desplazamos en coches particulares, que aparcamos en el Parque de San Luis para, desde allí, iniciar el recorrido, siguiendo marcas azules y blancas.
Nos detuvimos para almorzar en el área de la Cueva del Turche (¿o Truche?), donde se llevó a cabo el habitual intercambio de bebidas, encurtidos, frutos secos, dulces y café.
Recorrimos el Mirador, Charco de Mañán, Cueva de las Palomas y ¿nacimiento del río Juanes?
A mediodía, como es habitual, acudimos al Restaurante de la Venta del Pilar de Buñol, magníficamente presentado y bien atendido, donde comimos un recomendable menú, por 10€, sin barra libre.
Curiosidades
Buñol es una población famosa por varios múltiples motivos: La Tomatina, el Portillo (en la A3, antes N-III), la industria cementera, dar nombre a la Hoya ( que no olla), y ser cuna del padre de los hermanos Silvestre, Aurelio y Jesús, ya que el abuelo de éstos fue médico de Buñol durante 35 años.
En la excursión hubo dos caídas sin mayores consecuencias: una "culada" de Vicente Andreu, que fue amortiguada por la mochila, y una frontal de Jesús Silvestre, con la protección del airbag delantero.
También es reseñable la instructiva conferencia sobre "el mosquito tigre, sus consecuencias y la prevención de su ataque", expuesta in itinere por Pedro Conesa.
Enrique Vidal
CRONICA DE SENDERISME DESDE ELS MOLINS-CAP SANT ANTONI- LA COVA TALLADA (DÉNIA-XÁBIA) LO JORN 19 DE JUNY DE 2015.
SITUACIO GEOGRAFICA: El Montgó forma part de la Comarca de la Marina entre els termes de Dénia i Xábia i dins del Parc Natural del Montgó está el seu cim de una alçada 752 metres que domina tot el panorama fins a la Mar.
En el que respecta a Denia, deriva de Diana ,diosa romana que en época andalusí camviá per Daniya, tornant a la conquista cristiana ala nom actual de Dénia.
En quant a Xábia,a 97 Kms de Valéncia per la AP-7, o la N-332, es la punta més entrant de la Costa Est i a una distancia de 90 kms de Eivissa i en els dies clar es pot vore el contorn de L´Illa des de el Montgó, formant-se la Badía de Xábia entres el Cap de Sant Antoni al Nord i el Cap Prim al Sud.
DADES HISTORIQUES
Dénia, la antiga Dianium romana font base naval , establida per Sertorius al Segle I , abans de Crist. Entre 636 i 693, en temps del regne visigotic,fou Seu Episcopal.
En l´época mussulmana Daniyya fou capital de la taifa creada al 1010 per el amirí Muyahid Al Amiri al –Muwaffaq, anexionant-se les Balears, amonedant-se la seua propia moneda fins a l´invasió almohade,perdent sa independéncia al 1076, passant a la Taifa de Saragossa, fins a l´invasió Almorávide al 1091.
Al 1244 es produeix la conquesta cristiana repoblada a Fur de Valéncia, en el temps la Vila pasará a Comtat a mans dels Sandoval i al 1487 promosiona a Marquesat.El Duc de Lerma,favorit de Felip III va obtindre important prebendes i al 1609 va impulsar l´expulsió dels Moriscs al 1609 amb el consequent despoblament i pérdues economiques.
Al Segle XVIII, participa obertament en la Guerra de Sucessió i es la primera en la proclamació del Arxiduc Carles, sent al 1708 ocupada per els borbónics. Al 1804 Denia es reincorpora a la Corona. Després va experimentar un gradual creiximent comercial sibre tot en el comerç de la Pasa.
Per la seua banda Xábia des de 1397 té el titol de Vila, pero continua formant part del Marquesat de Dénia.Al 1502 patix brots de la Pesta, encara que no molt greus.
Al Segle XVI, el major problema es la questió morisca que al igual que en Dénia va acabar amb Felip III expulsant als moriscs al 1609.Xábia va patir molts atacs dels pirates fent que es fortificara la Ciutat.
Entre 1702-1713va participar junt al band borbónic impulsant-la económicament, per davant de la resta de Comarca austracista. Amb l´ important comerç de la “Pansa”.
Durant el 1810 i 1812 en la Guerra de L ´ independencia patix incursions des de Denia.
A partir del Segle XIX, la producció ,elaboració i exportació de la pansa, va ser motor de modernizatció i després es sustituit per l´increment del sector turístic
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
MarianoAguilar,Fernando Aparicio,Enrique Bisbal,Pepe Boscá, Paco Burgos,J.M. Castelló,Manuel Cantero,Jaume Climent,Pedro Conesa,Juan Crespo,Vicente Daroca,Carmen Esteve, Jose María González ,Federico Guixeres,Virginia Lleiva,José Vicente Lloréns, Pedro Martí Viñals,Jorge Minguillón,Agustín Munilla, Jose Mª Osca,Angel Pividal,Julio Ponce, Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tatayi Pepe Verdugo,un total de 27 senderistes amb l´Autobús i Amb cotxe Angels Del Cerro,Manuel de Juan ,Antoni Giner,Francesc Martí,Lourdes Palop,Aurora Santamaría i Vicente Yagüe i la filla dels dos Belén.A més es va afegir al esmorçar Joan Rel i després a la Platja i directament a la platja Eliseu García,Conxa Lliso , Jaime Sanchez i Enrique Vidal, tretze senderistés més amb un total de 40 senderistes.
La ruta començá amb eixida de la primer parada a les 7 del matí de L´Autobús en aquest cas xicotet amb vint i set places cobertes i la resta amb cotxes particolarsi per la AP -7 arribem a Xábia, altres anirem directament i sobre les nou del matí en una dia en principi calurós, amb llaugeres brises que han segut d´agrair
Estacionem els cotxes i l´autobús ,junt a l´Ermitori-Monestir de Nostra Senyora dels Angels per a iniciar la marxa i ens adreçem a la zona dels Molins de la Plana, per un camí junt a l´Ermitori.
La ruta , será llíneal irregular de uns 10,5 kms, tenint que afegir uns 150 metres als que han baixat a la Cova Tallada.
Aixina començem a caminar fins a arribar a uns antics Molins de vent construits entre els Segles XIV i XVIII, que serviren per a batre el blat que es produía en la zona,ara están reconstruint-se, des de açí es veu una bona panorámica de la Badía de Xábia i el seu Port , darrere al fons es pot vore la Granadella, i el Pic de Benitaxell , també com el jorn es clar s´aboca timidament el Penyal d´Ifach , incloent part de la Serra de Bérnia, el lloc es presta per a fer bones fotografíes. A les 9,45 trobem un panell amb l´explicació dels Molins de la Plana
Després de vore els Molins tornem per el camí d´inici, per al lloc de partida peranar per la carretera al Cap de Sant Antoni, a on arribare, a les 10,17, junt a la carretera podem vore una zona de pins i matolls cremats, possiblement de l´últim incendi de l´any passat.La temperatura del dia continúa en augment. Al Cap de Sant Antoni, es trauen panorámiques fotográfiques i a les 10,19 trobem una panell que fa referéncia a la Microreserva de l´Illot de la Mona, amb especies protegides. I després de vore el Far del Cap de Sant Antoni, tornem una altra vegada quasi al punt de partida i per la carretera , trobem uns senyals de fusta que ens indica el PR-CV-355 i a 160 metres un área recreativa a la que anem.
Ja estem a les 10,45 a l´Area Recreativa, que compta amb taules i bancs de fusta per a tots , amb una Font i contenidors per als desperdicis.El esmorçar com sempre amb intercamvi de vins, fruits secs , dolços,cafens, etc.
Passades les onze reprenim de nou la marxa amb la temperatura per damunt dels 22 graus, agafem un camí que passa per davant d´un grup de xalets aillats . Passem per un camí que al inici te un vallat que el creuem.
de Vicente Yagüe puc recuperlar-la puix estave amagada en un xicotet clot, acó fa que es retardem i no pugam arribar a la Cova Tallada. Els altres senderistes si que han arribat , no sense problemas puix al últim tram fa prou de pendent i cada vegada es més forta la baixada, a més d´agafar-se a una cadena o corda de seguretat,en aquesta vessant del camí a la Cova Tallada des de Xábia; puix hi ha un altra vessant des de Dénia a la Cova Tallada que es diferent
Dins de la Cova es pot apreciar la valúa de la mateixa, que si be son coves d´orige natural, després l´ home ha tret la pedra arenisca”tosca”, per a alçar entre altres el Castell de Dénia.
Una vegada complit l´objectiu, el grup retorna al Monestir de la Mare de Deu dels Angels a on están els cotxes i l´Autobús per a baixar a la platja de l´Arenal a Xábia al restaurant “Los Rems”, per a menjar per uns 15 euros unes entrades compartides i de plat principal bé Arroç Melós, Lluç amb salsa verda o Estrogonoff de filet de vedella.
Abans del dinar hem pogut donar-mos un bany en les aigües cristalines pero molt fredes de la Platja de l´Arenal i després el President ens ha portat unes neveres amb cervesses i refrescs per als senderistes, que ha segut d´agrair.
Com anécdota, la asistencia de Belén Yagüe Santamaría , filla dels senderistes que ha superat tot el recorregut patint com tots molta calor.També la de Angel Pividal que es va desconectar del Grup que baixá a la Cova i va tindre que fer Auto Stop, per anar a Xabia al dinar i va oblidar-se el móbil en lo cotxe dels que el portaren; pareix ésser que el móvil el replegará Antoni Giner.També la no presséncia per motius personals , d´alguns senderistes fixes com Roger Domingo , Alfonso Perez , Vicente Andreu, Jesús Martí-Belda i altres.
La sobretaula va transcorrer en molt bon ambient i cordialitat ,repartin-se diplomes a alguns senderistes segons criteris de kilometraje. Jo soc partidari de donar-los a tots per assisténcia i si es per criteris de kilometraje que se establisquen al inici de curs per eixemple , quants kilómetres,quantes marxes etc, i que en ningún cas sa afegisquen els Kilómetres fets en marxes als Pirineus u altres llocs, puix son eixides puntuals i minoritaris i més si els fons a on es carreguen els diplomes son fons procedents del Fons de Reserva sufragat per tots els senderistes , es una reflexió que es té que fer.
I aixó es tot, fins a una altra vegada, en la continuació el proper septembre del curs senderiste ,que passeu unes bones vacances i disfruteu de l´Estiu.
Fent senderisme ,fem Sport.
Adeu a tots.
Francesc
*********************************************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE SANT JOAN DE PENYAGOLOSA-BARRANC DE LA PEGUNTA AL VALL DEL RIU CARBÓ- VILA-FERMOSA DEL RIULO JORN DOTZE DE JUNY DE 2015
SITUACIO GEOGRAFICA
Vistabella del Maestrat a on está enclavat el massís del Penyagolosa, está situada al llímit de la provincia de Castelló amb Terol en el sector septentrional de la provincia i a 72 kilómetresde la capital de la Plana, tenínt el Pic emblemátic del Penyagolosa amb 1814 metres d´alçária.
Per la seua part, Villahermosa o Vila-fermosa del Riu, perteneix a la Comarca de l´Alt Millars a Castelló,amb llímit amb Puertomingalvo de Terol, situada a la faldeta d´un pujol entre els rius Carbó i Major. S´accedix des de Castelló per la CV-10, enllaçant amb la CV-16 i després la CV-190 i CV-175
DADES HISTORIQUES
Vistabella fón habitada per els íbers, romans i mussulmans.Al segle XIII, va ésser conquerida per els cristians i al 1251, Guillem d´Anglesola i Constança d´Alagó otorgaren la primer carta pobla a Berenguer d´Anglesola fins a 1303 en que fon venuda a l´Ordre del Temple fins a la seua dissolució i en aquell moment al 1307 va pasar a l´Ordre de Montesa.En 1345 Vistabella junt a sis pobles més del Maestral, Culla, Atzeneta Benafigos, Benassal, la Torre d´En Bessora i Vilar de Canes, constituiren la “Setena de Culla”, asociacció destinada a defendre els drets de ramaderia i herbatge i explotación de recursos pecuaris i forestals ,unió que perdurá fins al Segle XIX.
En 1338 fou residéncia del Rei Pere el Ceremoniós i des de ací, enviá una embaixada al Papa per a tractar temes de estabilitat política.En 1382 el Maestre de Montesa li atorgá la segón carta Pobla a Pasqual Sobirats i altres. El nom de la comarca de Maestrat bé precisament de l´importáncia del Maestrat de Montesa per a la zona. En la Guerra de secessió Vistabella va recolzar al borbó Felip V, sent asediada pels particaris dels Austries.Després va ésser reducte contra els francessos i posteriorment la població fon bastió carliste, quedant enclavada al 1936 en zona repoblicana.
Al el terme de Vistabella del Maestrat está situat El Santuari de Sant Joan del Penyagolosa, construcció mitgeval, d´orige gótic, amb ampliacions neoclássiques i barroques, que el constiuiren punt de misticitat amb peregrinacions ancestrals com la de “Les Useres”.
El Santuari ,es creu que va ésser fundat per els Monges que assistíen a les tropes del Rei En Jaume I , a la conquesta de Valéncia.
L´image románica de Sant Joan, es tracta d´una esculptura tallada amb fusta policromada, que va patir algún incendi en la Guerra Civil de 1.936, Sant Joan es el patró de Vistabella cel- lebrant les seus festes la darerra setmana d´Agost de cada any.
En quant a Vila-Fermosa del Riu, pertenyia al Senyoriu de Zayd Abu Zayd, darrer gobernador almohade de Valéncia i alliat de Rei En Jaume I.Al 1234 Abú Zayd li concedix la Carta Pobla segons el Fur de Daroca,més tard fou incorporada a la Corona sent seu del Ducat de Vila-Fermosa, títol instituit pel Jaume II d´Aragó al 1259.El poble fou destruit durant la Guerra de Sucessió. També va tindre important activitat militar durant les Guerres Carlistes.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Miguel Bañuls,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá, Paco Burgos, Manuel Cantero,J. Miguel Castelló,Jaume Climent,Pedro Conesa,Vicente Daroca,Luis De Salvador,Carmen Esteve,Miquel Faus,Daniel Ferrer, Javier García, Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez, Paco Juliá,Conxa Lliso, Jose V. Lloréns,Julio Marin , Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,Pedro Martín V., Jose Martinez,Jorge Minguillón,Alfonso Pérez,Angel Pividal,Julio Ponce,Francisco Portalés, JuanRel,Genís Ruiz,Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Emilio Rubio,Pepe Verdugo i Enrique Vidal un total de quaranta cinc senderistes.
Nova marxa amb l´autobús en eixida d´inici a les set i quart del matí amb un total de cinc parades mési després de recorrer un tram plé de curves i passar no sense algún problema per lo estret dels carrers de la població de Vistabella del Maestrat.
I aixina sobre les 10,15 del matí arribem al Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa , a on decidim esmorçar, en un lloc cobert amb taules i bancs de fusta i després del intercamvi del productes, com ví ,fuits sec , pastissos etc
La distáncia recorreguda ha segut de uns 18 kilómetres , marxa de carácter llíneal.Amb jorn assolejat amb núvols .El dia de inici es calurós amb temperatura inicial de 16 graus que va anar pujant al llarg del jorn, fins als 26 graus.
A les 10,30, enfilem per inciar la marxa i ens dirigim al Barranc de la Pegunta , trobem un Panell que ens indica la microreserva, del lloc , molt bonic i amb moltes indicacions sobre les plantes habituals del Barranc,com per eixemple Les Orquidees,o el Vesc,també la Heura, o el Teix, també es troba la Servera, o el Corner, un lloc amb molta ombra que per lo que en el día tan calurós s´ agraeix,a més com el día anterior va ploure el terreny está húmid i es respira molt bé, el sender es quasi tot de pujada i prou senyalizat.En la zona hem pogut vore especies i plantes com l´auró(Arce), la Sabina Negral , el Rab de gat blanc o el Pi negral, també la Bufalaga o zones amb Falagueres o Espigoleres,en el camí després de vore que el Barranc portava aigüa en alguns trams. ens refresquem i disfruitem del entorn del Barranc que es una microreserva.
A les 11,14 es reagrupem abans de continuar la marxa, bon moment per a beure aigua.El Grup majoritari encapasalat per Paco Burgos continuem a la dreta ,una altre grup com sempre va a l´esquera encapasalat per Daniel Ferrer, després este segon grup s´afegirá al primer i anirem tots junts.
A les 11,46 trobem uns senyals de fusta que ens indiquen que estem en el Mas de la Cambreta i a la dreta al Corralico, ara ja hem deixat el sender i anem per una Pista Forestal i trobem al fons unes cases. Mes avant uns senyals que indiquen un dipósit d´aigüa contra incendis del Cordel de Penyagolosa, també un Abeurador per al ramat. Fem un descans i a lo llunt vem unes vaques pasturan i passem per al costat d´elles.El camí ara es tot de baixada i a lo alt es poden vore uns tallats de les muntanyes
A les 13,20 passem junt a un poblat hábitat amb quatre o cinc cases, es un dels punts per a la fotografía del grup.Continuem baixant ara per un sender que realment no es sender i anem quasi com a camp a través,tot molt verd i salvatge.
Aixina a les 13,50 estem creuant el Riu Carbó camí a un xicotet salt d´ aigüa, a on uns quants es banyen altres es banyem els peus i ens refresquem i després de un xicotet descans , reprenim el camí de tornada creuant en diferents ocassions el Riu. Ales 14,30 passem per damunt de un pont de fusta junt a unes cases en runes.
El paisatge es molt bonic, anem junt a les voreres del riu cami de la Vila –Fermosa, tenint que sortejar alguna que altra dificultat i tenint en compte que estem fent més kilómetres dels programats i no arribem al destí final. Aixina quant son les 15,15 arribem a les Masies de Roncals, que es com un hostal a on es lloguen habitacions amb pensió inclosa a preus módics i es el lloc propici per a fer un alt en el camí per a pendre unes cervesses o refrescs i per a fer un xicotet descans.
De nou en marxa , la darrera etapa, per un sender estret i verd i a les 16 hores divisem la Vila-Fermosa del Riu, a on dinarem en el Restaurant Ruta d´Aragó.Tenim de primer Ensalada, Entremesos ú Olla de cigrons i verdures.i de Segón Embotit a la brassa amb ou, per cert molt bó , o Emperador,begudes, com cervessa , aigua i vi i darreries com Flam d´ou , cafens etc. Tot per 22 euros incloent l ´Autobús, eixint a les 18 hores cap a Valéncia Ciutat
A la sobretaula el President ens parla de la propera excursió de fí de curs als Molins del Montgó i a la Cova Tallada de Denía, amb bany a la Badía de Xábia , a la Platja de
Adeu a tots
Francesc
********************************************************************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE ANNA A CHELLA LO JORN 5 DE JUNY DE 2015
SITUACIO GEOGRAFICA:
Anna, ocupa la part més baixa i ampla de la comarca de la Canal de Navarrés, enclavament privilegiat en el que afloren gran quantitat d'aigües de l'aqüífer del massís del Caroig que són arreplegades pel riu Sellent. Anna destaca per les seues múltiples fonts i abundància d'aigua a què deu l'origen del propi topònim de la localitat, Yanna
S'accedix al poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.
Per la seua part Chella-Xella integrada al massís del Caroig i rica en coves i iaciments, també junt al riu Sellent i el barrancs del Llop, el Turc,Obrer ,Sarsalet i altres amb altures com el Gallinero de 657 metres i fonts com la dels tres xorros , las Clochicas,el Romeral del Cano , La Mina i els Xops.
DADES HISTORIQUES:
L'origen d'Anna és anterior a l'etapa mussulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan del segle XIII. Al setembre de 1.244. . El rei En Jaume I el Conqueridor va donar la vila d'Anna a l'Ordre de Santiago en recompensa a l'ajuda prestada en el setge de Biar. Al 1332 va tindre lloc la rebel·lió de l' Aljama sarraïna d'Anna, a causa de l'embargament de certs béns d'estos per part del comanador Montalván.
Alfons el Benigne, va absoldre els sarraïns a fi de frenar el procés de despoblació que estava patint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i posteriorment als Borja.
El Rei d'Espanya Felip III va crear el 1604 el comtat d'Anna en la persona de Ferran Pujades i Borja, i que finalment va pertànyer als comtes de Cervelló.
Després de l'expulsió dels moriscos, Anna va ser repoblada amb cristians d´Enguera i d'altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L'origte del topònim de la Vila, té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-lo en l´Alcorá.
De les distintes accepcions que posseïx ,ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'aquesta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions semblants, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina Orti que els àrabs van adaptar com al-Yanna, 'l'albereda' ( = l'horta). Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l´época Romana en l'entorn i el paratge en què es va fundar la ciutat, en l'Albereda, junt amb la primitiva fortificació o castell.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Vicente Andreu, Fernando Aparicio,Vicenta Bueso,Jaime Bonet,Paco Borrego, Pepe Boscá,Paco Burgos,Jaume Climent,Joan Crespo,Luis de Salvador,Roger Domingo,Eliseo García,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Jose M. Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,Jorge Minguillón,Jose A. Moratalla,Agustin Munilla,Vicent Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez,Angel Pividal,Genis Ruiz,Aurora Santamaría(solament a la marxa),Guadalupe Sebastián,Jesús Silvestre i Enrique Vidalun total de trenta úsenderistes .
Nova jornada senderista en aquesta ocassió amb cotxes i punt d´inici per a la majoría a la Pista de Silla , junt Hotel la Albufera les 8, arrivant a 8,56 a la població d´Anna, estacionant els cotxes junt al Poliesportiu.El dia es assolejat i calurós amb temperatura d´inici de uns 18 graus , que pujará fins a quasi 30 graus al llarg del dia. Tenint en ocassions una llaugera brisa de Llevant.La marxa de hui ha segut circular de dificulat baixa amb una extensió de uns 13 kilómetres
A les 9,15 trobem una indicació del Camí de les Fonts per el que anem i de sobte trobem una Font d´un cany, la Font de la Cova, en la que per supost possa Aigüa no potable, més avant un altra font anomenada dels Cinc Canys i a les 9,20 arribem al Gorgo del Catalá,que arreplega les aigües que venen de la Font Negra i que té com una piscina natural amb trampolí i tot.
A lés 9,50 arribem a un lloc amb taules i bancs de fusta a on decidim esmorçarpuix tenim l´ombra de uns arbres. Amb el consequent intercamvi de vi, algo escás ,i atres productes com fruits secs, fruites o pastissos.
Seguim la marxa a les 10,05 per un camí sec i poc vert i arribarem a una indicació a l´esquerra que en porta a la Font Negra,en la dita Font al 24 de Novembre , es reunix gran nombre de gent per a cel-lebrar la “Catalineta”. Ara el camí es transforma en sender i es més verdi aixina arribem a una indicació de la zona de las Símicas ,trobant-mos uns grans clots o forats del terreny, de gran perill si ú camina de nit, per les penyes o segats que hi han. Després , de traure fotos i admirat el paisatge,continuem per un camí forestal més ample, sec i de pujada fins a un xicotet montícle i després per un sender que té com una protecció per a evacuar aigües, divisem lo poble de Chella-Xella,a la fí arribarem a les 10,43 a un Ermitori el de Sant Nicolau, rodejat de xipressos, a les afores del poble, i el creuem per la part de d´alt, anant a un Mirador, del que podem vore un gran Salt d´Aigüa, el Salt de Xella
A les onze, baixem unes escales amb una barana de fusta, i baix podrem vore el riu. Hi han uns moments d´indecisió per part dels que encapsalem l´expedició per anar o no a vore a la Plageta Salvatge. A la fí es decideix amb el retorn i a les 11,51 estem creuant el poble de Chella; la temperatura está pujant i a les 12 estem de nou en l´Ermitori de Sant Nicolau , tornant per el mateix camí d´anada.
A les 12,24 tornem a passar per davant del senyal de la Font Negra d´Anna, vol dir que anem en la adreça correcta.
A les tretze hores estem davant de la Font de Santa María d´ Anna i junt al Palau dels Comtes de Cervelló, de gran valúa arquitectónica ,al menys per fora, que no el podem vore per dins per estar tancat. El que si fem son fotografiés del mateix i d´ una Font amb una xicoteta cascada.
Creuarém el poble i arrivarém al Gorgo de la Escala,sobre les 13,15 hores, a on hi ha que baixar uns 136 escalons, pero que val la pena,perque te unes aigües cristalines, ara que molt gelades,perque degut a la seua situació tenen dificultat el raigs de sol, per travessar l´aigüa i son ses aigües unes de les més fredes de la Comunitat pero que fan la delicia de tots els que prenen el bany amb un roques que fan de trampolí, a vegades en perill.Les aigües que acaben al xicotet llac , constituixen la forma de una cúa de cavall anomenat el Bot.Antigament hi havía una xicoteta central hidroeléctrica
Ja quant son les quinze hores estem al Gastro Bar la Plaza,a on per finalment onze euros, hem dinat de primer: Arroç al Forn estil Anna o Ensalades variades i de segon Filet ibéric amb salsa de Foie o Filet de Lluç al Forn i de darreries Gelat o Meló d´Alger ,cafés, begudes com cervesses , vi o aigüa i cafens
Hui el President executiu, com en el VCF, ha segut Roger Domingo amb diáleg e imposició en les seues actuacions i sempre oferint el Llibre de Reclamacions,de modus virtual,tot en molt bon ambient i ens ha sugerit per a la propera excursió anar a Penyagolosa , a la part de Vistahermosa del Riu.També alguns senderistes que no vaig a dir el nom han comentat algúns desafortunats comentaris que en el terreny personal va fer el President , des de el exili voluntari i que no son per a difondre publicament a tots els senderistes,sino directament al que corresponga
I Açó ha segut tot fins a l´altra”Fem senderisme fem esport”. Adeu a tots
**************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A CHELVA, PEÑA CORTADA, CALLES, RUTA DEL AGUA Y REGRESO A CHELVAFecha: 29 de mayo de 2015
Los senderistas:José María González-Rothvoss, ConxaLliso, Juan M.Castelló, Jose Latorre, Joaquin Moratalla, Francisco Portalés, Manuel de Juan Burgueño, Lourdes Palop, Jorge Fernando Aparicio, Javier García, Jorge PayáMinguillon, Vicenta Bueso, Julio González, , Julio Ponce , Luis de Salvador, Juan Crespo, Aurelio Silvestre, Jose BoscaOrtola, Agustín Munilla, Jaime Bonet, Julio Marin, MªCarmen Esteve, Federico J.Guixeres, Gonzalo Gomis ,Jose Vte. Llorens, Jesus Marti-Belda, Luis Bonora, Francisco Borrego, Miguel Moreno, Jaume Climen, Alfonso Pérez, Vicente Yagüe, Aurora Santamaria, Daniel Fernández, Angel Pividal, Guadalupe Sebastian, Virginia Leiva, Genis Ruiz, Miquel Faus, Jesús Silvestre, Roberto Perez, Mariano Aguilar, Rogelio Domingo Alepuz y el cronista de hoy, Vicente Andreu. En total, cuarenta y cuatro.
Dia espléndido de temperatura. Mayormente soleado. Algunas nubes, mediada la mañana, atemperaron los rigores del sol, lo que fue de agradecer.
Tras la concentración de los diversos vehículos a las 7,30h. en la zona detrás del Casino y acoplamiento de los excursionistas se llegaba a Chelva poco antes de las 9 h. para, a continuación, una vez aparcados los vehículos en las inmediaciones de le plaza de toros, iniciar la bonita ruta calificada de dificultad media-baja en la convocatoria. Hoy ejercía de guía y comandante del grupo Rogelio Domingo, con la autoridad que le caracteriza. Bien es verdad que el grupo se mantuvo obediente y homogéneo –no hubo grupo A y B-, fuimos todos a una, como en Fuenteovejuna.
Dada la imprecisión de los diversos artilugios medidores de las distancias recorridas, la media obtenida puede fijarse en unos 16 km. y en 370 m. la suma de las distintas ascensiones.
Un poco de historia.-
El nombre Chelva proviene de la época romana. Llamada entonces Silva, cuyo significado en latín es bosque o selva. Durante la época musulmana la población estaba amurallada y contaba con su castillo- fortaleza y tres mezquitas, una de las cuales ya fue visitada con guía en anterior excursión gracias a los buenos oficios de Alfonso Pérez.
En el siglo XIX, Chelva protagonizó un importante papel en las Guerras Carlistas. Con la división del estado en partidos judiciales en este mismo siglo, pasó a ser cabeza de partido. Y con la creación de las comarcas administrativas valencianas, Chelva se ha mantenido como capital de Los Serranos, en razón a su destacado papel en la historia, su situación geográfica y ser la principal población en todos los aspectos en la zona. Además, la rica historia de Chelva nos ha dejado uno de los patrimonios histórico-artísticos más destacados de la Comunitad Valenciana, cual es el Acueducto que tuvimos ocasión de contemplar en nuestra ruta de hoy.
La villa de Chelva ha sido el núcleo más poblado con diferencia del interior, llegando a contar en el siglo XVIII con más de 7.000 habitantes y casi 6.000 en 1920. A partir de esta fecha, su población empezó a emigrar, sobre todo al área metropolitana de Valencia, contando al presente con unos 1.950 habitantes.
La ruta de hoy.-
Nada más iniciar la marcha, sorprendió a los senderistas la espléndida vegetación agradecida a las pasadas aunque escasas lluvias. Eran abundantes las matas de manzanilla con sus amarillas florecillas, el romero, y otras plantas aromáticas. Tomamos el camino ascendente en dirección al Acueducto romano, por la Rambla Alcotas. Dicho acueducto tiene una longitud de unos 36 metros, una altura de unos 30 metros y una anchura de unos 2 metros. Es de resaltar que quienes padecen de vértigo, hicieron de tripas corazón y aunque algo acollonados, lo cruzaron sin problemas.
El acueducto romano de Peña Cortada fue una colosal obra romana, trazado con distintos sistemas de conducción de aguas que, desde su origen en el río Chelva o Tuejar, salvan grandes escollos topográficos. La longitud de los restos hallados es de 28,6 kilómetros, siendo su entidad comparable con los acueductos romanos más relevantes de España. Sus espectaculares restos han sido objeto de mención por parte de eruditos, viajeros e historiadores, que han formulado distintas hipótesis sobre el ignorado destino final de sus aguas pues, para unos, su finalidad era llevar las aguas a Sagunto y, para otros, a Liria, la antigua Edeta romana. En el acueducto de Peña Cortada coexisten dos tipos, el de acueducto puente y el de acueducto viaducto. En el primero se aúnan las técnicas ya resueltas del puente y del arco que aquí se emplean sobre todo para salvar la rambla de Alcotas y el barranco de la Cueva del Gato. En el segundo tipo de acueducto de circulación libre por canal cubierto para conservar mejor las propiedades de las aguas (que se abovedan para que el sol no las alcance), se despliega aquí, en su tramo excavado en roca, poniéndose de manifiesto el dominio técnico romano en cuanto a sistemas de conducción de aguas. De ello daría amplia y cumplida información Genís Ruiz, una vez finalizado el almuerzo que con los aditivos de rigor –se notó la escasez de café-, tuvo lugar tras el paso del puente, lugar donde los diversos y cada vez más numerosos fotógrafos, hicieron las instantáneas de rigor al grupo.
Salimos de los túneles, en donde tuvimos que sortear el barro y charcos y llegamos a la Peña Cortada, impresionante raja que le hicieron a la montaña, las manos esclavizadas de nuestros antepasados, a fuerza de pico.
La Peña Cortada tiene una longitud de unos 50 metros, una altura de 25 metros y una anchura de unos 2 metros. Cuando se atraviesa, es verdaderamente impresionante, como lo es su visión a lo lejos.
La ruta continuó, descendente y sin novedad. En algunos lugares habían barandillas de madera y en otros unas cadenas para facilitar la seguridad de los caminantes, hasta llegar a la población de Calles, pasando por delante de la ermita de Santa Quiteria, patrona de la población. Tras cruzar este pequeño pueblo, nos adentramos en la llamada Ruta del Agua que discurre por un paraje frondoso de chopos y eucaliptus junto al rio que unos denominan Tuejar y otros Chelva. La disputa sobre el nombre del río entre las poblaciones homónimas se ha mantenido a lo largo del tiempo. Tan es así que el Consejo Valenciano de Cultura (CVC) en 2002 emitió un Informe-Dictamen sobre el nombre más adecuado adoptando una decisión salomónica al señalar que “Río de Chelva” es forma avalada por la documentación antigua y que “Río Tuéjar” es forma ampliamente difundida por el uso y la cartografía actuales. Sea uno u otro el nombre del rio, cuya toponimia “nos trae al pairo” a los senderistas, el caso es que éste discurría con limpias y abundantes aguas y, tras pasar por las cercanías de una antigua central eléctrica, los senderistas llegaron a un área de descanso, ya en las proximidades de Chelva, en donde unos, se refrescaron en una fuente o tomaron alguna cerveza del tenderete allí existente; otros, se alejaron unos centenares de metros para sumergirse en la llamada “playeta” o refrescar las extremidades inferiores.
Al final, sobre las dos de la tarde, todo el grupo se dirigió al conocido Café Neutral, en donde los más tomaron bien la ensalada o la olla de pueblo y algunos gazpacho, y de segundo, codillo, emperador o embutido que, al servirse inicialmente, sin el huevo, fue reclamado el gallináceo producto que fue servido posteriormente, sin más problemas. Y de postre, helado para todos, más el consabido café e infusiones; todo ello por diez euros, bebidas incluidas, sin tasa.
Durante la comida, en la que Rogelio volvió a hacer gala de su “autoridad”, se remitió una foto colectiva al Presidente, ausente esta vez, Antonio Giner con quien, además, se mantuvo un fluido contacto “whassappeante”. Manifestó que se encontraba “tomando las aguas” en el Balneario de SantHilari de Sacalm, que se encontraba rejuvenecido y con nuevos bríos para retomar las rutas senderísticas. Que así sea por él y por todos.
Y con ello, dejo terminada la crónica, más farragosa de lo que un principio quería, para que casi nadie la lea pues las fotos remitidas hablan por sí solas de lo realizado, haciendo bueno aquel antiguo anuncio de Kodak, de que “una foto vale más que mil palabras”.
Un abrazo a todos.
Vicente Andreu
*******************************************************************************************************CRONICA DE LA EXCURSIÓN A QUESA EL DÍA 22 DE Mayo de 2015La excursión de esta semana ha sido realizada en una zona ya muy trillada por el grupo senderista, aunque esta vez la novedad estriba en ser un recorrido diferente del que las otras veces se ha tomado –Quesa y los charcos más la visita al abrigo del Voro-. Ha sido en la propia población de Quesa a la que hemos rodeado visto desde todos los puntos cardinales.
ASISTENTES:
Joaquin Moratalla Martinez, Vicente Tasso Rosado, Jaime Sánchez Plumed, Agustin Munilla Moreno, Lourdes Palop Jorge, Manuel De Juan Burgueño, José Boscá Ortolá, Jose Latorre, José María Gonzalez Rothvoss Perez, Francisco Portalés Chirlaque, Luis De Salvador Villalba, Miguel Bonora Suárez, Julio Gonzalez Valera, Jaume Climent March, Antonio Giner Marqués, Aurelio Silvestre Alberola, Pedro Conesa Arroyo, Julio Ponce García, Jesus Silvestre Alberola, Francisco Burgos Martínez, Jorge Minguillon Paya, Julio Marín, Jose Vte. Lloréns, Conxa Lliso, Juan M.Castelló, Roberto Perez Real, Fernando Aparicio, Jaime Bonet Marco, Daniel fernández Llinás, Guadalupe, Angel PividaL, Jose M Osca, Francisco Borrego Moreno, Mªcarmen Esteve Gomez, Federico J.Guixeres Enriquez, Antonio Esteban Hernandez, Alberto Peris Cosme, Rogelio Domingo Alepuz, Mariano Aguilar, Vicente Yagüe Miguel, Aurora Santamaria Molina.
Un total de 41 asistentes a la jornada de hoy que desplazados en los respectivos coches acoplados a la gente hemos inundado las calles del pueblo aparcando donde buenamente se ha podido.
Se ha acometido la ruta haciéndola en sentido inverso a como nos proponía la grabada en los GPS y también el propio ayuntamiento de Quesa por lo que estando totalmente señalizada, hemos visto la mayoría de los postes indicativos de los puntos importantes a ver, al contrario de la marcha. Esos puntos han sido primero el Mirador del Manal, luego la Ermita, luego el castillo en ruinas y al lado otro mirador desde donde se aprecian los llanos que teóricamente habrían de estar cubiertos de aguas de la cercana presa de Escalona. Descendidos a este punto hemos encontrado una umbrosa zona preparada para poder almorzar sentados en mesa y bancos de plazas limitadas que ocupados por los primeros senderistas en llegar, habida cuenta el abundante número de gente que vamos, ha dejado sin lugar a la mayor parte de ellos que se han repartido buenamente por el lugar. Como siempre ha habido intercambio de productos, tanto de vino (buenos caldos), frutos secos, ciruelas, dátiles, orejones e incluso repostería para acompañar a los cafés debidamente rebajados con bebidas espirituosas. Continuando la ruta vemos el salto del Molino, bella cascada de agua y de nuevo comienza el camino a subir llegando al Mirador del Barranco del Figalet y de allí siguiendo en ascensión después de recorrer el mentado barranco llegamos a la carretera en donde se produce la ya tradicional segregación de grupos. El B que comandado por Antonio Giner se lleva a nueve componentes del grupo recortando el camino en llano para regresar al pueblo. El resto conformando el grupo A seguimos la ruta oficial que nos sigue llevando en alzada tropezando con un obstáculo no previsto y que son las obras de la nueva carretera que parten la senda en dos sin ver la continuidad entre ambos lados de la carretera, lo que nos obliga a buscar campo a través el enlace con el camino oficial. Retomado de nuevo seguimos subiendo hasta alcanzar el punto más alto de la ruta 438 metros en el Mirador del Barranco de Arcos. A partir de este punto ya el recorrido es de bajada en algunos tramos con fuerte pendiente hasta llegar a la Fuente del Príncipe (seca) y continuar ya entrando a la población en algún tramo campo a través hasta llegar a la Fuente del Portugués, puerta de entrada a Quesa en donde los que no se refrescaron en la fuente lo hacen en una pública de la población que deja a la gente en forma para acceder al Restaurante La Parra (viejo conocido) donde en alegre camaradería hemos dado cuenta del menú servido diligentemente y de una calidad/precio aceptable.
José Vte. Lloréns – Cronista (accidental) por ausencia acumulada de los cuatro oficiales.
************************************************************************************************Brevísima crónica de la excursión del 15/05/2015 a Cirat (Cs) - Salto de la Novia y Barranco de las salinas
"Al que madruga, Dios le ayuda"
Trigésima excursión del curso 2014-15. Ruta circular para unos, de ida y vuelta para otros.
Desplazamiento en autobús hasta Cirat, ida por Jérica, Caudiel, Montán, Montanejos y Arañuel (A23 - CV195 - CV20), y vuelta por Torrechiva, Espadilla y Onda (CV20 . CV10 - A7). En cualquier caso, curvas a go-gó para diversión de los pasajeros de las últimas filas.
La recogida se inició a las 7:00, lo que permitió estar sobre el terreno antes de las 9 hrs, evitando las horas de más calor, con todo que la climatología era idónea para la práctica del senderismo, y disponer de tiempo libre para un baño reconfortante.
Durante el viaje de ida, conocimos una versión apócrifa de la leyenda del Salto de la Novia, brillantemente dramatizada por el Presidente ( aquel efusivo grito "¡José!" nos conmovió a todos). Al parecer, aquel fue un hecho notable de las guerras carlistas, que terminó con doncella (¿virgen?), soldado José y caballo en el fondo de la poza.
44 participantes, que optaron uno de los recorridos alternativos A, y B
Grupo A ( 13,5 Km recorridos y 644 m de desnivel acumulado): Vicente Tasso, Antonio Esteban, Francisco Burgos, José Mª González-R, José V. Llorens, Francisco Portalés, Genís Ruiz, Vicente Andreu, Javier Oltra, Bautista Micó, Eduardo García, Fernando Aparicio, Miguel Bonora, Lourdes Palop, Manuel de Juan, José Boscá, Julio Ponce, Jaime Sánchez, José Latorre, Rogelio Domingo, Paco Borrego, Juan Rel, Pedro Martín Viñals, Jaume Climent, Julio González, Alfonso Pérez, Pedro Conesa, Jesús Silvestre, Aurora Santamaría, José Mª Osca, Gonzalo Gomis, Miguel Faus, Guadalupe Sebastián, Julio Marín, Angel Pividal
Grupo B ( 9,2 Km y unos 200 m de desnivel): Joaquín Moratalla, Luis de Salvador, Mª Carmen Esteve, Federico Guixeres, Enrique Bisbal, Carlos Gómez, Antonio Giner, Vicente Yagüe, Enrique Vidal,
Cirat, autodefinido como "pueblo espléndido", es una villa situada a orillas del río Mijares que debe sus orígenes a una antigua colonia romana, aunque después y durante muchísimos años fue villa musulmana. Fueron estos quienes construyeron el castillo, emplazado a poca distancia del núcleo urbano sobre una colina a unos 580 metros de altitud. Es de planta irregular y apenas quedan de él unas pocas ruinas.
En tiempos de la conquista cristiana Cirat pertenecía a Abu Zeit, corría el año 1.235. En esta época (siglos XIII – XIV) se construyó en el centro de la villa una fortaleza de la que hoy se conserva la llamada Torre del Conde, de planta cuadrada, reformada en el siglo XVIII.
En 1.343 Cirat fue vendido a Gonzalo Ximenez y de esta forma pasa a formar parte de la Baronía de Arenós En 1.628 el rey Felipe IV le concede el título de Condado de Cirat. Formaban éste la propia Cirat y las aldeas de El Tormo y Pandiel. Bernat de Vilarig Carrós fue el primero en ostentar el noble título de Conde de Cirat.
En 1.572 contaba con 100 hogares ya que muchos musulmanes, tras la reconquista se convirtieron al cristianismo y no la abandonaron, pero la expulsión morisca de 1.646 dejó a Cirat con solo 46 hogares. Fue a finales del siglo XVIII cuando empezó a recuperarse acelerando su crecimiento hasta alcanzar los 1.523 habitantes en el año 1.857 y los 1.833 en 1.877. Su censo mayor se registra en el año 1.910 con 1.643 habitantes. En 1.914 el ayuntamiento compra el molino de Ramón Gómez y se instala la luz eléctrica. Se cultivaba el olivo (243 Hectáreas) produciendo aceite de la mejor calidad dadas las condiciones de la zona (altitud, climatología…), llegando a contar el pueblo con siete almazaras. Es a principios del siglo XX y sobre todo a partir de la Guerra Civil cuando empieza a perder población. Sus habitantes emigran a Cataluña y al litoral valenciano. No obstante cuando se realiza la distribución en comarcas de la provincia de Castellón en el año 1.970 Cirat será designada Capital de la Comarca del Alto Mijares.
Después de la riada de 1.957, de consecuencias catastróficas para esta villa, la compañía Hidroeléctrica proyecta y construye el canal Montanejos-Cirat que conduce el agua hasta Cirat donde crea un salto de 130 m para la producción de energía eléctrica que entra en servicio en el año 1.962. Durante estos años Cirat vive su máximo esplendor demográfico que de nuevo se verá mermado notablemente con el fin de las obras.
Actualmente la actividad económica se orienta hacia el turismo rural. El pueblo cuenta con unos 100 habitantes fijos en invierno, llegando a los 2000 en verano y periodos de vacaciones.
La Ruta
Por motivos técnicos, no acompañamos esta crónica de imágenes ni fotografías que describan el paisaje o los elementos destacados de la ruta. Remitimos a los enlaces donde se puede encontrar más información:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4934199
http://pdipb.blogspot.com.es/2013/07/cirat-salto-de-la-novia-y-barranco-de.html
Ambos grupos A y B caminaron juntos hasta el Salto de la Novia, con una escapada intermedia de algunos curiosos para visitar las ruinas del castillo de Cirat. Después de ver y fotografiar la cascada, retrocedimos en busca de un lugar adecuado para el almuerzo y consiguiente intercambio de productos alimenticios.
Desde allí, el grupo B volvió sobre sus pasos, evitando mayores desniveles, y previa cata de cerveza en el restaurante, se dirigió al barranco de las salinas para refrescarse en una de las hermosas pozas de agua corriente que allí se encuentran.
Para entonces, los senderistas del grupo A, que habían subido hasta el mirador del Salto de la Novia y habían completado el recorrido circular, iban llegando al barranco y se iban desparramando por las distintas pozas.
Algunos senderistas no tuvieron inconveniente en bañarse en la Poza Negra, maldita para los habitantes de Cirat, porque, según la leyenda, allí murió un pastor que se había lanzado al agua para salvar una oveja que había caído al río. Todos los senderistas salieron a flote, ninguno se coló por el sumidero.
Según nos había explicado el dueño del restaurante, que amablemente nos acompañó hasta el barranco, el agua que fluye por allí es ligeramente salada porque surge de un manantial que atraviesa una antigua mina de sal.
La comida en el restaurante Sorni de Cirat tuvo una nivel razonable de calidad/precio, estuvo servida con diligencia y se desarrolló en el habitual clima de camaradería y buen rollo.
Enrique Vidal
*********************************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 8 DE MAIG DE 2015 A SOT DE XERA- CHERA-LAS TOSCAS-LOS BARRANCOS

SITUACIO GEOGRAFICA
Sot de Chera pertany a la Comarca de Els Serrans, situat a la conca mitja del riu Túria, junt a l´afluent per la dreta del riu Sot o Reatillo. Queda dins del anticlinal iurásic de orientació ibérica que baixa de Conca, sent la es del Parc Natural de Xera-Sot de Xera, primer parc geológic de la Comunitat Valenciana i un dels tres de Espanya. Hi han moltes fonts com les de Santa María , Feig i el Rambizo.
La comunicació es per la CV-35 Pista Ademuç CV-395 adreçant-se a Xulilla, a 67 kms de Valencia Ciutat, o bé per la A-3 direcció Requena i després a Xera i Sot de Xera distáncia més llarga quedant a 100 kilometres de Valencia.
DADES HISTORIQUES.
Per el trobament de monedes i vas íbers , demonstren sa presséncia al paratge conegut com “Los Casericios”, dels restes ibers.
De temps romans trobaren cerámiques a la Cova de Tarraque
També sa trobat un aqueducte mussulmá prop de la població,Durant la dominació mussulmana sa anomená “Xera”,edificant-se el Castell damunt d ún promontori a les voreres del Riu Sot i als peus del la fortalea es va construir el poble de Sot de Xera del llatí “Saltus” ( Pas estret) i el pre –romá Xera(Penya)
Al 10 de Giner de 1540, es dona la Carta Pobla, atorgada per Miquel Angel de Mompalau,senyor de la Baronía de Gestalgar.
Hem de destacar que al any 1812, la guerrilla de Romeu,procedent de Set Aigües, va penetrar en Sot de Xer, ,poble que per les seues condicions estratégices fou triat per a concentrar diversos caps de guerrilles i al 5 de Juny del mateix any les tropes invasores francesses encapsalades per el Capitá Lacroix, capturaren al Guerriller Romeu, qye fou conduit a Lliria i després a Valéncia a on va ésser penjat a la Plaça del Mercat al 12 de Juny de 1812. Al 1836 els hábitants del caseriu de Xera sol-licitaren la segregació de Sot de Xera constituint-se el 1 de Giner de 1841, el nou ajuntamente de Xera
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Sento Aguilar,Manolo Bermejo,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,Ricardo Cambra,Manuel Cantero,Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis De Salvador,Manuel de Juan,Antonio Esteban,Miquel Faus,Daniel Fernandez,Fernando García,Javier García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martín-Viñals,Jorge Minguillón,J. Moratalla,Agustin Munilla,Jose Mª Oscá,Vicent Palmero,Lourdes Palop,Roberto Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portales,Juan Rel,Emilio Rubio,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastian,Aurelio Silvestre,Jesús Sivestre,Pepe Verdugo, Enrique Vidali Vicente Yagüe. un total de cinquanta senderistes
Aspectes del recorregut
Després de l´apléc junt al Casino de Valéncia hem eixit a les 8 amb cotxes adreçant-se a les 9,15 hores a Sot de Chera-Xera.El jorn es pressénta calurós amb temperatura d´inici de 16 graus i al llarg del dia arribaren fins a quasi 32 graus amb un suau vent de Nord-Oest en alguns moments del recorregut que sa agrait.
La marxa es pot considerar de carácter circular per al Grup A , majoritari ,encapsalat per Paco Burgosque en el punt de la Font de Santa María, es desviem tornant de nou a Xera per a pujar fins a l´Ermitori amb 15.15 kilómetres aproximadament de durada i anb un desnivell acumulat de 376 metres.
En camvila marxa ha segut llineal per al Grup B, encapsalat per Antoni Gineramb Luis de Salvador,Daniel Fernandez, Gonzalo Gomis, Carlos Gómez,Roberto Perez,Aurora Santanmaría, Enrique Vidal i Vicente Yagüe, amb uns 14,2 kilómetres de distancia recorreguda aproximadament.
El grup camina tots junts, travessant el poble i si mirem cap amunt vorem com flamega la senyera tricolor valenciana en lo alt de una torre d´un antic Castell
No més eixir de Xera, a les 9,32 trobem la Font de ”El Pocillo”,continuem creuan el riu, trobem un panellinformatiu amb les rutes de Sot de Chera. Més avant una estánça tancada en lo camp que ens mostra un”burro” blanc i negre, que está tranquilament baix de la solana,continuarem fins a arribar a les 9,45 a la Font de Santa María, lloc a on el grup B esmorcará en unes taules i bancs de fusta.El grup B continuará per lo llit del riu creuant-lo en diferentes ocassions, per un terreny plá i sense dificultats, fins a arribar a la zona de Les Tosques , a on es retrobará amb el grup A. ,retornant els dos grups Junts.
Per la seua part el grup majoritari A, continua fins al poble per una pista que puja amunt.Trobem un panell que fa referéncia a la zona del Anticlinal de gran riquea geológica,continuem pujant fins a la carretera, després per una pista a la dreta pujarem fins a arribar
a les 10,15 a l´Ermitori de Sant Roc on esmorçarem. Després de l´intercanmvi de productes. Dolços, fruites ,vins i caféns, a les 10,40 reprenem la marxa eixint de nou a la carretera i al cap de 10 minuts,prenim una pista a ma dreta a on hi ha un cartell de reserva de caça, continuem de baixada, pero de seguida, començem a pujar per la pista amb molt desnivell, la pujada es continua i es fá pesada.
Després bé una baixada amb molt desnivelll també tenint que anar amb precaució perque possiblement degut a les darreres plujes el camí té cavallons profunds amb moltes pedres.
A les 12,07 finalitzades les pujades i després de unes baixades més suaus, arribem al brollador de “Las Toscas”, si bé el brollador está quasi sec , amb aigües estancades. En eixos moments , vem que el grup B , s´incorpora amb nosaltres. Abans des de lo alt quant estavem baixant ja haviem pogut vore a la distancia que el grup estaba anant per el camí per baix
Després de fer un alt en l´Área de descans de las Toscas, reprenim el camí de tornada , per un camí paralel al riu que en cinc o sis ocassions el creuem. En un cas damunt de les pedres sobre l´aigua a modus de pont i en altres casos, el camí el travessa damunt d´una base de formigó, el camí a voltes trancurrix per zona de canyars que fan algo d´ombra, malgrat aixo el calor es intens.
A les 12,30 un senyals ens indiquen a 830 metres “Los Barrancos” i a 4,4 kilometres el Garroferal. Més avant hi ha una indicació de la Foia de Cherales. També la Volta de Dorotea a 222 metres en direcció oposta a la que anem.A les 13 hores creuem de nou el riu, que apareix i desapareix
Sobre les 14 hores els senderistes es refredem a la Font de Sanata María on fem un xicotet descans i omplim les botelles d´aigüa, alguns es renten els peus i continuem la marxa arribant sobre les 14,15 al Restaurant el Cerrao, alguns anirán al lloc de estacionament del vehiculs per a camviar-se de roba o de sabates.Junt al Restaurant hem vist una casa a on restauren fósils
Al Restaurant El Cerrao, pendrem per 10 euros ensalades i calamars d´inici. I de plat “Fidehuá” o “Gaspatx de Conill i Pollastre”, acompanyat de darreries com Flam de la casa , Gelat etc i cafens , a més de beguda com aigüa , cervesses, i ví negre y per insistencia d´un senderiste ,Vi Blanc del Alt Turia, crec que Titaigües, que es de gust de quasi tots, i que s´en ix fora de presupost i hi ha que acodir al fons de reptils.
A la sobretaula es comenta la propera marxa amb autobús a Cirat(Castelló)
I acó ha segut tot
Adeu senderistes
Salutacions
Francesc
************************************************************2015-04-30 / Excursión a Almedijar, La Mosquera y el barranco de La Falaguera
Bucolismo primaveral
Datos
28ª excursión de la temporada, que se realizó en Jueves, para respetar la festividad del 1 de Mayo, S. José Obrero, antiguamente Fiesta del Trabajo.
Tiempo excelente para caminar: 13ºC al inicio, 22º al terminar, sin viento ni lluvia.
18 senderistas, todos simpáticos y amigos, recorrimos unos 9,5 Km, con un desnivel aproximado de 250 m.
El lugar
El Parque Natural de la Sierra de Espadán es bien conocido y muy apreciado por este grupo de senderismo. Las características del territorio (suelo silicio, orientación respecto a la costa, humedad y altitud) producen unas condiciones especiales que se traducen en una vegetación singular en nuestra Comunidad.
La vegetación típica es el bosque de alcornoques con el alcornoc, surera o alcornoque (Quercus suber) como especie dominante acompañado con una variedad de helechos como el polipodio (Polipodium cambricum) o la culantrillo de bosque (Asplenium onopteris). El pino rodeno (Pinus pinaster) se mezcla con los alcornoques o forma bosquecillos, desplazándolos a medio plazo, ya que crece más rápido, aunque es más pirofita y no deja crecer sotobosque.
En suelos calcáreos la encina de hoja pequeña o carrasca (Quercus rotundifolia) y el pino carrasco (Pinus halepensis) son las especies arbóreas características. La carrasca ha sido tan explotada, para leña y carbón, que es raro encontrar árboles de gran tamaño. Otros árboles que podemos encontrar son el roble cerrioide, el roble gallo, el castaño (Castanea sativa), el arce, el almez (lledoner) y el serbal. La variedad árboles que rara vez llegan a hacerse mayores también es importante: el tejo (Taxus baccata), el acebo, el avellano (Corylus avellana), el enebro (Juniperus oxycedrus), el durillo, el madroño (Arbutus unedo) y el cerezo de Santa Llùcia (utilizado como pie resistente de los cerezos)Un helecho (también denominada halagüeña, o falaguera en valenciano) es cualquier planta del grupo de unas veinte mil especies de plantas clasificadas en la división Pteridophyta, y que se define como una planta vascular que no produce semillas, sino que se reproduce por esporas
Los hongos encuentran condiciones, algunos años, para desarrollarse y se en encuentran muchas especies de setas, mientras los líquenes decoran los paisajes de toda la sierra. Pero la Primavera no es época de setas, sino de espárragos, como pueden atestiguar algunos senderistas.
La foto adjunta es una muestra del magnífico entorno por el que discurrió la excursión, gozando de esta convivencia de árboles centenarios y exuberante sotobosque.
En esta ocasión, hemos sido testigos de ciertas actividades de cuidado del bosque, como trabajos de poda de alcornoques y estudio sobre insectos asociados a los árboles y la madera.
En esta ocasión, hemos sido testigos de ciertas actividades de cuidado del bosque, como trabajos de poda de alcornoques y estudio sobre insectos asociados a los árboles y la madera.
Pero, a falta de algún botánico que, con autoridad, pusiera orden en las conversaciones de los entusiastas senderistas, hubo preguntas sin respuesta, afirmaciones infundadas y, en fin, algún debate sobre la naturaleza que nos rodeaba. Que si este arbusto era "jara blanca" o "jara pringosa", aquel era "brezo" o "aliaga" y aquella planta parecía "espliego" o "lavanda". Reconozcamos que el tema no era trivial, pues fácilmente podemos ser confundidos cuando tratamos de informarnos en "la red".
La jara blanca (Cistus albidus), conocida también como estepa o jaguarzo blanco, a pesar de ser silicícola como la mayoría de congéneres, crece bien en terrenos descarbonatados. Las hojas ovadas, blandas y sésiles se diponen opuestas por parejas cruzadas, de manera que el tallo, visto por encima, muestra cuatro hileras de hojas perfectamente alineadas. En pleno verano o en tiempos de sequía persistente, estas hojas pueden adoptar un tono marchito e incluso caer. El nombre de jara blanca se refiere al color claro, grisáceo a causa de la pilosidad, de toda la planta; no al color de sus flores. Cuidado en no confundir la jara blanca (Cistus albidus) con alguna de las jaras de flor blanca como serían, por ejemplo, el jaguarzo morisco (C.salviifolius) y el romero macho (C.clusii). La flor de la estepa blanca es descaradamente grande y llamativa, con cinco pétalos rugosos de color rosa purpúreo y numerosos estambres amarillos. Para aumentar la confusión de los colores, excepcionalmente algunos ejemplares de jara blanca tienen las flores blancas, como muestra la imagen de nuestro compañero Juan Crespo.


Similar desorientación se produjo al observar una florida aliaga, o aulaja, o tojo, según otros, ya que plantas muy similares (ver fotos) son denominadas Genista scorpius, Calicotome intermedia o Ulex parviflorus
Y qué decir de las dudas entre Lavandula angustifolia (¿lavanda?), Lavandula stoechas (¿cantueso?), Lavandula latifolia o dentata (¿espliego?) y thymus moroderi (llamado catueso alicantino por unos y tomillo borriquero por otros ), aquí representados




Sobre la fauna, sabemos de la presencia de algunos mamíferos - se nombran el jabalí, el zorro, la garduña, la comadreja y el tejón, entre los más grandes y de los más pequeños están el lirón careto, el erizo africano y unas poblaciones importantes de varias especies de murciélagos en peligro de extinción - pero no pudimos ver ninguno de ellos.
Igualmente, leemos que hay presencia de aves rapaces, también amenazadas de extinción, tales como el águila perdicera (Hieraaetus fasciatus), el águila calzada (Hieraetus pennatus), el águila culebrera (Ciercaetus gallicus) y el azor ( Accipiter gentilis) entre las diurnas, y el búho real (Bubo bubo), el autillo (Otus scops), el búho chico (Asio otus) y otros entre las nocturnas.
Tampoco encontramos representantes de la población de reptiles, de los que se citan al lagarto y varias especies de serpientes, mientras que los anfibios están representados por sapos y el tritón meridional o gallipato (Pleoredeles waltl).
Tampoco encontramos representantes de la población de reptiles, de los que se citan al lagarto y varias especies de serpientes, mientras que los anfibios están representados por sapos y el tritón meridional o gallipato (Pleoredeles waltl).
Sin embargo, sí notamos la abundante presencia de aves canoras, aunque hubiéramos deseado la asistencia de Alfonso, nuestro ornitólogo de cabecera, para ayudarnos a distinguir sus trinos. Posiblemente se mezclaban el arrendajo ( Garrulus glandarius ), el trepador azul ( Sitta europaea ), el petirrojo ( Erithacus rubecula ), el torcecuello ( Jynx torquilla ), el pinzón ( Fringilla coelebs ), el oropéndola ( Oriolus oriolus ), el jilguero o cagarnera (Carduelis carduelis),etc. todos habitantes de la sierra de Espadán. Pudimos escuchar el trabajo de un pico carpintero, el canto de un cuco y un senderista atisbó el vuelo de una perdiz!

Si Cavanilles repitiera su viaje en la actualidad, observaría que muchos de los bancales que los moros aseguraron con ribazos de piedra están hoy abandonados, ocupados por pinos, alcornoques y matorral, pero reseñaría la producción de estupendos quesos de cabra y oveja en la quesería de Almedíjar, como podemos atestiguar los que la visitamos.
La ruta
Partimos con cierto retraso del punto de reunión en Port Saplaya, en 5 coches, camino de Almedijar, tomando el desvío en dirección a Aín por la serpenteante carretera CV-200. Se aparcaron los coches como se pudo y comenzamos a andar en dirección a La Mosquera sobre las 9:15.
Tras un breve recorrido por camino forestal, llegamos a la casa de La Mosquera, situada en un punto privilegiado del valle, como se aprecia en las fotografías
Esta masía, próxima a la Fuente y con sus corrales anexos, debió tener una función importante en el siglo pasado, posiblemente en relación con la explotación del corcho del bosque de alcornoques. Tras su abandono, el edificio ha sido despojado de sus elementos, y sólo su magnífica fábrica de piedra de rodeno ha evitado su ruina total. En el entorno también vemos unos bancales y restos de antiguos cultivos como almendros y granados. El Presidente Antonio Giner se detuvo junto a la casa, para realizar gestiones, mientras el resto del grupo continuamos ascendiendo por el sendero junto al arroyo (seco) en dirección a la Peña Blanca, de 971 m. de altitud, aunque nos detuvimos a medio camino para regresar a tiempo para el almuerzo.
Tras un breve recorrido por camino forestal, llegamos a la casa de La Mosquera, situada en un punto privilegiado del valle, como se aprecia en las fotografías
Esta masía, próxima a la Fuente y con sus corrales anexos, debió tener una función importante en el siglo pasado, posiblemente en relación con la explotación del corcho del bosque de alcornoques. Tras su abandono, el edificio ha sido despojado de sus elementos, y sólo su magnífica fábrica de piedra de rodeno ha evitado su ruina total. En el entorno también vemos unos bancales y restos de antiguos cultivos como almendros y granados.
Todos reunidos de nuevo, junto a la casa, consumimos los alimentos, con el habitual intercambio de bebidas, café, olivas y frutos secos. Lo reducido del grupo se tradujo en menor oferta de productos.
Tras visitar la fuente de La Mosquera, iniciamos un atractivo recorrido por senda y camino a lo largo del barranco de la Falaguera. Los/las senderistas, cual pastorcillos del cuento, pudieron gozar de un entorno 100% primaveral, caminando pausadamente, recolectando espárragos, fotografiando florecillas a discreción y escuchando los trinos de las aves canoras. Incluso algún senderista tan serio como Juan quiso jugar al escondite, para disfrutar de los trinos y llevarse a casa un manojo de espárragos.
Algunos tramos del camino tenían profundos surcos, consecuencia de la escorrentía de fuertes lluvias en los meses pasados (470 L/m2 en una semana).
A la hora convenida, volvimos sobre nuestros pasos por el mismo camino y llegamos a los coches para dirigirnos a Almedijar.
El tiempo sobrante se empleó en visitar la quesería Los Corrales, que elabora magníficos quesos de cabra y oveja, como el famoso Tronchón. Previa cata de las variantes, la mayoría de excursionistas se llevó un sabroso recuerdo a su casa.
Otras notas
La comida en el restaurante de Almedijar fue calificada como discreta en su primer plato, escasa en el segundo (hubo que presentar una enmienda, consecuencia de la cual los huevos estuvieron paseando a lo largo de la mesa) y pobre en los postres. La baja calidad del vino sólo fue comparable a la falta de empatía del propietario del establecimiento. Se propuso tachar el restaurante de la lista de proveedores
Hubo 19 senderistas inscritos para esta jornada, pero perdimos una unidad, ya que el motorista impredecible (Luis de Salvador), haciendo honor a su fama, no logró contactar con el grueso de la expedición.
***************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 24 DE ABRIL DE 2015 A EL TORO- POZO DEL JUNCO(POU DEL JONC)-CERRO DEL BAILE(TOSSAL DEL BALL) A CASTELLO

SITUACIO GEOGRAFICA
El Toro está situat a la Comarca de L´Alt Palánciaen zona castellá-parlant.El nom de la Vila es fonamenta en les radicals “tor” o “tar” que derivarien en “turris(torre) i “torus”(turó), te dos espais diferenciats un es el Altiplá de Barraques a una alçária de 1000 metres,prolongació del plans del Sud de Terol i l´atra part en la coneguda Serra del Toro, que conforma una prolongació de la Serra de Javalambre amb una de les alçáries més elevades de la Comunitat Valenciana amb 1600 metres en alguna de les seues muntanyes, tenint el Cerro del Baile amb 1539 metres.
L´accés a la població des de Valencia es per la A-7- ,després per la Autovía Mudejar o de Terol, eixida per Barraques a l´esquerra a 6 km. El Toro
DADES HISTORIQUES
Les primeres referéncies a població ens remet a assentaments ibers al any 250 abans de Crist , situats a la Penya de la Majadas.Molts segles després al 1260 el Rei En Jaume I atorgá els privilegis als pobladors Moros i Cristians, de drets i franquicies que foren confirmats pel Rei Martí l´Humá al 1403.
El Toro ,va pertenyer al Senyoriu de Xérica, passant per diferents mans com Pere IV el Ceremoniós que la va recuperar per a la Corona. Després continuría camviant de mans com a Francesc Zarzuela com a Tresorer d´Aragó, Joan de Navarra,El Duc deCalabria, també fou rebuda com a heretat per els Jerónims del Monestir de Sant Miquel dels Reis que la tingueren fins a la desamortizació del Segle XIX, en que passá a esser Vila lliure de 1936-39,fou testimoni pel Vertex de la Penya Salada
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Sento Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Miguel Bañuls,Ramón Bermell,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Antonia Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero.Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis De Salvador,Roger Domingo, Carmen Esteve,Javier García,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Paco Juliá,Jose Mª Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Pedro Martín-Viñals,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Jose Mª Osca,Vicent Palmero, Julio Ponce,Francisco Portales,Jorge Portales,Juan Rel,Emilio Rubio,Genís Ruiz,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Pepe Verdugo, Enrique Vidali Vicente Yagüe. un total de cinquanta dos senderistes
Aspectes del recorregut
Nova jornada amb Autobús i després de les diferents parades arribem a El Toro( Castelló) a les 9,34, amb un jorn assolejat amb temperatura d´inici de uns dotze graus que pujara al llarg del dia més del vint graus.
La marxa de húi de carácter circular, de dificultat moderada per camí asenyalitzat , llevant un tram desde del Cerro del baile 1539 metres fins a la Rambla de las Maricas.
Hi ha un punt del recorregut després d´almorçar tots junts que es d esdoble el grup majoritari A en una atre Grup B integrat per Vicente Andreu ,Joan Crespo, Carmen Esteve,Bautista Micó,Julio Ponce,Enrique Vidal i Vicente Yague , encapsalats per Antoni Giner, que segón ells han recorregut 13,2 kms.
El grup A ha recorregut quasi 16,3 kilometres amb desnivell de 412 metres, de elevació mínima a máxima i alçaria acumulada de 597 metres amb una alçaria máxima de 1539 al “Cerro del Baile”.
Al les 9,34 l´autobús aplega al lloc d´inici, i agafem una pista forestal ampla de pujada i començem a caminar, trobarem el sender PRV 63, si bé no el seguirem sempre.Tenim una bona temperatura de uns dotze graus,el cami continua de pujada fins a que a les 10.21 arribem a un lloc plá i ample propici per esmorçar. Alguns aprofiten per a llevar-se roba de damunt.Com sempre hi ha intercamvi de productes com fruts secs,dolços i begudes com vi i café.
I es aixina que a les 10,40 estem de nou en moviment ,continuem caminant i arriba el moment que el Grup B abans anomenat i encapasalat per Antoni Giner , pren el camí de la dreta, que els portará per un altre recorregut més suau.
Per un altra banda el Grup A, encapsalat per Roger Domingo,anirem per la pista forestal mé estreta i a les 11,40 trobem un senyal de fusta que ens indica a 2,5kms el paratge Natural del Pou “Junco”, a la dreta, en el camí hem trobat moltes Sabines, enebre i pinars dispersos.També hem trobat algunes trinxeres de la Guerra Civil de 1936
A les trobem uns panell, que ens indica les caracteristiques del Pou “Junco”, situat a 1558 metres d´alçária en un altiplá, flanquejat pels Barrancs Pou Junco i el del Toro,pogem contemplar les Serres de Javalambre i el Toro, açi en época d´hiverns bufa molt el vents gelat i tenen fortes nevades. Hui ens acompanya una suau brisa que agraim.
La fauna es de zona mitja-alta, amb aus com, el rocker roig,l´escribá cerillo, i l´acentor comú.En época de pas les especies de tords com els topos, els topets campensins, els llirons i carnivors com la mostela(comadreja), la gineta i sargantanes com les colillargues o cendroses. El Pou junco es un Pou abeurador per a donar de beure al ramat.
Aixina a les 12,30 estem davant el Pou, amb algo de desilusió perque el Pou está practicament sec.Vist el pou retornem el cami,per a anar al Cerro del Baile 1539 metre d´alçaria a on arribem ales 13,06 i fem les fotografíes correspondents junt al Vertx Geodésic.I ara practicament camp a través , fem la baixada, per uns llocs prous transitables i aixina arribarem a un senyal de fusta que ens indica El Corral de la Canaleta. Nosaltres continuem baixant fins a que arribem a un barranc sec o Rambla de Las Maricas, crec que ha segut el tram més pesat perque, el sender ix i entra a la rambla, molt pedregosa per cert i en algún moment, algún a estat a punt del perdres. A les 14,30, deixem la Rambla i entrem en una pista forestal ,arribant , a les 14,45 al lloc a on tenim el Bus, adreçant-se a la població de El Toro, al Bar de la plaça, a on hi ha una Font amb dos canys per a dinar
Al Bar ocupat practicament per nosaltres menjarem de primer ,Ensalades variades,l Olla de Poble o Arroç al Forn, i de Segón Embotit amb Ou, Carrillada al Forn o Bacallat o Abadejo al forn amb All i oli, A més cervesses ,Vi , aigüa i darreries com cuallada o taronja amb canella,finalment caféns, tallats,o cremats, tot per 20 euros incloent l´Autobús.
A la sobretaula, es va parlar sobre les properes marxes i com el divendres proxim es festiu , s´ anirá el dijous o a la Calderona o a la Serra de Espadá.
I açó ha segut tot ,fins al altra.
Adeu senderistes.
Francesc
**************************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 17 DE ABRIL DE 2015 A ALZIRA-L´OUET-COVA DE LA GALERA-PIC DE LA RATLLA

SITUACIO GEOGRAFICA
Alzira situada al marge dret del riu Xúquer. Al terme cap al sud s´estenen les Serres de Corbera, la Murta i les Agulles, destacant els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, per un altra banda el Sector de la Garrofera está accidentat per les vessants orientals de la Serra de Tous
Els accessos principals son per la A-7 i per la AP-7 | |
DADES HISTORIQUES |
Alzira té quantitat de jaciments prehistórics del Paleolític com les Cases de Xixera, del Neolític com les Coves de les Aranyes i dels Gats , de l´Edat del Bronze com la Muntanya Assolada i les cases de Montcada i de l´época Romana com el Sequer de Sant bernat i la Necrópolis del Camí d´Albalat
Per alguns la ciutat prové de la Sucro Ibérica, altres tenen precedents en viles romanes con la Materna, Vilella o la Casella.Pero el nom de la ciutat Al Yazirat Suquar, prové de l´Illa vorejada pels rius Xuquer i Barxeta
Al 1125 Alfons I El bataller intentá conquerirla , també al 1129. Alzira va ésser una població amb notables personatges d´oritge árab, peró al 30 de Desembre de 1242 es produeix la Conquesta de la Vila pel Rei En Jaume I, concedint infinitat de privilegis. Alfons I en 1286 li concedi la facultat del cel lebrar fires. La Vila va pendre part activa en la guerra de la Unió.
En la Guerra de Sucessió es declará partidaria de l´Arxiduc Carles i en la Guerra contra els francessos el 1811, es trasl ladá a Alzira la Junta de Defensa.
El 8 d´Agost de 1876, Alfons XII, li va concedir el títol de Ciutat, per l importáncia del seu comerç i augment de la població
Al Segle XX ,fou visitada pel dictador General Franco, mes tard també pel Princep Joan carles. Al 1964 fou celebrat el VII Centenari de la Sequia Reial del Xuquer, riu que al llarg del temps ha provocat diferents riuades sent un dels episodis més trágics , quant va rebentar la Pressa de Tous, la famosa Pantanada
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Sento Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Enrique Bisbal,Paco Burgos,Jaime Bonet,Pepe Boscá,Antonia Calero,Ricardo Cambra,Manuel Cantero,Jose Cerezo,Pedro Conesa,J.V. Cotolí,Joan Crespo,Luis De Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban, Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Javier García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martín-Viñals,Jorge Minguillón,J. A. Moratalla,Agustin Munilla,Jose Mª Osca,Vicent Palmero,Alfonso Perez,Roberto Perez, Julio Ponce,Francisco Portales,Juan Rel,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Aurelio Silvestre,Jesús Sivestre, Enrique Vidali Vicente Yagüe. un total de quaranta nou senderistes
Aspectes del recorregut
Després de l´apléc junt al Hotel Albufera hem eixit a les 8,30 amb cotxes adreçant-se a Alzira. Arrivarem al punt d´inici al Vall de la Casella, a les 9,40 hores.El jorn es pressénta calurós i al llarg del dia arribaren fins a quasi 28 graus amb un suau brisa en alguns moments del recorregut.
La marxa es pot considerar de carácter circular si bé com hem tingut tres grups El Grup A , majoritari ,encapsalat per Roger Domingoque la fet completa es dir primer a l´Ouet, després a la Cova de la Galera i finalment alPic de la Ratlla, de carácter moderat si bé l´últim tram de baixada de la Ratlla , ha segut amb dificultats.
El Grup B1 encapsalat per Jose Mª Gonzalez Rothwoss, i deu senderistes més entre ells amb Antonia Calero,Jose Cerezo,Joan Crespo, Luis de Salvador,Virginia Leyva,Joaquin Moratalla,Roberto Pérez,Aurelio Silvestre ,Jesús Silvestre i un més, que després de pujar a L´Ouet i anar a la Cova de la Galera han tornat per el mateix camí de anada.
I el Grup B2 encapsalat per Antoni Gineramb Vicente Andreu, Enrique Bisbal,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Federico Guixeres i Enrique Vidal que després d´esmorçar han anat per la pista forestal a la Font del Barber , o siga que hem tingut varietat de rutes i de kilometrage que ha segut el máxim de quasi catorxe kms al mínim de quasi dotze kms
A les 9,41 anb els cotxes aparcarts a les voreres de la carretera de entrada a la Vall de la Casella, ens trobem un Cartell que ens indica les normes a seguir dins de la Vall. Més avant uns senyals amb diferentes indicacions de sender PR-CV 303 a la Font del Garrofer 1,7kms., a la de la Teula 2,1 kms i a del Barber de 4,4 kms.perl PR-CV38.
A les 10,05un Panell ens explica la Flora i la Fauna de la Vall de la Casella i una Casa –Bar,actualmente tancat am un Terrassa. Abans hem passat per davant d ´un tancat per a una microreserva de Cérvols, que están amagatsi habem pogut vore algún eixemplar.
També després passem per davant de la Casa Forestal de l´Ajuntament d´Alzira, ja son les deu i quart i aprofitem l´ampli espai per a esmorçar, amb el intercamvi especialment de vins, dolços i fruits secs. I a les 10,36 estem de nou en marxa encara tot el grup junt, pujem uns escalons i ja prenim el sender que va cap amunt. Trobem unes atres senyals amb els sender PR-CV303 i 304i que a la dreta ens indica 3,7 kms a la Font del Barber.
Més avant unes atres senyals ens indica a l´esquerra L´Ouet, la Cava de la Galera la Ratlla de 625 mts. Dálcaria. El camí ja es més estret i va cap amunt. Es el momen en que el Grup B-2va cap a la Font del Barber prenint la Pista Forestal.
El Grup majoritari continúa pujant i algo mes de les onze divisem al fons la Serra de les Agulles. Als vint minuts ja hem arribat a l´Ouet, un antic observatori Forestal, construit a mitjans segle passat. També podem divisar al fons la Mediterranea i les construccions de Cullera.Contemplant-les mateixes en un dia clar pero amb boirines de primer hora.
Després de fer unes fotografíes de les vistes meravelloses, es el moment de la baixada per a anar a vore la Cova de la Galera,arribant a les dotze més o menys
Després de descansar junt a la Cova i pendre fotografíes de la mateixa, anem de baixada fins a que arribem a uns senyals a on el grup format per onze encapsalat per Jose Maria Gonzalez com abans he dit, quant son les 12,20 retorna al inici
La resta del grup,continua la senda pujant fins al Pic de la Ratlla, de 625 metres, el cami es bó i amb vegetació,coronem el pic quan son les 13,18, i podem vore lluntanament , El Montgó i mes aprop el Montdúver amb les seus antenes.
Després de un xicotet descans, começem la baixada no sense dificultats amb alguna que altra anécdota com la atenció per part del senderiste Dr. Jaime Sanchez, a Jorge Minguillón el qual també va rebre aigua amb sucre per part de Vicente Yagüe,tot sense consequencies igual que alguna relliscada per part del matrimoni Vicente i Aurora, també afortunadament sense problemas. Hi ha que dir que la baixada era perillosa en alguns moments sense sender senyalitzat i era més bé un camí de cabres per dir algo i es aixina quant sobre les catorze hores arribem prop de la Font del Barber i enllaçem amb la pista forestal ampla i en suaus pujades i baixades i sobre les quinze hores estem al punt de partida.
En el punt d´inici agarrem els cotxes, per a anar a l´Hotel LLuna d´Alzira a on estarem sobre les tres i mitja. I per onze euros pendrem de primer, Ensalada, Arroç de Senyoret,Pasta Italiana i de segón Emperador Planxa,revolt de botifarra,Pernil d´Anec o Xurrasc al Forn, amb begudes com aigua,cervesses i un ví de Extremadura que en aquesta ocasióno donaba la talla, amb darreries com fruites o mousses i cafens o crematsi propera marxa a El Toro(Castelló)
I AIxó ha segut tot, fins a l´altra
Salutacions.
Francesc
*********************************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 10 DE ABRIL DE 2015 A L´ALCUDIA DE VEO-BARRANC DE CASTRO-SUERAS (CASTELLÓ)
SITUACIO GEOGRAFICA L´ Alcudia de Veo població situada en la vessant septentrional de la Serra de Espadá en els voreres del Riu Veo i amb grans extensions de boscs, formats per sureres, pins i álsines o carrasques
A la distancia de 87 kilómetres de Valencia es pot accedir per la A-23 a Sogorb i la CV 200 i 215 per Algimia de Almonacid, també es por anar des de Onda per la CV-20, CV 10 i CV 223 i aixina passarem en primer lloc per un xicotet embassament del Riu Veo arribarem a L´ Alcúdia de Veo, passant primer per la població de Veo.
DADES HISTORIQUES
L´oritge de L´ Alcudia de Veo, es una antiga Alquería mudéjar situada junt a la Vall del riu Veo, que al llarg de 1238 fou conquerida per el rei En Jaume I als moriscs que l´ocupaven. En l´any 1609 tenía un six cents habitants que foren expulsats per ésser moriscs en la dita data. Al 1612 Enric Folch de Cardona atorgaba la Carta Pobla als nous repobladors. Un ségle després fou senyor de la població Lluis Antoni Ferran de Córdoba , Duc de Sogorb ,Cardona i Medinaceli
. DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Sento Aguilar, Ramón Bermell,Manolo Bermejo,Jaime Bonet, Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Manuel Cantero ,Pedro Conesa,J.V. Cotolí,Manuel de Juan,Luis De Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban, Carmen Esteve,Daniel Ferrer,Eduardo García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez, Gonzalo Gomis,Javier GomisJulio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Jose Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda,Pedro Martín-Viñals,Jose Martinez,Bautista Micó,Jorge Minguillón,J. A. Moratalla,Javier Oltra ,Leopoldo Oltra,Jose Mª Osca,Lourdes Palop,Roberto Perez,Alberto Peris , Julio Ponce,Francisco Portales,Emilio Rubio,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastian,Jesús Sivestre,Vicente Tasso, Enrique Vidal i Vicente Yagüe. un total de cinquanta quatre senderistes
Aspectes del recorregut
Iniciem l´excursió en aquesta ocassió amb l´Autobús en diferents parades arribant a l´Alcudia de Veo a les 9,35 aproximadament, iniciant la marxa amb una temperatura de 10 graus amb el jorn assolejat ,al llarg del día pujará fins al quasi 20 graus
La marxa bé a tindre quasi dotze kilómetres , de carácter llíneal i dificultat moderada, si bé un grup no ha pujat al Castell de Sueras.
Iniciem la marxa creuant,l´Alcudia de Veo, a les 9,50 trobem una indicació de la Senda del Junquer, per un camí de pujada quasi constant, més avant el camí se estreta per un paratge molt bonic i amb molta vegetació i verdor. No més eixir Antoni Giner i Quique Vidal, retornarán fins l´ Autobús i anirán a Sueras m a on farán una marxa especial.
La resta del grup continuem el camí entre la tupida vegetació, trobem moltes sureres i podem vore com tenen tallats cada arbre part de la corfa de a on es trau el suro , per a l´industria.Seguim pujant fins a arribar a un lloc prou ample, en el que parem per a esmorçar , son sobre les 10,40 del matí i després de l´intercamvi de begudes,fruts secs i dolços, a les onze i deu reprenim la marxa.Després la senda es fa més ampla.Trobant les runes de unes cases.
A les 11,35 arribem al Mas de la Campana, a on es trobem a l´ amo de la casa que ens comta la historia de la campana que toquem fen se fotos del grup. L´home ens diu que la campana es va fer d´una antiga bomba de la guerra del 36, la dita campana fou robada i després aparegué al Pantá del Sitjar i fou reotornada per un garda forestal al seu amo.Al lloc trobem uns senyals del GR-36 que ens indica a a Rambla de Villamallur i a Torralba del Pinar i al Mas de la Campana i a Suera, tenim una alçaria de 610 metres. I en la direcció oposta a l´Alcúdia de Veo 3,9 Kms i a Veo 5,5 kms.
Més avant trobem una Font i una indicació de la Font de Cantal. A les 12,04 una altra indicació diu la Font de la Avellaner a dos minuts. I una rosa dels Vents formada damunts de pinyes.
A les 12,20 uns senyals amb indicacions de 50 minuts a Suera i 20 minuts al Castell Mauz (580 metres d´alçária) o Suera. De seguida trobem la Font de Castro amb setze canys i un sequiol amb molta corrent d´aigüa i un riuet, que passa junt a la mateixa Des de açi el grup majoritari continua fins a Castell, un atre grupet a´adreçará a la població de Suera.
A les 12,35 un señal ens indica a Esquerra Corrals de Castro. Nosaltres continuem fins al Castell de Maus ,a 16 minuts,a on aplegarem a les tretze hores. El lloc es propici per a traure fotografies del grup i panorámiques des de lo alt del Castell,de les muntanyes plenes de pins. A les 13,15 reprenim el descens del Castell i a les 14,05 trobem una Indicació a Sueras a 10 minuts, deixem la senda i anem per una pista més ampla. Més abans un altra ens indica un senyal que estem a 6 minuts de Suera
A les 14,30 estem al Restuarant de Hotel Verdia de Suera, a on per 10 euros podrem tastar de primer , Ensalada o Macarrons Bolognesa,o Guisat de Vedella amb verdures i de segón entre altres Pollastre al Forn ,Conill al Forn o Calamars and diferent darreies com gelat, flam , natilles , pinya natural i de beguda una cervessa per cap,aigüa de Benassal i vi de la casa amb llimonada. A més cafens entre atres els famosos cremats de la zona.A la sobretaula Roger Domingo ens parla sobre la propera marxa a la Casella d´Alzira o el Vall de Tavernes , que está per a concretar
Sobre les 17,30 tornem a Valéncia
I aixó ha segut tot, fins a l´altra
Salutacions.
Francesc
************************************************************************************************
EXCURSIÓN al CASTILLO de CHIREL (VIERNES 27-03-2015).
Participantes: A. Munilla, A. Pividal, A. Silvestre, Aurora Santamaria, Conxa Lliso, D. Fernandez, E. Rubio, E .Arocas, F.J. Guixeres, F. Aparicio, F. Burgos, F. Portales, G. Genis, G. Gomis, Guadalupe Sebastian, J,Sanchez, J. García, J. Silvestre, J. Moratalla, J. Minguillon, J. Boscá, J. Latorre, J.M. Osca, J.M. Gonzalez, J.V. Llorens, J. Verdugo, J.M. Castelló, J.M. Crespo, J. Rel, J. Gonzalez, J.Ponce, Lourdes Palop, L de Salvador, M. Berdejo, M de Juan, M. Aguilar, M. Bonora, Miguela Merino, M. Faus, P. Conesa, P. Martín, R. Bermell, R. Cambra, R. Pérez, R. Domingo, V. Palmero, Vicenta Bueso, V. Aguilar, V. Tasso, V. Yague, Virginia y A. Pérez.
EXCURSIÓN: Tras la reunión de los senderistas en la gasolinera en el desvio de Godelleta, se inicia la marcha a las 8 horas 30 minutos por la autovía dirección Madrid, hasta llegar a Requena tomando la desviación carretera a Ayora llegando a las 9 horas 40 minutos al embarcadero de Cofrentes.
Tras el reagrupamiento tomamos el camino hacía el Castillo de Chirel, termino municipal de Cortes de Pallas, siendo inicialmente la marcha por pista descarnada por las recientes lluvias con múltiples reflejos consecuencia de la cantidad de cristales de cuarzo y de mica, tras 40 minutos de caminar y comienzo de senda, hay paro para realizar la reposición de principios inmediatos, con libación de bebidas espirituosas y agua. Tras 35 minutos se reemprende la marcha por senda bordeada de plantas aromáticas: romero, tomillo, ajedrea y pebrella, con lo que comienza la campaña de recolección de las mismas principalmente de la enumerada en el último lugar, realizando incluso encargos familiares; a la vez hay numerosas huellas de cabra hispánica. Al finalizar la senda se asoma la carretera de Cofrentes a Cortes de Pallas, realizando un recorrido de aproximadamente 1,5 km, hasta llegar al cartel anunciador de la senda que nos conducirá al Castillo de Chirel.
Esta senda esta escalonada con una longitud de 1,5 km, arribando al fin al Castillo desde cuya planicie se vislumbran unos cortados-acantilados impresionantes entre quien discurre el rio Júcar, siendo verde el color de las aguas. El castillo ha sido restaurado en parte, apreciándose la construcción inicial árabe y posterior cristiana, apreciándose en dos lugares del castillo los restos del blasón del Barón de Cortes de Pallas del siendo este territorio fronterizo entre los reinos de Valencia y de Castilla, siendo por tanto un lugar estratégico, lo cual lo confirma cuando se promulga la expulsión de los moriscos por Felipe III y el virrey de Valencia San Juan de Ribera, en que se unieron los moriscos para evitar su expulsión, siendo el castillo el lugar logístico desde donde se organizó la lucha contra la rebelión de dichas gentes.
Para conmemorar dicha efemérides, se realizó la foto actualización de “Quienes somos” a la foto de grupo. Tras ello el Profesor Genis, una vez mas dio su charla acerca del origen evolución y características del castillo. Tras ello se reanuda la marcha y al pasar por la carretera hay una construcción con unas botellas y un coche, la mayoría de senderistas, piensan que se encuentran con una fuente y cual es su asombro, que todo ello corresponder a un señor que lleva el agua en botellas para la construcción de una caseta, no obstante este señor realiza la obra de misericordia, de dar de beber al sediento, ya que el agua es de una fuente de la pedanía del Oro.
Tras 4 horas de caminar, con un recorrido de 11 km 660 mt, según los expertos en GPS y con un tiempo espléndido mas veraniego que primaveral, finaliza la excursión, la cual se remata con la Comida en el restaurante Torralba de Cofrentes, teniendo que abonar en esta ocasión los comensales los cafés, cortados, cremaets, carajillos y demás infusiones y copas espirituosas, en fin otra vez si es posible y el dueño del restaurante no es tan “caspa”, estarán incluidos en el menú.
N.B: espero y deseo que los cronistas oficiales se repongan lo antes posible y que participen en las excursiones, no es mi intención adquirir el monopolio de las crónicas, ya que los otros cronistas me superan. Gracias.
Hasta pronto.
Alfonso Pérez
****************************************************************************************************
Viernes 13 de marzo de 2015
CRÓNICA DE LA RUTA POR LA “SERRA CALDERONA”:
FONT DE LA GOTA - FONT DEL BERRO – FONT DEL MARGE – CARTOIXA PORTACELI
La serra Calderona esta orientada de noroeste a sureste, a caballo entre las provincias de Castellón y Valencia, es una de las últimas estribaciones del Sistema Ibérico, que desde La Rioja desciende hacia el mar; se extiende por catorce municipios, en las comarcas de Alt Palancia,Camp de Morvedre, Camp del Turia y L´Horta Nord; separa las cuencas del Rio Palancia al Norte y Turia y Carraixet al Sur.
Es un conjunto de montañas, valles y barrancos, donde hay muchas cuevas y simas, antiguos refugios de bandoleros, por su proximidad a la ciudad de Valencia. Esta poblado de bosques de pino carrasco, encinas y alcornoques, y con abundantes arbustos de sotobosque, como la jara malva y blanca, la aliaga, el romero el brezo, madroño, roseles silvestres, tomillo, etc. etc.. y las montañas con las rocas en estratos de rodeno rojizo salpicados de los diversos líquenes, que le dan unas tonalidades de verdes que junto a los tonos de verdes del bosque y sotobosque, conforman un paisaje encantador.
La ruta que hemos hecho hoy discurre por la parte de la Serra Caldrona, que quizá sea la más bella, paisajísticamente, de la Calderona; a todo ello hay que añadir las distintas fuentes, que a pesar de las escasas lluvias, pero por su proximidad al mar, con los vientos de Levante, aportan humedad en forma de niebla y rocio,que ayudan a recargar los acuíferos.
La ruta la iniciamos a las 8:45, cuarenta y un senderistas (tres se dieron de baja por problemas propios o familiares), siendo los 41 asistentes, por orden de inscripción::
Luis de Salvador Villalba, Vicente Andreu, Pedro Martín, Juan M. crespo, José Cerezo, Genis Ruiz, Alfonso Hernández, Julio Marín, Enrique Bisbal, José Boscá, Antonio Giner, Alfonso Pérez, Carlos Gómez, Jorge Minguillón, Jaime Sánchez, Daniel Fernández, Vicente Yague, Aurora Santamaria, Francisco Burgos, Aurelio Silvestre, Tomás Burgos, Manuel de Juan, Lourdes Palaop, José Luis Martinez, Roberto Pérez, José Mª. Osca, Juan Rel, Jaume Climent, Vicenta Bueso, Jesús Silvestre, Julio González, Miguel Bonora, Mª. Carmen Esteve, Federico J. Guixeres, Miguel Faus, Virginia Leiva, Guadalupe Sebastián,Francisco Borrego,Ricardo Cambra, José Vte. Cotolí, y Pedro Conesa; a la comida del restaurante se unió Mariano Aguilar.
La ruta circular, de dificultad media-baja, siendo la pendiente superada hasta la Font de la Gota de unos 200 m., en unos 6 km., y luego hasta llegar a la Font del Berro de unos 150 m. en unos 3 km.; esta ruta objetiva los parámetros enumerados en nuestra Información General, siendo el tipo de rutas de senderismo más apropiadas para los asistentes,(por edad y condiciones físicas, ya que se trata de hacer ejercicio sin esfuerzos excesivos) – somos senderistas, no somos montañeros-; en la ruta tal como se propuso, paramos a tomar el bocadillo en la Font de la Gota, y paramos la Font del berro y del Marge, para agruparnos, descansar; también paramos en la Cartuja de Porta Coeli (puerta del cielo), donde nos hicimos una foto preciosa del grupo, con la Cartuja al fondo, lugar donde se nota y se siente la tranquilidad, sosiego espiritual que inspira el lugar. Esta cartuja se construyó en 1272, siendo su fundador el obispo de Valencia Andreu Albalat. Personaje importante en la orden y en este Monasterio fue Bonifacio Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer. Cuando nos hicimos la foto redoblaron las campanas, posiblemente en señal de bienvenida. Llamé a la puerta pero no me pudieron atender, posiblemente estaban tomando la “frugal colación” del medio día.
Acabamos la ruta a las 14:15, después de haber andado 18 km., con la satisfacción de todos de haber hecho una bonita ruta por un paraje encantador, y a pesar de los km. Recorridos nadie hizo esfuerzos excesivos, porque se hizo al ritmo adecuado, y haciendo paradas para reagruparse, beber y descansar; le mejor recompensa recibida es que la ruta fue agradable y con paisajes bonitos.
Comimos en Náquera un menú que fue agradable, sin restricción en la bebida.
Después de dar propina en el restaurante, sobraron 30€,y Pedro Conesa
Cobró cinco altas -25€- y 10€ del billete del autobús último que aportó, con lo que el Fondo de reserva se incrementó en 65€, que sumados a los 370€ que teníamos, el Fdo. actual es de 435€.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner.
**************************************************************************************
Excursión realizada el día 6 de Marzo por las orillas del rio Magro, en parte de su curso medio, transcurriendo por el término municipal de Yátova, pero ya en los límites con las aldeas de Hortunas, pertenecientes a Requena. La cuenca del río Magro, afluente del Jucar, con nacimiento en Utiel y se une al Júcar en Algemesí tras un recorrido de 130 km ;se caracteriza por un fuerte desnivel, aunque escalonado, con trechos en que los meandros encajados se alternan con breves llanuras aluviales ampliamente utilizadas en la agricultura de riego en sus orillas. Unos 5 km después del desfiladero citado se encuentra el embalse de Forata, en el término municipal de Yátova, atravesando el Paraje Natural Municipal de Tabarla, declarado como tal por la Generalitat Valenciana el 30 de enero del 2007. En esta zona el rio discurre entre las Sierras Martes al sur y Las Cabrillas al Norte.**************************************************************************************
EXCURSION por el CURSO ALTO DEL RIO MAGRO
y PARQUE NATURAL de TABARLA. (6/03/2015)
Punto de reunión y de partida el ya conocido de la gasolinera de Repsol del desvio a Godelleta, con salida a las 8 horas 40 minutos por la A-3 hasta la salida a Buñol, dirección Yátova, para luego tomar la carretera, actualmente asfaltada que se dirige a Hortunas y la Portera, mas que carretera es un escaletrix, todo curvas y tras unos 19 km aproximadamente se llegó al punto de partida “La Fuente del Pozico Valentin” , que aunque el paraje es bucólico e idílico, no es la fuente de los enamorados y está mas seca que un “capellanet”
El tiempo fue inicialmente fresco con 8 grados, con una pequeña “boira”, no fuimos acompañados por el dios Eolo en esta ocasión,; a las dos horas del inicio la temperatura ya había aumentado, produciéndose la “dèshabille” de la mayoría de los excursionistas, con temperatura al final alrededor de los 23º.
Participantes: Angel Pividal, Jose M Osca, Vicente Palmero,Luis de Salvador, Antonio Giner, Jesús Matí-Belda, Jose M Gonzalez-Rothvoss, Jose Latorre, Jose Cerezo, Carlos Gómez, Joaquín Moratalla, Fernando Aparicio, Agustín Munilla, Pedro Martín, Juan M Crespo, Jose Boscá, Enrique Bisbal, Jaime Sanchez, Jaime Bonet, Juan Rel, Jorge Minguillón, Manuel de Juan, Daniel Fernandez, Mª. Carmen Esteve, Federico Guixeres, Gonzalo Gomis, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, Francisco Burgos, Javier Burgos, Vicente Yague, Aurora Santamaria,Roberto Pérez, Vicenta Bueso, Julio Gonzalez, Antonio Esteban, Jaume Climent, Francisco Borrego, Francisco Portales, Miquel Faus, Rogelio Domingo, Eduardo García, Jose Martinez, Guadalupe Sebastian Salavert, Jose Ramón Gimeno, Eliseo García, Javier García, Alfonso Pérez.
A las 9 horas 30 minutos y desde la fuente de Valentin se inicia la marcha por una pista forestal, de buen firme con ligero descenso hasta alcanzar las ruinas del Caserio de Tabarla, para luego ir ascendiendo de manera lenta pero paulatina por el camino forestal, rodeado por pinos y soto bosque típico mediterráneo hasta llegar al lugar del refrigerio, un cara sol, pero nada cómodo y en cuya elección hubieron discrepancias, no obstante el personal disfruto del intercambio de productos y recalcar que en esta ocasión sin ser las bodas de Caná hubo vino y otras bebidas espirituosas e infusiones en abundancia.
Tras el almuerzo y ahora por senda, se inicia el descenso para llegar a la margen izquierda del rio Magro, en donde comienza el “ Magro Trophy “, ya que en unos trechos se va por senda al lado del rio, en otros por el mismo lecho seco, atravesando el curso del rio en varias ocasiones, con mas o menos dificultades, pero con mucho “morbo”, ya que los fotógrafos habituales no querían perderse la instantánea del posible “Chapuzon”, desde la travesía del puente sobre un ridículo tronco de árbol, a caminar sobre piedras que ayudan a atravesarlo, podemos dar gracias que nadie se sumergió, en ello ayudo de manera altruista “el Excursionista Castor”, Angel Pividal, el cual como había realizado el servicio militar en el cuerpo de ingenieros-minadores-zapadores, se dedicó a reforzar el paso mas difícil con la colocación de gruesas piedras.


Como de todo tenía que suceder en el Magro Trophy, nuestro compañero Gonzalo Gomis fue sorprendido por la aparición espontanea de una cabra montesa, de la cual pudo evitar su choque realizando un quiebro taurino, se ve que se esta entrenando para los Concursos de Recortadores, que se van a celebrar próximamente en la Plaza de Toros durante los días de Fallas. También hubo un componente que se atrevió atravesar el rio de un salto, quizá recordando su juventud y estuvo en un tris en “bautizarse” (Eliseo los años no perdonan).El remate de la excursión del “MORBO” fue por fin atravesar el rio por un puente de madera, que estaba situado en lo que en su día fue el Campamento de Tabarla de la OJE, de recuerdo para varios de los participantes en la excursión y siendo las 14 horas 30 minutos finalizó la excursión, tras un recorrido de unos 11 km, según media de los diferentes GPS.
De vuelta tuvo lugar la comida en ya conocido restaurante Los Abetos de Alborache, que en esta ocasión no se esmeró mucho la cocina y mas tras haber degustado la comida en Los Rosildos, pero de todo ha de haber en la Viña del Señor. Deseamos que la próxima comida en Naquera sea con menú mejorado.
Hasta otra. Alfonso Pérez
**********************************************************************************************CRONICA SENDERISME ELS ROSILDOS- BARRANC ROCA ROJA- SERRA D´EN GARCERÁ (CASTELLÓ) LO JORN VINT I SIS DE FEBRER DE 2015

SITUACIO GEOGRAFICA:
Els Rosildos es un nucli que forma part del terme municipal de la Serra d´En Galcerá,junt al Brusalet,Les Deveses, Els Ibarsos, La Marina, El collet , Els Bancals i el Pujols de d´Alt, situat al Nord del Plá de l´Arc en el sector Nord –Oest en un altiplá de la Serra de En Galcerá, a 114 Kms de Valéncia Ciutat, es comunica per la AP-7 i la CV-10 i CV155 des de Castelló
DADES HISTORIQUES:
La Serra de En Galcerá té oritgens primitius amb restes ibérics com el de El Castellás i també algunes pintures rupestre d´Art Llevantí, declarat com a Patrimoni de kl´Humanitat per l´ UNESCO.
Durant el domini mussulmá s´ubicá a la part muntanyosa de l´actual municipi un Castell. Les primeres dades documentals es remunten a l´any 1213 i al 1238 quant el Rei En Jaume doná aquestes terres a Pere Vallmanyá i amb el nom de Serra Vallmanyá apareix a la Carta Pobla de 1374 fins a la compra de les terres per el Galcerá d´on prové el nom ,després passaren a mans de Nicolás de Casalduc i fou aquest noble el que va concedir la Carta de població a l´any 1512
..
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Mariá Aguilar,Vicente Andreu, Fernando Aparicio ,Miguel Bañuls, Enrique Bisbal,Miguel Bonora,Paco Borrego, Jose Boscá,Vicenta Bueso,Juan M. Castelló,Jaume Climent,Luis de Salvador,Angels Del Cerro,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Miquel Faus,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,,Jose M. Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Llorens,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Javier Oltra,Jose Mª Osca,Angel Pividal ,Juan Rel,Emilio Rubio, ,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría,Pepe Verdugo i Vicente Yagüe,un total de quaranta quatre senderistes.
Nova jornada en aquesta ocasió amb Autobús i després de les diferents parades, des de Alcampo-Port Saplaya s´adreçem a Els Rosildos en Castelló.,arribant sobre les deu del matí a la destinació.
A les 10,05 ja estem en marxa, amb temperatura d´inici de 6 graus que anirá pujant llaugerament fins als 10 graus al migdia, tenint la preséncia de un vent que bufa de Nord –Oest, a ráfeges sobre tot en el Tossal de Saragossa i en altres llocs del recorregut de quasi els 100 kilómetres per hora,sent un vent gélid i fred.
El recorregut es de carácter circular , excepte el Grup B integrat per Carmen Esteve , Antoni Giner, Federico Guixeres i Virginia Leiva, que sobre les onze i mitja han tornat enrere per el mateix camí d´anada havent fet uns 7,8 kilómetres i la resta de senderistes es dir el grup A, sobre els onze kilómetres , llevant algún per als que no han pujat al Tossal de Saragossa, que després els anomenarem. La ruta es pot qualificar de moderada amb les dificultats del vent al Tossal , abans enumerat.
A les 10,10 trobem als marges del camí quantitat de atmelers en flor.Mes avant a les 10,23 un panells que ens informen dels Blocs de Escalada del Barranc de la Roca Roja de la Serra de En Galcerá, amb noms i graduació dels diferents blocs, amb resennyes i dificultats.També unes senyals del sender GR-230, que a la dreta ens indica el Barranc de la Roca Roja i les Vies de Escalada.Continuem per el camí trobem unes roques i més avant sobre les 10,30 el lloc apropiat per esmorçar, lloc a on no bufa molt el vent.
Es produeix com sempre intercamvi de productes , fuites , dolços ví , que ultimament escaseja i a les 10,55 reprenim la marxa pujant de nou des de l´inici, un sender agradable. A les 11,07 trobem uns senyals que a la dreta ens indica de el Pou de Domingo, pero no de Roger Domingo i a la Esquerra el Barranc de la Roca Roja, barranc de gran valua ecológica. També unes altres senyals , dels sender de gran recorregut GR-230, a l´esquerra a la Serra de En Galcerá a 7,4 kilometres i a la dreta el Mas de En Pollo a 0,9 kms i Els Malladas a 3,4 kms , ara el sender es torna més estret i en tramxs pedregosos pero molt bé senyalitzat.
Sobre les 11,30 el Grup B torná al punt de destí per el mateix camí d´anada. La resta del grup o siga el Grup A, continúa pujant amb alguna parada per reagrupar-se.A les 12,15 trobem uns senyals que ens indique a la Serratella a l´esquerra per el sender PR-CV 349 i a la dreta per el mateix sender a la Serra de En Galcerán. Més avant s´afegix um altra senyal ens indica al Tossal de Saragossa que es a on a anem el següent grup:
Mariá Aguilar ,Miguel Bañuls, Miguel Bonora, ,Vicenta Bueso,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban, si si que está Miquel Faus,Jose R. Gimeno,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,,Jose M. Latorre, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,BautistaMicó,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Javier Oltra, Jose Mª Osca,Angel Pividal i Juan Rel.,no se si falta algú.
La resta del Grup permaneix junt a les senyals fins a que repren la tornada.A les 12,30 estem en el Cim del Tossal de Saragossa en el Punt Geodésic de una alçária de uns 1081 metres. Des de d´alt les ráfeges de vent son de un 100 kms per hora fa que el lloc siga inhóspit, malgrat a la lluntanança podem vore la Mediterranea i també l´Aeroport sense avions de Castelló.
A les 12,45 estem tornant cap a baix. A la una passem per davant d´un antic Forn de Calç que es conserva prou bé. Més avant hi ha un conjunt de senyals que ens indiquem, el Mas de Gargallo per el PR-CV 349 i 350, al ala dreta la Serraterrlla i la Bassa del Bosc,, a l´esquerra La Serran de En Galceran a 4 kms i el Roure Valenciá a 3,2k.També més avant Per el PR-CV350 a la Font de Soles i al Coll de la Bandereta.
A les 13,19 trobem, unes cases en runes i a mig construir, ara hem deixat el sender i es una via pecuaria. Una altra senyal indica el Más del Capó.El camí ens porta a pasar per davant d´un mas hábitat. Una altra senyal ens indica a l´esquerra al Coll de la Bandereta a 1,6 kms i a la dreta a Els Rosdildos a 3,3 kms, ara deixem la via pecuaria y pujem cap amunt a les roques, el vent comença de nou a bufar en força i es veuen unes bones vistes a mida que vas pujant.
Una vegada al Restaurant amb el cost de 21 euros per l´autobús i el dinar tenim uns primers a triar entre . L´Olla, Llentilles,Cigrons, Ensalada o Sopa de Marisc i de segón,Xulletes de Corder a la brassa, Tombet de Corder,Conill amb Caragols,Llenguado o Bacallat al Forn amb All i oli, a més de begudes i darreries i café incloent els famosos cremaets. En la sobretaula sa parlat de la propera marxa a la Serra de Martés. També en el trayecte a Valéncia el conductor del Bus ens ha agraít l´invitació al dinar.
I açó ha segut tot “ fent Senderisme fem esport”, fins a l´altra . Adeu a tots.
**************************************************************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE ESPADILLA(CASTELLÓ) LO JORN VINT DE FEBRER DE 2015

SITUACIO GEOGRAFICA:
L´Espadilla s´assenta d´una manera escalonada d´amunt les vessants d´una muntanya als peus del riu Millars a Castelló.
Situat a 87 kms de Valencia i 16 kms d´Onda a la Comarca de l´Alt Millars,podem anar des de Valencia per la V-21 a la A-7 en direcció a Castelló , i despres per la CV-10 i CV-20 fins a Onda i després de crear- la ens adreçarem a Espadilla
Situat a 87 kms de Valencia i 16 kms d´Onda a la Comarca de l´Alt Millars,podem anar des de Valencia per la V-21 a la A-7 en direcció a Castelló , i despres per la CV-10 i CV-20 fins a Onda i després de crear- la ens adreçarem a Espadilla
DADES HISTORIQUES:
De oritge árab el rei Zayd Abu Zayd convers al Cristianisme , va donar el municipi al Bisbe de Tarragona.Després de la conquista va pertenyer a la Baronía d-´Arenós. En 1242 passá a mans de Ximen Pérez Tarazona i al 1355 a la Casa Ducal de Gandía, per noces del seu primer duc Anfós d´Aragó i Foix. Al 1464 fou confiscada al net del anterior Jaume, per haver-se sublevat davant el Rei Joan II.En 1473 el Rei la va donar al seu fill Anfos, donan-li el títol de Duc de Vila-hermosa inclosa com a patrimoni del Ducat.
Espadilla va ésser lloc de moriscos, formant després part de la _Vall D´Uixó.
..
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Mariá Aguilar, Sento Aguilar,Vicente Andreu, Fernando Aparicio , Enrique Bisbal,Paco Borrego, Jose Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos, Tomás Burgos,Manuel Cantero,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis de Salvador,Angels Del Cerro,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Miguel Faus, Daniel Fernandez,Antoni Giner,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Jose M. Latorre,Virginia Leiva,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Agustin Munilla,Jose Mª Osca,Roberto Perez,Angel Pividal, Francisco Portalés, Jorge Portalés ,Juan Rel,Emilio Rubio, Genís Ruiz,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría,Aurelio Silvestre i Vicente Yagüe,un total de quaranta tres senderistes.
Nova jornada senderista en aquesta ocassió amb cotxes amb punt d´inici en Supermercat Al Campo.
El jorn es assolejat pero fresc amb temperatura d´inici de uns 8 graus, amb vent que bufa del Nord-Oest fresc, al llarg del día el vent desapareixerá practicament i la temperatura pujará fins als 12 graus.
La marxa de hui es circular i hem recorregut de uns 12,6 kms el grup A i uns 10 kms el grup B, anant per el sender PR-CV 314 Amb un desnivell acumulat de 715 metres.
Iniciem la marxa passades les 9,41 estacionant els cotxes junt a un poliesportiu i una font.De seguida trobem unes senyals del PR-CV 314 a Penya Saganta 5,5 kms i 2,15 hores de durada, a l´esquerra que es el camí que prenem i també a la dreta a la mateixa Penya per la Font de la Piqueta
Al inici trobem una Font i un altra senyal que ens parla de l Espadilla, la seua história , gastronomía i espais naturals . A les 9,46 iniciem la pujada per el sender estret, al fons es veu el poble. A les deu del matí passem per un túnel que fa precis l´us de llanternes.
Continuem el camí i a lo alt es veu la Penya Saganta, continuem per el sender verdós , junt a la part esquerra del sender ens acompanya un precipi prolongat, d´eixos que li agrada tant a Jesús Silvestre.
Passat el precipi a les 10,24 trobem un lloc per esmorçar amb el típic intecamvi de productes i begudes, fruites i dolços A les 10,46 reprenem la marxa, més avant en un camí que entres altres plantes trobem molt de romer en flor A les 11,37 un senyal ens indica que L Espadilla la hem deixat a 4,5 kms 1 hora 30 minuts. Més avant un altra senyal ens indica a l´esquerra a Ayódar a 2,4 kms. ´
A les 11,43 el grup fa una alt amb un xicotet descans per reagrupar-se. I més tard a les 12,22 arribem al punt en que un grup s´espera a que vinguen els altres per a reprendre la tornada per l´esquerra a l´ Espadilla i l´altre grup per la dreta segons indica el senyal continua uns 716 metres fins al a la Penya Saganta de una alçária de 723 metres, per un camí plá am una xicoteta pujada i baixada i després de pendre fotografíes des de la Penya Saganta i el seu tallat , el grup en el que anaven entre altres :
Mariá Aguilar, Sento Aguilar, Fernando Aparicio , Enrique Bisbal, Jose Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos, Tomás Burgos,Manuel Cantero,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis de Salvador, Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban, Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R., ,Jose M. Latorre, Agustin Munilla,Jose Mª Osca, Angel Pividal, Jorge Portalés ,Juan Rel, Genís Ruiz,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría, i Vicente Yagüe.
I després retornem fins a la anterior senyal per a reprendre la baixada a l´ Espadilla.
Camí de baixada a les 13.35 prenim fotografíes del Castell de Espadillla en lo alt. També al fons podem ja vore el poble.També un senyal en indicació a la Cova Negra a la dreta.
A les 14,11 ja estem prop del lloc de partida trobant unes senyals i un panell explicatiu, després arribem a un xicotet parc que ens indica les diferents plantes propies del lloc.I a les 14,17 estem en el lloc a on están els cotxes. Després els agafem anant a Onda al polígon el Colaor, a on está el Restaurant Princesa a on per deu euros tenim un vaqriat menú amb un primer de , Ensalada variada, Fideuá de marisc,Arrosejat o Potatge de cigrons i de segón plat Galtilla en salsa, Cassó a la marinera o Llomello en ous, amb cervesses, ví i aigüa a mes deles darreries i caféns no faltant esl cremaets de ron molt bé aconseguits.
A la sobretaula es vá parlar de la propera marxa a Els Rossildos també en Castelló i amb autobús xicotet.
I aço ha segut tot fins a l´altra ”Fem senderisme fem esport”
Adéu a tots.
Francesc
**************************************************************************************************13-02-2015 Excursión a ENGUERA: Castillo de la Encomienda, Poblado Ibérico “Lucena”, Punto geodésico La Plana y Alto del Altet.
La existencia de vestigios arqueológicos y, sobre todo, la aparición de unos sílex atípicos en el Llano de Jesús son los elementos indicadores de la más antigua ocupación del término de Enguera por grupos humanos desde el Mesolítico (8000-5000 a.C.). como el Castillarejo y la Peña del Tossal.
La cultura ibérica, se halla enclavado el poblado del Cerro de Lucena, datado entre los siglos III - I a.C., que refleja las características estructuras de hábitat de los íberos así como numerosos utensilios y elementos referenciales de esta cultura (fíbulas, piedras de molino y vasos cerámicos).
A partir de la época del emperador Augusto (siglo I a.C.), la romana, la población se fue dispersando por las tierras más llanas del municipio, tal y como ponen de manifiesto los restos de villas romanas hallados en Faracuat y en el Alto de Vistabella.
Durante el período de dominación islámica, la villa tuvo un momento de efímero esplendor en el siglo XII, en que en virtud de una de las divisiones administrativas producida en los reinos de Taifas fue convertida en cabeza de un Iqlim, ya que el Castillo de Enguera ocupaba una posición clave dentro del dispositivo estratégico-militar de la zona. Además, se debe de hacer hincapié en señalar, la permanencia de importantes vestigios de este período, tanto arqueológicos (el castillo de época almorávide) como topónimos que han quedado reflejados en algunas partidas y caseríos de término municipal (Albalat, Benamil, Benacancil, Benali, Benamil, etc.).
Durante tres siglos y medio, la orden de Santiago mantuvo el señorío sobre la villa hasta que Felipe II en 1569, acosado por las deudas que le causaban las guerras en Europa, obtuvo del Papa Pío V la autorización para venderla con todos sus vasallos, lo que se materializó el 17 de diciembre de 1575 al ser comprada por Bernabé de Borja, miembro de la familia más importante del Renacimiento valenciano.
El acontecimiento más relevante del siglo XVIIIfue el terremoto de 1748, que en lugar de ser un elemento paralizante de la vida del municipio, posibilitó, tras conseguir una importante ayuda financiera del rey Fernando VI para paliar los daños, iniciar un importante despegue económico fundamentado en las industrias manufactureras de lana, que se mantuvieron como la principal fuente de riqueza durante el siglo XIX y la mayor parte del XX
| Participantes:A.Giner, J.Mati-Belda, L de Salvador, G.Ruiz, M de Juan, J.M.Gonzalez-Rothvoss, G.Gomis, V.Yague, Aurora Santamaria, J.Mari, E.Bisbal, Juan.M. Crespo, J.Boscá, V. Andreu, F.Burgos, C.Gomez de Cadiñanos ,P.Conesa, A. Silvestre, F.Portales, J.Manzanares, J.Moratalla, Conxa Lliso, J.M.Castelló, P.Martín, J.R.Gimeno, J.V.Llorens, J. Minguillon, D. Fernandez, Vicenta Bueso, J.Gonzalez, F.Aparicio, J.Ponce, F. Guixeres, V.Palmero, J.Climent, J.Bonet ,M.Faus, R.Pérez,L.Domingo,Jorge Portales, F.Borrego, R.Domingo, A.Pividal,J.M.Osca, Eliseo Campos, A.Pérez |
Realizada el 13 viernes, día de mal fario para los nortamericanos, pero para nosotros afortunadamente fue espléndido, con una temperatura inicial de 7º grados, finalizando con 17º, tiempo despejado, que anuncia la proximidad de la primavera. Recorrido de 14,3 km según los expertos en GPS, aunque en esta ocasión no fueron necesarios, ya que el grupo fue guiado y dirigido por dos expertos aborígenes de Enguera: M. de Juan y F.Portales, duración incluido almuerzo y descansos unas 5 horas aproximadamente.
Tras la reunión en el ya famoso Hotel La Albufera , sito en el término de Alfafar, junto a la autovía con dirección a Silla y tomado la autovía A-7 dirección Albacete y una vez pasado el puerto de Carcer, nos desviamos en la segunda salida, CV-585 , para desviarnos posteriormente en una rotonda que indica Enguera, aparcando en el lugar sito por encima de las escuelas, a las 9 horas 40 minutos, en donde se inicia la caminata, siendo inicialmente un peregrinaje ya que se visitó la Ermita de San Antonio de Padua, a cuya festividad el 13 de Junio, son asiduas a la procesión las solteras del pueblo y aledaños, ya que si le arrojan unas pequeños guijarros sobre el anda durante la procesión y si caen dentro de la misma al año tienen novio (imagino que los costaleros iran con casco y chalecos anti-piedras).
Se inicia la caminata por pista asfaltada y posteriormente de tierra hasta llegar a los restos del Castillo de la Encomienda, tras caminar unos 35 minutos, en donde tiene lugar la primera explicación por el eminente G.Ruiz ,indicando su origen musulman ,con fin defensivo y tras la conquista por parte del Jaime I, es donado a la Orden Militar de Santiago (todavía no se había fundado la Orden de Montesa), que sigue con su carácter defensivo como apoyo a la línea fronteriza entre el Reino de Aragón y el Castilla, la cual se define en el Tratado de Alzmirra (Alicante), conviertiendo practicamente al rio Vinalopo en la frontera entre estos dos reinos, tal como muestran los castillos de Biar, Villena, Petrel, Novelda,etc… La principal causa del derrumbamiento del castillo fue el terremoto de finales de 1748 , que también fue causa de la destrucción del castillo de Montesa. En el recinto tuvo lugar el refrigerio, que en esta ocasión se prolongó un tiempo mas de lo habitual.
De nuevo se reemprende la marcha por senda preciosa, bordeada de plantas aromáticas, en donde los ya numerosos senderistas aficionados y conocedores de las virtudes culinarias y sanitarias hacen acopio de las mismas. A los 40 minutos de la salida del castillo se arriba a los restos del poblado Ibérico de “Lucena”, en donde nuevamente nos deleita con la explicación Genis ,indicando su pertenencia a la Contestania, formando parte del grupo de Castellar de la Meca (Ayora-Almansa),Les Alcuses (Moixent).
Finalizada la explicación el grupo se divide, en el A y el B, este último retorna hacía la población de Enguera ; el A inicia la subida por senda en un cortafuegos hasta llegar a una planicie, por un carril forestal con escasa inclinación se llega al punto geodésico de La Plana, de donde se aprecia una vista espectacular , por el lado noroeste los pueblos de la Canal de Navarres, al norte pueblos de la Ribera Alta , al este el mar y mas pueblos de la Ribera y de la Costera (Xativa) y al sur Vallada (Ribera del Canyoles). Además de pudieron identificar las cadenas montañosas del Caroche, Enguera, Serra Vernisa, Mariola, Benicadell, Montduber, Murta, etc…
Tras la vuelta del punto geodésico, se inicia el camino hacía el Alt del Piquet, en donde 10 senderistas toman las de “Villadiego” hacía Enguera por camino forestal, el resto 30, según los que iniciaron la marcha, por camino forestal se llega al mencionado alto, en donde están ubicadas las antenas y una cruz de hierro y Enguera a nuestros pies. Desde aquí se inició la bajada a Enguera a través de la Senda del Caño, muy resbaladiza en esta ocasión consecuencia de la lluvia del día anterior y ser arcillosa. Siendo las 14 horas y 40 minutos finaliza la caminata y a las 15 horas en el salón superior del restaurante tuvo lugar la comida, con los diferentes platos según lo solicitado previamente, indicar que en está ocasión cada comensal pudo degustar lo solicitado, para alguno de ellos los Calamares del Rio Sellent, estaban excelentes, por el contrario la Merluza del mencionado rio estaba seca (quizá consecuencia de la sequía del último año). Conclusión en los menús de 10 euros mejorados, recomiendo solicitar los productos y comidas de la zona, no acudir a los restaurantes chinos. Calificación del restaurante para el precio 7/10. Un consejo si se acepta, no le compliquemos la clasificación a nuestro querido y recordado Enrique Vidal, a quién deseamos una rápida recuperación y reincorporación, ya que en esta excursión los Grupos al final fueron: A (A1, A2, A3) y B, para aclaraciones dirigirse a Rogelio y Paco Burgos, el cronista no tiene relación de los componentes de los diferentes grupos. Por este tema la Excursión se habría poder llamado . “La Excursión del Sodoku”. Hasta pronto.
Alfonso Pérez.
PD. Hoy 18-II-15, me remiten los componentes del grupo B: Aurelio Silvestre, Antonio Giner, Jose Manzanares, , Virginia Leiva, Jorge Minguillon, Daniel Fernández, Roberto Pérez.
Los Subgrupos A1,A2,A3, los desconozco, obrar según vuestra conciencia
************************************************************************************************CRONICA SENDERISME DES DE CALP (ALACANT) LO JORN 6 DE FEBRER DE 2015

SITUACIO GEOGRAFICA:
Calp població situada en la Costa Nord d´Alacant , a la comarca de la Marina Alta, comunicada amb Valéncia ciutat per la Ap-7 y per la N-332
DADES HISTORIQUES:
Els assentaments, més antics es situen al terme de Calp , a l´Edat del Bronze,perferentment en les elevacions es trobaren necrópolis i poblats al Penyal d´Ifach, Corralet, L´Empedrola i el Castell del Mascarat entres altres. També el Tossal de les Salines protegit per la zona pantanosa que en aquella época separaba l´itsme del Penyal de les terres cinrcumdants
Durant la romanizatció es fundaren factories de garum,salazons i vivers per a viure del comerç marítim i un nucli de població anomenat els Banys de la Reyna, que consta de sis compartimens dins d´un recinte rectangular amb canals per a l´entrada d´aigua de la mar, que també servien com a vivers, amb obres tallades en pedra “tosca” amb funció balnéaria actualment baix protecció i estudi.
Els árabs alçaren el primer Castell de Calp en el “cerro” que dominava el Pas del Mascarat.
Al 1240 es data la conquesta cristiana de Calp, despres de caure Denia, encara que altres hisotriadors ho daten al 1254. Després de la sublevació del Cabdell mussulmá Al Azraq,fou expulsada la població mudéjar repoblant-se amb cristians.
Fou en 1290 l´admirant Roger de Lluria doná impuls a la construcció de la població d´Ifach junt al Penyal.Durant el reinat de Pere IV es constuiren les murades per a protegir-se dels atacs moriscos. Al 1.359 en la Guerra dels dos Peres , el anomenat abans Pere IV contra Pere I de Castélla, es va destruir-se la població, refugiant-se els habitanta en una Alqueria de Calp. Va permaneixer l´unitat administrativa de Calp fins a l´any 1386, dividint-se en els acutals termes de Benissa, Teulada, Senija i el propi Calp,
Al 1.637 Calp fou saquejada per els pirates berberiscs, capturant a més de 290 persones com a esclaus i transl-ladats a Arger, romangant durant cinc anys i cambiades a la fí per or i pirates prisoners.
Al Segle XVIII, es redacta un nou proyecte de recinte amurallat.Al Segle XIX es produeix l´impuls de la activitat marinera. També es reanuda de nou la producció industrial de sal a Les Salines. Y es sobre tot a partir de 1.935 quant s´incrementa la construcció de´hotels i apartaments que li dona una espenta al sector turístic de la Costa Blanca d´Alacant.
..
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Fernando Aparicio , Enrique Bisbal,Vicente Blanch, Manolo Bermejo, Miguel Bonora,Paco Borrego, Jose Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos, Manuel Cantero, J.M. Castelló ,Jaume Climent,Joan Crespo, Manuel de Juan,Roger Domingo, Luis Domingo,Carmen Esteve,Miguel Faus,Eduardo García,Antoni Giner,Carlos Gómez ,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose M. Latorre,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Miguela Merino,Bautista Micó,Jorge Minguillón,Javier Oltra,Jose Mª Osca,Alfonso Perez,Alberto Peris, Julio Ponce,Juan Rel, Genís Ruiz,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Pepe Verdugo,Carlos Vilches i Vicente Yagüe un total de quaranta huit senderistes amb autobús i tres amb cotxe ,ells son Francisco Portalés, Jorge Portalés i Aida Vlad amb total de cinquanta un.
Nova jornada senderista en aquesta ocassió amb autobús excepte tres senderistes amb cotxe
El jorn es assolejat pero fresc amb temperatura d´inici de uns six graus, amb vent que bufa del Nord-Oest fresc, al llarg del día el vent abaixará i la temperatura pujará fins als 12 graus.Desnivell de pujada 432 metres i de baixada 408
La marxa de hui es circular i hem recorregut uns 12,5 kilómetres depen el GPs el grup majoritari, excepte un grupet format per: Carmen Esteve, Antoni Giner,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Miguela Merino, Jorge Minguillón ,Jaime Sanchez i Pepe Verdugo que han recorregut 9,40 Kilómetres.
Arribem al lloc d´inici la zona d´ acampada sobre les 10 del matí, després de unes maniobres del conductor de l´ autobús un mica complicades, que precisa de la col-laboració de M. Cantero i Roger Domingo, que baixen del Bus per ajudar al conductor tant al arribar a la zona d´acampada com a l´eixida al tornar a Benissa
Iniciem la marxa passades les deu del matí i ens trobem un panell que ens indica les sendes de la Comarca de Calp i un atre amb un planol de la Comarca de la Marina Alta. Continuem pujant una pista forestal cap amunt, trobant-nos en el camí dos fonts.A més a la nostra esquerra trobem meravelloses vistes del Penyal d´Ifach i la costa Mediterránea fins al Cap d´Or de Moraira o Benitaxell. A les 10,30 arribem a l´ermitori de Sant Francesc i com sa fet tard i el lloc te taules i bancs de fusta, aprofitem per esmorçar, amb el tipic intercamvi de fruites, fruts secs, dolços ,caféns i begudes en aquesta ocassió el ví ha segut escás.
I després de fer unes fotografies del grup junt al ermitori,A les 10,50 reprenem la marxa.A les 11,05 trobem un senyal que ens indica el Cim d´Oltá per el PRV- CV 340, el sender s´estreta i es de pujada.
A les 11,33 un senyal ens indica a la dreta a 400 metres El Pinet i a l´esquerra ens adreça a la Mola que es per on continuem. El Grup B ja ens ha deixat continuant l´altre intinerari més curt.
El Grup A continúa pujant en un terreny pedregós i sense senda senyalitzada, fins a la Mola , lloc propici per a fer fotografíes. Des de la Mola es poden vore diferentes perspectives de la Mediterránea
Després reprenem la baixada de la Mola, i en aquest lloc pedregós as a on tinc un contratemps al xafar un pedra, caigen-me i recolzant la cama damunt un pedra afilada que hem produeix una poc de sang, afortunadament el Dr. Alfonso Perez que va darrere de mi , m´aplica un desinfectant i un embenat entre ell i Jose Maria Gonzalez- Rothwoss, amb el recolzament de Paco Burgos puc continuar sense problemes si bé per la nit em possaran al Centre de Salut de Valéncia tres punts de sutura, pero no passa rés.
Continuem el camí i arribem a un punt amb unes senyals que indiquen d´a on venim el Pou de la Mola a 900 metres circuit principal i a la dreta a 700 metres el Cim d´ Oltá amb una alçária de 586 metres . Els senyals están junt a les runes d´una construcció.Hi Ha gent que está pujant , altres ja han baixat i fem un alt en el camí quan son les 12,51.
Després de un descans reprenem la baixada i a les 13,32 trobem un grup de senyals que ens indica l´Ermitori Vell a 1550 metres en direcció oposta la Canal a 2870 metres que es el camí que prenem i a la dreta al Pou de la Mola 650 metres i al Cim d´Oltá 2250 metres que es d´a on be el grup, ara deixem el sender i anem per una pista forestal. A les 13,44 el senyal ens indica a 2000 metres el Pas de la Canal i a 3100 metres la zona d´acampada.
A les 14,15 trobem un senyal que ens indica el Pas de la Canal amb una alçária de 402 metres. I més avant quant son les 14,35 , el senyal ens indica a 550 metres la Zona d´Acampada a l´esquerra i a la dreta la Canal i la Serra de Bernia. La Baixada en el sender ha pressentat alguna xicoteta dificultat pero sense problemes.A les 14.43 estem a 260 metres de la zona d´Acampada arribant de nou a una pista forestal i a les 14,48 estem a la zona d´Acampada a on está el Bus.
Després de las maniobres de eixida de l´Autobús eixim per anar al Poligon la Pedrera de Benissa, al Restaurant Casa Manuel i Alexia, a on per onze euros tenim de primer : Fideuada, Guisat de pollastre,entrenmessos o ensalada i de segon Carrillada de Vedella, Abadejo o Bacallat Biscaina, Filet de Magre o Tonyina Planxa amb cervesses ,ví aigüa , caféns i darreries.I alguns pirivilegiats cremaets
Adéu a tots.
Francesc
*************************************************************************************************CRONICA DE LA EXCURSION A SIETE AGUAS (SIERRA DEL BURGAL Y PÌNTURAS RUPESTRES)
Fecha : 30 de enero de 2015___________________________
Bien es verdad que también podría calificarse la excursión como la del DESAFIO AL DIOS EOLO pues el viento nos ha acompañado a lo largo de todo el recorrido con rachas que, en algunos momentos, llegaron a los 100 km/h.
No era hoy un dia muy propicio para la caminata pues poco antes de llegar a Siete Aguas ya chispeaba, los coches notaban el fuerte viento que soplaba y aunque la temperatura no era baja hubo necesidad de abrigarse durante todo el recorrido. Al mediodía hizo su aparición la lluvia que, unida al fuerte viento, complicó un poco más la situación.
Y vamos con la crónica en sí.
ASISTENTES: Fernando Aparicio, Luis de Salvador, José Mª Glez-Rothvoss, Genis Ruiz, Gonzalo Gomis, Agustin Munilla, José Mª Latorre, Pedro Martín, Juan Crespo, Juan Rel, José Boscá, José Vte. Lloréns, Rogelio Domingo, Joaquin Moratalla, Alfonso Pérez, Julio Gonzalez, Pedro Conesa, Antonio Giner, Fco. Portalés, Daniel Fernández, Eliseo García, Federico Guixeres,Jorge Minguillón, José R. Gimeno, Jaume Climent, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, José Mª Osca, Miguel Bonora, Jaime Sánchez, Antonio Estevan, Angel Pividal, Toni Pividal, Roberto Pérez, Alberto Peris, Juan M. Castelló y Vicente Andreu que hace de cronista pues, pese a ofrecerle a Alfonso Pérez, ambos cronistas “de banquillo”, en ausencia del titular, jugarse la crónica al “punyet”, éste rechazó la oferta y de ahí, que me vea ahora ante el ordenador en la tarde del mismo dia de la caminata.
Hay que destacar que la excursión de hoy ha sido un auténtico reto, por lo inclemente del tiempo, que el grupo ha abordado con valentía y pundonor manteniéndose como grupo homogéneo a lo largo de todo el recorrido. No ha habido, por tanto, grupo A y B, hemos ido todos juntos en unión.
Tras el punto de encuentro en la Gasolinera Repsol de Godelleta, en la A-3, nos hemos dirigido en una decena de coches a Siete Aguas, población de la Comarca de la Hoya de Buñol, de 1200 habitantes, aproximadamente, distante 54 km. de Valencia. Tras una breve parada allí, en la que, visto el panorama meteorológico, optan por volver a Valencia, Virginia Leiva y Mª Carmen Esteve, los demás, hoy aventureros senderistas, se dirigen con los vehículos hasta el Área de la Vallesa, distante unos siete km. de Siete Aguas. Aparcados allí los coches, a las 9,30 h. se inicia la ruta por una senda amplia, en ascenso cómodo pero constante, a la que los “gastadores” del grupo, Rogelio Domingo y José R. Gimeno, en cabeza, imprimen velocidad. Apenas hay arbolado como consecuencia de pasados incendios, en cambio, hay un abundante matorral y bosque bajo en todo el recorrido. El viento sopla sin cesar por lo que la sensación térmica es baja y todo el mundo va abrigado.
Se llega, al cabo de más de una hora, a las inmediaciones de un barranco, en plena Sierra del Burgal y allí, en lo posible, al abrigo del viento, y algo desperdigados, los senderistas reponen fuerzas con los habituales intercambios de productos.
La marcha se reanuda y, pese a que un pequeño grupo optaba por regresar al lugar de origen, es convencido por el resto para continuar todos juntos, por un sendero pedregoso aunque relativamente cómodo; se continua la marcha hacía las Pinturas rupestres que se hallan en el llamado Abrigo de las Clochas. Poco antes de llegar, hace aparición la lluvia, o más bien, agua nieve –no hay que olvidar que caminamos a mil metros de altura- , que ,con más o menos intensidad, ya nos acompañará hasta el final del recorrido y que junto al viento, intenso en ocasiones, complica la marcha.
Llegamos a las pinturas en cuestión que apenas se adivinan tras las rejas protectoras. Reanudamos la marcha pasando por las inmediaciones de unas curiosas formaciones geológicas que recuerdan a la Ciudad Encantada de Cuenca; luego, sea porque el GPS debió ser comprado de segunda mano en una tienda de chinos o por la razón que fuera, el caso, es que se pierde el sendero y los aventureros caminantes, bajo una lluvia más o menos intensa y el viento constante, se adentran desperdigados durante algo mas de un kilómetro y medio entre el abundante matorral, sin orden ni concierto, en busca del sendero. Daba la impresión de que estábamos en plena selva. Más de uno recordaba los versos de Antonio Machado: “caminante no hay camino, se hace camino al andar…” Al final, la dichosa senda apareció y llegábamos a los coches pasadas las 14,30 horas y eso que, visto lo avanzado de la hora y el tiempo infernal, el grupo desistió de subir al Pico de Santa María. Habíamos iniciado la caminata desde una cota de 730 m. y, entre subidas y bajadas, llegamos hasta 1050 m. En total el recorrido, ha sido de unos 13 km.
Llegados a Siete Aguas, en el Bar Restaurante Los Siete Caños-Ferrer, dimos cuenta, en el ambiente cordial acostumbrado, de un aceptable menú por diez euros, con olla y arroz al horno, de primero, y los más, después, unos calamares un tanto duros, más postre y café o cremaet.
Y con ello, y con la felicitación a los valientes senderistas de hoy que han dejado bien alto el pabellón, dejo terminada la crónica.
******************************************************************************
CRONICA SENDERISME DEL BARRANC DE L´INFERN AL JORN 23_1_2015
Vall de Laguar
SITUACIO GEOGRAFICA
Dins de la Comarca de la Marina Alta es troba Fleix ( Poble de En mig)a una alçaria de 440 metres sobre el nivel de la mar i al Nord de la provincia de Alacant poblat del Vall de Laguar, de quin ajuntament forma part ,junt a Campell( Poble Baix) i Benimaurell( Poble de D´Alt), trobem el Barranc de l´Infern, congost tortuós amb 6.500 escalons de pedra conegut amb el nom de la” Catedral del Senderisme”.Entre atmellers podem vora la Serra anomenada Coll Verd a on s´assenten els poblats de Fleix, Campell i Benimaurell
".
DADES HISTORIQUES
La vall de Laguar es un topónim arab evolució de “Al Agwar” que significa coves, es pot dir que la seua história comença al segle XIII, sota el govern del Cabdill “Al –Azraq”,que va significar un obstacle a les conquestes del rei En Jaume I, amb el que signaren un tractat de vasallatge amb una treva de trés anys, que es vá trencar a l´any 1247 per la pressió de les tropes cristianes al senyoriu i després de deu anys de exili font vençut a la fi d´Abril de 1276.Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, varen ésser repartides les terres entre els militar i els cristians vells
Mes tard , Carles I decretá el bateig dels moriscs.Felip II ordená el desarmament de tots els mateixos i finalment Felip III dictá el famós decret de expulsió, sobre tot al Nord d´Africa, sent la Vall de Laguar u dels ultims reductes moriscs i al 1611 es produeix la repoblació de la Vall, per agricultors procedents de l´Illa de Mallorca
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Fernando Aparicio, Paco Borrego, Paco Burgos ,Manuel Cantero,
Ricardo Cerdá, Jose Mª Gonzalez ,Bautista Micó,Javier Oltra, Vicent
Palmero, J.Mª Rel ,Vicente Tatay.(que repetían respecto a la
anterior de Mayo 2012, que contó con 41 asistentes, por tanto son
reconfirmados) y ademas Javier Gomis, Pedro Conesa, Luis e
Salvador, Miguela Merino, Jose Verdugo, Antonio Esteban, Jose
Maria Latorre, Maricarmen Baixauli, Leopoldo Oltrsa, Miguel
Bañuls, Enrique Bea Nicolau, Jesus Silvestre, Aurelio Silvestre,
Manuel Bermejo, Vicente Yague, Aurora Santamaria, Jose Maria
Osca, Jose Boscá, Jaime Bonet, Miguel Faus, Julio Marín, Francisco
Burgos Fernández y Gonzalo Gomis, que han sido confirmados como
senderistas.
Un total de 34.
Nova marxa amb l´autobús en eixida d´inici a les 7:15 del matí amb tres
parades en direcció a la AP-7, eixida de Ondara i camí d´Orba , arribant a
Fleix sobre les nou i quart del matí ,
La distáncia recorreguda será de uns catorze i mig kilómetres, amb
dificultat mitjana-alta i un temps de durada de unes cinc hores i mitja, per
un sender el PRV-147, principalment amb un traçament de escalons de
pedra fets per els antics pobladors que es suposa moriscs
Només eixir del Fleix trobem la Font i per els diferents canys
noix aigüa i un cartell que ens indica el Barranc de Fleix, una miqueta més
avant tenim el Safareig o Llavador de Fleix que es troba en estat perfecte.
No tardará en apareixer l´impressionant baixada al llit normalment
sec del Riu Girona i la no menys espectacular pujada de la vessant contraria
del Barranc.
Hem passat també per el Barranc del Salt , de varies desenes de
metres d´alçária. Sobre les nou trenta cinc del matí creuen el lloc
anomenat “El Forat”, es un forat tallat en la roca que ens permet avançar i
anar baixant fins que arribem a baix del barranc. Després a pujar un
desnivell de uns 300 metres per el sender de escales. (al final del cual en un
bucólico pozo, ntre risa y bromas nos comemos el almuerzo, asi a las 11 de la
mañana).
Pel camí hem pogut vore unes cascades seques ,pero que en moment
de pluja cau l´aigüa en molta intensitat.El camí de pujada es torna dur i fa
un zig-zag constant, en un camí de poca vegetació en lo que a arbres es referix
i a base de matolls i arbustes baixos i plantes com els margallons, es trobem
unes senyals que ens conduixen entre altres llocs a les Juvees d´Enmig, per
una senda sense tanta pedra i en més vegetació,arribant al Pou de la Juvea a
on es refresquem i l´amic Bernat Blázquez bombeiga l´aigüa del Pou amb un
antic aparat que ja fea molt de temps que no veiem. La calor va está fent
efecte en la majoría de senderistes
Una vegada deixem el Pou el sender ens conduix a un cami covert amb
ciment. No es molt llarg i a la fí del camí trobem algunes cases de camp en
no molt bon estat, anem en direcció de Juvees de D´Alt, i prenim de nou el
sender que va estretant-se i es de baixada, que en un moment el camí porta
un xicotet cabdal d´aigüa, que prové de la Font de Reinós que fa que el terreny
estiga húmid i relliscós i que es produisca alguna relliscada , sense
consequéncies, a la fi del camí tornem al llit del Barranc. Des de açí afrontem
una altra de les pujades que ens conduir´`a fins a les Juvees de D´alt i tenim
bona ocasió per a disfruitar del paisatge
Una vegada arribem a les Juvees d´Alt, açí hi ha un cartell que ens indica
a Benimaurell hi han 3,2 kms de distancia i son les tretze hores
aproximadament, anem bé de temps pero no hi ha que dormir-se.
Manprenim un nou descens fins al Barranc de Racons, en aquest lloc els
escalons pareixer estar millor conservats, a la fi arribem al fons del Barranc
de Racons i començem , la darrera pujada sinuosa i escalonada i crec que per
tots més problemática, una vegada coronat el cim del Barranc, en adreçem al
poblat de Benimaurell, per un camí ple de cirerers, també en el camí alguns
atmellers.
D´aquesta manera arribem abans de les (cuatro) a Benimaurell al
Restaurant “Jalisco”, a on per 10 euros dinem prou bé en general , beguda no
faltá de totes classes inclos un vi “tinto” de Xaló que no estave gens mal,
incloent també el café “cremaet” .
Fins a l´altra “Senderistes” i Adeu
Francesc (actualizado a fecha 23-1-2015 por Paco)
***************************************************************************************************
CRONICA SENDERISME DES DE GENOVES LO JORN 16 DE GENER DE 2015

SITUACIO GEOGRAFICA:
Genovés es un poble situat a la vora del Riu Albaida i a la part meridional del terme trobem la Serra Grossa quines estribacions s´anomenen la Serra de la Creu amb una alçaria de 410 metres que en els contraforts més meridionals anomenats la Solana arriba a 436 metres i al punt del vértex geodésic de les Bateries aplegará als 437 metres. El riu Albaida penetra pel Sud-Oest , per la gola de l´Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa i afluix de Sud a Nord per la part occidental del Terme
Genovés població de la Comarca de laCostera a la Provincia de Valéncia, al que accedim des de Valéncia Ciutat per la Autopìsta A-7, que enllaça amb la N-340 i finalitza per la CV-610. Es cuna del famós pilotari de nom Francesc Cabanes Pastor anomenat “ El Genovés”.
DADES HISTORIQUES:
Genovés fou una antiga alquería mussulmana, inclosa en els termes general i particular de Xátiva, quan va ésser conquerida pel Rei En Jaume I sent donada al metge Baldovíi al seu germá Joan al 1268. Al 1441, comprá el lloc Raimon Ripoll, fou del senyoriu dels Comtes d´Olocau i per matrimoni de Marí Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passá a aquesta familia.Lloc de moriscos fins a la seua expulsió al 1.609. Fou repoblada per Carta Pobla al 1.611, pertenyent als Senyors de Frígola
Al 1792 es va independitzar de Xátiva, constituín-se en municipi al Segle XIX
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents : Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego, Jose Boscá,Vicente Bueso,Paco Burgos, Manuel Cantero, J.M. Castelló ,Angels del Cerro,Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo, Manuel de Juan, Luis de Salvador,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Jose R-Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gómez ,Gonzalo Gomis,Jesús Gonzalez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Jose M. Latorre,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Vicent Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez,Alberto Peris, Julio Ponce, Francisco Portalés,Juan Rel, Genís Ruiz,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Enrique Vidal i Vicente Yagüe un total de cinquanta trés senderistes .
Nova jornada senderista en aquesta ocassió amb cotxes i punt d´inici per a la majoría a la Pista de Silla , junt Hotel la Albufera les 8,15 , arrivant a Genovés a les 9,30 aproximadament.
El jorn es assolejat pero fresc amb temperatura d´inici de uns deu graus, amb vent que bufa del Nord-Oest fresc, al llarg del día el vent amainará i la temperatura pujará fins als 16 graus.
La marxa de hui es circular i hem recorregut uns 14,3 kilómetres el grup majoritari, excepte un grupet format per Vicente Andreu,Daniel Fernandez, Antoni Giner i Jorge Minguilón que han recorregut 11,1 Kilómetres.
Passades les 9,30 iniciem el camí per la Carretera de Genovés, arrivant a un Font ala eixida de la població, fent unes fotografíes del grup, continuem per vora la carretera fins a trovar una indicació de fusta en la que s´anomena la Font del Alboi.
A les 10,07 trobem una panell indicatiu,de senders locals del Genovésamb el sender PR-CV -193, en la Serra Grossa i mes avant uns senyals que fan reférencia a PR-CV 193 i a la Senda Andalussa que ens porta al Barrranc del Llop i a la Raconada i prenem una camí que ens porta cap amunt i més tard es transnforma en senda més estreta
A les 10,54 els senyals indiquen a la nostra Esquerra al Paratge Naural de la Cava Negra i en la direcció oposta la Font d´Alboi, i aixina podem vore al fons la Cava Negra en lo alt . Al paratge natural de la Cava Negra es pot trobar el xop blanc i l´alber(álamo). Pero nosaltres continuem fins a creuar un pas o pont sobre les aigues del Riu Albaida segons ens indica un senderiste.Trobem de seguida al antic Molí Guarner i no més passar el Molí estem a un Area recreativa que compta amb taules de fusta amb el seus bancs i es el lloc en el que esmorçarem puix ja son les onze del matí, com sempre es produix l´intercamvi de productes alimentaris i begudes.
A les 11,30 estem de nou en ruta i més tard pujem els escalons de una senda que ens portara de nou fins a la vía del tren Alcoi- Xativa que al inici de la marxa ja la haviem vist. Amb precaució creuem la via per a continuar per una senda i a les 12,05, una senyal de fusta ens indica el Barranc dels Bassals i anem pujant cap amunt i arribarem més tar a la paratge de La Raconada, les sendes tenem molta verdor amb les plantes típiques mediterranees.
A les 12,20 uns senyals ens indiquen a l´esdquerra la Senda de la Penya Blanca, que entre altres llocs porta al Cim de Frare a 976 metres de distancia i en la direcció oposta de a on venim la Senda dels Andalussos “Pi Gran”.Continuem caminant , ara el camí es pista foretal més ampla i plana. Més avant unes altres senyals, , a la dreta laSenda Andalussa que porta al Coll del Pomer i en la adreça oposta al Pou de Ridocci..
Nosaltres hem continuat pujant amb algún tramamb certa dificultat que hem pogut superar. Es quasi l´una del migdia i la Senda Andalussa , a l´esquerra ens porta al Barranc del Llopi a la dreta la Pedrera del “Mirador”.Continuem per la Senda Andalussa i a 40 metres tenim el Barranc del Llop.
Continuem per el PR C-V 193 i a l´esquerra a 400 metres tenima la Serra de la Creu. Hem passat un tram de pujada i pedregós que ha segut el de més dificultat.Ara a les 13,08, de nou anem per una pista forestal ampla i de baixada, trobant la Microreserva de Flora de la Serra de la Creu amb especies vegetals protegides.I a les 13,20 trobem l´Ombría Carbonera i més avant l´indicació de la Senda de la Senda de la Ombría Carbonera.
I a les 13,30 trobem els senyals que a 20 metres indica la Senda Andalussa la direcció Genoves-Quatretonda i també la Carretera CV-610 i a la dreta la Senda Ampla en direcció al Racó Tancat i l´Empalme i per un altra banda continua al Pla de Benavent.
Nosatros amb encert o no , pendrem la Carretera CV-610 i ens adreçarem a Genovés, patria del pelotari anomenat el Genovés, i farem carreterisme amb el perill que té , a més per ser una carretera amb intensitat de tránsit, arribant a la població un poc abans de les catorze hores. I des de aquesta població ens dirigim a la socarrada Ciutat de Xátiva al Restaurant la Vinoteca , sl costat de la Seu de Xátiva a on per 12 euros pendrem de primer Arroç al Forn, Ensalada o Llentilles i de segón Xurrasco, Llomello o Lluç amb darreries begudes i caféns ,cremaets, etc..sent el dinar en general del gust dels senderistes. A últim hora hem sabut que Quique Vidal ha tingut algún problema amb el genoll, des de açí esperem que no siga res greu i que es recupere lo més prompte possible.
Com el grup al esser nombrós i el restaurant llimitat , hem tingut que estar dividits en dos grups , uns dalt i atres baix, no hem tingut els habituals parlaments de la Junta Rectora, malgrat aixó sa pogut comentar la propera excursió la setmana que bé “ si el temps no ho impedix “, perque pareix que bé una ona de fred i nevades, al” Barranc de l´Infern”.
Aixó ha segut tot fins a l´altra ”Fem senderisme fem esport”
Adéu a tots.
Francesc
CRONICA SENDERISME DES DE CORBERA A FONTANELLES-LA FONT NEGRA LO JORN 9 DE GENER DE 2015
SITUACIO GEOGRAFICA:
Podem accedir a la población de Corbera per la Autovía A-38,eixida Nord de Sueca , per a enllaçar amb la CV-509 i CV-510. Corbera situada en la vessant dreta del riu Xuquer, llimitant per la vessant Nord amb la Serra de Corbera, que té compratit amb el terme de Llaurí , el Pic del Cavall Bernat amb una alçaria de 584 metres
DADES HISTORIQUES:
Les dades més angigues que es tenen d´ocupació del territorio corresponen amb l´Edat del Metalls, trobant-se paraments de casa(Ajuar) sepulcrals de enterrament del colectiu Eneolític apareguts en la Coveta del Gat i alguns objectes replegats al Puntal de l´Alquela i ja en l´Epoca del Bronze, cerámica feta a má, gavinet de Silex i altres objectes, trobats a la Cova de les Ratetes i restes de poblats que queden al Castell i a la muntanyeta de Carles.
Al 1248 Jaume I ,va conquerir la població impulsant la construcció de cases en torn aj seu Castell. Al 1349 el Rei Pere el Ceremoniós doná el Poble i el Castell a Pere de Xérica,més tar passaría a mans de Ramón Berenguer i més tard a les families Terranova i Carroç de Vilaragut que al 1418 les vengeren a Anfós el Magnánim i al 1465 de nou ho comprá la familia Vilaragut
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Vicente Andreu, Fernando Aparicio,Vicenta Bueso,Jaime Bonet, Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Miguel Bonora,Paco Borrego, Jose Boscá,Paco Burgos(solament a la marxa), Manuel Cantero, J.M. Castelló,Jaume Climent,Joan Crespo,Manuel de Juan,Luis de Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Jose R-Gimeno,Carlos Gómez ,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Carmen Guixeres,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose M. Latorre,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Jose Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,Agustin Munilla,Vicente Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez, Julio Ponce, Francisco Portalés,Jorge Portalés,Juan Rel,Jaime Sanchez,Aurora Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Enrique Vidal i Vicente Yagüe un total de quaranta nou senderistes .
Nova jornada senderista en aquesta ocassió amb cotxes i punt d´inici per a la majoría a la Pista de Silla , junt Hotel la Albufera les 8,15 , arrivant a Corbera sobre les nou i quart, amb inici de una ruta de carácter circular de quasi dotze kilómetres catalogada com a moderada fácil. Sent més bé moderada-dificil.
El jorn es assolejat pero fresc amb temperatura d´inici de uns cincs graus, amb vent que bufa del Nord-Oest fresquet, al llarg del día el vent amainará i la temperatura pujará fins als 18 graus.
A les 9 del matí arribem a Corbera, la majoría estacionem els vehículs junt a l´Ermita del Santissim Crist, altres en els carrers del poble.
A les 9,05 prenim un camí asfaltat e iniciem la marxa.A les 9,17 trobem una cartell indicatiu que ens descriu el Paratge Natural de les Fontanelles per el sender PR-CV 335. Hi ha un enllaç que va al Barranc del Infern,pero no es el camí que agafem. Nosaltres passarem prop de la Cova dels Frares i vorem que a la dreta es pot anar a la Font del Senill, i a la nostra esquerra el Manantial de les Fontanelles, també pasarem prop de la Cova de les Ratetes, reserva a on hibernen quasi doscentes rates penades.
El paratge té una flora molt peculiar per el seu microclima, destaquen les freixenedes, la carrasca i el sotabosc amb moltes especies vegetals com la Murta ,el Galzerán, El Palmito , el Llorer Bord, Lianes etc.
També hi ha eixemplars de aus com la Aliga de Pantxa, la Aliga Reial, el Falcó Peregrí i la Rat Penada de Ferradura.
A les 9,20, estem pujant per un sender més estret i amb frondosa vegetació en alguns moments el terreny está humid sobre tot el tram que dona a la vessant Nord.
A les 9,36 trobem una senyal de fusta, que ens indica Al cavall Bernat 1 hora i quinze minuts.Al Plá del Pouet 45 minuts i a Les Fontanelles que es a on anem. Més avant trobem unes taules de fusta per esmorçar ,en principi, pero continuem la marxa cap a un altre lloc.
A les 10 tenim davant una senyal que es indica al Vall de la Murta una part del qual podem vore amb unes construccions disperses que semblen alegals.
Continuem pujant ara la senda a les 10,50 passa junt a un tallat , es el Tallat Roig que tenim a nostra Esquerra i hi ha que anar arrimant-se a la roca amb molta precaució. Sobre les onze trobem un lloc per esmorçar, en un punt més alta en el que bufa algo de vent fresc, la gent es dispersa buscant el solet i l´ abric del vent. Com sempre hi ha intercamvi de productes com fruites o fruts secs i begudes incloent café.
Seguim la marxa i a les 11,22 un senyal ens indica a la dreta al _Cavall Bernat(587 metres) a 45 minuts,a 1,4 km.A les 11,38 divisem al fons la Muntanya i les platges de Cullera, la gent a fará les seus fotos si bé hi ha algo de “calizza”, que lleva claredat . Nosaltres anirem per l´esquerra agafant la Senda de la Malla Verda. A les 11,45 continuem ara de baixada , ha segut una constant de pujar i baixar per un estret sender.
Més avant a les trobem uns senyals que ens indiquen a l´esquerra a Sant Sofi i una enllaç a la Murta, en sentit contrari a les Fontanelles
Ara anem de baixada total i baixant hem vist a la esquerra el camí que porta a la Font Negra.Com la resta del grup no sa desviat , continuem baixant per a trobarnos en ells. Algún dels senderistes cap davanters ha comentat que el cronista anava fent tapó en la baixada del segón grup.Lo ben cer es que el ha volgut pasar ha passat i el que no ha continuat amb el segon grup. Hi ha que destacar la ajuda desinteresada de Jorge Portalés, en algún trams de la baixada.
A les 13,37 estem ja amb el grup cap dávanter encapsalat per Roger Domingo i altres senderistes. A les 13,53 bordejant junt a un pinada ,hi han uns camp de taronjes , la major part abandonades i moltes caiguades en terra.
Finalment a les catorze hores arribem a un polígon industrial , on es troba el matgazem de fruites Ponche a on s inicía el camí de la Mallá Verda i des de ací anem a Corbera arrivant sobre les dos i quart .Agarrem els cotxes i a anem a Alzira , a dinar al Hotel La LLuna.
A les quinze hores estem dinant en uns del salón de l´Hotel( per mediació de Vice Roger Domingo) dinant entre altres de primer arroç de Senyoret que ha segut del gust de tots i de segón vedella planxa o llomello planxa , a més de darreries pinya natural o tarta , acompanyat tot per cervesses, aigüa, i vi de Rioja a discrecció, a més caféns , tallats amb un cambrer molt atent al nostre servici, per 11 euros menú millorat, després transformat en 12 euros.
En la sobretaula El President en funcions ha tingut unes paraules per a Antoni Giner que es repon a sa casa
Aixó ha segut tot fins a l´altra ”Fem senderisme fem esport”
Adéu a tots.
Francesc










































































No hay comentarios:
Publicar un comentario