sábado, 14 de enero de 2017

.......... AÑO 2015




 

SITUACIO GEOGRAFICA
Set Aigües es  situa al  escaló muntanyec que separa  la Foia de Bunyol, de la Meseta de Requena.  A la  zona  Septentrional es  trobem diverses serres de Nord-Oest  a  Sud-Est, com la Serra de Santa María i el Pic  del Tejo  i alçáries  superiors  als 1100 metres,com el Pic de Santa María  i  Pel Sud llimitant  amb  Bunyol la  Serra de Malacara i  el Pic  Nevera  de 1118 metres, en les  serres  anteriors  predominen els plecs  iurásics molt  rics  en materials  fóssils.
La  població  esta  comunicada  per la Autovía  A-7 a 52 kms  de  Valéncia  Ciutat

DADES  HISTORIQUES
.Els  iaciments  neolítics del Cim de Castellar, el del Castell de Raydon o el Puntal del Capador, est  testimoni que  el municipi fou poblat  des de temps inmemorials, més  tard  foren els soldats  de Viriat (180 Abans Crist – 139 A.c.).
 També  alguns  pensen  que els  romans  li donaren el nom de “Septem Aquis”, per la  quantitat de fonts  que  brollen arreu.
  Pareix ésser  que  les  despulles del Cid l´any 1102,estigueren al  Castell del Poble en el seu  transit  a  Castella.
  També diuen que els  árabs la anomenaren  “Seba Amantz, amb  presséncia  de moltes  masíes mussulmanes.Als  anys 1208-1276, fou conquerida  pel  Rei En Jaume I que Ii  va  donar el senyoriu a  Berenguela i Pere Ferrandis el seu infant, i al 1260 fou qui doná  el lloc  per  a poblar  a Miquel Peris de Portaguerra instalan-se 30 cavallers  catalans i aragonessos.En 1304  es  adquirida per Jaume II i en 1425 fou donada  a Berenguer Mercader i més  tard esdevingué en comtat, el Comtat  de Bunyol  fins  a l´ abolició del senyorius per les Corts de Cádis al 1812.Durant la guerra  de Succesió, recolzá  al Arxiduc  Carles, consta-li el saqueig  després per les  forces  de  Felip V  al 1706.En les  guerres  Carlines fou escenari d´afusellaments  multiples  per les forces  de Forcadell.


.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:
Mariano Aguilar,Sento Aguilar,Salvador Alfonso,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Vicente Aucejo,Miguel Bañuls,Manuel Bermejo,Enrique Bisbal, Jaime  Bonet,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero,José  Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotolí,Joan Crespo(amb cotxe),Angels Del Cerro,Manuel  de Juan,Luis  De Salvador,Roger Domingo, Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Eduardo García,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Carmen Guixeres,Federico Guixeres, Jose  Mª  Latorre,Virginia Leiva,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda(amb cotxe),PedroMartín-Viñals,José Martinez,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Joaquin  Moratalla,Agustin  Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Alberto Peris,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico Albors,Joaquín Ribes,Emilio Rubio,Genís  Ruiz, Aurora Santamaría(amb cotxe),Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre, Jesús SilvestreVicent Soler(amb  cotxe),Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose  Verdugo, Enrique  Vidali Vicente Yagüe,amb  cotxe),sixanta  sis amb  bus i  cinc  amb cotxe, un total de setanta un senderistes
Nova  jornada  senderista  amb  autobús,  en  aquest  cas  batint el  record  de  senderistes  que  han  assistit  al  de dinar  de  fi del  solstici i  que  dona  pas  a les  festes  de Nadal.
  El  jorn  es  pressenta  assolejat  amb  temperatura  de  deu graus  que  augmentará  fins  als  deneu graus  sense  vent  apreciable.
          La  marxa  es  de carácter  circular   amb un  recorregut de 13,5 kms  i  desnivell  acumulat  de 348 metres.La ruta  es  pot  qualificar  de moderada  a  baixa
              A  les  9,26  arribem  a  Set Aigües, estacionant  el Bus  ,davant  del  quarter  de  la  Guarda  Civil.
                                    D´inici  hi  han  uns  titubejos del  guía,  per  anar  per un  lloc o  altre,  mentres  Fernando  Aparicio  fea  marxa, i  a  la  fi  es trobarem  tots junts.Creuem  el  poble i  després per  un  pont  antic  del Segle  XVIII, passem  de nou al  atre  costat  de la  carretera.
                                     A  les  10  estem  caminant  per  un  camí de  pujada  amb alguns  pins. A les  10,50  parem  en  front unes  runes.I  amb  el  sol  que  lluix amb  força i manprenim  l´esmorçar   amb  el  intercanvi  de  vins, fruts  secs  ,pastissos  etc. I  a  les 11,20  estem  de  nou  fent  camí  per  una  pista  forestal,sense  molta arbreda i  amb  matolls i  sotabosc,  per un  terreny  sec i pedregós.
A les  12.20  fem  una  reagrupació  dels  senderistes  al costat  de un  senyal  que  a la  dreta  ens  indica  que  a  100 metres  está  el Dipósit  de  extinció  d´incendis  anomenat  de Deu.Continuem  la  marxa  ara  per una  carretera local.A les 12.44 prenim  un  camí  a l´esquerra, després  passarem  per  davant  d´unes  cases  o xalets, pararem  un poc  i  passarem   per  l´entrada   a la  base  de extinció  d´incendis” Base Aérea  de la Lloma de Set Aigües, de la  Generalitat  Valenciana”  al  fons  podem vore una  avioneta groga i  roja  de extinció  d´incendis.Donarem  un  rodeig, per  el  vallat  de la Base i  anirem  cap  a  baix  quan  son les   tretze  hores,ara  el camí  es  quasi  tot  de  baixada  fins  a  Set Aigües.
                                      Quant  son  les 13,20  al  fons del  camí están pujant per ell   Aurora Santamaría i el  seu  marit  Vicente,  que  començaren  la  marxa  en sentit invers , agrupats  amb  ells, deixem la  carretera  i  anem  per  un  camí de  baixada que  passa  per  al  costat d´una  casa en  runes i  aplegarem   a un  área recreativa  anomenada  Font  de la Gota i  la Font de la Roca, que  tenen aigües  amb  propietats  medicinals,bicarbonatades, magnésiques i  sulfuroses indicades  per  a malaltíes  de la Pell, Estómac  i  Ranyó, en  época  de plujes, apareix  una  xicoteta  cascada  que  desemboca  a la Rambla  del Papán.
                                       Després  de  netejar-se  alguns i beure aigüa  altres i  omplir  les  botelles, continuem  fins  a  Set Aigües, per el PR-CV 360, passem  per  davant  de la  Font  del “Garbanzo” o Cigró.Al  cel  apareixen  uns  núvols  quant  estem prop de la  población  a la  que  arribem  quant  son  quasi  les  dos de la  vesprada.

Al Restaurant La  Tasca   dels  Set  Canys,  a on per  25 euros  incloent  l´Autobús, podem  menjar  de primer unes  entrades  per  a  tots i de  segón   Olla especial de la Casa, que  en  general ens  ha  agradat  a tots o Llus  a  la  planxa amb  guarnició  a més  de  darreries  composades per  diverses  tartes  molt  bones, i   beguda  de  tot  tipus   i  cafens o infusions  ,incloent  els  cremaets  de  Ron  o Brandy. En   aquesta  ocassió  el Cava  i  el Ví Rioja crec  que  anomenat  Carrizal, corría a  cárrec del  famós  Fons  de Reptils  i  el  portava  el  President  Antoni Giner.
                                A la  sobretaula  destaquen a la  taula  presidencial dos  senderistes  ambcorbates   californianesdel tipus  del presentador  de  TV, Jose Mª Carrascal,  es  tractaba  dels Drs. Alfonso  Pérez i  Julio Ponce,  que  les lluien  de  valent.Després  de la  sobretaula i del Brindis  amb  Cava, es procedix  a donar per  el President  Antoni Giner i  el Vice  Roger  Domingo,amb  la  presentació  feta  magistralment  per  Pedro Conesa  de  els diplomes  als senderistes  que  des  de  l´any  2012, han alcançat  els 1.000 kilómetres sent  els  següents:
Alfonso Pérez ,José  Boscá,Joan Crespo,Federico Guixeres,Jose Vte. Lloréns,Agustín Munilla,Pedro Conesa,Francisco Burgos,Julio Marín,Jesús  Silvestre,Enrique Vidal,Roger Domingo,Paco Borrego, Jose Mª González-Rothvoss,Juan M. Rel,Fernando Aparicio,Antonio Giner i JulioPonceque ha  segut  el  que  més  kilométres  ha  fet  amb 1.579,99 kms

I  açó  ha  segut  tot  per hui    “Fent  Senderisme  , fem Sport”.
                                  Finalment  desijtar-vos  a  tots i  a les  vostres  families  que   passeu  un  Bon   Nadal   i tingau  un  Feliç i Prósper Any Nou  2016 i  que la  Salut i la  Sort ens  acompanye
Salutacions i Adeu

Francesc
*******************************************************************************
EXCURSION  a  TITAGUAS.-  Ruta de las Fuentes. (11-12-2015)


Titaguas, pertenece a la comarca de Los Serranos, es un pueblo accidentado por los contrafuertes meridionales de las sierras de Losilla y el Sabinar, que forma parte del conjunto de la sierra de Javalambre y drenado por el río Turia..
La mayor parte del término (un 70%) corresponde a montes de utilidad pública de titularidad municipal. Alrededor de 4.500 Ha. están cubiertas por bosques, mayoritariamente de pinos, encinas y sabinas.
El origen de Titaguas no se conoce con exactitud. Los documentos son escasos; pero se auguran asentamientos primitivos, por cuanto se hallan en el término las reconocidas pinturas rupestres del "tío Escribano.
La primera noticia documentada es la división de los Reinos hecha por el rey Jaime I el Conquistador en el año 1240, quien decretó que las aldeas de La Yesa, Aras y Titaguas estuviesen bajo la jurisdicción de Alpuente. Entre 1230 y 1260 se produjo el asentamiento definitivo de los cristianos, cerrando así el proceso de sustitución de la población musulmana.Por tanto, la población formó parte del término general de Alpuente hasta 1729, cuando Felipe V le concedió el privilegio de Villa Real.En este municipio la banda de música "La Lira" fundada en el año 1840 está catalogada como la segunda banda más antigua de la Comunidad Valenciana. Su población actual es aproximadamente de 550 habitantes.
Personaje importante de Titaguas es Simón de Rojas Clemente y Rubio, nació en esta villa el 27 de septiembre de 1777 y murió en Madrid, el 27 de febrero de 1827,  discípulo de Cabanilles, ,fue un naturalista que realizó numerosos e importantes estudios e investigaciones de historia natural. Entre las diversas responsabilidades que ejerció, fue bibliotecario del Jardín Botánico de Madrid y diputado por Valencia, en la segunda restauración de la Constitución de “La Pepa”.
Existe en Titaguas una riqueza folklórica local de impresionante importancia representada por la MOJIGANGA que  se baila en Titaguas en honor de la Virgen del Remedio, sólo se bailan en las fiestas mayores, cada siete años, el escenario es la Plaza de la Iglesia donde se escenifican dos veces, delante del Ayuntamiento y delante de la Parroquia y en Algemesí, en honor a la Virgen de la Salud. Más tarde se extendió a Cataluña donde se llamó “castellers” y “muixeranga”. Cabe destacar que el origen de esta danza (junto con la “Muixeranga” de Algemesí), esta en estas tierras y que tomó como referencia una danza nuestra medieval llamada la “Dansa o ball de valencians. Esta danza se divide en dos partes, una parte religiosa y otra profana. En la primera se interpreta el Altar Mayor, el Altar Movible, las Andas, La Eme y el Pilón. La parte profana representa las actividades agropecuarias de las zonas.
Desde hace dos años el primer fin de semana del mes de agosto se celebra La Noche de lasVelas, en que el pueblo la única iluminación que tiene son las velas que hacen dibujos por las calles y balcones y es amenizada pr grupos musicales de jazz, cámara,jotas, etc., situadas por diversos rincones típicos del pueblo.
PARTICIPANTES en la Excursión:
A.Hernandez, A.Pérez, A.Pividal, A.Giner, A.Silvestre ,Aurora Santamaria, C. Gómez, ConxaLLiso, D. Fernández, E. Bisbal, E. Vidal, F.J.Guixeres, F.Aparicio, F.Borrego, F.Burgos, F.Portales, G.Ruiz, Guadalupe Sebastian, Inma Rico, J.Bonet, J.García, J.Marti-Belda, J.Silvestre, J.Moratalla, J.Minguillon, J.Bosca, J.Casinos, J.M.Osca, J.M.Gonzalez-Rothvoss, J.M.Zapater, J.V.Cotoli, J.M.Castelló, J.M.Rel, González, J.Marín, J.Ponce, L. de Salvador, L.Domingo, Mª.Carmen Esteve, Mª.AmparoAparisi, M.Aguil        ar, M.Bonora, P.Conesa, P.Martín, R.Pérez, R.Domingo, Vicenta Bueso,V. Tasso, V.Yague, Virginia Leiva.
Ruta realizada el 11-XII-2015.

 Tras la agrupación  de los senderistas  y sus automóviles tras el Casino a las 8 horas 10 minutos se emprende el camino hacía Titaguas por la autovía hasta Casinos y posteriormente carretera  a Ademuz CV-35; tras unos 45 minutos aproximados al llegar al alto de la Montalbana fuimos recibidos con una densa niebla en el llano previo al pueblo,  que impedía verlopor encima de la cual se divisaban algunas cimas de las montañas.

Se aparcaron los automóvilesalrededor del punto de partida de la ruta, la Fuente Vieja situada en una replaza junto a la carretera y según consta labrada en la piedra del fondo de la caseta  su construcción fue en 1638.Frente a la fuente se encuentra el bar Manteca (restaurant donde se comería) y en otra esquina un bar, en donde varios senderistas se reanimaron.

Al inicio la temperatura era de 4º y 11º al finalizar, todo el recorrido estuvo con nubes y escasos claros, sin viento, con un tiempo ideal para la excursión,comenzando a caminar  a las 9 horas 30 minutos desde la Fuente Vieja y tras pasar por El Cerrito (Barrio mas antiguo y en donde se inició el pueblo) y por camino ascendente y asfaltado entre campos y un montículo se llegó a la Fuente de la Zarza, con escaso caudal, ya que los pinos de su alrededor le sustraen el agua; hace años manaba suficiente caudal para abastecer al abrevadero, al lavadero, hoyen día reconvertido en merendero y  el agua sobrante todavía servía para riego de los pequeños huertos de alrededor.

Desde la Fuente de la Zarza se toma la senda, que es parte del GR-37, ascendiendo entre una densa pinada de repoblación hasta llegar casi a la cima de la Loma Lugar, para luego torcer a la derecha y seguir la senda por la ladera de la mencionada montaña para  llegar al Pico de la Lámpara, recorrido desde el inicio de 1,8 km, en donde en una pequeña planicie a las 10hr 15 mts se realiza el almuerzo acostumbrado; desde dicho pico se continua apreciando el resto de niebla y se divisan las aldeas del Campo Arriba, Campo Abajo y la Carrasca, pertenecientes a Alpuente. Tras 30 minutos de refrigerio se reemprende la marcha por senda, por encima de  una antigua mina de caolín, que se “merendó” media ladera dejando un cortado importante, luego el camino es por pista forestal con menos pinos atravesando un cortafuegos y tras una marcha de unos 55 minutos se llega a la Fuente del Barajuelo, desde hay una vista preciosa contemplando las aldeas de Baldovar y la Cuevarruz, así como los campos eólicos de la Yesa y Alpuente, limítrofes con la provincia de Teruel; en esta fuente se realizala foto de grupo.

 Reanudándose la marcha por pista de tierra, que atraviesa otra mina de caolín ya explotada hasta llegar al” cruce de la discusión”, una ruta(A) es a la Fuente del Hontanar del Herrero y la otra de retorno al pueblo por la Fuente de la Hoya Lacha (B) con visita al Rincón del Tio Escribano, en donde están las pinturas rupestres. Tras reconsiderar los pros y las contras, se divide el grupo, el A toma la dirección a la Fuente del Hontanar del Herrero siguiendo el antiguo camino que sale de Baldovar, pasando entre campos de almendros y viñas, así como por un pequeño refugio con chimenea y próximo al mismo un pequeño casalicio cuadrado en que cada una de sus fachadas figura un santo/a: San Blas, San Abdon y Senen,San Roque y Santa Bárbara y tras una subida entre pinos se llega a la fuente con buen caudal y a una altura de 1090 metros, que abastece un abrevadero y una balsa de riego, en donde un atrevido quiso nadar,en donde  hubo que realizar grandes esfuerzos para poderlo finalmente disuadir (no se dice el nombre del atleta, pero creo que se supone).

 Se reanuda la marcha ya de vuelta por senda entre pinos y finalmente campos de cereal y almendros, para llegar al cruce anteriormente mencionado, aunque unos ocho senderistas con la participación e información de un Directivo  tomaron un atajo; tras agruparnos y ya de vuelta, un “discolo” grupo de cuatro senderistas abandona el  grupo A y decide realizar un trayecto un poco mas largo por senda y visitar las pintura rupestres. El final del recorrido se realiza por un camino que pasa por la Ermita de la Virgen del Remedio, en donde este grupo solicita la expiación de sus faltas, pero llegando a la hora prevista la restaurante, a las 2 horas 30 minutos.Recorrido de este grupo 16,4 km, hay que restarle 700 mts.a los del atajo.

El grupo B desde el “cruce de la discusión” y guiados por “El Justiciero”, que según participantes del mencionado grupo había perdido la ruta de su GPS y la sapiencia del Presidente, pudieron llegar a la Fuente de la Zarza, no precisaron ir a la Ermita a redimir sus faltas. Con el tiempo sobrante algunos integrantes se dedicaron a realizar las compras de las afamadas “pastas” y vino blanco (monovarietalmerseguera) de Titaguas.Recorrido de este  grupo 11,3 km

A las 3 horas en el restaurante “Manteca” tiene lugar la comida con una Olla de Pueblo, que gusto a la mayoría que la degustó y otros alternaron con Potaje, parece ser que las alubias estaban un poco duras. Segundos platos: carrillada o solomillo de ibérico o lomo y un espabilado se tomó unos huevos fritos para variar. Tras los postres, cafés solos o con alegría (toques de coñac, ron, tía Maria, etc.),” cada mochuelo volvió a su olivo”. Hasta el próximo viernes, que según me indica la Directiva hay que ir de “tiros largos”, ya que se celebrará la comida de Navidad.

Alfonso Pérez
********************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 4 DE DESEMBRE   DE 2015   DES DE  BICORP-BARRANC DE MORENO.
 SITUACIO GEOGRAFICA

                      A  Bicorp en la  Comarca  de  la Canal de Navarrés, es  pot  accedir  per  la Autovía  A-7,prenint després la CV-580. Es un municipi  declarat  per  L´ Unesco,patrimoni de la  Humanitat per  el seu Art Rupestre, localitzat principalment  a la Cova  de L´Aranya
                     Bicorp, es troba situat  entre el riu Escalona i el Massís de Caroig   en un xicotet  promontori  i rodejat  pel meandre que forma el Barranc  de Moreno.
                      Ses  masses forestals estan formades per el Pi  Carrasc i el Pí Roden amb  sotobosc dens, amb  freixes ,aliaga, romer,llentiscle,margalló, espart i enebre entre altres.
                       En quant  animals, perviuen  per les condicions del terreny,la  cabra  montesa  o el mufló i altres  com el porc senglar,els conills, les raboses, l´ áliga  reial,llebres ,perdius,,el mussol reial,la serpent escala i bastarda i també  l´escurçó (víbora),
A  Bicorp s´accedeix  per  la   A-7  i  després  per  la  CV  580.

Llamar
Enviar SMS
Añadir a Skype
Necesitarás crédito de SkypeGratis con Skype

..DADES  HISTORIQUES

.                      Pareix  ésser i segons  consta documentalment les  alqueries mussulmanes de Bicorp i Benedriz.foren donades l´any 1259, per Rei En Jaume I a Sanxo Martin d´oblites.Bicorp  es va  fundar  per  els  árabs, amb  el nom de Buquerben que vol dir  “fill de Al-Ben Bucar”, encara  que  els  primers  pobladors  segón  les  mostres trobades  a la Cova  de l´Aranya i les  Coves  del Barranc de Moreno, L´Art Llevantí rupestre  data de  entre  9000 i 1400 anys  A.C-       
                         A principis  del Segle XVI el senyor  de Bicorp En Lluis de Castellar Olim  de Vilanova, primer Baró de Bicorp participá activament  en el combats  de Xátiva, de l´alçament  popular integrat  en la Germanía, contra el sistema  feudal.                          L´expulsiódels  Moriscs al 1609, va  significar  merma  de población,que  després es  va poblar  amb  gent  provinent  d´Aragó i Balears
                   A mitjans  Segle XX, la  población té  una  acusada  emigració  a  altres  zones  del país per  l´escas  rendiment  agrícola i  mancança  d´industrie
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:
Salvador Alfonso,Vicente  Aucejo,Enrique Bisbal, Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Angels Del Cerro,Manuel  de Juan,Luis  De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban, Eduardo García,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Julio Gonzalez,Jose  Mª Gonzalez-Rothvoss,  Federico Guixeres, Jose  Mª  Latorre,J.Vte. Llorens, Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,PedroMartín-Viñals ,Jose Martinez,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla, Jose Mª  Osca,Lourdes Palop,Vicent Palmero,Alfonso Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico,Emilio Rubio,Genís Ruiz, Jaime  Sanchez, Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,  Jesús  Silvestre i Enrique  Vidal. un total de quaranta tressenderistes.
Nova  jornada  senderista  amb  autobús,                   El  jorn  es  pressenta  assolejat  amb  temperatura  onze  graus  que  augmentará  fins a pujar  als  19 graus.
                                      La marxa  de  carácter  moderada amb  trams  dificils i amb pedres  esvaroses  en  el Barranc Moreno.                                 El  recorregut  ha  segut  de uns  14  kms.  Amb  desnivelll  acumulat  de 425 metres.
 Anécdota amb  diferents  relliscades  sense  consequéncies  excepte  la  de Lourdes  Palop  que  al  relliscar i  caures recolzant-se  en la  má  es  va  produir  un   trencament  de  monyica   ,confirmada  a  data de hui. Fou  atesa  rapidament  pel  seu marit  metge  i altres companys  de professió. També   al  dinar  va  tindre  problemes  amb  l´estómac   Vicente Lloréns ,atés  pel senderista i doctor Julio Ponce, esperem  que  els  dos  afectats  es  restablixquen  lo  abans  possible.
                                      A les  9,45  arribem  a  Bicorp a  on  es queda  l´Autobús, anem  per   la  carretera  fins  a un  senyal  a l´esquerra  que ens  indica  a  Ruta del  Barranc  Moreno   PR-V  173,  e iniciem la  pujada  per un  camí. Passarem  per  al  costat  d´una  casa  amb un  gos, a la dreta, continuem  cap  amunt  per una pista forestal,a  les  10,07  un senyal  a la  dreta  ens  indica  la  adreça  a  Casa  Canillas i  el  Barranc Moreno  que  per  a on  anem.  El  camí  ara  es  més  estret  amb  matolls i pins.
    A  les  10.26  arribem  a un  lloc  amb  pedres grans  junt  al  camí  ,lloc  que  aprofitem  per  esmorçar  amb  el consequent  intercamvi  de  vins, fruites, fruts  secs  i  pastes i  caféns,  fá  solet  i  se   está  molt  bé . La  gent  aprofita  per  a llevar-se  roba  de damunt.A les 10,45  reanudem  la  marxa,continuem  pujant  suaument,  el  camí  s´estreta i es  transforma  en  senda, plena  de  molta  vegetació.
                                   Anem  ja  junt  al Barranc,  que  el  tenim  baix i  podem  vore  algunes  basses d´aigüa.  Pujem  per  amunt  i  podem  vore  algunes  coves  en  les  roques  amb  algún  forn  o  construcció. A  les  12,19  estem  junt  a unes  reixes  de  protecció a on  es  suposa  hi  han  unes  pintures  rupestres  de dificil  percepció.
                                    Tornem  de nou  per  a aplegar  al  punt  a  on  trobem un  senyal  que  ens  indica  a ma  dreta  per  el PR-V 173,  la  Cova  de  Calicanto  que es  a on  anem.Trobem   a les 12,46  una  altra  senyal  que  ens  indica  el  paratge  del “Buitre o Voltor”,  que  va  de Oest  a  Est  pel  Barranc  Moreno,  amb  llocs  de  molta profunditat   amb  roques  calisses  que  suen aigüa  per  les  seues  parets.Arribem   a la cova  de Calicanto  quasi  a l´una  del mig  dia , cova  més  ben  conservada  amb  unes  reixes  de protecció  i  açÍ  si  poder  vore  algunes  pintures  rupestres.
                                  Després  ja  baixem  i  anem  per  el llit  del  Barranc  a  on  ex  produeixen  diferentes  caigudes  de  senderistes,  sobre  tots  perque  hi ha  moltes  pedres negres  esvaroses, que  farán  que  es puga  relliscar  a la més  mínima. En  el Barranc  hi han  algún  tram  perillós   per el  que  hi  ha  que anar  concentrat  , a més  tenim  que   agafar-se  a  les  rames  o  matolls  per  a  baixar  algún  ribas, ja  son  les  13,20   quant  estem  al llit  del Barranc. A les 13,53  fem  un  descans  en  el Barranc  per  a reagrupar-se,  coneguda  la  caiguda  de una  senderista.Després  reprenim  la  marxa i  arribem  a la fi  del Barranc Moreno, ja  per una  senda  i  després  camí  forestal, a les  14,46  ja  podem  vore  el poble  de Bicorp i  a les  14.56 arribarem  al lloc  a on  está  l´autobús.
 Quasi  a les  quatre  arribarem  al poble de Anna  a  on  está  el  Restaurant  Gastro Bar la  Plaza, passant  per  davant  del  Palau  de  Cervelló  ,  una  joia  arquitéctonica.
  Al  Restaurant  dinarem  per  21 inclós  el Bus  i  cremaets  de primer plat  :  L´Arroç  al Forn, Gaspatx  Manxéc, Fidehuá, o Ensalades i  de  segón  Llomello Ibéric  al Forn, anelles  de Calamars  o Embotit  al Ou,  a més  de  beguda  ,cervesses , vi, llimonada  i  darreries  de la  casa o  fruita i  cafens.Propera marxa  a Titagües poble  amb  arrels  del  senderista  Dr. Alfonso Pérez.

.I  açó  ha  segut  tot  per hui    “Fent  Senderisme  , fem Sport  “ Salutacions i Adeu

Francesc
********************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 27 DE NOVEMBRE   DE 2015   DES DE  SINARCAS-SINARQUES.





 SITUACIO GEOGRAFICA
 Sinarques situada al llímit de la  Provincia  de  Conca, entre les serres D´Utiel ,el Pic  de Ranera  i la  vall del Túria,drenada  per la  Rambla  de la Torre  que  continúa  al Sud al  terme  d´Utiel  desembocant  al riu Magre. Constituïda  per una  planura  de sediments terciaris , ambs monts  amb  volta  vegetació  de pins, quejigo, sabina ,romer i aliagues.
    S´accedeix  per  la  A-3 , enllaçant  amb la N-330
 DADES  HISTORIQUES
En  el Neolítichi  havien  assentament  urbans  en la  zona  deLa  Llacuna. Després  a  l´Edat  del Bronze  trobem un poblat  important  al Cerro de la Relamina, amb  restes  de murades  dels  pobladors Ibers.Destaca  la  Estela Ibverica, lapida  funeraria  que  es  troba  al Museu  Arqueológic  de Valéncia.
                               Dels  iaciments iberics  hi  ha  que  destacar  dos  un al Tossal de  Sant  Cristófor  i  al  Tossal  de Carpio.També  hi  ha  iaciments importants  de l´Epoca Romana.
                                Del  periode  mussulmá  alguns  restes  amb  algún  tresoret  amb  monedes d´or  i argent.
                          Sinarques  fou  conquerida  al Segle XIII per Pere II d´Aragó. I  després ambel Rei En Jaume I perteny  a l Regne  de Valéncia  i  fou  el net  d´aquest  que atorgá  a  Senarques  la  Carta  Pobla  el 23 de Març  de 1304 amb  70 pobladors,copia  del document  que  es troba  als  arxius  de la localitat,  que  des  de la  Reconquesta  forma part  del Regne  de Valéncia, cosa que  no ocurreix  amb les  restants  poblacions de la  Comarca  Utiel-Requena
.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:
Mariano Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manuel Bermejo,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos,José  Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Angels Del Cerro,Luis  De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Federico Guixeres, Jose  Mª  Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals(amb cotxe  per raons personals)Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Joaquin  Moratalla,Agustin  Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra, Jose Mª  Osca,Alberto Peris,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico Albors,Joaquín Ribes,Emilio Rubio, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose  Verdugo, Enrique  Vidal, Vicente Yagüe i  Jose  Mª Zapater. un total de cinquantai dossenderistes
Nova  jornada  senderista  amb  autobús,  en  aquest  cas  amb  un  ´autobús  que  estrenarem el  darrer divendres, estrenant  també la  nova  modalitat  de pagament del  dinar i Bús   feta diligenment  per  Pedro Conesa.
  El  jorn  es  pressenta  assolejat  amb  temperatura  deu  graus  que  augmentará  fins  als  di-vuit graus  en  contra  de les  previsions  amb un pronstic  de vent  i  fred,  tenim  una  molt  bona  temperatura  al  llarg  de tot lo  día.
                                     Després de  creuar   el terme  de  Sinarques  anant  fins  al llimit  de  Conca  a  Castella  la Manxa, l´autobús  retorna fins a  Sinarques i per  un  camí molt  estret a l´esquerra en  el  que  cap  un  vehícul   a soles , arribem a l´Ermitori a les  9,43  a on  estaciona  l´autobús  i  el  cotxe  de Pedro Martín Viñals.
                                      De  seguida  troben un  panell   que ens indica  el Senders i  Camins  de Sinarcas  i  parla  sobre  l´Ermitori  de  Sant  Marcos i Sant  Mateu i  també  de la  Font  de Sant Marcos,  i  del Barranc  del Regajo , amb un    paisatge molt  boni,  i baixem  per  el costat  de l´Ermitori, una  baixadeta  pronunciada  fins  a arribar  a  una  pista  forestal   per  la  que  continuem.Trobem  un senyal  que  indica  per  el PR-CV 124.2  a  Las  Viñuelas,  al fons  es  veu  el  paisatge  tot  plé  de pins.
   A les 9,58  deixem la pista i  entrem per una  senda  estreta  plena  de  vegetació  amb  moltes  enfiladisses, que  se emboliquen  en el peus o cames i  aixina  sobre  les  10  estem  en un Mirador ,  lloc  per  a  fer  fotografiés. Després  baixem  de nou  per  el  mateix  camí  fins  a  entrar  de nou  a  la  pista  forestal,  son les 10,24. I  aixina   apleguem  al  Barranc del Regajo  que  porta poc  cabdal  pero  cristalí  i  junt  a  una  Casa  amb  una   bancada a  on  posa  en  una  placa El Regajo .  Com  son  vora les  onze  del  matí  aprofitem  per  a llevar-se  roba  de damunt  i  esmorçar  amb  el  clasic  intercamvi  de vins, fruts  secs  i  dolços.
  A les  onze  i  vint  estem  de nou  de marxa ,  seguint  la  vorera  del Barranc  , el  qual  tenim  que  creuar de  seguida,  el  camí  es  molt  bonic  encara  que  hi  molta fullarasca  i  enfiladisses.
   La  marxa  es  pot  catalogar de  baixa   amb  un  recorregut  quasi  tot  plá  de  uns  12,6  kilómetres, de  carácter llineal  amb  solament  la  dificultat  de creuar  varies  voltes  el  Barranc i  amb  el  problema  afegit,  de  uns  quants  troncs  que  estaven  en  mig  del  camí i  dificultaben  el pas.El  camí  te  molta  verdor  amb  les  plantes  típiques  de la zona. També  hem  pogut  vore  que  en dies  passats  l´aigüa  ha  fet una  destrossa en  moltes  plantes  del sender, riberenques  al Riu.
  A les 11,30  trobem una casa al costat  del sender , continuem perl  cami   i  topetem  amb  un  gros  tronc  uns els  passem  per  dalt i  altres  per  baix. Continuem pel  sender.Sobre  les  dotze  tornem  a  creuar  el Barranc  amb  alguna  dificultat, continuem  pel  sender  tots  en  fila india  i  arribarem  a un  punt  en que no  es posible continuar  i  segons  els  guíes donades  les  dificultats,  es  decidix  tornar  per  el  mateix  camí..Aixina   reprenim la  tornada    en  els  consequents  creuaments del  Barranc.
 Sobre  les  13,30  passem  per  la  casa a on  abans  haviem  esmorçat, pasarem  per la  dreta  de la  mateixa i  anirem  per la  vorera   esquerra del  Barranc  cap  amunt,  per un  sender  que está a  uns sis  metres  d´alçária,  els guíes  parlen  amb  Paco  Burgos  que  va  per  el  sender  de  baix ,  a la  fi  confluirem  tots  junts  i  per un  camp  de nogals, creuaren  per  un  pontet  de  ciment  a  l´altra  banda  del Barrranc,  continuem  aixina  i  a les  13,50  passem  per  l´ Area  Recretativa   del Regajo ,un área  gran  amb  taules  i  bancs, que  te  dos  fonts  a  on  omplim les  botelles  , descansem  una  miqueta i   continuem  la  marxa   i  de nou  creuem  el  Barranc  per  un  Pont. 
 En  el  Pont  agafem  una  pista  forestal,  a  on  un  senyal  ens  indica  el PR-CV  124.2.4  a  L´Ermitori  de Sant  Marcos  1 Km. I  en Sentit  opost per  PR-CV 124.2  a  la  Toba y Los  Yesares 2,5km.  Nosatros  continuem  cap  a l´Ermitori  per la  pista  cap  amunt,  després  deixarem  la  pista  i per  una  senda  amb un trosset de pujada  arribarem  a L´Ermitori,  a les  14,30  , a on  está  l´autobús,  agarran-lo  per  a  anar  a  dinar  al  Restaurant  el  Tollo  d´Utiel,  amb  un  gerent molt conegut  de  Alfonso  Perez.
Al Restaurant  el Toll  a on per  22 euros  incloent  l´Autobús, podem  menjar  de  primer  Gaspatx Manxéc, Fesols  verds amb pernil i all,Sopa de  Marisc o  Ensalada  variada i  de  segón Ragut  de Vedella,Xulletes torrades,Embotit  amb  Ou, Abadejo amb  Pisto, a més  de les  darreries corresponents,  com  Flam  de la Casa,Gelat  o  Fruita  del  Temps, a  més  de begudes  de  tota  clase  incloent   el  Cremaet; com estavem  en  taules  de sis, no  sa  fet  la  el  parlament  de  sobretaula,fen- lo en  el  Bus.
Aprofite  l´ocassió per  a  dir,que  la  Llicensia  de  la  Federació, es  pot  traure  també  per  Internet  sense  cost  afegit, a  travers  de la  Web  de  la  Federacio  Valenciana  de  Muntanya, la  meua  dona  i  jo  des de  fa anys, la  estem  tragent per Internet i  posem com a  Club el de  Vents  de  Muntanya , que  es  una  tenda    que  está  al Carrer  Actor   Mora,23   Valéncia,46009, carrer  que  travessa la  Avinguda de la  Constitució  i després passem   per  allí  a  replegarles, sense  pagar  res, i  si  vols comprarte  algo  i si  no  no tens  cap   obligació.
 Després  de  dinar  tots  a l´Autobús  a on  el Vice,  Roger  Domingo ens  explica  la  propera  marxa a  la  Serra Calderona  amb cotxes, el  divendres   próxim
I  açó  ha  segut  tot  per hui    “Fent  Senderisme  , fem Sport”
 Salutacions i Adeu

Francesc
********************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 20 DE NOVEMBRE   DE 2015   DES DE  COFRENTES “RUTA  VOLCANICA I CASTELL”.




SITUACIO GEOGRAFICA
                        Cofrentes, situada  a la  confluència  del rius  Xúquer i  Cabriol, al Oest   de  la   provincia  de Valéncia en la zona muntanyosa, amb  un  antic  fenomen  volcànic  situat  al “Cerro de Agras”.A Cofrentes s´accedeix   per la A-3 i  després  per la  N-330

DADES  HISTORIQUES
                          A  les terrasses dels  dos  rius  avant  esmentats es troben  al  aire lliure, silez considerats  mesolítics. Des de la  romanizatció, es  troben cerámiques  comuns  de  terra sigilata, restes  d´un  dolio i  peçes  de teler  en lo  Castell  de Basta i en altres llocs.
                         La  zona  de  Cofrentes  fou  conquerida  pels  castellans  i adjudicada  a l´Infant Sancho.Al 1.281  es quant  passa  al Regne  de Valénciaper  acord  entre  Anfós  X  de Castella i Pere III  el Gran. Al  1329 Anfós  IV  el Benigne  va  concedir  la Vila  a sa  Dona  Leonor. I  al 1369 Pere  El Ceremoniós  la  va  reintegrar  al patrimoni  reial.Després  Joan I la  va  vendre al Marqués  de Villena i  al 1403 passá  a mans  del Duc  de Gandía.
      Durant  la  administració  borbónica  es  va  crear  la  Governació  o  Corregiment  de Cofrentes que  comprenía  tot  lo  Vall de Cofrents i  varios  pobles  de la Canal de Navarrés, la  dita  demarcació  fou  suprimida  al 1833.
                           En  la  Guerra borbónica  les tropes  s´apoderaren  del  Castell ,si  bé  el poble  continuá  sent  partidari  de l´Arxiduc  Carles.El  Castelll fou  destruit  a la  Guerra  de l´Indepéndencia i  varen  ésser  reparats   varios  torreons  i  murades durant  les  guerres  carlistes.
.            
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:

Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Miguel  Bañuls,Enrique Bea,Manuel Bermejo,Enrique Bisbal,Jaime  Bonet,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotoli,Angels Del Cerro,Luis  De Salvador,Manuel  De Juan,Roger Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Javier García,,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Federico Guixeres, Jose  Mª  Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla,Javier Oltra,Leopoldo Oltra, Jose Mª  Osca,Vicent  Palmero,Lourdes Palop,Alberto Peris,Alfonso Perez, Julio Ponce,Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma (cuñada) Rico Albors,Emilio Rubio,Genís  Ruiz, Aurora Santamaría,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Vicente Tatay,Jose  Verdugo, Enrique  Vidal, Vicente Yagüe i  Jose  Mª Zapater. un total de cinquantaquatre senderistes
Nova  jornada  senderista  amb  Autobús,  en  aquest  cas  amb  un  autobús  més  nou   digne  dels  senderistes.
  El  jorn  es  presenta  assolejat  amb  temperatura  d´inici  de  catorze  graus  que  pujará fins  al   vint- i  cinc  graus, al llarg  del día.La  marxa  será  de  carácter  circular  ,excepte  la  pujada  al  volcá.Es pot  qualificar  de  moderada-baixa amb  un  recorregut  de  quinze  kilometres.
A les  9,38  apleguem  amb  el Bus  al lloc  de  eixida. A les  9,42 trobem uns  senyals  de  fusta  que  ens  indiquen la  adreça  cap  al Volcá  i les  Cases d´Alcance. Nosatros  ens  dirigim  primer   cap  al  volcá. Més  avant  unes  atres  senyals  indiquen la  ruta  volcánica  tenint  el Cerro de Agras  a   1,1kms. I  les  Cases  d´Alcançe  a  2,7 kms. El  sender per  al  volcá  es  el PR-CV 379, están  el Cerrro  de Agras  a  una  alçária  de  527 metres.  Mes  avant  un atra  senyal indicant  el  Cráter  del Volcá,  continuem  cap  amunt  per  una  pista forestal, passem  per  al  costal  de com  si  fora un  refugi  per  al  ramat  , també  hi  han  alguns  troncs  tallats, a l´esquerra  podem   vore  al fons  el  dos  forns  de la Nuclear  de Cofrentes en  eixe  moment   hi  han  unes  llaugeres  boirines  per  la  Vall,  que  abans  des  de l´autobús  les  podiem haver  vist al llarg  de la  carretera.
  A les 9,54  un  altre  panell  ens  parla  sobre les  cendres  del Volcá, estem  acostan-mos  al Volcá , un  altre  panell ens  diu sobre  les  roques  del Volcá. Continuem  pujant  i  a  la  fí  a les 10,12, arribem  a la  Zona  del Cráter  del Volcá i  trobem  una  roca o  cudól  que   diuen que  la  vá  llançar  el  Volcá,  el  lloc  es propici  per  a  fer-se  fotografíes  del  Grup i  com  hi ha  una  gran  explanada  aprofitem  per  esmorçar  amb intercanvi  de  productes,fruts  secs  ,vins  ,pastes  i  cafens,  també  com la  temperatura  va  pujant  es  llevem  roba  de damunt.
A  les 10,44 iniciemla  baixada  per la  pista  forestal camí  a  les  Cases  d´Alcance  a  1,9 kms  i  al riu Cabriol  a  2,2 kms, trobem la  senyal i  anem  a l´esquerra  de la  mateixa,  el  camí  en  general  es  molt  bonic  i  está  ple  de  verdor  i  pins.A  les  11,25 un  senyal  ens  indica  un  centre  de  acollida  equestre a  8,8 kms.També  en direcció  oposta  está  el Riu  Xúqer  i  a 1,9kms  l´Area Recreativa  i a  4,4 kms  l ´Embarcador. Ara  agafem  un  camí  més  sec    que  transcurrix  per la  vorera  del Riu  Cabriol, amb  zones  plenes  de  canyes i  ja  podem  vore  el  riu  a l´esquerra que  transcurrix  amb  les  aigues  tranquiles. 
   Més  avant  un  senyal  ens  parla  del Bosc   Mediterráni.A les  11,50  trobem  una  senyal indicant la  Central  Hidráulica  i  el  Poblat  del  Salt  de  Basta  per  el  sender  PR-CV380. A les  12.03   el Grup  fa  un  descans    junt  a  unes  cases  que  hi han  abans  de creuar  el Riu Cabriol  per un pont.Creuem  el  pont  i  podem  vore que  les  aigües  baixen  amb  més  força que  abans.Després    tenim  una  xicoteta  pujada,  que  ens  portará  a un Area Recreativa.
  Sobre  les 12,30,  a la  part  dreta  en lo  alt  podem  vore  les  groses  tuberies  que  pujem  l´aigua  a  la Central Hidroelectrica.En  aquest  moment  ens  queden 3,8kms  per  arribar  a  Cofrentes, a  3kms  está  el  Poblat  del  Salt  de i  el Balneari  de Hervideros  a 2,9 kms, per  el Sender  PR-CV 380. A les 12,48   esl  Balneari  es troba    a1,2 Kms  a la  dreta.  Hem  passat  per  baix  de  un alt  viaducte  de la  carretera  i  a  les 13 hores , arribem  a un  área recreativa  a on  hi  han  taules  de fusta  i  bancs   amb gespa molt  verda junt al Riu Cabriol. Hi ha  també  una  Font   ,aprofitem  per  a  beure ,   fem un  descans  i  fotografíes  ,  trobem  junt  al  mateix lloc uns  treballadors  forestals. Continuem  de nou  la  marxa, en  front  tenim al immens Castell de Cofrentes e iniciem  la  darrera  pujada   arribant  al  poble  un   poc  abans  de les  catorze  hores al  Restaurant Torralba .
                                  Al restaurant a on  per   21  euros  inclós  l´Autobús, prenim  bé  de primer  Gaspatx  manxéc, L´Olla de  verdures i porc o  Ensalada variadai  de  segóns , Llomello al Forn,Cuixa  de pollastre  al forn,Fogoner  planxa(paregut  al Abadejo) o  Embotit  amb  Ou.En  general  del  gust dels  senderistes, a més  ví, llimonades  , aigüa   i  alguna  cervessa, amb  darreries  com pinya natural o cremes i  caféns, sense  incloure  el  cremaet  per un euros  més  m encara  que  alguns  no  han  pagat l´euro i ho  va  tindre  que  pagar  el fons  de reptils , a on  sempre  sobren  diners.
                                  A  la  sobretaula  varen  parlar  de la  propera  excursió  a  Sinarcas-Senarques  el  divendres  próxim.
I  açó  ha  segut  tot  per hui    “Fent  Senderisme  , fem Sport”
 Salutacions i Adeu

Francesc
*******************************************************************************
VIERNES  13 NOV. 2015.

Excursión a CHOVAR-Barranco de Ajuez-Mina de Cinabrio-Nevero de Castro

CHOVAR se encuentra en la pleno corazón del Parque Natural de la Sierra de Espadan a una altura de 415 mt sobre el nivel del mar, con una población actual de alrededor de 350 habitantes .
En su término municipal se han encontrado restos de la edad del bronce en la partida de Bellota, y un poblado ibérico en la cima del monte Rubial.

Sin embargo, la actual localidad es de fundación musulmana como denota el trazado irregular de las calles. Además, la primera mención escrita de la localidad se produce cuando el rey de la taifa de Valencia, Zayd Abu Zayd se interesa por la recién fundada localidad de Chóvar, que se había poblado por vecinos del castillo de Bejís.

La ruta parte de Chovar por el PR-CV-138.Ruta circular  10,600  km., se inicia al nivel de 414 mt. y se llega al punto más alto tras la subida  Nevero  y posteriormente  a las trincheras y el corta fuegos 827 mt, que se alcanzan tras un recorrido de unos 6 km. de recorrido. El desnivel acumulado  fue de 646 m. Se inició el recorrido a las 9 horas 30 minutos finalizando a las 13 horas 45 minutos, habiendo realizado una parada de 40 minutos para el almuerzo y otros 10 minutos en el nevero, por lo que se caminó alrededor de 3 horas  30 minutos. Dificultad media, sobre todo en la senda de bajada por estar muy descarnada por las recientes lluvias, ya que en esa zona se alcanzaron alrededor de los 150 lt/mt cuadrados en pocas horas.

Tras el agrupamiento en la playa de Alboraia, partida en caravana pasadas las 8 hrs 30 mnt, desviándonos a la altura de Puzol por la autovía Mudejar, con salida posterior a la altura de Soneja, para por la carretera  se llega a Chovar, lugar de inicio y final de la excursión.

Tiempo soleado, no niebla, temperatura alrededor de 19º al inicio a 23º al final del recorrido

Participates:
AgustinMunilla, AlfonsoPérez, AmparoAparisi, AngelVicente Tatay, VicenteYagüe.Pividal, AntonioEsteban, AntonioGiner, AurelioSilvestre, JesúsSilvestre, AuroraSantamaría, CarlosGomez, ConxaLliso, DanielFernandez, EmilioRubio, EnriqueBisbal, EnriqueVidal, FedericoGuixeres, FernandoAparicio,FranciscoPortalés,GinésRuiz,GonzaloGomis,GuadalupeSebastián,JaimeBonet,JorgeMinguillón,JoséBoscá,JoséLatorre,José Mª Osca,José Mª Zapater,JoséMª.Gonzalez-Rothvoss José R. Gimeno,José V. Llorens, JoséVerdugo, Juan M. Rel Juan Miguel Castelló, JulioMarín, JulioPonce,Lourdes Palop Luis de Salvador,Manuel De Juan,MarianoAguilar,PacoBorregoPedro MartínViñals, RobertoPérez, RogelioDomingo,Vicente Palmero

Tras un aparcamiento con un poco de despiste por parte de algunos de los participantes (Si se descuidan aparcan en mitad del puerto de la carretera de Chovar aEslida).Se inicia la ruta desde el pueblo en dirección este y tras atravesar el pequeño embalse de Ajuez, con aguas turbias consecuentes a la cantidad de tierra arrastrada por las recientes lluvias, comienza la senda que discurre entre bosque de alcornoques, de algunos de ellos cuelgan unas trampas (bolsas con un deposito en su fondo) desconozco que fin tienen, aunque es de suponer? que contienen una feromona para atraer algún tipo de plaga y sirven a su vez de testigo.

La serpiente multicolor continua ascendiendo atravesando la fuente F resca con escaso flujo. A lo largo de este primer recorrido se aprecian alcornoques centenarios monumentales junto con otros de menos edad a los cuales les han extraído su corteza y hasta después de 12 a 14 años no se les vuelve a realizar la extracción del corcho.

Tras una hora de recorrido se hace la parada reglamentaria para realizar el almuerzo, ya que alguno de los participantes durante la subida estuvieron a punto de desfallecer por hipoglucemia.

Se reanuda de nuevo la marcha llegando tras un pequeño descenso a lo que fue la mina de Cinabrio, con sus restos de vagoneta, rieles de hierro y la entrada al yacimiento, cerrado por un enrejado; a lo largo de la excursión y en diferentes partes del trayecto volvimos a pasar por el muelle de carga y escombreras. Estas minas estuvieron activas hasta finales de la década de 1960. Tras la vista reemprendemos  senda y camino forestal hasta el Nevero de Castro (Termino de Alfondeguilla), estando bordeado el camino de gran cantidad de setas, predominando las variedades de las Amanitas (Phalloide, Muscaria,Caesarea…) y en menor cantidad el rebollon (se supone,ya sabremos del resultado cuando sean consumidos por un atrevido excursiornista).


Por fin se llega a la Nevera de Castro, muy bien reconstruida y rodeada de trincheras ,las cuales nos acompañaran durante bastante tramo en el recorrido de vuelta, correspondían a línea defensiva del ejercito republicano XYZ, que iba desde Almenara a Santa Cruz de Moya, correspondientes a la Guerra Civil. La nevera se sometió durante nuestra estancia a una prueba de sobrecarga humana, con veleta acrobática incluida, que fue superada.

Ya de vuelta por la pista forestal del Hembrar y tras degustación por una minoría de excursionistas  de madroños (arbutusunedo, este último nombre indica que solo se coma uno, por ser la fruta silvestre comestible que puede producir un estado de embriaguez al comerlos en cantidad de ahí también el nombre de borrachines, de suerte que no hubo ningún embriagado pese a degustación abundante), se llega de nuevo a Chovar, para comer en el restaurante La Carbonera, en donde además de comer se hizo venta de lotería. Tras el pago de los manjares servidos por el dueño y una camarera “jacarandosa”, el grupo fue obsequiado con un décimo de lotería por parte del restaurante, número 79705, al ser el regalo un Martes y 13, esperamos que al menos seamos afortunados con la pedrea.

Gracias por vuestra atención, hasta otra.


Alfonso Pérez .
********************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 6 DE NOVEMBRE   DE 2015   A  YATOVA “RAMBLA QUIXAL-EL FRESNAL I LAS MORATILLAS”


 SITUACIO GEOGRAFICA
 A  Yátova s´accedeix  des de  Valéncia  per la  A-3,prenint  després la  CV-427.Yátova forma  part  de  la  Comarca  de la Foia  de Bunyol  a una  alçaria  de 438 metres  damunt del  nivel de la  mar.També  per  el Pic de “los Ajos”  a  1.000  metres  a  la  Serra  Martés  , es travessada per  el Sender  Internacional  GR-7.

DADES HISTORIQUES
La  comarca té  jaciments de la Edat  del  Bronze  al lloc  conegut com “Los  Castillejos”
   En l´época  romana  la comarca  va perteneixer  a la Hispania Citerior, després  a  la Edetania i amb  els musulmans  al Rei  Zeyan  fins a 1245, després  Atava(Yátova) junt  a  Macasta (Macastre) i Alboraig (Alborache)
.Després  de passar per mans de Ferrán d´Antequera  fou comprada per 15.000 florins per Anfós V, qui per  raons  económiques va vendre  al seu cambrer Berenguer Mercader que mes tard  fou Baró o Comte de Bunyol.
 En el Segle  XVI, la comarca s´oposá  a  Les Germanies i amb l´expulsió dels moriscs  la  comarca es quedá despoblada.En el Segle  XVII s´ínstal-len  en la comarca 33 repobladors  procedents  de  Mallorca.En el segle XVIII la  comarca recolça  a l´Arxiduc  Carles. Després  de la  Batalla  d´Almança, passa  als  domini Borbónics.En el segle XIX, es  produeix  l´invasió dels  francessos, les  guerres  carlistes i   de nou la  recuperació económica de la comarca.              
  .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:

                  Salvador Alfonso, Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Jaime  Bonet,Paco Borrego,PepeBoscá,Vicenta Bueso,PacoBurgos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Angels Del Cerro,Luis  De Salvador,Manuel  De Juan,Roger Domingo,Luis M. Domingo, Antonio Esteban,Daniel Fernandez,Eduardo García, Eliseo García,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez, Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Jose  Mª  Latorre,Conxa Llliso,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals,JoseMartinez,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla, Jose Mª  Osca,Lourdes Palop,Roberto Perez,Alberto Peris,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Emilio Rubio,Genís  Ruiz, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tasso, Enrique  Vidali Vicente Yagüe. un total de cinquanta senderistes i  al  dinar quaranta huit

La  ruta  començá amb un aplec  a la gasolinera Repsol  a la  A-3 eixida  Godelleta, a les 8 del matí, aplegant  a Yátova  sobre les nou del matí.
                  El jorn  es pressenta   assolejat  amb  temperatura  d´inici  de uns 16 graus , que  arribarán  a  quasi  24  graus  al  llarg  del  día.
 Aixina   a les  9,10 començem a   caminar  en un lloc  que  hi  ha  una placa  indicant  el  Camí  de las  Moratillas. La duració de la  marxa   finalitzará  a  les  14,45  aproximadament  amb una  distancia  recorreguda  de 19,1 kilómetres i  600  metres  de  desnivell,  podent-se  qualificar  la  ruta  de baixa-moderada.
                     Anem  per  una  pista  ampla  i  amb  molt  de  verdori  a  les 9,30  arribem  a  un  pontet  sobre  el  Barranc  que  porta  més  aigüa  de  lo  corrent per  les  passades  plujes. Ens  aturem  un moment  i  es  fan  algunes  fotografíes i  els guies  decideixen que  tenim  que  fer  marxa  enrere  i  no  podem  fer  la  ruta  assenyalada   per  les  dificultats  que  ens  pot  crear  l´aigüa  a  l´hora  de  tindre  que  creuar  el  Barranc.
                       Fem  marxa  enrere i la  ruta  es  transforma  de  circular  a  llineal, es  dir  tornarem  per  el  mateix  lloc. Ales  9,35  estem  pujant  per  un  sender  més  estret,  continuem  pujant  entre pins  i  matolls,  a les 10,34  agafem una  pista  forestal i  a  les  10.50  estem  en una  zona  molt ampla amb  pins  i moltes  taules  i  bancs  de  fusta, aprofitan  el lloc per  esmorçar amb  el  intercamvi  de  vins , fruts secs,  dolços  etc. En l ´área  ens  trobem  amb uns  treballadors  de la  Generalitat   Valenciana  que  esmorçem  també i  fan  unes  brasses  en un  lloc  autoritzat  per  a  fer  foc.
                 A  les  onze  i  quart  es  hora  de  moure.  Trobem uns  senyals  que  a l´esquerra ens  indica  que a   2  hores i10 minuts es  va al  Campament  de  Tabarla  de la  antiga  O.J.E  i  a  la  dreta  al  Rebollar en   3  hores.Nosaltres  continuem  per  la  pista  forestal  i  pasarem  per  davant  d´una  casa  amb  varios  cotxes  estacionats i  quasi  deu  gossos   lladrant.
                A les 11,44 uns  senyals    ens  indiquen  el  Sender  GR-7, a  l´esquerra  al  “Collado Royo”   primer  i  després  a  la  aldea  de  El Rebollar  i  a  la  dreta  per   el Sender  PRV-190,  a  la  Fuente  Umbría(Area  Recreativa  a  10 minuts  i  a  Buñol per la  Ruta Pico Nevera  Malacara 7  hores  25  minuts.  Ara   anem  de  baixada  cap  al  Fresnal
                   A  les  12,12  trobem  una  senyal  de  fusta  ,  que  ens  indica  a  la  dreta  la  Microreserva  de Flora   de El Fresnal  i  la Umbría  de la  Font  del Roser,  que  es la  adreça  que  prenim.
                   A  les  12,32 junt  a  una  casa  i  la Rambla  de Quixal prenim  les  fotografíes  del grup, en  aquest  punt  hi  ha  una  casa  junt  al  Barranc  es  el  punt  per  el que  teniem  que  haver tornat  en  cas  de  que  hagueren  fet  la  ruta  circular  per  el  Barranc i  ara  de  nou  tornem  per  la  mateixa  ruta  de  anada  i  cap  amunt  quan  son les 12,40.  Mes  avant  tornem  a  vore  el  Cartell  que  fa  referencia   a  la  Microreserva  del Fresnal i l´Umbría   de la  Font  del Roser.
                   A les  13,19  estem  arribant  a la  fi  de  la  pujada  del  camí  i  passem  junt  a  unes  casa  en  runes  i  en  moments  arribem  de nou  a  la  pista  forestal ampla   i  plana,  son les  13,46 i el sol está  calfant  prou. A  les 13.52  passem de  nou  per  l´Area  Recreativa  de las  Moratillas  i  a  les  14 hores  prenim  a  la  dreta  el  sender  que  ens  conduirá  de  baixada   al lloc  a on  tenim  els  cotxes,  arribant  a les 14,48.
 Després  agarrem  els  cotxes  i  anirem  a  dinar  a Alborache-Alboraig  al  Restaurant  Els  Avets  a  on  per   10 euros,  de primer   Gaspatx Manxéc, Arroç de Senyoret,Crema  de Carabassa u Ensalada  variada i  de  segón  Pollastre  al Forn,Costelles  al  Forn, Lluç  Planxa o  Embotit  amb  Ou. I  darreries  com  carabassa  o  crema  etc,  a  més  de begudes  com cervesses, ví, aigüa  etc i  caféns o  té i  per un euro  més el famós  cremaet  de Ron, molt  bó per  cert.
A  la  sobretaula  Roger  Domingo es va adreçar als  senderistes i va  dir  quatre  notes  a  tindre  en comte:
La  1ª) Curs   d´Orientació  per  a  senderistes  despistats,2ª)  Inscripció  fora  de  plaç  per  a  inscriur-es dins  del termini  en cada  marxa.3 ª) -  Un  euro  per  cremaet.4ª)  Propera  marxa  el divendres  que  bé  a  Chóvar-Xóvar i  la  5ª)  Que si ens  permitixen,  la  afexig  jo  i  es  el reciclatge  dels  guíes,  per  a  tindre  clares  les  rutes  a  seguir incloent les  variacions  per  causes  climatológiques.
 .
                I  açó  ha  segut  tot  per  hui.
    “Fent  Senderisme  , fem Sport”
 Salutacions i Adeu

Francesc
*******************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 30 D´OCTUBRE   DE 2015   A  HORTUNAS-CANYO RIU MAGRE





SITUACIO GEOGRAFICA

       Hortunas   de  Arriba,  es  troba  a16 kms  de   Requena  i  es una  pedanía  de la  mateixa  unida  per  la  CV-429, que  va  des  de la  Portera  a Yátova,abans  també   es parlava  de  Hortunas  de Abajo  , pero  hui  en dia  son quatre  cases  en  runes. El  Riu  Magre  bordeja  la  població en una Vall ,la  de Hortunas   que  se  estén  al  llarg  de  cinc  kilometres  de Nord –Est  a  Sud-est



DADES HISTORIQUES

Hortunas  abans  va  ser   una  devesa  i  un  espai  d´aprofitament ramader,sobre  tot  de bestiar  oví  fins  al  Segle  XVIII, malgrat  aixó  també  es  va  aprofitar en explotacións  agrícoles  la  seua  vega, trobant-se  restes  d´habitat  des de  l´ época  romana, produint-se  una  gran  expansió  agrícola   a la  fi del Segle  XVIII,  amb  un  augment  de la  població

   A  mitjans  del  Segle  XX  , la  zona  fou  objecte  de  repoblació  forestal, predominat  el  matoll i  el  bosc  en  la  vessant  Nord  i  els  brots  de plantes   i  pinedes joves  en la  vessant  Sud.Hi ha  una  cooperativa  vinícola,  la  de Sant  Isidre  Llaurador  ,establerta  a  la  localitat.  També  el  riu  va  permetre  establir  dos  molins  u  el  de la  Marina , aigües  amunt i  l´altre  el  Molí  de  Hortunas  de  Arriba, junt  al  poble  aigües  a  vall.

                 Hortunas  es  caracteritza  per  els depósits  de   materials  procedents  de les  serres i sediments  del  cuaternari  que  ha  portat  el  riu.
.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:

Hui  ens  han acompanyat:



Mariano Aguilar(A),Fernando Aparicio(B),Paco Borrego(A),Pepe Boscá(A),Paco Burgos(A)Juan M. Castelló(A),Pedro Conesa(A),Luis  De Salvador(B),Roger Domingo(A),Luis Domingo(A) Antonio Esteban(A)Daniel Fernandez(B),Javier Garcia (A)Jose R. Gimeno(A),Antoni Giner(B)Carlos Gomez(B),Gonzalo Gomis(B),Julio Gonzalez(A),Conxa  Lliso (B)Alfonso Hernandez(B),Jose    Latorre(B),Julio Marin(A), Francesc Martí(A),Pedro  Martín-Viñals(A),Jorge  Minguillón(A),Agustin  Munilla(A),Roberto  Perez(B)Miguel Piá(B), Julio Ponce(A),Francisco Portalés(B),Juan Rel(A),Emilio Rubio(A),Miguel Sanchez(A), Aurora Santamaría(A),Guadalupe Sebastián(B),Aurelio Silvestre(B),Jesús Silvestre(B) , Enrique  Vidal(B)i Vicente Yagüe(B). un total de trenta  nousenderistes

Aspectes   del  recorregut

Nova  jornada  de  senderisme amb  desplaçament  amb  els  cotxes  des  de  el  punt  de  encontre  Gasolinera  Repsol  en  la  A-3  , da  on  eixim  a les  8  del  matí.

                  Amb  temperatura  d´inici  de  uns  12 graus,  que  després  pujará  fins  als  20 graus  en un  jorn  assolejat i  clar.

                   La  marxa  de hui, té  dos  variants,  la  A amb  el  grup  majoritari  composat  per  21 senderistes, de carácter  circular  amb  20,92 kilometres  de  recorregut  i  la  B ,amb  15 senderistes, de  carácter llineal  de 19,4 kilómetres , les  dues  rutes  de   dificultat mitjana- baixa,  amb  quasi  tot  el  recorregut  bordejant  el  Riu Magre,per cert  amb aigües  un poc  brutes per  contaminació,encara  que la  “web” de l´Ajuntament de Requena  diu que  des  de fa uns  anys  están  netes,  fins  a  la  Pressa  del  Riu.

   A les  9,18  apleguem  al  poble  de  “Hortunas  de Arriba”,pedanía  de Requena .

 No  més  eixir  del poble  hi  han  titubejos   en  el  cap del  grup  i  el  grup  nombrós   seguint  a Antoni  Giner  , anirán  pel  marge  de la  dreta  del  riu  Magre, un  atre  grupet,encapsalat  per  Roger Domingo , el seu  germá. Jose  R. Gimeno ,Julio Gonzalez i Francesc   Martí anem  creuant  el  riu  pel  marge  dret, per una  senda  i  després  camí i  a les  10 ,arribem  a un punt  en  el  que a  l´atra  banda  es  troba  el grup  majoritari que  arriben a  un   punt  que  no poden  continuar  per  dificultat  del  terreny  i  tampoc podem creuar  el  riu  per  la  seua  profonditat  i  amplaria  del  riu  i  tenen  que continuar  enrerei  vindre  per  el  camí  que  nossatros habiem  agafat. Un  d´ells  Paco   Burgos  si  que  troba  un lloc  per  a  creuar  el  riu  i  es  junta  amb  nosaltres.

                          En  el  punt  abans  esmentat  aprofitem per  a  escomençar  a  esmorçar  esperant  a  la  resta  del  grup. Estem a una  explanada  gran  i  amb  assolejada.

                           A les  10,30  apareix  la  resta  de grup i  aprofiten  tots  per  esmorçar  , amb intercamvi  de  productes. A les  10,50  el  grup es  mou  ja  de nou,  anant  per  la  vorera  del  riu  cap  amunt, per un  camí  vert  ,  encara   que  amb  herbes  amb  moltes  punxes. Sobre  les  onze  passem  per davant  de la  Font  del Pi,  que   quasi  no  es  veu i  que  te  un  xorret molt  xicotet. El  recorregut  te  algunes  xoperes  amb  tons  ocre , que  li donen un  aspecte  molt  bonic  si    es  nota  ja  molta  fulla  en terra.

                             El  camí  está  plé  de  plantes  aromatiques  com  el  tomeu i el  romer o  romaní,  més  avant  passem   per  al  costat  de una  casa  gran  en  restauració, despres  el  camí  es    més  gran. A  les  onze i vint  creuem  el  riu ,  amb un  xicotet  salt  d´aigua  que  queda  a  la  dreta. Continuem  el  camí  per  vora  riu  que  ara  es troba  encaixonat  .
                              A les  dotze  , al costat  del  camí  trobem  les  restes  d´un  voltor  amb les seues  ales,  ara  el  camí  s´estreta i  en un  moment  tenim que  pujar  per un  tram  amb  unes  pedres, es l´únic  tram  amb  xicoteta  dificultat. Continuem  avant  i  arribem  a les  12,30,  a la  anomenada  “pressa”  del  riu,  lloc  a on  la  gent  aprofita  per  a  traure  fotografíes.
                                Ací  hi  a un lloc  en  que   Roger  Domingo  pensaba pujar  en  plá  escalada, pero  per  esser  un  poc  tard o per la  dificultat  del  terreny  desistix  del  seu  intent. I  Aixina tornem  tot  el grup pel  camí  d´anada, fins  a un  punt  sobre  l´una  del  mig día  en  que  aprofitem  per  a  fer-se  fotografiés  del  grup i  es  el punt  en  que  el Grup B,  torna a l´esquerra  per el mateix  camí d´anada i   el Grup  A, anem  pujant  per  la  dreta  pel  l´atre  recorregut,que  a la 13,23 hores  transcurreix  per  una  pista  forestal ampla  i  sense dificultat, sobre  13,30 passem junt  a uns  camps de  vinyes  negres  crec  que  de la  vaietat  Bobal  i  es  aprofitat  per  alguns  senderistes  com Pedro Martin per  a  tastar  els  raims  que  resulten ser  molt  dolços, els  camps  de  vinyes  tenen un    roig o fucsia  que  li dona  certa  bellesa,  continúen  més  avant  per la  pista  forestal  ara  més  estreta  i  plena  de  pins, poc  a poc  la  pista  es  transforma  en  senda   son  les 14,30,  ara  ja  estem prop  del poble  i  a les 14,45 ja  el divisem, arribant  en  breus  moments.
               Des de “Hortunas  de  Arriba”,  anirem a la  Portera,altra  pedanía  de Requena a  on   dinarem  al restaurant    Casa  Bar  La  Sarten  a  on  per  10 euros  hem  dinat   de primer plat Gaspatx ,Arroç de  Poble( amb  carn de porc i  bajoques  que son fesols pintes)que  estave  molt  bó,Puré  de Carabassí o  Ensalada  Mixta   i  de  segón Embotit   a la  brassa amb Ou,Llomello amb  samfaina, Sardines  a  la brassa  o  Calamars, amb dolços  de  darreries,  beguda  de  tota  classe  , cervesses , vi, llimoná  i  aigüa a  tot i plé i  cafens. En  general  la  gent  ha  quedat  molt  satisfeta  amb  el  menjar.
                Després  unes  paraules  de Roger  Domingo  preguntant  si  estavem  satisfets  amb  el  menjar    amb  resposta unánime  i  descripció  de la  propera  excursió  amb  cotxes  a la  Ruta del Queixal  i  dinar  a  Alboraig, prenim el camí  de  tornada  a Valéncia.


. I  açó  ha  segut  tot  per  hui.           Fent  Senderisme  , fem Sport”
Salutacions i Adeu ,
Francesc Marti
 

********************************************************************************************
23-10-2015 - Subida al Cerro Calderón desde la Puebla de San Miguel



"Una jornada épica"



Aprovechando que 24 senderistas se habían desplazado para pasear plácidamente por el Valle de Arán, otros 21 aguerridos senderistas, aleccionados por el Vice Rogelio, nos conjuramos para ascender al punto más alto de la Comunidad Valenciana, el Alto de las Barracas o Cerro Calderón, de 1836 metros.


El selecto grupo de senderistas no daba para llenar un autobús grande (que no hubiera podido pasar por aquellas carreteras del fin del mundo) ni tampoco un autobús mediano, por lo que se decidió el traslado en coches particulares, con la siguiente nómina, por orden de inscripción:


José Vte. Llorens, Luis de Salvador, Antonio Esteban, Javier García, Jorge Minguillón, Vicente Andreu, José Mª Latorre, José Boscá, Ernesto Blasco (N), José R. Gimeno, Genís Ruiz, Pedro Conesa, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, José Vte. Cotolí, Enrique Vidal, Gonzalo Gomis, Rogelio Domingo, Luis Domingo, Aurora Santamaría y Vicente Yagüe.


Punto de encuentro junto al casino, salida a las 7:30, lista descontrolada, itinerario libre hasta la Puebla de San Miguel, llegada caótica: Primeros en llegar, por Titaguas-Losilla, a las 9:15, el motorista imprevisible, a continuación, algunos coches de la vía Sinarcas-Ademuz sobre las 9:45, y los extraviados de esta vía, pasadas las 10:15. Finalmente, hubo un coche asilvestrado (hermanos Silvestre) que optó por quedarse en Ademuz. 


El único bar de la Puebla de San Miguel estaba cerrado por reformas. En la calle había dos personas y tres gatos, como única fauna. El pueblo tiene Archivo Municipal, Museo Etnológico y Centro de festeros.


Este pequeño grupo ( Los Silvestres Julio y Aurelio, junto con Gonzalo Gomis) renunciaron al Cerro Calderón para no retrasar más a los compañeros y se conformaron con un bucólico paseo Ademuz-Vallanca-Ademuz siguiendo el curso del río Bohilgues. Estadísticamente serán tratados como grupo B. 


Datos relevantes de la ruta, facilitados amablemente por José R. Gimeno, que actuó como liebre para el grupo A: 


·         Recorrido de 18,73 Km, con 1021 m de desnivel acumulado.

·         Características: 10 Km por encima de 1500 m (1,8 Km por encima de 1750 m). 4,5 Km con pendiente de subida superior al 10% y 4,1 Km con pendiente de bajada superior al 10%.

·         Inicio sobre las 10:20, parada de 25' a las 11:30 para almorzar y otra parada significativa en el vértice geodésico para hacer fotos y ver el paisaje. El resto fueron paradas fisiológicas menores y para dar servicios de asistencia y fisioterapia a los perjudicados.

·         Los más rápidos completaron el recorrido en 5:02 hrs de movimiento. Los más lentos en 5:45 hrs. Llegada al restaurante a las 17:30 hrs 


Para el grupo B se registraron 12,35 Km de recorrido y 181 m. de desnivel




La ruta



La ruta se trata de un bonito recorrido por uno de los parajes mejor conservado de la comunidad, que bien merece el esfuerzo realizado. Es un paisaje de alta montaña junto a la sierra de Javalambre, enclavado en el Rincón de Ademuz. Es circular, partiendo de la Puebla de San Miguel (a 1100 m.) asciende de forma continuada hasta lo alto del Cerro Calderón (no puede llamarse Pico). Una parte del recorrido está señalizado como PR-CV 131.8 "La Ruta del Alto de Las Barracas".


Partiendo de la plaza de San Miguel junto a la Iglesia, empezamos a andar por la carretera hacia Losilla y cuando llegamos a la Casa del Forestal, a nuestra izquierda y antes de la Ermita, vemos una fuente y un poste indicativo de la ruta, con dirección a la Fuente Javandal y Collado del Buey, Por la senda, a nuestra derecha, queda el Barranco del Chorro. Pasamos junto a la fuente y el antiguo lavadero, seguimos por la derecha de un campo de cultivo hacia las señales de PR que vemos frente a nosotros. Continuamos hasta que llegamos a la Fuente de Javandal con su abrevadero. Después el camino se empina hasta que enlaza con una pista. Seguimos esta pista ancha por nuestra izquierda. Enseguida vemos otro abrevadero, a nuestra derecha. Más adelante la pista hace una curva hacia la derecha y encontraremos a nuestra izquierda un poste con la las indicaciones al mirador Mirar Bueno, que no visitamos por el retraso en el inicio de la ruta, y continuamos sin parar hasta llegar a las sabinas casi milenarias de "Las Blancas" donde, casi exhaustos, encontramos un hermoso paraje para almorzar (sin vino), con fuente y abrevadero.


Después de almorzar volvemos a la pista hasta que vemos el desvío a la izquierda que baja al Barranco de la Saladilla, por la ladera norte del valle. Esta senda es preciosa por su vegetación y las vistas a los valles que se nos ofrecen al frente. La vegetación singular contribuye a la belleza del recorrido, destacando las sabinas albares y a las sabinas rastreras. También se pueden contemplar ejemplares de pino silvestre a partir de los 1600 metros.


Encontramos una bifurcación en la que continuamos por nuestra derecha (aquí fue donde se perdió Rogelio y sus compañeros en una ocasión anterior) junto a un poste bajo con señales blancas y amarillas. Cuando llegamos al lecho del barranco continuamos por nuestra derecha y llegamos a un cruce de barrancos, a nuestra derecha el Barranco de la Casica y a nuestra izquierda el Barranco de la Saladilla, por el que seguimos junto a unos postes bajos con señales blancas y amarillas. Por el lecho del barranco, junto a la señal de camino equivocado de PR, llegamos a otro abrevadero, con un pequeño depósito de agua "para paliar los efectos de la sequía en la Comunidad Valenciana". Seguimos por el barranco, en el que se aprecia una tímida senda, que no tiene gran pendiente pero asciende de forma continuada, poniendo a prueba nuestra preparación física. Y llegamos a otro abrevadero, con su fuente o manantial cubierto como si se tratase de un aljibe.


La senda sigue por la derecha hasta el Collado del Buey, donde hay un refugio, pero nosotros seguimos por la pista por nuestra izquierda un tramo, hasta que nos desviamos a nuestra derecha, prácticamente monte a través, buscando unas fitas de piedras, que nunca encontramos. Finalmente avistamos la señal del vértice geodésico, que nos guía hasta lo más alto, al Alto de las Barracas o Pico Calderón de 1836 metros de altitud. Fotos a los trepadores y disfrute de vistas panorámicas de la sierra de Javalambre


La bajada parecía más amigable en principio, aunque carente de señalización, y, llevados por los GPSeros damos bandazos a izquierda y derecha en busca de la senda que nos lleve al famoso pino Vicente, llamado así, como explica el cartel, en honor a un guardia forestal (Vicente Tortajada) que se opuso fuertemente a su tala. Admiramos este árbol monumental, tanto por el grosor de su tronco (3,90 m de perímetro), como por sus tres garras o ramas principales,  y con una edad estimada de de 250 años.  Avistamos el Pico Gavilán, en cuya cima hay una caseta con un guarda forestal de vigilancia y un pequeño observatorio meteorológico. Seguimos nuestro descenso, por la pista forestal hacia nuestra izquierda, con señales del PR, pasando por la Majadica y, junto a una señal del Pino Vicente, tomamos una senda a la derecha y tras cruzar un barranco llegamos al cruce con la pista forestal cementada que baja del Pico Gavilán. Continuamos el descenso por la pista cementada -muy indicada para las dolencias de menisco- y seguimos viendo carteles explicativos de la flora. A nuestra izquierda tomamos un desvío, señalizado con piedras, que nos proporciona un sendero con vistas sobre el valle donde está la Puebla de San Miguel. Algunos ilusos, a la vista del pueblo, piensan que estamos próximos a nuestro destino. Nada más lejos de la realidad, pues estamos todavía a casi 400 metros por encima del pueblo, que se bajan en unos 4 Km. La bajada, por una casi inexistente senda, erosionada por las torrenteras de agua y el paso de senderistas y otros animales, se hace penosa para jubilados y/o personas maduras. Enlazamos finalmente con la pista que dejamos anteriormente y, pasando junto a la Santica y la Ermita de San Roque, llegamos hasta los coches aparcados en la plaza de San Miguel.


La excursión se remata con 17 Km de coche por carretera estrecha y virada que nos permiten llegar al restaurante Domingo, en Ademuz, a las 17:30, como se menciona más arriba. Allí coincidimos con el grupúsculo del río Bohilgues, que salía de saborear una copiosa comida. Pese al retraso (hora de merendar), en el restaurante fuimos amable y puntualmente atendidos, pudiendo elegir entre los platos del menú del día. Muy celebradas fueron las lentejas y...sobre todo...el codillo!. El precio de 12,50 € + IVA fue redondeado a 15 € para compensar el desvío horario.




Otras incidencias


No hubo caídas ni desvanecimientos de importancia, afortunadamente, ya que carecíamos de equipo médico. Solamente el heroico Ernesto Blasco, debutante en el grupo, sufrió un tropezón, emocionado al dar el último paso del descenso, recibiendo su bautismo de sangre. ¡Bienvenido!  

Enrique Vidal
 
******************************************************************************
 BREVE CRÓNICA DE LAS RUTAS POR EL VALLE DE ARÁN Y PARQUE NACIONAL DE AIGÜES TORTES DESDE BOI (del 19 al 23-10-2015)

  El lunes día 19 de octubre salimos con cuatro coches doce senderistas y con un microbús otros doce senderistas; a las 15 horas estábamos comiendo en el restaurante Era Lucana de Vielha, los veinticuatro que a continuación reseño por orden de inscripción:

Antonio Giner, Francisco Burgos,José Mª. Gonzalez-Rothvoss, Juan M. Rel, Juan M. Castelló, Julio Ponce, Jaime Sanchez, Jesús Martí-Belda, Mariano Aguilar,Francisco Portales,Francisco Borrego,Fernando Aparicio, Julio Gonzalez,Vicenta Bueso, Julio Marín, Alfonso Pérez, Tomás Burgos, Pedro Martín, Virginia Leiva, Eliseo Garcia, Carlos Gómez, Guadalupe sebastian, Pepe Casino y su esposa Juana.

De las rutas no voy a hacer una descripción porque necesitaría varias páginas; cada ruta tiene un paisaje y características diferentes, pero todas ellas de gran encanto y belleza, y especialmente en esta época que los distintos árboles caducifolios toman los colores ocres y rojizos, y también el encanto de los pueblos e iglesias, típicos del Pirineo; de las cinco rutas, solo la de los Lagos de Colomers, que es de dificultad alta, las demás son de dificultad media y fácil.

El día 19, después de comer, hicimos un paseo por los pueblos de Unha y Artíes; 

El orden de las rutas las alteramos del orden programado, teniendo en cuenta las previsiones meterológicas, que gracias a Dios hemos tenido buen tiempo sin lluvia, (los día s 21 y 22 tubimos que abrigarnos al máximo, pues hacia mucho frio. La señora del restaurante me dijo: "El tiempo que habéis tenido es como su os hubiese tocado la loteria",y yo le dije: es verdad, nosotros a donde vamos siempre tenemos buen tiempo, yo pienso que Dios nos protege, porque hacemos una buena actividad, en beneficio de todos. 

El día 20 nos dirigimos 23 (Carlos Gómez tuvo que marcharse por fallecimiento de un familiar), a Bausen, que es el pueblo que conserva las caracrerísticas típicas de las casas del Valle, -no ha tenido construcciones para el turismo-; desde Allí hicimos la ruta del "Hayedo Carlac", andamos 8 klm.; p or la tarde después de comer nos dirigimos a Es Borde para visitar y hacer la ruta de Uelhs deth Joeu y Artiga de Lin,,precioso lugar; andamos unos 2'5o km.

El día 21 hicimos la ruta de "Els Llacs de Coloners", esta ruta fue la de mayor dificultad por el desnivel y la ruta con muchas piedras; el grupo "B" hizo antes de la comida del medio día, el itinerario corto hasta el Llac Long y refugio de Colomers a 2.170 m. de altura, y recorrieron  5'50 km; se quedaron por allí haciendo fotos: Virginia Leiva, Juana y Antonio Giner, y luego se bajaron en espera del regreso de los del Grupo "A", que fueron el resto de senderistas que recorrieron 8 km.; comimos en la area de picnic de la "Montanheta". 

Por la tarde, después de comer  recorrieron la ruta de "Aigües Tortes de Colomers": Eliseo, Julio Marín, Juan Rel, Mariano Aguilar, Virginia, Pedro, y Antonio Giner; recorrieron 2.200 km.

El día 22, nos desplazamos hasta Boi, donde subimos en tres táxís para subir a la parte del "Parc Nacional de Aigües Tortes", desde donde se inicia la ruta,_ después del "Llac de la Llebreta"-; iniciamos la ruta, todos menos Jaime Sanchez y Vicenta Buesdo,- por estar ambos lesionados, después de la ruta de Colomers-; comimos al medio día en ruta; el grupo "A" recorrió 14 km, y el grupo "B" recorrió 12 km ( Virginia y Antonio). porque no subieron al "Llac Redó", se quedaron paseando por el "Llac Llong", 

Por la tarde se visitó las iglesias románicas "Patrimonio de la Humanidad", de Boi y Taull, recorriendo tambien los magníficos pueblos, típicos del Valle.

El día 23 regresaron después de desayunar nueve compañeros porque tenían asuntos el sábado, estos fueron: Francisco y Tomás Burgos, Pedro, Virginia, José Mª., Pepe Casinos y su esposa Juana, Fernando Aparicio, y Paco Borrego.

E resto que son los catorce restantes: Antonio, Eliseo, Julio Marin, Julio González y su esposa Vicenta, Julio Ponce, Alfonso Pérez, Jesús Martí Belda, Paco Portales, Guadalupe sebastian, Mariano Aguilar, Juan M. Rel, y José M. Castelló, se dirigieron al Pla de Beret, desde donde iniciaron la ruta de "El Santuario de Montgarri"; el grupo "B" (Antonio, Eliseo y Julio Marín). que tenia prisa por regresar a casa después de comer, acabaron la ruta antes, subiéndose a un coche, e hicieron  10 km, el resto hicieron la ruta completa e hicieron 12'70 km.

El sábado día 24, regresaron el resto en el minibús, antes del desayuno, con el fin de ganar tiempo para el regreso.

Este resumen compacto de la mucha actividad senderista que hicimos, y con la gran cantidad de fotos que hicimos, servirán como recuerdo de estas maravillosas rutas.

Saludos y hasta la próxima.

Antonio Giner
********************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 16 D´OCTUBRE   DE 2015   A  ARES  DEL  MAESTRE(CASTELLO)


 SITUACIO GEOGRAFICA
  Ares del  Maestre  o  del Maestrat está  situat  a la  Comarca  de l´Alt  Maestrat   a  Castelló, població  situada  en un promontori, coronat per  les  runes d´un  Castell, des de  que  es  domina  el  paisatge  muntanyós   que  la  rodeja
                    Ares  es una  estribació  del Sistema  Ibéric amb un  relleu abrupte plé  de “moles”  a uns 1.220 metres  d´alçária.S´accedeix  per la Carretera CV-151, després  prenint  la CV-10 i  posteriorment  la CV-15
.
DADES HISTORIQUES
 L´ Historia  d´Ares comença  a la  Prehistoria  amb l´ aparició de l´Art  Rupestre  Llevantí, aparegut  a  la  Cova Remigia. El  Castell té restes  ibérics, a més  també possiblement fora un  enclavament Romá, segons  aparició  de  pedres  amb  inscripcions  inédites  romanes  al  campanari  del  edifici  gótic  de l´Ajuntament.
                     Ares  fou destruída, fortificada i engrandida pels  mussulmans.A l´ any  1170 fou  conquerida  per  Anfós II i  es  Pere  II d´Aragó  qui dona  sa  Carta Pobla.
                      El  rei En Jaume  I,  la  reconquerix definitivament  al 1.232. Al  1234 passa  a  mans  de l´Ordre  del Temple, sent uns  dels  seus  caps i  al  ésser  dissolta la  dita  Ordre  per  decisió  papal  passá a l´Ordre  de Montesa

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat:
Mariano Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manolo Bermejo,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Jose Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Angels Del Cerro,Luis  De Salvador,Roger Domingo, Antonio Esteban,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Alfonso Hernandez,Jose    Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Pedro  Martín-Viñals,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla,Javier Oltra,Vicent  Palmero,Miguel Piá,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Joaquín Ribes,Emilio Rubio,Genís  Ruiz,Jaime  Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Pepe Verdugo, Enrique  Vidal,Jose Mª Zapater i Vicente Yagüe. un total de quaranta nou senderistes
Aspectes   del  recorregut
Nova  jornada  amb  Autobús   i  després  de les  diferents  parades que  inicia  el  recorregut   des de la  primera  parada  a les 7,30 al  Palau  de Congressos  i  finalitzará  de  retorn a  Valencia prop  de  les 9,15  de la  nit   a   causa  d´un  accident  ocorregut  a  les 17,30 a  la  altura  de  Sagunt  entre un camió  de  mercaderíes  i un altre  amb  cárrega  perillosa,  que  ha  fet  que  el  viatge  de  tornada fora  eterna.
 La  ruta  de  hui ha  tingut  dos  parts  de  carácter  circulars  , la  primera  de  carácter  baix i  la  segón de  carácter  moderat, El  Grup  A  ha  recorregut  uns 12.7 kilómetres i  el   Grup  B, 6,7 kilómetres.
                  Sobre  les  10 del  matí  després  de  pujar,l´Autobús  les  curves  del Port  d´Ares,  arribem  a  Ares  del Maestrat,  amb una  temperatura  d´inici   de uns  10  graus, al  llarg  del  día  hem  tingut  sol amb  bona  temperatura  que  ha  fet  que  tinguerem  que  llevar-se roba  d´ abric, perque  no ha  bufat  vent  gelat
                 Creuem el  poble  i  en un  furgó  móbil  ens  trobem dins a  una  vaca.  Mes  avant  passem  per  davant  de  l´Antiga  Escola  d´Ares.Començem  a pujar   i  trobem un cartell  amb  indicació  del  Paratge  Natural  de  la  Mola  d´Ares  amb  totes  les  seus  característiques.
Més  abans  unes  atres  senyals ,  a  l´esquerra a  la  Nevera  per  la  Mola  a 3.270 metres, per  el Sender  SL-CV 48 i  a  la  dreta   a la  Nevera  pel  Single  a  1.179m.Nosaltres  anem  cap a  la  Mola   i  a  les 10,43 trobem  un  lloc  per  esmorçar,  després  de l´intercamvi  de productes  ,  com  fruts  secs  , begudes  ,fruites  etc.,  continuem  la  marxa passades  les onze,  cap  al  cim  a  on  están  situades   unes  antenes,  arrivant  al  Plá  de  la  Mola  a les  11,25,  molt  prop  d´ací  es  troba  el  vertex  geodésic  ,  punt  per  a  fer-se  fotografíes  el  grup,  al fons  en  direcció  Nord ,  podem  traure  diverses  panorámiques  entre  elles  la  monumental població  de  Morella.
                   Ara   anem  de  baixada, quan  a les 11,51 estem  davant  de la  Nevera  construcció  del  Ségle  XVI,  per  enmagazetmar  la  la  neu  a l´hivern.Més  avant  passen  per  la  Nevera  dels  Regatxols  amb un  xicotet  estany  i  una  casa    amb  un  Ll avador.
 Més  avant  una  indicació al  Barranc i  la  Fonts  dels  Molins,ara  estem  apropan-se   a  la  població  d´Ares,  arribant  a  les  12,30.
  Ací conclourá  per al  Grup  B  integrat per  Luis  de Salvador,Antoni Giner ,J. María González-Rothvoss,Alfonso Hernandez y Jesus  Martí-Belda, després  ells  anirant pel poble i pujarant  al Castell.
  La  resta  del  Grup  o  Grup  A,  després  de  travessar  Ares,  passem  pel  Portalet  de les Roques  i  a  les 12,35  trobem un  Cartell  que  ens  indica  el  Camí  dels  Molins i  per un  camí  de  ferradura  recorregem  els  cinc  Molins  Fariners, que  aprofitaben  l´aigüa  mitjançant  una    bassa que la    retenía
.                  El  sender  es circular  i    5.603 metres, de  alçária  máxima  de  1.196 metres  imínima  de 890 metres, amb un  desnivell  acumulat  de  728 metres.Anemde baixada  i  a  les 13,21  trobem un senyal que  ens  indica el  sender  SL-CV45, cap  al  Molí  Sol  de la  Costa,  el  camí  es pedregós i   a les 13,30  arribem  al  Moli, construcció restaurada , como  si  es  tractara  de una  casa  rural, podem  observar  unes  caves  i  una gran  roda  de molí. Continuem  la  marxa  ara  cap   amunti  ja  comença  a  ser  pesat  per  a  alguns  el  pujar.  Més  avant    a les 13.43 trobem  el  Molinet  del  Bassot  amb unes  construccions. A les 13.50 un  altre  Molí,  que    com  si  fora una  escalinata  de pedra.
Continuem  pujant  i  ara  es el  torn  del  Moli   de  la Roca,pareix  ser  del  Segle  XVI.  El  nom  a  lo  millor  es  perque  está  junt  a  la  Roca. D´açí cap  amunt  hi ha  un  tram   amb  escalons  de  fusta  que  fa  que  algún tinga  que  fer  una  alt  en  el  camí ,  fent un  descans  sobre  tot  algún  senderiste que  hui  s´iniciava,  continuem  pujant  ,  hem passant  per  un  tram  amb  desprendiments  baix  del   tot.  A les  14,15   pareix  que  estem  arribant  a  la  fí, pero  encara  falta.
                 A les 14,38  ja  trobem  un  senyal  que  ens  indica  a  200 metres  Ares,  e instans  després  creuem  el  Portalet  de  entrada  a  Ares,  anant  al  Restaurant  anomenat  Hotel d´Ares,  a  on  per  22 euros  per  cap incloent l´Autobús.Tenim  de  primer  bé Olla d´Ares  molt  bona  per  cert, Canelons, Entremessos  o Amanida mixta  i  de  segón Vedella  amb  setes  que  a  fi  eren  xampinyons. Conill amb  salsa  d´armetla, Embotit  amb  ou o  Lluç  planxa  amb  salsa  verda,a  més   beguda  sense  cap de privació  ,vi ,aigüa  o  cervesses i  darreries,  com  cuallada  amb  mel, etc,  o  cafens. A la    es  repartiren algúns  diplomes  de  senderistes   que  faltaven  per  repartir-se,  acompanyat   per  una  copa  de   Cava  a  cárrec  del  fons  de  reptils.
               Després  ja  sabem  tots ,  sobre  les  17,30 retornem  amb  arribada  eterna ,aplegant a Valéncia, passant   les  nou  de la  nit per un  accident  entre  camions  a  la  altura  de  Sagunt.
                I  açó  ha  segut  tot  per  hui.
                 Fent  Senderisme  , fem Sport”
                  Salutacions i Adeu
Francesc

*************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION DE HOY, 2 DE OCTUBRE DE 2015.

MANZANERA. RUTA DEL RIO TORRIJAS



Asistentes: Agustin Munilla, Alfonso Pérez, AngelPividal,Angels del Cerro,Antonio Giner, Aurelio Silvestre, Aurora Santamaría, BautistaMicó, Carlos Gómez, Eduardo García,Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Fernando Aparicio, Francesc Marti, Francisco Portalés, Gonzalo Gomis, Guadalupe Sebastián, Jaime Bonet, Jaime Sanchez-Plumed, Jaume Climent, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, Jorge Minguillón, José Boscá, José Latorre, José Mª Osca, José Mª Zapater, José Martinez, José Vte. Lloréns, Juan M. Crespo, Juan M. Castelló, Julio Marín, Julio Ponce, Juan Rel, Luis de Salvador, Manuel Bermejo, Miguel Bonora, Miquel Faus, Pedro Conesa, Pedro Martín, Pepe Casinos, Rogelio Domingo, Salvador Alfonso, Vicente Tasso, Vicente Tatay, Vicente Yagüe y el cronista de hoy, Vicente Andreu. En total, 49 senderistas.



Tiempo: Excelente; una vez más, fallaron los meteorólogos. Los impermeables y chubasqueros no salieron de las mochilas. Cielo despejado. La luna, iniciando el cuarto menguante nos vigilaba a lo lejos. Temperatura al inicio 12 º para llegar a unos 20/22º al mediodía.



Recorrido: Prácticamente llano pues la subida acumulada fue de 74 m. En total, 13,400 km. Una excursión cómoda, de las que le gustan a nuestro Presidente (“somos senderistas, no montañeros…”).

___________________________



La ruta que hemos realizado se inicia en Manzanera, población situada en la comarca Gúdar-Javalambre, en la provincia de Teruel y puede ser calificada como fácil, apta para todos, discurriendo  junto a la ribera del río Torrijas. Es  lineal, por lo que hemos vuelto por el mismo camino de ida.



La ruta  transcurre por dos tramos claramente definidos, un primero más llano  que es conocido  como la Senda fluvial río Torrijas y que nos llevará hasta el Balneario "El Paraiso" y un segundo tramo, desde aquí hasta la Fuente del Gavilán. Este último es más entretenido y frondoso que el primero y se denomina "Ruta de las Fuentes" ya que se pasa por tres de ellas, la de las Especias, el Cañuelo y el Gavilán.



Partimos de Manzanera  a las 9,45 h. –dado que el autobús llegó a las paradas con un cierto retraso-, tras habernos entretenido unos minutos tomado un café en el bar del restaurante  donde comeríamos más tarde- .  Saliendo de la población,  en un centenar de metros nos desviamos por un camino que transcurre junto al río Torrijas. Allí encontramos un panel informativo sobre el primer tramo de nuestra ruta de hoy. En todo momento tendremos a la vista este modesto río de aguas claras. A nuestra izquierda podremos observar el Cabezo con sus 1401 metros. Disfrutamos de este camino junto al río, con la compañía de los chopos, algunos de ellos monumentales. Pasamos junto a un parque de multiaventura, que parece estar abandonado. La pista continua cercana al rio. El agua del río Torrijas salta y corretea salvando pedruscos y pequeños obstáculos a lo largo del recorrido. Su rumor nos acompañará durante  el trayecto. Tras cruzar una pequeña área de descanso, después de unos 3 kilómetros desde la salida, llegamos a la altura de la población de Los Cerezos, que veremos a nuestra derecha;  seguimos por la pista junto al río, con dirección al Balneario El Paraiso donde llegamos hacia las 10,45h. Allí almorzamos en buena armonía, con los intercambios acostumbrados y media hora más tarde reanudamos la marcha.



 Tras unos cien  metros caminando por la carretera llegamos a una curva en la que vemos un poste que  indica el camino de las Fuentes de Manzanera. Aquí, empezamos la segunda parte de la ruta, algo más “senderista” que la que acabábamos de realizar. Iniciamos una ligera ascensión, esta vez por estrecha senda y pasamos junto a unos corrales algo abandonados en donde encontramos unas sorprendentes señales de tráfico -límite de velocidad 50 km y prohibido adelantar (¿?)-   Todo este tramo está poblado por sabinas y los montes cercanos por abundantes pinares. Tras la ligera ascensión bajamos hasta el cauce del río, lo cruzamos  sin problemas y un poste  nos indica que hemos llegado a la Fuente de las Especias -posiblemente escondida por alguna parte pues el cronista ignora si alguien la pudo ver-.



Continuamos nuestra ruta, esta vez en dirección a la Fuente del Cañuelo. Este tramo es más frondoso pues caminamos por tupidas pinadas. Vamos acercándonos a la carretera de Manzanera a Torrijas. Nos encontramos con un cruce de sendas, una que llega a la Sabina del Desmayo, pero continuamos al recto en dirección a la citada fuente.  Encontramos bonitos rincones en este tramo de ruta. Llegamos, por fin, a la Fuente del Cañuelo –apenas un pequeño chorrito de agua- y a su área recreativa. Continuamos  la caminata por un frondoso sendero. Nos dirigimos ahora a la tercera fuente del recorrido, la conocida como Fuente del Gavilán. En las proximidades de la fuente del Gavilán encontraremos los rincones más bonitos de toda la ruta. Una serie de cascadas y caídas de agua nos sorprenden a cada paso. Bonitas pozas de agua cristalina invitan al baño, al que no se atreve AngelPividal, nuestro hombre-anfibio, dicho sea cariñosamente. Por fin llegamos al área recreativa de la fuente del Gavilán. Con edificio de paelleros y gran cantidad de mesas de piedra esparcidas por toda la zona. Quizá, hace tiempo, fue lugar de acampada de la OJE, según comentamos algunos.



 Tras un breve descanso comenzamos nuestro camino de regreso por el mismo recorrido. Llegamos al cruce en donde encontramos el desvío a la Sabina del Desmayo, ahora a nuestra izquierda; cruzamos el río y salimos a la carretera en donde un pequeño panel nos da alguna información sobre las  características de las sabinas y de éste ejemplar en particular que está catalogado como "Árbol monumental" de la provincia de Teruel. Tiene de especial el que sus hojas caen como si de un sauce llorón se tratara. El árbol mide unos 9 metros de altura y se calcula que cuenta con 500 años de edad. Era el lugar idóneo para la llamada foto de grupo por lo que los fotógrafos de hoy –con la destacada ausencia del cariñosamente llamado “Rotovator”, hoy en “ignorado paradero”- no desaprovecharon la ocasión de disparar sus cámaras.



Dice la leyenda que,  al trasladar la imagen de la patrona común de  las dos localidades de Torrijas y Manzanera,  se desencadenó una intensa tormenta que hizo temer por la  imagen de la virgen, así pues, los portadores decidieron refugiarse bajo el cobijo que ofrecía una sabina en el camino. Pronto comenzaron a caer rayos alrededor de donde se encontraban y  las ramas de aquella sabina temblaron y quedaron como caidas para proteger la imagen. Así todavía hoy aquella sabina parece “desmayada” desde aquella  tormenta.



Volvemos al sendero que nos conduce hasta el balneario “El Paraiso” al que llegamos hacia  las 2 de la tarde. Allí nos espera el autobús, por lo que tras los lavatorios corporales de algunos senderistas que  aprovechan las limpias  aguas que caen al camino, seguimos en  el vehículo hasta el Restaurante Duque de Calabria, en Manzanera, en donde nos han sido servido una comida que ha sido del agrado  de la mayoría de los senderistas. Se toma buena nota de dicho restaurante para volver al mismo cuando hagamos una ruta por estos parajes.



Y, colorin colorado, la crónica queda acabada el mismo dia de la excursión.



Un cordial saludo a todos.

Vicente Andreu
   
**********************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN  25 DE  SEPTEMBRE  DE 2015   A  SOT DE XERA-CHERA-EL  MORRONCILLO


 SITUACIO GEOGRAFICA
                        Sot  de  Chera pertany  a la  Comarca  de  Els  Serrans, situat  a  la  conca   mitja  del riu Túria, junt  a  l´afluent   per  la   dreta  del riu Sot  o Reatillo. Queda  dins  del  anticlinal  iurásic de  orientació ibérica  que  baixa  de  Conca, sent la  es del Parc  Natural  de Xera-Sot  de  Xera, primer  parc  geológic  de la  Comunitat  Valenciana  i un  dels  tres  de Espanya. Hi  han  moltes  fonts  com les  de  Santa  María , Feig  i  el  Rambizo.
La  comunicació  es per  la  CV-35 Pista Ademuç CV-395 adreçant-se  a  Xulilla,  a  67 kms  de Valencia Ciutat, o    per  la  A-3  direcció  Requena i després  a Xera i Sot  de Xera distáncia  més  llarga  quedant a  100  kilometres  de  Valencia.




DADES HISTORIQUES.

  Per  el  trobament  de monedes i  vas  íbers , demonstren  sa  presséncia al  paratge  conegut  com “Los  Casericios”, dels  restes ibers.
 De  temps  romans  trobaren  cerámiques  a  la Cova  de Tarraque
 També  sa  trobat  un aqueducte  mussulmá  prop  de la  població,Durant  la  dominació  mussulmana  sa  anomená  “Xera”,edificant-se  el  Castell damunt  d ún promontori a  les  voreres del Riu Sot i  als  peus  del la  fortalea  es  va  construir  el poble  de Sot  de  Xera del  llatí “Saltus” ( Pas  estret) i  el pre –romá Xera(Penya)
 Al  10 de  Giner  de 1540, es  dona  la Carta Pobla, atorgada per  Miquel Angel de Mompalau,senyor  de la Baronía  de Gestalgar.
Hem  de  destacar que  al any  1812,  la  guerrilla  de  Romeu,procedent  de Set  Aigües, va  penetrar  en  Sot  de Xer, ,poble que per  les seues  condicions  estratégices fou  triat   per  a  concentrar  diversos  caps  de guerrilles i  al  5 de Juny  del  mateix  any  les  tropes  invasores  francessos  encapsalades per    el Capitá  Lacroix, capturaren  al  Guerriller  Romeu, que  fou conduit  a Lliria  i  després  a  Valéncia a  on  va  ésser  penjat  a la  Plaça  del Mercat   al  12 de Juny  de  1812. Al 1836  els  hábitants  del caseriu  de Xera sol-licitaren  la  segregació  de Sot  de Xera  constituint-se    el 1  de Giner  de  1841, el nou  ajuntamente  de Xera
DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
Vicente Andreu(B),Fernando Aparicio (A),Enrique  Bisbal (B),Miguel Bonora(A),Paco Borrego(A),Pepe Boscá(A),Vicenta  Bueso(A),Paco Burgos(A),,Manuel Cantero(R),Jose Casinos(A),Jaume Climent(A),Joan  Crespo(A),Luis  De Salvador(B),Roger Domingo(A),Daniel Fernandez(B),Javier García(A), Jose. R. Gimeno(A),Antoni Giner(B),,Julio Gonzalez(A),Federico Guixeres(B),Alfonso Hernandez  (B),Julio Marin(A),Jose Martinez (A) Francesc Martí(A),Pedro  Martín-Viñals(A),Jorge  Minguillón(A),Ximo.  Moratalla(A),Agustin Munilla(A),Jose Mª Oscá(A),Aurora Santamaría(B),Aurelio Silvestre (R),Vicente Tasso(A) Enrique  Vidal(B)i Vicente Yagüe(B) un total de trenta  quatre senderistes
Aspectes   del  recorregut
Després  de  l´apléc  junt al Casino  de Valéncia  hem eixit  a  les  8 amb  cotxes   adreçant-se  a les 9,20 hores a  Sot  de Chera-Xera.El  jorn  es pressénta  fresc ,amb la  temperatura d´inici de 10 graus i  al  llarg  del dia  arribaren  fins a quasi  30  graus .
  La  marxa  es  pot  considerar  de  carácter  circular  amb  un  regorregut  de  dotze  kilómetres, per als  assenyalats com  integrants   del grup  A , majoritari ,encapsalat  per Roger Domingo i  de  huit  kilómetres  per  al  Grup  B,  encapsalat per Antoni  Giner
.                          El  grup  camina  tots  junts, travessant  el  poble i si  mirem  cap  amunt  vorem  com  flamega la  senyera  tricolor  valenciana  en lo  alt  de una  torre  d´un antic  Castell .No més eixir de Xera a  les 9,33 trobem  la  Font  de  El  Pocillo,  creuem  el  riu per un pontet  i  trobem  un panel informatiu  amb  totes les  rutes de Sot  de  Chera
                            A les  9,38 prenim  una  senda  cap  amunt  prou  elevada i  en  aquest  moment  es  produix  la  indisponibilitat  de Manuel  Cantero,  que  es atés  solidariament  per  el Senderieste i  Cardióleg  Aurelio Silvestre ,  quedant-se  els  dos  a  Sot i  recuperan-se  totalment  Cantero.
                            La  resta  del  grup  continúa  l´ascens  prolongat, passant  a  les  9,43  per un  tram  perillós   que  es  trova  senyalizat, amb un  tram  amb  baranes  de fusta. Des  de  d´alt  es  veuen  bones  vistes  de  les  muntanyes   cobertes  de  verd  i  al  fons  el  poble,  momento  de  fer  fotografíes.
                          A les  10  trobem un señal  amb  indicació de la Font  del Pasillo  aa  2,5 kims  a  la dreta.
                          Arribem  ara  a  una  pista  forestal  més  ampla  amb  pujades  i baixades. Ja  está  fent-se  l´hora  de  esmorçar   i  parem  en el  camí, sobre  les  10,30 amb intercamvi  de  begudes,  fruts  secs  i  dolços.
                          A  les  10,50  reprenim  la  marxa,  continuant  per la  pista . Més  avant  a  les 11,30 trobem un  señal  del  PR-CV  223i  més  avant  un  altra  señal   al  Mirador  del  “Morroncillo”  ,  es  el  moment ,  en que  el  Grup  B  ,  torna  a  Sot  de  Xera i  els  del Grup  A,   continuem  fins  al  Mirador.Més  avant  trobem,uns  senyals  un dels  quals  en indica  el Diposit  d´Aigüa per  a incendis de la Font  de la “Cierva”.Un  altra   indica  els Corrals  de la Pera i  a  la  dreta  a 1 km, en  quaranta  minuts  al  Mirador    tot  per  el sender  PR-CV 223.
                  A les  12.08  per la  pista forestal  apleguem  al Mirador ,des de  el  Mirador  podem  traure  fotografíes  amb  molt bones  vistes  de les  muntanyes ,  al fons  a  l´esquerra  el  Pantá  del Buseo  i  diferents  poblacions  , fins  a  Andilla.El  Mirador  de el  Morroncillo, está  a una  alçária  de  760 metres damunt  el  nivel de la mar.Sot  de  Xera  s´enclava  en  la  coneguda Vall  de l´Alegría,travessada  pel  Riu Reatillo. Des de  el  Mirador  a  lo  alt  poder  vore  el  turó  rocós  de  “El Morron”.
                Camí  de  tornada   a  Sot,  per  la  pista  forestal la  qual  deixarem, preint  un  sender  més  estret  que  volteja  la  muntanya,  el sender  quasi  tot  de  baixada  per  un  paisatge  molt  bonic  i  verd.
   A  les 13,46 ,ja  estem  en les  rodalies  del  poble i  trobem una  casa  ,  amb  un xicotet  jardí  enreixat  amb  un  gos que lladra, i  a les 13,50  estem  a Sot,  a on  en un xicotet  estany , tres  senderistes  es  banyen  i  els  altres ,  es  renten o es  mullen  els  peus  ,camviant-se  de  roba  i  refredant-se  en  una  font.
  Després  am,b  els  cotxes  anem  a Llosa  del Bisbe  a on dinaren  al  Restaurant Al Olivo,  a on apleguem  sobre  les  quinze hores  per  deu  euros,de primer  arroç al forn,sopa  de fideus o  minestra  de verdures i  de  segón, Llomello a  la brassa, pitrera  de pollastre  a la  brassa o  calamars  romana,  acompanyat amb  all i oli, i  de darreries flam de la  casa o gelat,  amb  cervesses  vi  o  aigüa  i  cafens  diversos.
              A  la sobretaula  paraules  de  Roger Domingo  en el seu  clásic    de  veu  i  Antoni  Giner  sobre  la  propera   marxa   a  Manzanera (Terol)  amb  autobús-
   I  açó  ha  segut  tot,  “caminant  fem  sport”.
               Adeu   senderistes
                Salutacions.
                Francesc
********************************************************************************

Breve crónica de la excursión a Buñol y su Ruta del Agua el 18/9/2015

Se inició la temporada con esta suave excursión, aunque se había celebrado una previa, de toma de contacto, fuera de registro para la estadística.

Datos
Participaron los 42 senderistas siguientes:  Alfonso Hernández, Alfonso Pérez, Angel Pividal, Antonio Giner, Aurelio Silvestre, Aurora Santamaría, Carlos Gomez, Conxa Lliso, Eduardo García Ramírez, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Francisco Portalés, Guadalupe Sebastián, Jesus Silvestre, Joaquín Moratalla, Jorge Minguillón, José Boscá, José Casinos, José Mª.Gonzalez-Rothvoss, José Martinez, José V. Llorens, Juan M. Rel, Juan Miguel Castelló, Julio Gonzalez, Julio Marín, Julio Ponce, Lourdes Palop, Luis de Salvador, Manuel Bermejo, Manuel De Juan, Mariano Aguilar, Miguel Bonora, Miguel Sanchez, Paco Borrego, Pedro Conesa, Pedro Martín Viñals, Rogelio Domingo, Salvador Alfonso Zamorano, Vicenta Bueso, Vicente Andreu, Vicente Yagüe.

Se recorrieron unos 10,9 Km, con un desnivel acumulado de 318 m. No hubo grupo A y B.

Ruta
Recorrimos una ruta circular, ya conocida, en el entorno del río Juanes, que aporta sus aguas al río Buñol y éste, a su vez, al río Magro.
En esta ocasión los caudales no eran abundantes, desvirtuando la denominación de Ruta del Agua.
Nos desplazamos en coches particulares, que aparcamos en el Parque de San Luis para, desde allí, iniciar el recorrido, siguiendo marcas azules y blancas.
Nos detuvimos para almorzar en el área de la Cueva del Turche (¿o Truche?), donde se llevó a cabo el habitual intercambio de bebidas, encurtidos, frutos secos, dulces y café.
Recorrimos el Mirador, Charco de Mañán, Cueva de las Palomas y ¿nacimiento del río Juanes?
A mediodía, como es habitual, acudimos al Restaurante de la Venta del Pilar de Buñol, magníficamente presentado y bien atendido, donde comimos un recomendable menú, por 10€, sin barra libre.
Curiosidades
Buñol es una población famosa por varios múltiples motivos: La Tomatina, el Portillo (en la A3, antes N-III), la industria cementera, dar nombre a la Hoya ( que no olla), y ser cuna del padre de los hermanos Silvestre, Aurelio y Jesús, ya que el abuelo de éstos fue médico de Buñol durante 35 años.
En la excursión hubo dos caídas sin mayores consecuencias: una "culada" de Vicente Andreu, que fue amortiguada por la mochila, y una frontal de Jesús Silvestre, con la protección del airbag delantero.
También es reseñable la instructiva conferencia sobre "el mosquito tigre, sus consecuencias y la prevención de su ataque", expuesta in itinere por Pedro Conesa. 
Enrique Vidal
*******************************************************************************************************
CRONICA  DE SENDERISME DESDE    ELS MOLINS-CAP SANT  ANTONI- LA  COVA  TALLADA (DÉNIA-XÁBIA) LO  JORN 19 DE JUNY DE 2015.



SITUACIO GEOGRAFICA: El   Montgó  forma  part  de la Comarca  de la Marina entre els termes de  Dénia  i Xábia  i dins del Parc Natural del  Montgó  está  el seu cim de una   alçada    752 metres que domina  tot  el panorama fins a la Mar.
  En   el que  respecta  a  Denia, deriva  de  Diana ,diosa romana  que  en época  andalusí camviá  per  Daniya, tornant  a  la  conquista  cristiana  ala  nom  actual  de  Dénia.
  En  quant  a  Xábia,a 97 Kms de Valéncia  per la  AP-7, o la  N-332,  es la  punta  més  entrant  de la  Costa  Est  i  a una  distancia de   90 kms de Eivissa i  en  els  dies  clar es  pot  vore  el contorn de L´Illa des de  el  Montgó,  formant-se  la  Badía  de  Xábia  entres  el Cap  de  Sant  Antoni  al Nord i el Cap  Prim  al Sud.

DADES HISTORIQUES
Dénia,  la  antiga  Dianium  romana  font  base naval , establida per  Sertorius  al Segle  I  , abans  de Crist. Entre  636 i 693, en  temps  del regne  visigotic,fou  Seu Episcopal.
En  l´época  mussulmana  Daniyya  fou  capital  de la taifa creada  al 1010  per  el  amirí  Muyahid Al Amiri al –Muwaffaq, anexionant-se  les  Balears, amonedant-se   la  seua  propia  moneda fins a l´invasió almohade,perdent  sa independéncia  al  1076, passant a  la  Taifa  de Saragossa, fins  a l´invasió  Almorávide  al 1091.
Al  1244 es  produeix  la  conquesta  cristiana repoblada  a Fur de Valéncia,  en  el temps  la  Vila  pasará  a  Comtat  a  mans  dels  Sandoval i  al 1487 promosiona  a  Marquesat.El Duc  de Lerma,favorit  de Felip  III va  obtindre  important  prebendes i  al 1609 va  impulsar  l´expulsió  dels  Moriscs  al 1609  amb  el consequent  despoblament i  pérdues  economiques.
  Al Segle  XVIII,  participa   obertament  en  la  Guerra  de Sucessió i es la primera en la proclamació  del  Arxiduc  Carles, sent  al 1708 ocupada  per  els  borbónics. Al 1804 Denia  es  reincorpora  a la  Corona. Després  va  experimentar  un gradual  creiximent  comercial sibre  tot  en  el  comerç   de la  Pasa.
 Per  la  seua banda Xábia des de  1397  té  el titol de  Vila,  pero continua  formant  part  del  Marquesat  de  Dénia.Al  1502 patix  brots  de la Pesta,  encara que no  molt  greus.
 Al  Segle  XVI,  el  major  problema  es  la  questió  morisca  que  al igual que  en Dénia  va  acabar  amb  Felip  III expulsant  als  moriscs   al  1609.Xábia  va  patir  molts  atacs  dels  pirates  fent  que  es  fortificara   la Ciutat.
 Entre  1702-1713va  participar  junt  al  band  borbónic impulsant-la  económicament, per  davant  de la  resta  de Comarca austracista. Amb  l´ important  comerç  de la  “Pansa”.
                 Durant  el  1810 i 1812   en  la  Guerra  de L ´ independencia    patix  incursions   des de  Denia.
 A  partir  del Segle  XIX,  la  producció ,elaboració i  exportació  de la  pansa,  va  ser  motor  de  modernizatció i  després  es  sustituit  per l´increment  del  sector  turístic

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents :
MarianoAguilar,Fernando Aparicio,Enrique Bisbal,Pepe Boscá, Paco Burgos,J.M. Castelló,Manuel Cantero,Jaume  Climent,Pedro  Conesa,Juan  Crespo,Vicente  Daroca,Carmen Esteve, Jose  María  González ,Federico  Guixeres,Virginia  Lleiva,José Vicente  Lloréns, Pedro  Martí  Viñals,Jorge Minguillón,Agustín Munilla, Jose Mª Osca,Angel Pividal,Julio  Ponce, Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,Jesús  Silvestre,Vicente Tatayi Pepe Verdugo,un  total  de 27 senderistes  amb  l´Autobús  i  Amb  cotxe  Angels  Del Cerro,Manuel de Juan ,Antoni  Giner,Francesc Martí,Lourdes Palop,Aurora  Santamaría i Vicente Yagüe i la  filla dels dos Belén.A més  es  va  afegir  al  esmorçar Joan Rel i després  a  la  Platja i directament  a  la  platja  Eliseu García,Conxa  Lliso , Jaime Sanchez i Enrique  Vidal,  tretze  senderistés  més  amb  un total  de 40  senderistes.
La  ruta  començá amb  eixida  de la  primer  parada  a  les  7  del  matí de   L´Autobús   en  aquest  cas  xicotet amb  vint i set  places  cobertes i  la  resta   amb  cotxes  particolarsi per la  AP -7 arribem a  Xábia, altres anirem directament i sobre  les  nou del matí en una dia  en principi calurós,  amb  llaugeres  brises   que  han  segut  d´agrair
Estacionem els  cotxes i l´autobús ,junt  a l´Ermitori-Monestir de Nostra  Senyora  dels  Angels  per  a iniciar  la  marxa i  ens  adreçem  a  la  zona  dels  Molins  de  la  Plana, per un  camí  junt a l´Ermitori.
                       La  ruta  , será   llíneal   irregular   de  uns 10,5 kms, tenint  que  afegir  uns  150 metres  als  que  han  baixat  a  la Cova  Tallada.
Aixina  començem a   caminar  fins  a  arribar  a uns antics  Molins de vent construits  entre  els Segles XIV i XVIII, que  serviren per a batre el blat que  es  produía  en la zona,ara están reconstruint-se, des de  açí  es  veu una bona  panorámica de la Badía  de Xábia i el seu  Port ,  darrere  al  fons  es  pot  vore la Granadella, i  el  Pic  de  Benitaxell , també  com  el  jorn  es  clar  s´aboca timidament  el  Penyal  d´Ifach  , incloent  part  de la  Serra  de Bérnia,  el  lloc  es presta  per  a  fer  bones  fotografíes. A les  9,45  trobem  un  panell amb  l´explicació  dels Molins  de la Plana
 Després  de vore els Molins  tornem per  el  camí d´inici,  per   al lloc  de partida  peranar per la  carretera   al Cap  de  Sant  Antoni, a  on  arribare,  a les 10,17, junt  a  la  carretera podem  vore  una  zona  de pins  i  matolls  cremats, possiblement de l´últim incendi  de l´any  passat.La  temperatura  del dia  continúa  en augment. Al  Cap  de Sant  Antoni, es  trauen panorámiques   fotográfiques i  a  les 10,19   trobem  una  panell  que  fa  referéncia  a la Microreserva  de l´Illot  de la  Mona,  amb  especies  protegides. I  després  de  vore  el Far  del Cap de Sant                          Antoni,  tornem una  altra  vegada quasi al punt de partida i per la  carretera ,  trobem  uns  senyals  de fusta   que ens  indica  el PR-CV-355 i  a 160 metres  un  área recreativa  a la  que  anem.
  Ja  estem a  les 10,45  a  l´Area Recreativa,  que  compta  amb taules  i  bancs   de  fusta  per  a  tots ,  amb una  Font  i  contenidors   per  als  desperdicis.El  esmorçar  com  sempre  amb  intercamvi  de  vins,  fruits  secs  , dolços,cafens,  etc.
Passades  les onze  reprenim de nou  la  marxa amb  la  temperatura per  damunt  dels 22 graus,   agafem  un camí  que  passa  per  davant  d´un  grup  de xalets  aillats . Passem per un  camí  que  al  inici  te un  vallat  que  el creuem.
               A les  11,52 un  señal  de  fusta  am  el sender  CV-355,  ens  indica  a 2 Kms  las  Cova  Tallada  en  30 teórics  minuts  El camí  es  pedregós,  amb  zones  cremades i  es  ací  a les 12 del  mig  dia  quant  el  croniste per  la  Cámera  fotográfica  al topertar-me  amb un  matoll cremat , afortunadament amb  la  col-laboració 

de Vicente  Yagüe  puc  recuperlar-la  puix  estave  amagada  en un xicotet  clot,  acó  fa  que  es  retardem  i  no  pugam  arribar  a la  Cova Tallada.  Els  altres  senderistes   si  que  han  arribat ,  no  sense  problemas   puix  al últim  tram     fa    prou de   pendent i cada  vegada  es  més  forta la baixada,  a més  d´agafar-se  a  una  cadena o corda de  seguretat,en aquesta  vessant  del camí a la  Cova  Tallada  des de Xábia; puix hi ha un  altra vessant  des de  Dénia  a la Cova  Tallada que  es diferent
Segóns  ens  consta han  arribat a la  Cova  Tallada Paco  Burgos, Angel Pividal  , Agustin Munilla  ,  Pedro  Conesa i  Jaume  Climent, prenint el  bany  a la mateixa Cova, Paco Burgos i Angel Pividal, a més      han arribat  prop de   la  Cova ,    Pedro  Martín Viñals,Vicente Daroca, Mariá Aguilar i Jose Boscá.
 

  Dins de la  Cova  es pot  apreciar  la  valúa  de  la mateixa,  que si be  son coves  d´orige  natural, després  l´ home  ha tret la  pedra  arenisca”tosca”, per  a alçar  entre  altres el Castell de  Dénia.
Una  vegada  complit  l´objectiu, el grup  retorna al Monestir de la  Mare  de Deu dels  Angels a  on  están els  cotxes i l´Autobús per  a  baixar  a la platja de l´Arenal a  Xábia   al restaurant “Los  Rems”, per a menjar  per uns 15  euros unes entrades compartides i de plat  principal  bé Arroç  Melós, Lluç  amb  salsa  verda o  Estrogonoff de  filet de  vedella.
  Abans del  dinar  hem   pogut  donar-mos  un  bany en les  aigües  cristalines pero  molt  fredes  de la  Platja  de l´Arenal i  després  el  President  ens ha  portat  unes  neveres  amb cervesses i refrescs  per  als  senderistes, que  ha  segut  d´agrair.
Com  anécdota, la  asistencia de Belén  Yagüe Santamaría , filla dels  senderistes que  ha  superat  tot  el  recorregut patint  com tots  molta  calor.També  la  de Angel Pividal   que  es  va  desconectar  del Grup  que  baixá  a  la Cova i  va  tindre que  fer Auto Stop, per anar  a Xabia  al  dinar   i va  oblidar-se  el móbil  en  lo  cotxe  dels  que  el portaren; pareix  ésser   que  el móvil el  replegará  Antoni  Giner.També  la  no  presséncia   per  motius personals , d´alguns  senderistes fixes com Roger  Domingo , Alfonso  Perez , Vicente  Andreu,  Jesús Martí-Belda i  altres.
La  sobretaula  va  transcorrer  en   molt  bon ambient  i cordialitat ,repartin-se   diplomes  a  alguns senderistes  segons criteris de  kilometraje.  Jo  soc partidari  de donar-los a  tots  per assisténcia i si  es  per criteris  de  kilometraje que  se  establisquen  al  inici de  curs  per eixemple ,  quants  kilómetres,quantes  marxes  etc, i que  en  ningún cas  sa  afegisquen  els  Kilómetres   fets  en marxes  als  Pirineus u  altres llocs, puix  son eixides puntuals  i minoritaris i  més  si els  fons  a  on  es  carreguen els  diplomes son  fons  procedents  del Fons  de  Reserva sufragat  per  tots els  senderistes , es una  reflexió  que  es  té  que  fer.

I  aixó es  tot, fins  a una altra vegada, en la continuació  el proper  septembre  del  curs  senderiste ,que passeu  unes  bones  vacances i disfruteu  de l´Estiu.
Fent  senderisme ,fem  Sport.
Adeu a tots.
 Francesc
*********************************************************************************



CRONICA  SENDERISME  DES DE SANT JOAN DE  PENYAGOLOSA-BARRANC DE LA PEGUNTA AL VALL DEL RIU  CARBÓ- VILA-FERMOSA DEL RIULO JORN DOTZE  DE JUNY DE  2015

                                    
                             


SITUACIO GEOGRAFICA
Vistabella del Maestrat a on  está enclavat  el massís  del Penyagolosa, está situada  al llímit de la provincia  de Castelló amb  Terol en el sector  septentrional  de la provincia i a 72 kilómetresde la capital de la Plana, tenínt  el Pic emblemátic del Penyagolosa amb 1814 metres d´alçária.
 Per  la  seua  part, Villahermosa o Vila-fermosa  del Riu, perteneix  a la Comarca  de l´Alt  Millars  a  Castelló,amb  llímit amb Puertomingalvo  de  Terol, situada  a la  faldeta  d´un pujol entre  els  rius  Carbó i Major. S´accedix des de  Castelló  per  la CV-10, enllaçant amb la  CV-16 i  després la  CV-190 i CV-175

DADES HISTORIQUES

Vistabella  fón  habitada  per els íbers, romans i mussulmans.Al segle XIII, va ésser conquerida  per els cristians i al 1251, Guillem d´Anglesola i Constança d´Alagó otorgaren la  primer  carta pobla   a Berenguer d´Anglesola fins  a 1303 en que  fon venuda  a l´Ordre del Temple fins  a la seua dissolució  i en aquell moment al 1307  va  pasar  a l´Ordre de Montesa.En  1345 Vistabella  junt  a sis pobles més  del Maestral, Culla, Atzeneta Benafigos, Benassal, la Torre d´En Bessora i Vilar de Canes, constituiren la “Setena de Culla”, asociacció destinada  a defendre els drets de ramaderia i herbatge i explotación de  recursos pecuaris i forestals ,unió que perdurá  fins al Segle XIX.
En 1338 fou residéncia  del Rei Pere el Ceremoniós i des de ací, enviá  una embaixada  al Papa  per  a  tractar  temes de estabilitat política.En 1382 el Maestre de Montesa  li atorgá la segón carta Pobla a Pasqual Sobirats i altres. El nom de la comarca  de Maestrat  bé precisament  de l´importáncia  del  Maestrat de Montesa per a la zona. En la Guerra de secessió Vistabella  va recolzar  al borbó Felip V, sent  asediada  pels particaris dels Austries.Després  va  ésser  reducte contra els francessos i posteriorment  la població  fon  bastió carliste, quedant enclavada al 1936 en zona  repoblicana.
Al el terme  de  Vistabella  del Maestrat  está  situat  El Santuari  de Sant Joan del Penyagolosa, construcció  mitgeval, d´orige gótic, amb ampliacions neoclássiques  i  barroques, que  el constiuiren  punt  de  misticitat  amb  peregrinacions  ancestrals  com  la  de “Les Useres”.
  El  Santuari  ,es creu  que  va  ésser  fundat  per  els  Monges  que  assistíen  a  les  tropes  del  Rei  En Jaume  I  , a  la  conquesta  de  Valéncia.
 L´image  románica de  Sant  Joan, es  tracta  d´una esculptura  tallada  amb  fusta policromada, que  va  patir  algún  incendi  en la  Guerra  Civil de  1.936,  Sant  Joan  es  el patró de Vistabella cel- lebrant  les  seus  festes  la  darerra  setmana d´Agost  de cada  any.
   En  quant  a  Vila-Fermosa  del  Riu, pertenyia  al Senyoriu de Zayd Abu Zayd, darrer  gobernador almohade  de Valéncia i  alliat de Rei  En Jaume  I.Al 1234 Abú Zayd li  concedix la Carta Pobla segons  el Fur de  Daroca,més  tard  fou  incorporada  a la Corona  sent  seu  del Ducat  de  Vila-Fermosa, títol instituit  pel  Jaume  II  d´Aragó  al 1259.El  poble  fou destruit   durant  la  Guerra  de  Sucessió. També  va  tindre  important  activitat  militar durant  les  Guerres Carlistes.


DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA
Els  assistents :
Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Miguel Bañuls,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Miguel  Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá, Paco Burgos, Manuel Cantero,J. Miguel Castelló,Jaume  Climent,Pedro  Conesa,Vicente Daroca,Luis  De Salvador,Carmen Esteve,Miquel Faus,Daniel Ferrer, Javier García, Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez  R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez, Paco Juliá,Conxa  Lliso, Jose V. Lloréns,Julio Marin  , Francesc Martí, Jesús  Martí-Belda,Pedro Martín V., Jose Martinez,Jorge  Minguillón,Alfonso Pérez,Angel Pividal,Julio Ponce,Francisco  Portalés, JuanRel,Genís  Ruiz,Guadalupe  Sebastián,Aurelio Silvestre, Jesús  Silvestre,Emilio Rubio,Pepe Verdugo i Enrique Vidal un  total  de  quaranta cinc senderistes.

  Nova  marxa amb l´autobús   en eixida   d´inici  a les  set i quart  del matí  amb un total de cinc  parades  mési  després de  recorrer un  tram  plé  de  curves i  passar  no  sense  algún  problema  per lo estret  dels  carrers  de la  població  de  Vistabella  del  Maestrat.
                                              I  aixina  sobre les  10,15 del  matí  arribem al Ermitori de Sant  Joan de Penyagolosa , a on decidim esmorçar, en un lloc cobert  amb  taules i bancs  de   fusta   i després  del  intercamvi  del productes, com  ví ,fuits  sec , pastissos  etc
  La  distáncia  recorreguda   ha  segut de  uns 18 kilómetres , marxa  de  carácter  llíneal.Amb   jorn  assolejat  amb  núvols .El dia de inici  es  calurós  amb  temperatura inicial de 16 graus  que  va  anar pujant al llarg  del jorn, fins  als  26 graus.
                                                A les 10,30, enfilem per inciar  la  marxa  i ens dirigim al  Barranc de la Pegunta , trobem un Panell que  ens indica  la  microreserva, del lloc ,  molt  bonic  i amb  moltes indicacions sobre  les plantes  habituals  del  Barranc,com  per eixemple Les Orquidees,o  el Vesc,també   la  Heura,  o  el Teix,  també  es  troba  la  Servera,  o  el Corner, un lloc amb  molta  ombra  que  per  lo que en el día  tan calurós  s´  agraeix,a més  com el día  anterior  va  ploure  el  terreny  está  húmid i  es respira  molt  bé, el sender  es  quasi tot  de pujada   i prou senyalizat.En la zona  hem pogut  vore  especies i plantes com l´auró(Arce), la  Sabina  Negral , el Rab  de  gat blanc o  el Pi  negral, també la  Bufalaga o  zones  amb  Falagueres o  Espigoleres,en  el camí   després  de  vore  que  el Barranc portava  aigüa  en alguns trams.  ens  refresquem i disfruitem del entorn del Barranc  que es  una  microreserva.


                                               A les 11,14   es  reagrupem  abans  de  continuar  la  marxa, bon  moment  per  a  beure  aigua.El  Grup  majoritari   encapasalat  per  Paco  Burgos  continuem  a  la  dreta  ,una  altre  grup  com sempre   va  a l´esquera encapasalat  per  Daniel  Ferrer, després  este  segon  grup  s´afegirá  al  primer  i  anirem  tots  junts.
                                                 A les 11,46  trobem  uns  senyals  de fusta  que  ens  indiquen  que  estem en el Mas  de la Cambreta i a  la dreta  al Corralico,  ara  ja hem deixat  el sender  i anem per  una Pista Forestal i  trobem  al fons unes  cases.  Mes  avant  uns  senyals  que indiquen  un  dipósit  d´aigüa  contra incendis  del  Cordel  de  Penyagolosa,  també  un  Abeurador  per  al  ramat.  Fem  un  descans   i a lo  llunt  vem  unes  vaques  pasturan i  passem per  al  costat  d´elles.El  camí  ara  es  tot  de  baixada  i  a  lo  alt  es  poden  vore  uns  tallats  de les  muntanyes
                                                  A les 13,20  passem  junt  a  un poblat  hábitat  amb  quatre o cinc  cases,  es un dels  punts per  a la  fotografía  del  grup.Continuem  baixant  ara  per  un sender  que  realment   no  es  sender  i  anem  quasi  com  a camp a  través,tot  molt  verd  i  salvatge.
                                                  Aixina  a  les  13,50  estem  creuant  el  Riu Carbó  camí  a  un  xicotet  salt d´ aigüa, a on uns  quants  es  banyen  altres  es banyem  els  peus  i  ens  refresquem    i  després  de un  xicotet  descans , reprenim  el  camí  de tornada   creuant  en  diferents  ocassions  el  Riu.  Ales 14,30  passem  per  damunt  de un  pont  de fusta  junt  a unes  cases  en runes.
El  paisatge  es  molt  bonic, anem junt  a  les  voreres  del  riu  cami  de la Vila –Fermosa, tenint  que  sortejar  alguna  que  altra  dificultat i  tenint  en  compte  que  estem  fent  més  kilómetres dels  programats  i  no  arribem  al  destí  final. Aixina   quant  son  les  15,15 arribem  a les  Masies  de Roncals,  que  es  com  un hostal  a  on  es lloguen habitacions  amb  pensió  inclosa a  preus  módics i  es  el  lloc  propici  per  a  fer  un  alt  en  el camí  per  a pendre  unes  cervesses o refrescs  i  per  a  fer un xicotet  descans.
                                                    De nou  en  marxa , la  darrera etapa, per un  sender  estret  i  verd i  a  les  16 hores  divisem  la  Vila-Fermosa  del Riu, a on dinarem  en el Restaurant  Ruta d´Aragó.Tenim  de  primer Ensalada, Entremesos ú  Olla de  cigrons i  verdures.i  de Segón Embotit  a  la  brassa amb  ou, per  cert  molt  bó , o  Emperador,begudes, com  cervessa , aigua i  vi i  darreries  com  Flam d´ou , cafens  etc. Tot per   22 euros  incloent  l ´Autobús, eixint   a les 18 hores  cap  a  Valéncia  Ciutat
                                                    A la  sobretaula  el  President  ens  parla  de la  propera  excursió de  fí  de curs  als  Molins del Montgó i a la  Cova  Tallada  de  Denía,  amb  bany a la  Badía  de  Xábia , a la Platja  de
I  finsa   ací  ha  segut  tot, senderistes.“Fent  Senderisme  fem  esport”
Adeu  a tots

Francesc
********************************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME DES DE  ANNA A   CHELLA LO JORN  5 DE JUNY  DE 2015
 


SITUACIO GEOGRAFICA:
                                     Anna, ocupa la part més baixa i ampla de la comarca de la Canal de Navarrés, enclavament privilegiat en el que afloren gran quantitat d'aigües de l'aqüífer del massís del Caroig que són arreplegades pel  riu Sellent. Anna destaca per les seues múltiples fonts i abundància d'aigua a què deu l'origen del propi topònim de la localitat, Yanna
S'accedix al poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.
                                    Per  la  seua  part Chella-Xella integrada  al  massís  del Caroig i  rica  en coves i iaciments,  també  junt  al  riu  Sellent  i  el barrancs  del    Llop, el  Turc,Obrer  ,Sarsalet i altres  amb  altures com  el Gallinero  de 657 metres i  fonts  com la  dels   tres xorros , las  Clochicas,el Romeral del Cano  , La  Mina i  els  Xops.

DADES  HISTORIQUES:
L'origen d'Anna és anterior a l'etapa mussulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan del segle XIII.  Al setembre de 1.244.                  .                         El rei En Jaume I  el  Conqueridor  va donar la vila d'Anna a l'Ordre de Santiago en recompensa a l'ajuda prestada en el setge de  Biar. Al  1332 va tindre lloc la rebel·lió de l' Aljama   sarraïna d'Anna, a causa de l'embargament de certs béns d'estos per part del comanador Montalván.
 Alfons  el  Benigne, va absoldre els sarraïns a fi de frenar el procés de despoblació que estava patint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i posteriorment als Borja.
El Rei d'Espanya Felip III va crear el  1604 el comtat d'Anna en la persona de Ferran Pujades i Borja, i que finalment va pertànyer als comtes de Cervelló.
Després de l'expulsió  dels  moriscos, Anna va ser repoblada amb cristians d´Enguera i d'altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L'origte del topònim de la Vila, té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-lo en l´Alcorá.
 De les distintes accepcions que posseïx ,ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'aquesta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions semblants, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina Orti que els àrabs van adaptar com al-Yanna, 'l'albereda' ( = l'horta). Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l´época Romana en l'entorn i el paratge en què es va fundar la ciutat, en l'Albereda, junt amb la primitiva fortificació o castell.

DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Els   assistents : 
Vicente  Andreu, Fernando Aparicio,Vicenta  Bueso,Jaime  Bonet,Paco Borrego,  Pepe Boscá,Paco Burgos,Jaume  Climent,Joan  Crespo,Luis  de Salvador,Roger Domingo,Eliseo García,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Jose  M. Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,Jorge  Minguillón,Jose A. Moratalla,Agustin  Munilla,Vicent  Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez,Angel Pividal,Genis Ruiz,Aurora  Santamaría(solament a la  marxa),Guadalupe Sebastián,Jesús Silvestre i Enrique  Vidalun total de  trenta  úsenderistes .

Nova  jornada  senderista  en  aquesta  ocassió    amb  cotxes i  punt  d´inici  per  a la majoría   a la  Pista  de Silla  , junt  Hotel  la  Albufera  les  8, arrivant  a  8,56  a la població  d´Anna, estacionant  els  cotxes junt  al Poliesportiu.El  dia  es  assolejat  i  calurós  amb  temperatura  d´inici  de   uns  18 graus  , que  pujará  fins  a quasi 30 graus  al  llarg del dia. Tenint  en ocassions  una  llaugera  brisa  de  Llevant.La  marxa  de  hui ha  segut  circular  de  dificulat baixa  amb  una  extensió  de  uns 13 kilómetres
A les  9,15 trobem una  indicació  del  Camí  de les Fonts  per  el  que  anem i  de  sobte  trobem  una  Font d´un  cany, la Font  de la  Cova, en la  que  per supost  possa  Aigüa  no  potable,  més  avant  un  altra  font  anomenada  dels  Cinc  Canys  i  a  les  9,20  arribem  al Gorgo  del  Catalá,que  arreplega les  aigües que  venen de la Font Negra i que  té  com una  piscina  natural amb  trampolí  i tot.
  A lés  9,50 arribem  a un lloc  amb  taules  i  bancs  de fusta  a  on  decidim  esmorçarpuix  tenim  l´ombra  de uns  arbres. Amb  el  consequent  intercamvi  de  vi,  algo  escás ,i  atres  productes  com fruits  secs, fruites  o  pastissos.
 Seguim  la  marxa a  les 10,05 per un  camí sec  i  poc  vert i  arribarem  a una  indicació a  l´esquerra  que  en  porta  a  la Font  Negra,en la  dita Font  al 24  de Novembre , es reunix  gran  nombre  de gent  per  a  cel-lebrar  la “Catalineta”. Ara  el  camí  es  transforma  en  sender i   es més  verdi aixina arribem  a una indicació  de la  zona  de las Símicas ,trobant-mos uns   grans  clots o  forats  del  terreny,  de  gran perill si  ú  camina  de  nit, per  les penyes o segats   que  hi han.  Després  , de traure  fotos  i  admirat  el paisatge,continuem  per  un camí  forestal  més  ample, sec  i de pujada fins  a  un xicotet  montícle i  després per un sender  que té  com una  protecció  per  a  evacuar  aigües, divisem lo poble  de  Chella-Xella,a la fí  arribarem  a  les 10,43 a un Ermitori el  de Sant  Nicolau,  rodejat  de xipressos, a  les  afores  del  poble, i  el    creuem  per la  part  de  d´alt, anant  a  un Mirador, del que  podem  vore un gran Salt  d´Aigüa, el Salt  de Xella


A les onze, baixem unes  escales  amb una  barana  de  fusta, i  baix   podrem  vore  el  riu. Hi  han  uns moments  d´indecisió  per  part  dels  que  encapsalem l´expedició  per  anar o  no  a vore  a la  Plageta  Salvatge. A la  fí es  decideix  amb el retorn  i  a les  11,51 estem  creuant  el  poble  de Chella; la  temperatura  está  pujant i  a les 12  estem de nou  en l´Ermitori  de Sant Nicolau , tornant  per  el  mateix  camí  d´anada.

A les 12,24  tornem  a  passar  per  davant  del senyal  de la  Font  Negra  d´Anna,  vol dir  que anem en la adreça  correcta.

 A les  tretze  hores estem  davant  de la  Font  de Santa  María d´ Anna  i junt  al Palau  dels  Comtes  de  Cervelló, de  gran  valúa  arquitectónica ,al menys  per  fora, que  no el podem vore  per  dins  per  estar  tancat. El que  si  fem  son fotografiés del  mateix i   d´ una  Font  amb una  xicoteta  cascada.


 Creuarém  el  poble  i  arrivarém   al Gorgo de la  Escala,sobre  les  13,15  hores,  a on  hi ha  que  baixar  uns  136  escalons, pero  que  val  la pena,perque  te unes  aigües  cristalines,  ara  que  molt  gelades,perque degut a la  seua  situació tenen dificultat  el raigs  de sol, per  travessar l´aigüa i son ses  aigües  unes  de les  més  fredes de la Comunitat  pero  que  fan la  delicia  de tots  els  que  prenen  el  bany amb un  roques  que  fan  de  trampolí, a  vegades en perill.Les  aigües que  acaben  al  xicotet  llac , constituixen  la  forma  de una  cúa  de cavall anomenat  el  Bot.Antigament hi   havía una xicoteta central  hidroeléctrica 
  Ja  quant  son  les  quinze  hores  estem al Gastro Bar la Plaza,a  on  per  finalment  onze  euros, hem dinat de  primer: Arroç  al Forn  estil  Anna o  Ensalades  variades i  de  segon  Filet ibéric amb salsa  de Foie o  Filet  de Lluç  al Forn i  de  darreries  Gelat  o Meló  d´Alger ,cafés, begudes  com  cervesses , vi  o aigüa i  cafens
  Hui  el President  executiu,  com  en el VCF, ha  segut  Roger Domingo amb  diáleg  e  imposició  en les seues actuacions i sempre  oferint  el Llibre  de Reclamacions,de modus virtual,tot  en molt  bon ambient i ens  ha  sugerit  per  a la  propera excursió  anar a  Penyagolosa ,  a  la  part  de Vistahermosa del Riu.També  alguns  senderistes que  no  vaig  a dir  el nom  han comentat  algúns desafortunats  comentaris  que  en el terreny personal  va  fer  el President ,  des de  el  exili  voluntari i que  no  son  per  a  difondre publicament a tots  els  senderistes,sino directament al que  corresponga
I Açó  ha  segut    tot fins a l´altra”Fem senderisme fem   esport”. Adeu  a  tots

 Francesc
**************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A CHELVA, PEÑA CORTADA, CALLES, RUTA DEL AGUA Y REGRESO A CHELVA
Fecha: 29 de mayo de 2015

Los senderistas:José María González-Rothvoss, ConxaLliso, Juan M.Castelló,  Jose Latorre, Joaquin Moratalla, Francisco Portalés, Manuel de Juan Burgueño, Lourdes Palop, Jorge Fernando Aparicio, Javier García, Jorge PayáMinguillon, Vicenta Bueso, Julio González, , Julio Ponce , Luis de Salvador, Juan Crespo, Aurelio Silvestre, Jose BoscaOrtola, Agustín Munilla,  Jaime Bonet, Julio Marin, MªCarmen Esteve, Federico J.Guixeres, Gonzalo Gomis ,Jose Vte. Llorens, Jesus Marti-Belda, Luis Bonora, Francisco  Borrego, Miguel Moreno, Jaume Climen, Alfonso Pérez, Vicente Yagüe,  Aurora Santamaria,  Daniel Fernández, Angel Pividal, Guadalupe Sebastian, Virginia Leiva, Genis Ruiz, Miquel Faus, Jesús Silvestre,  Roberto Perez,  Mariano Aguilar,  Rogelio Domingo  Alepuz y el cronista de hoy, Vicente Andreu. En total, cuarenta y cuatro.

Dia espléndido de temperatura. Mayormente soleado. Algunas nubes, mediada la mañana, atemperaron los rigores del sol, lo que fue de agradecer.

Tras la concentración de los diversos vehículos a las 7,30h. en la zona detrás del Casino y acoplamiento de los excursionistas se llegaba a Chelva poco antes de las 9 h. para, a continuación, una vez aparcados los vehículos en las inmediaciones de le plaza de toros, iniciar la bonita ruta calificada de dificultad media-baja en la convocatoria. Hoy ejercía de guía y comandante  del grupo Rogelio Domingo, con la autoridad que le caracteriza. Bien es verdad que el grupo se mantuvo obediente y homogéneo –no hubo grupo A y B-, fuimos todos a una, como en Fuenteovejuna.

Dada la imprecisión de los diversos artilugios medidores de las distancias recorridas, la media obtenida  puede fijarse en unos 16 km. y en 370 m. la suma de las distintas ascensiones.

Un poco de historia.-
El nombre Chelva proviene de la época romana. Llamada entonces Silva, cuyo significado en latín es bosque o selva. Durante la época musulmana  la población estaba amurallada y contaba con su castillo- fortaleza y tres mezquitas, una de las cuales ya fue visitada con guía en anterior excursión gracias a los buenos oficios de Alfonso Pérez.

En el siglo XIX, Chelva protagonizó un importante papel en las Guerras Carlistas. Con la división del estado en partidos judiciales en este mismo siglo, pasó a ser cabeza de partido. Y con la creación de las comarcas administrativas valencianas, Chelva se ha mantenido como capital de Los Serranos, en razón a su destacado papel en la historia, su situación geográfica y ser la principal población en todos los aspectos en la zona. Además, la rica historia de Chelva nos ha dejado uno de los patrimonios histórico-artísticos más destacados de la Comunitad Valenciana, cual es el Acueducto que tuvimos ocasión de contemplar en nuestra ruta de hoy.

La villa de Chelva ha sido el núcleo más poblado con diferencia del interior, llegando a contar en el siglo XVIII con más de 7.000 habitantes y casi 6.000 en 1920. A partir de esta fecha, su población empezó a emigrar, sobre todo al área metropolitana de Valencia, contando al presente con unos 1.950 habitantes.

La ruta de hoy.-
Nada más iniciar la marcha, sorprendió a los senderistas la espléndida vegetación agradecida a las pasadas aunque escasas lluvias. Eran abundantes las matas de manzanilla con sus amarillas florecillas, el romero, y otras plantas aromáticas. Tomamos el camino ascendente en dirección al Acueducto romano, por la Rambla Alcotas. Dicho acueducto  tiene una longitud de unos 36 metros, una altura de unos 30 metros y una anchura de unos 2 metros. Es de resaltar que quienes padecen de vértigo, hicieron de tripas corazón y aunque algo acollonados, lo cruzaron sin problemas.

 El acueducto romano de Peña Cortada fue una colosal obra romana,   trazado con distintos sistemas de conducción de aguas que, desde su origen en el río Chelva o Tuejar, salvan grandes escollos topográficos. La longitud de los restos hallados es de 28,6 kilómetros, siendo su entidad comparable con los acueductos romanos más relevantes de España. Sus espectaculares restos han sido objeto de mención por parte de eruditos, viajeros e historiadores, que han formulado distintas hipótesis sobre el ignorado destino final de sus aguas pues, para unos, su finalidad era llevar las aguas a Sagunto y, para otros, a Liria, la antigua Edeta romana. En el acueducto de Peña Cortada coexisten dos tipos, el de acueducto puente y el de acueducto viaducto. En el primero se aúnan las técnicas ya resueltas del puente y del arco que aquí se emplean sobre todo para salvar la rambla de Alcotas y el barranco de la Cueva del Gato. En el segundo tipo de acueducto de circulación libre por canal cubierto para conservar mejor las propiedades de las aguas (que se abovedan para que el sol no las alcance), se despliega aquí, en su tramo excavado en roca, poniéndose de manifiesto el dominio técnico romano en cuanto a sistemas de conducción de aguas. De ello daría amplia y cumplida información Genís Ruiz, una vez finalizado el almuerzo que con los aditivos de rigor –se notó la escasez de café-,  tuvo lugar tras el paso del puente,  lugar donde los diversos y cada vez más numerosos fotógrafos, hicieron las instantáneas de rigor al grupo.

Salimos de los túneles, en donde tuvimos que sortear el barro y charcos y llegamos a la Peña Cortada, impresionante raja que le hicieron a la montaña, las manos esclavizadas de  nuestros antepasados, a fuerza de pico.

La Peña Cortada tiene una longitud de unos 50 metros, una altura de 25 metros y una anchura de unos 2 metros. Cuando se atraviesa, es verdaderamente impresionante, como lo es su visión a lo lejos.

La ruta continuó, descendente y sin novedad. En algunos lugares habían barandillas de madera y en otros unas cadenas para facilitar la seguridad de los caminantes, hasta llegar a la población de Calles, pasando por delante de la ermita de Santa Quiteria, patrona de la población. Tras cruzar este pequeño pueblo, nos adentramos en la llamada Ruta del Agua que discurre por un paraje frondoso de chopos y eucaliptus junto al rio que unos denominan Tuejar y otros Chelva. La disputa sobre el nombre del río entre las poblaciones homónimas se ha mantenido a lo largo del tiempo. Tan es así que el Consejo Valenciano de Cultura (CVC) en 2002 emitió un Informe-Dictamen sobre el nombre más adecuado adoptando una decisión salomónica al señalar que “Río de Chelva” es forma avalada por la documentación antigua y que “Río Tuéjar” es forma ampliamente difundida por el uso y la cartografía actuales. Sea uno u otro el nombre del rio, cuya toponimia “nos trae al pairo” a los senderistas, el caso es que éste discurría con limpias y abundantes aguas y, tras pasar por las cercanías de una antigua central eléctrica, los senderistas llegaron a un área de descanso, ya en las proximidades de Chelva, en donde unos, se refrescaron en una fuente o tomaron alguna cerveza del  tenderete allí existente; otros, se alejaron unos centenares de metros para sumergirse en la llamada “playeta” o refrescar las extremidades inferiores.

Al final, sobre las dos de la tarde, todo el grupo se dirigió al conocido Café Neutral, en donde los más tomaron bien la ensalada o la olla de pueblo y algunos gazpacho, y de segundo, codillo, emperador o embutido que, al servirse inicialmente, sin el huevo, fue reclamado el gallináceo producto que fue servido posteriormente, sin más problemas. Y de postre, helado para todos, más el consabido café e infusiones; todo ello por diez euros, bebidas incluidas, sin tasa.

Durante la comida, en la que Rogelio volvió a hacer gala de su “autoridad”, se remitió una foto colectiva al Presidente, ausente esta vez, Antonio Giner con quien, además, se mantuvo un fluido contacto “whassappeante”. Manifestó  que se encontraba “tomando las aguas” en el Balneario de SantHilari de Sacalm, que se encontraba rejuvenecido y con nuevos bríos para  retomar las rutas senderísticas. Que así sea por él y por todos.

Y con ello, dejo terminada la crónica, más farragosa de lo que un principio quería, para que casi nadie la lea pues las fotos remitidas hablan por sí solas de lo realizado, haciendo bueno aquel antiguo anuncio de Kodak, de que “una foto vale más que mil palabras”.
Un abrazo a todos.


Vicente Andreu
*******************************************************************************************************CRONICA DE LA EXCURSIÓN A QUESA EL DÍA 22 DE Mayo de 2015

La excursión de esta semana ha sido realizada en una zona ya muy trillada por el grupo senderista, aunque esta vez la novedad estriba en ser un recorrido diferente del que las otras veces se ha tomado –Quesa y los charcos más la visita al abrigo del Voro-. Ha sido en la propia población de Quesa a la que hemos rodeado visto desde todos los puntos cardinales.
ASISTENTES:
Joaquin Moratalla Martinez, Vicente Tasso Rosado, Jaime Sánchez Plumed, Agustin Munilla Moreno, Lourdes Palop Jorge, Manuel De Juan Burgueño, José Boscá Ortolá, Jose Latorre, José María Gonzalez Rothvoss Perez, Francisco Portalés Chirlaque, Luis De Salvador Villalba, Miguel Bonora Suárez, Julio Gonzalez Valera, Jaume Climent March, Antonio Giner Marqués, Aurelio Silvestre Alberola, Pedro Conesa Arroyo, Julio Ponce García, Jesus Silvestre Alberola, Francisco Burgos Martínez, Jorge Minguillon Paya, Julio Marín, Jose Vte. Lloréns, Conxa Lliso, Juan M.Castelló, Roberto Perez Real, Fernando Aparicio, Jaime Bonet Marco, Daniel fernández Llinás, Guadalupe, Angel PividaL, Jose M Osca, Francisco Borrego Moreno, Mªcarmen Esteve Gomez, Federico J.Guixeres Enriquez, Antonio Esteban Hernandez, Alberto Peris Cosme, Rogelio Domingo Alepuz, Mariano Aguilar, Vicente Yagüe Miguel, Aurora Santamaria Molina.

Un total de 41 asistentes a la jornada de hoy que desplazados en los respectivos coches acoplados a la gente hemos inundado las calles del pueblo aparcando donde buenamente se ha podido.

Se ha acometido la ruta haciéndola en sentido inverso a como nos proponía la grabada en los GPS y también el propio ayuntamiento de Quesa por lo que estando totalmente señalizada, hemos visto la mayoría de los postes indicativos de los puntos importantes a ver, al contrario de la marcha. Esos puntos han sido primero el Mirador del Manal, luego la Ermita, luego el castillo en ruinas y al lado otro mirador desde donde se aprecian los llanos que teóricamente habrían de estar cubiertos de aguas de la cercana presa de Escalona. Descendidos a este punto hemos encontrado una umbrosa zona preparada para poder almorzar sentados en mesa y bancos de plazas limitadas que ocupados por los primeros senderistas en llegar, habida cuenta el abundante número de gente que vamos, ha dejado sin lugar a la mayor parte de ellos que se han repartido buenamente por el lugar. Como siempre ha habido intercambio de productos, tanto de vino (buenos caldos), frutos secos, ciruelas, dátiles, orejones e incluso repostería para acompañar a los cafés debidamente rebajados con bebidas espirituosas. Continuando la ruta vemos el salto del Molino, bella cascada de agua y de nuevo comienza el camino a subir llegando al Mirador del Barranco del Figalet y de allí siguiendo en ascensión después de recorrer el mentado barranco llegamos a la carretera en donde se produce la ya tradicional segregación de grupos. El B que comandado por Antonio Giner se lleva a nueve componentes del grupo recortando el camino en llano para regresar al pueblo. El resto conformando el grupo A seguimos la ruta oficial que nos sigue llevando en alzada tropezando con un obstáculo no previsto y que son las obras de la nueva carretera que parten la senda en dos sin ver la continuidad entre ambos lados de la carretera, lo que nos obliga a buscar campo a través el enlace con el camino oficial. Retomado de nuevo seguimos subiendo hasta alcanzar el punto más alto de la ruta 438 metros en el Mirador del Barranco de Arcos. A partir de este punto ya el recorrido es de bajada en algunos tramos con fuerte pendiente hasta llegar a la Fuente del Príncipe (seca) y continuar ya entrando a la población en algún tramo campo a través hasta llegar a la Fuente del Portugués, puerta de entrada a Quesa en donde los que no se refrescaron en la fuente lo hacen en una pública de la población que deja a la gente en forma para acceder al Restaurante La Parra (viejo conocido) donde en alegre camaradería hemos dado cuenta del menú servido diligentemente y de una calidad/precio aceptable.

José Vte. Lloréns – Cronista (accidental) por ausencia acumulada de los cuatro oficiales. 
************************************************************************************************
Brevísima crónica de la excursión del 15/05/2015 a Cirat (Cs) - Salto de la Novia y Barranco de las salinas
 "Al que madruga, Dios le ayuda"
Trigésima excursión del curso 2014-15. Ruta circular para unos, de ida y vuelta para otros.
Desplazamiento en autobús hasta Cirat, ida por Jérica, Caudiel,  Montán,  Montanejos  y Arañuel (A23 - CV195 - CV20), y vuelta por Torrechiva, Espadilla y Onda (CV20 . CV10 - A7). En cualquier caso, curvas a go-gó para diversión de los pasajeros de las últimas filas.
La recogida se inició a las 7:00, lo que permitió estar sobre el terreno antes de las 9 hrs, evitando las horas de más calor, con todo que la climatología era idónea para la práctica del senderismo, y disponer de tiempo libre para un baño reconfortante.
Durante el viaje de ida, conocimos una versión apócrifa de la leyenda del Salto de la Novia, brillantemente dramatizada por el Presidente ( aquel efusivo grito "¡José!" nos conmovió a todos). Al parecer, aquel fue un hecho notable de las guerras carlistas, que terminó con doncella (¿virgen?), soldado José y caballo en el fondo de la poza.  
44 participantes, que optaron uno de los recorridos alternativos A, y B
Grupo A ( 13,5 Km recorridos y 644 m de desnivel acumulado): Vicente Tasso, Antonio Esteban, Francisco Burgos, José Mª González-R, José V. Llorens, Francisco Portalés, Genís Ruiz, Vicente Andreu, Javier Oltra, Bautista Micó, Eduardo García, Fernando Aparicio, Miguel Bonora, Lourdes Palop, Manuel de Juan, José Boscá, Julio Ponce, Jaime Sánchez, José Latorre,  Rogelio Domingo, Paco Borrego, Juan Rel, Pedro Martín Viñals, Jaume Climent, Julio González, Alfonso Pérez, Pedro Conesa, Jesús Silvestre, Aurora Santamaría, José Mª Osca, Gonzalo Gomis,  Miguel Faus, Guadalupe Sebastián, Julio Marín, Angel Pividal   
Grupo B ( 9,2 Km y unos 200 m de desnivel): Joaquín Moratalla, Luis de Salvador, Mª Carmen Esteve, Federico Guixeres, Enrique Bisbal, Carlos Gómez, Antonio Giner, Vicente Yagüe, Enrique Vidal,
Cirat, autodefinido como "pueblo espléndido", es una villa situada a orillas del río Mijares que debe sus orígenes a una antigua colonia romana, aunque después y durante muchísimos años fue villa musulmana. Fueron estos quienes construyeron el castillo, emplazado a poca distancia del núcleo urbano sobre una colina a unos 580 metros de altitud. Es de planta irregular y apenas quedan de él unas pocas ruinas.
En tiempos de la conquista cristiana Cirat pertenecía a Abu Zeit, corría el año 1.235. En esta época (siglos XIII – XIV) se construyó en el centro de la villa una fortaleza de la que hoy se conserva la llamada Torre del Conde, de planta cuadrada, reformada en el siglo XVIII.
En 1.343 Cirat fue vendido a Gonzalo Ximenez y de esta forma pasa a formar parte de la Baronía de Arenós En 1.628 el rey Felipe IV le concede el título de Condado de Cirat. Formaban éste la propia Cirat y las aldeas de El Tormo y Pandiel. Bernat de Vilarig Carrós fue el primero en ostentar el noble título de Conde de Cirat.
En 1.572 contaba con 100 hogares ya que muchos musulmanes, tras la reconquista se convirtieron al cristianismo y no la abandonaron, pero la expulsión morisca de 1.646 dejó a Cirat con solo 46 hogares. Fue a finales del siglo XVIII cuando empezó a recuperarse acelerando su crecimiento hasta alcanzar los 1.523 habitantes en el año 1.857 y los 1.833 en 1.877. Su censo mayor se registra en el año 1.910 con 1.643 habitantes. En 1.914 el ayuntamiento compra el molino de Ramón Gómez y se instala la luz eléctrica. Se cultivaba el olivo (243 Hectáreas) produciendo aceite de la mejor calidad dadas las condiciones de la zona (altitud, climatología…), llegando a contar el pueblo con siete almazaras. Es a principios del siglo XX y sobre todo a partir de la Guerra Civil cuando empieza a perder población. Sus habitantes emigran a Cataluña y al litoral valenciano. No obstante cuando se realiza la distribución en comarcas de la provincia de Castellón en el año 1.970 Cirat será designada Capital de la Comarca del Alto Mijares.
Después de la riada de 1.957, de consecuencias catastróficas para esta villa, la compañía Hidroeléctrica proyecta y construye el canal Montanejos-Cirat que conduce el agua hasta Cirat donde crea un salto de 130 m para la producción de energía eléctrica que entra en servicio en el año 1.962. Durante estos años Cirat vive su máximo esplendor demográfico que de nuevo se verá mermado notablemente con el fin de las obras.
Actualmente la actividad económica se orienta hacia el turismo rural. El pueblo cuenta con unos 100 habitantes fijos en invierno, llegando a los 2000 en verano y periodos de vacaciones.
La Ruta
Por motivos técnicos, no acompañamos esta crónica de imágenes ni fotografías que describan el paisaje o los elementos destacados de la ruta. Remitimos a los enlaces donde se puede encontrar más información:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4934199
http://pdipb.blogspot.com.es/2013/07/cirat-salto-de-la-novia-y-barranco-de.html
Ambos grupos A y B caminaron juntos hasta el Salto de la Novia, con una escapada intermedia de algunos curiosos para visitar las ruinas del castillo de Cirat. Después de ver y fotografiar la cascada, retrocedimos en busca de un lugar adecuado para el almuerzo y consiguiente intercambio de productos alimenticios.   
Desde allí, el grupo B volvió sobre sus pasos, evitando mayores desniveles, y previa cata de cerveza en el restaurante, se dirigió al barranco de las salinas para refrescarse en una de las hermosas pozas de agua corriente que allí se encuentran.
Para entonces, los senderistas del grupo A, que habían subido hasta el mirador del Salto de la Novia y habían completado el recorrido circular, iban llegando al barranco y se iban desparramando por las distintas pozas. 
Algunos senderistas no tuvieron inconveniente en bañarse en la Poza Negra, maldita para los habitantes de Cirat, porque, según la leyenda, allí murió un pastor que se había lanzado al agua para salvar una oveja que había caído al río. Todos los senderistas salieron a flote, ninguno se coló por el sumidero.
Según nos había explicado el dueño del restaurante, que amablemente nos acompañó hasta el barranco, el agua que fluye por allí es ligeramente salada porque surge de un manantial que atraviesa una antigua mina de sal.
La comida en el restaurante Sorni de Cirat tuvo una nivel razonable de calidad/precio, estuvo servida con diligencia y se desarrolló en el habitual clima de camaradería y buen rollo.

Enrique Vidal
*********************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN  8 DE MAIG   DE 2015   A  SOT DE XERA- CHERA-LAS  TOSCAS-LOS  BARRANCOS

 

 SITUACIO GEOGRAFICA
                        Sot  de  Chera pertany  a la  Comarca  de  Els  Serrans, situat  a  la  conca   mitja  del riu Túria, junt  a  l´afluent   per  la   dreta  del riu Sot  o Reatillo. Queda  dins  del  anticlinal  iurásic de  orientació ibérica  que  baixa  de  Conca, sent la  es del Parc  Natural  de Xera-Sot  de  Xera, primer  parc  geológic  de la  Comunitat  Valenciana  i un  dels  tres  de Espanya. Hi  han  moltes  fonts  com les  de  Santa  María , Feig  i  el  Rambizo.
La  comunicació  es per  la  CV-35 Pista Ademuç CV-395 adreçant-se  a  Xulilla,  a  67 kms  de Valencia Ciutat, o  bé  per  la  A-3  direcció  Requena i després  a Xera i Sot  de Xera distáncia  més  llarga  quedant a  100  kilometres  de  Valencia.

DADES HISTORIQUES.
  Per  el  trobament  de monedes i  vas  íbers , demonstren  sa  presséncia al  paratge  conegut  com “Los  Casericios”, dels  restes ibers.
 De  temps  romans  trobaren  cerámiques  a  la Cova  de Tarraque
 També  sa  trobat  un aqueducte  mussulmá  prop  de la  població,Durant  la  dominació  mussulmana  sa  anomená  “Xera”,edificant-se  el  Castell damunt  d ún promontori a  les  voreres del Riu Sot i  als  peus  del la  fortalea  es  va  construir  el poble  de Sot  de  Xera del  llatí “Saltus” ( Pas  estret) i  el pre –romá Xera(Penya)
 Al  10 de  Giner  de 1540, es  dona  la Carta Pobla, atorgada per  Miquel Angel de Mompalau,senyor  de la Baronía  de Gestalgar.
 Hem  de  destacar que  al any  1812,  la  guerrilla  de  Romeu,procedent  de Set  Aigües, va  penetrar  en  Sot  de Xer, ,poble que per  les seues  condicions  estratégices fou  triat   per  a  concentrar  diversos  caps  de guerrilles i  al  5 de Juny  del  mateix  any  les  tropes  invasores  francesses  encapsalades per    el Capitá  Lacroix, capturaren  al  Guerriller  Romeu, qye  fou conduit  a Lliria  i  després  a  Valéncia a  on  va  ésser  penjat  a la  Plaça  del Mercat   al  12 de Juny  de  1812. Al 1836  els  hábitants  del caseriu  de Xera sol-licitaren  la  segregació  de Sot  de Xera  constituint-se    el 1  de Giner  de  1841, el nou  ajuntamente  de Xera
DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat

Sento Aguilar,Manolo  Bermejo,Jaime  Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta  Bueso,Paco Burgos,Ricardo Cambra,Manuel Cantero,Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan  Crespo,Luis  De Salvador,Manuel  de Juan,Antonio Esteban,Miquel  Faus,Daniel Fernandez,Fernando  García,Javier García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro  Martín-Viñals,Jorge  Minguillón,J.  Moratalla,Agustin Munilla,Jose Mª Oscá,Vicent  Palmero,Lourdes Palop,Roberto Perez,Angel  Pividal, Julio Ponce,Francisco Portales,Juan Rel,Emilio Rubio,Jaime  Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe  Sebastian,Aurelio Silvestre,Jesús Sivestre,Pepe Verdugo, Enrique  Vidali Vicente Yagüe. un total de cinquanta   senderistes
Aspectes   del  recorregut
Després  de  l´apléc  junt al Casino  de Valéncia  hem eixit  a  les  8 amb  cotxes   adreçant-se    a les 9,15 hores a  Sot  de Chera-Xera.El  jorn  es pressénta  calurós amb  temperatura d´inici de 16 graus i  al  llarg  del dia  arribaren  fins a quasi  32  graus  amb  un  suau  vent  de Nord-Oest  en  alguns  moments  del  recorregut que  sa  agrait.
  La  marxa  es  pot  considerar  de  carácter  circular  per  al  Grup  A , majoritari ,encapsalat  per  Paco  Burgosque  en  el  punt  de la  Font de Santa  María,  es  desviem  tornant  de  nou  a  Xera   per  a  pujar  fins  a l´Ermitori amb  15.15 kilómetres  aproximadament  de  durada i anb un desnivell  acumulat  de  376 metres.
En  camvila marxa  ha  segut llineal  per al Grup  B,   encapsalat  per  Antoni Gineramb   Luis  de Salvador,Daniel  Fernandez, Gonzalo Gomis, Carlos  Gómez,Roberto  Perez,Aurora  Santanmaría, Enrique  Vidal i  Vicente  Yagüe,  amb  uns  14,2  kilómetres  de distancia  recorreguda  aproximadament.
                               El  grup  camina  tots  junts, travessant  el  poble i si  mirem  cap  amunt  vorem  com  flamega la  senyera  tricolor  valenciana  en lo  alt  de una  torre  d´un antic  Castell

                                 No més  eixir de  Xera, a  les 9,32  trobem  la  Font de ”El Pocillo”,continuem  creuan   el  riu,  trobem un  panellinformatiu  amb  les  rutes  de  Sot  de Chera.  Més  avant  una  estánça tancada  en lo  camp   que  ens  mostra un”burro” blanc i negre, que  está  tranquilament baix  de la  solana,continuarem  fins  a  arribar  a les 9,45 a  la  Font  de Santa María, lloc  a  on   el  grup B   esmorcará   en  unes  taules  i  bancs  de fusta.El  grup  B  continuará   per  lo  llit  del riu creuant-lo  en  diferentes  ocassions, per un  terreny  plá  i  sense  dificultats,  fins  a  arribar  a la zona  de Les  Tosques  ,  a  on  es  retrobará  amb  el  grup A. ,retornant  els  dos  grups  Junts.
Per la  seua  part  el  grup majoritari  A,  continua  fins al  poble  per  una  pista  que puja  amunt.Trobem un panell  que  fa  referéncia  a la  zona  del Anticlinal  de  gran  riquea  geológica,continuem  pujant  fins  a  la  carretera, després  per una pista  a la  dreta  pujarem fins  a  arribar

 a les 10,15   a  l´Ermitori de  Sant  Roc on esmorçarem. Després  de l´intercanmvi  de  productes. Dolços, fruites ,vins  i caféns,  a les  10,40  reprenem la  marxa eixint  de nou  a  la  carretera i  al cap  de 10 minuts,prenim  una  pista  a  ma  dreta a  on hi  ha un cartell de  reserva  de  caça,  continuem  de  baixada, pero  de  seguida, començem  a  pujar  per  la  pista amb  molt  desnivell,  la  pujada  es  continua  i es  fá  pesada.
  Després  bé  una  baixada   amb  molt  desnivelll també  tenint  que  anar  amb  precaució  perque  possiblement  degut  a  les  darreres  plujes  el  camí  té  cavallons profunds   amb  moltes pedres.
   A  les  12,07  finalitzades  les  pujades   i  després  de unes  baixades  més suaus, arribem   al  brollador  de “Las  Toscas”, si bé    el  brollador  está  quasi  sec , amb  aigües  estancades. En  eixos  moments , vem  que  el  grup B , s´incorpora  amb  nosaltres. Abans  des  de  lo  alt  quant  estavem  baixant  ja  haviem pogut  vore    a  la distancia  que  el  grup  estaba  anant  per  el camí per  baix
 Després  de  fer  un  alt    en  l´Área  de  descans  de  las  Toscas, reprenim  el  camí  de  tornada  , per un  camí  paralel  al  riu que  en cinc  o  sis  ocassions  el  creuem. En un cas  damunt  de  les  pedres   sobre l´aigua  a modus  de pont i  en altres  casos, el  camí  el travessa damunt  d´una  base  de formigó,  el  camí  a  voltes  trancurrix  per  zona  de  canyars  que  fan algo d´ombra,  malgrat  aixo  el  calor  es  intens.
  A les 12,30  un senyals  ens  indiquen  a  830 metres “Los  Barrancos” i  a  4,4 kilometres  el  Garroferal. Més  avant  hi ha una  indicació   de la  Foia  de Cherales.  També  la  Volta  de  Dorotea  a 222 metres  en direcció  oposta  a la  que  anem.A les  13  hores  creuem de  nou el riu,  que  apareix  i  desapareix

  Sobre  les  14 hores  els  senderistes   es  refredem  a  la  Font  de Sanata  María  on fem  un xicotet  descans  i  omplim  les  botelles  d´aigüa,  alguns  es  renten els peus  i  continuem  la  marxa  arribant  sobre les  14,15 al Restaurant   el Cerrao, alguns   anirán  al  lloc  de  estacionament  del vehiculs   per  a  camviar-se  de  roba  o  de  sabates.Junt  al Restaurant  hem vist  una  casa   a on restauren  fósils
 Al Restaurant  El  Cerrao,  pendrem  per  10 euros  ensalades i  calamars  d´inici.  I  de plat  “Fidehuá” o  “Gaspatx de Conill i  Pollastre”,  acompanyat  de  darreries  com Flam de la casa , Gelat  etc i cafens  , a més  de  beguda com aigüa , cervesses, i  ví  negre  y per  insistencia  d´un  senderiste  ,Vi Blanc del  Alt Turia, crec  que Titaigües, que  es  de gust  de quasi  tots,  i que  s´en  ix  fora  de presupost i  hi  ha  que  acodir  al  fons  de reptils.
  A la  sobretaula  es  comenta  la propera  marxa  amb  autobús   a  Cirat(Castelló)

    I  acó  ha  segut  tot
             Adeu  senderistes
Salutacions 

 Francesc
************************************************************
2015-04-30 / Excursión a Almedijar, La Mosquera y el barranco de La Falaguera
Bucolismo primaveral
Datos
28ª excursión de la temporada, que se realizó en Jueves, para respetar la festividad del 1 de Mayo, S. José Obrero, antiguamente Fiesta del Trabajo.
Tiempo excelente para caminar: 13ºC al inicio, 22º al terminar, sin viento ni lluvia.
18 senderistas, todos simpáticos y amigos, recorrimos unos 9,5 Km, con un desnivel aproximado de 250 m.
Asistentes: Antonio Giner (presidente y guía), Virginia Leiva, Javier García, José Luis Martínez, Pedro Conesa, Daniel Fernández, Gonzalo Gomis, Paco Borrego, Julio Marín, Julio Ponce (que ostentaba la representación del equipo médico), Carlos Gómez, Miguel Bonora, Juan Rel, Jaime Climent, Juan Crespo, Jesús Silvestre, Manolo Cantero y el cronista suplente, Enrique Vidal.


El lugar
El Parque Natural de la Sierra de Espadán es bien conocido y muy apreciado por este grupo de senderismo. Las características del territorio (suelo silicio, orientación respecto a la costa, humedad y altitud) producen unas condiciones especiales que se traducen en una vegetación singular en nuestra Comunidad.
La vegetación típica es el bosque de alcornoques con el alcornoc, surera o alcornoque (Quercus suber) como especie dominante acompañado con una variedad de helechos como el polipodio (Polipodium cambricum) o la culantrillo de bosque (Asplenium onopteris). El pino rodeno (Pinus pinaster) se mezcla con los alcornoques o forma bosquecillos, desplazándolos  a medio plazo, ya que crece más rápido, aunque es más pirofita y no deja crecer sotobosque. 
En suelos calcáreos la encina de hoja pequeña o carrasca (Quercus rotundifolia) y el pino carrasco (Pinus halepensis) son las especies arbóreas características. La carrasca ha sido tan explotada, para leña y carbón, que es raro encontrar árboles de gran tamaño. Otros árboles que podemos encontrar son el roble cerrioide, el roble gallo, el castaño (Castanea sativa), el arce, el almez (lledoner) y el serbal. La variedad árboles que rara vez llegan a hacerse mayores también es importante: el tejo (Taxus baccata), el acebo, el avellano (Corylus avellana), el enebro (Juniperus oxycedrus), el durillo, el madroño (Arbutus unedo) y el cerezo de Santa Llùcia (utilizado como pie resistente de los cerezos)
En cuanto a plantas arbustivas tenemos los brezos (Erica arborea), las estepas, arxilages (Ulex parviflora) y retamas, Jara blanca (Cistus albidus), Jara pringosa (Cistus monspeliensis), Cantueso (Lavandula stoechas),etc. También cabe mencionar algunas plantas endémicas, como la bracera (Centaurea paui) y el clavelina de roca (Minuartia valentina), que no supimos distinguir.En esta ocasión, hemos sido testigos de ciertas actividades de cuidado del bosque, como trabajos de poda de alcornoques y estudio sobre insectos asociados a los árboles y la madera

Un helecho (también denominada halagüeña, o falaguera en valenciano) es cualquier planta del grupo de unas veinte mil especies de plantas clasificadas en la división Pteridophyta, y que se define como una planta vascular que no produce semillas, sino que se reproduce por esporas 
Los hongos encuentran condiciones, algunos años, para desarrollarse y se en encuentran muchas especies de setas, mientras los líquenes decoran los paisajes de toda la sierra. Pero la Primavera no es época de setas, sino de espárragos, como pueden atestiguar algunos senderistas.
La foto adjunta es una muestra del magnífico entorno por el que discurrió la excursión, gozando de  esta convivencia de árboles centenarios y exuberante sotobosque.
En esta ocasión, hemos sido testigos de ciertas actividades de cuidado del bosque, como trabajos de poda de alcornoques y estudio sobre insectos asociados a los árboles y la madera. 









Pero, a falta de algún botánico que, con autoridad, pusiera orden en las conversaciones de los entusiastas senderistas, hubo preguntas sin respuesta, afirmaciones infundadas y, en fin, algún debate sobre la naturaleza que nos rodeaba. Que si este arbusto era "jara blanca" o "jara pringosa", aquel era "brezo" o "aliaga" y aquella planta parecía "espliego" o "lavanda". Reconozcamos que el tema no era trivial, pues fácilmente podemos ser confundidos cuando tratamos de informarnos en "la red".
La jara blanca (Cistus albidus), conocida también como estepa o jaguarzo blanco, a pesar de ser silicícola como la mayoría de congéneres, crece bien en terrenos descarbonatados. Las hojas ovadas, blandas y sésiles se diponen opuestas por parejas cruzadas, de manera que el tallo, visto por encima, muestra cuatro hileras de hojas perfectamente alineadas. En pleno verano o en tiempos de sequía persistente, estas hojas pueden adoptar un tono marchito e incluso caer. El nombre de jara blanca se refiere al color claro, grisáceo a causa de la pilosidad, de toda la planta; no al color de sus flores. Cuidado en no confundir la jara blanca (Cistus albidus) con alguna de las jaras de flor blanca como serían, por ejemplo, el jaguarzo morisco (C.salviifolius) y el romero macho (C.clusii). La flor de la estepa blanca es descaradamente grande y llamativa, con cinco pétalos rugosos de color rosa purpúreo y numerosos estambres amarillos. Para aumentar la confusión de los colores, excepcionalmente algunos ejemplares de jara blanca tienen las flores blancas, como muestra la imagen de nuestro compañero Juan Crespo.
 
 
Sin embargo, la Jara pringosa (Cistus ladanifer) tendría el aspecto de la foto siguiente
Similar desorientación se produjo al observar una florida aliaga, o aulaja, o tojo, según otros, ya que plantas muy similares (ver fotos) son denominadas Genista scorpius, Calicotome intermedia o Ulex parviflorus

 
Y qué decir de las dudas entre Lavandula angustifolia  (¿lavanda?), Lavandula stoechas (¿cantueso?), Lavandula latifolia o dentata (¿espliego?) y thymus moroderi (llamado catueso alicantino por unos y tomillo borriquero por otros ), aquí representados
 

 
Sobre la fauna, sabemos de la presencia de algunos mamíferos - se nombran el jabalí, el zorro, la garduña, la comadreja y el tejón, entre los más grandes y de los más pequeños están el lirón careto, el erizo africano y unas poblaciones importantes de varias especies de murciélagos en peligro de extinción - pero no pudimos ver ninguno de ellos.
Igualmente, leemos que hay presencia de aves rapaces, también amenazadas de extinción, tales como el águila perdicera (Hieraaetus fasciatus), el águila calzada (Hieraetus pennatus), el águila culebrera (Ciercaetus gallicus) y el azor ( Accipiter gentilis) entre las diurnas, y el búho real (Bubo bubo), el autillo (Otus scops), el búho chico (Asio otus) y otros entre las nocturnas.
Tampoco encontramos representantes de la población de reptiles, de los que se citan al lagarto y varias especies de serpientes, mientras que los anfibios están representados por sapos y el tritón meridional o gallipato (Pleoredeles waltl). 
Sin embargo, sí notamos la abundante presencia de aves canoras, aunque hubiéramos deseado la asistencia de Alfonso, nuestro ornitólogo de  cabecera, para ayudarnos a distinguir sus trinos. Posiblemente se mezclaban el arrendajo ( Garrulus glandarius ), el trepador azul ( Sitta europaea ), el petirrojo ( Erithacus rubecula ), el torcecuello ( Jynx torquilla ), el pinzón ( Fringilla coelebs ), el oropéndola ( Oriolus oriolus ), el jilguero o cagarnera (Carduelis carduelis),etc. todos habitantes de la sierra de Espadán. Pudimos escuchar el trabajo de un pico carpintero, el canto de un cuco y un senderista atisbó el vuelo de una perdiz!
Es curioso recordar los apuntes de Las Observaciones de Cavanilles, sobre los pueblos y la agricultura de la sierra de Espadán:
 







Si Cavanilles repitiera su viaje en la actualidad, observaría que muchos de los bancales que los moros aseguraron con ribazos de piedra están hoy abandonados, ocupados por pinos, alcornoques y matorral, pero reseñaría la producción de estupendos quesos de cabra y oveja en la quesería de Almedíjar, como podemos atestiguar los que la visitamos.
La ruta
Partimos con cierto retraso del punto de reunión en Port Saplaya, en 5 coches, camino de  Almedijar, tomando el desvío en dirección a Aín por la serpenteante carretera CV-200. Se aparcaron los coches como se pudo y comenzamos a andar en dirección a La Mosquera sobre las 9:15.

Tras un breve recorrido por camino forestal, llegamos a la casa de La Mosquera, situada en un punto privilegiado del valle, como se aprecia en las fotografías 


Esta masía, próxima a la Fuente y con sus corrales anexos, debió tener una función importante en el siglo pasado, posiblemente en relación con la explotación del corcho del bosque de alcornoques. Tras su abandono, el edificio ha sido despojado de sus elementos, y sólo su magnífica fábrica de piedra de rodeno ha evitado su ruina total.  En el entorno también vemos unos bancales y restos de antiguos cultivos como almendros y granados. El Presidente Antonio Giner se detuvo junto a la casa, para realizar gestiones, mientras el resto del grupo continuamos ascendiendo por el sendero junto al arroyo (seco) en dirección a la Peña Blanca, de 971 m. de altitud, aunque nos detuvimos a medio camino para regresar a tiempo para el almuerzo.
Todos reunidos de nuevo, junto a la casa, consumimos los alimentos, con el habitual intercambio de bebidas, café, olivas y frutos secos.  Lo reducido del grupo se tradujo en menor oferta de productos.
Tras visitar la fuente de La Mosquera, iniciamos un atractivo recorrido por senda y camino a lo largo del barranco de la Falaguera. Los/las  senderistas, cual pastorcillos del cuento, pudieron gozar de un entorno 100% primaveral, caminando pausadamente, recolectando espárragos, fotografiando florecillas  a discreción y escuchando los trinos de las aves canoras. Incluso algún senderista tan serio como Juan quiso jugar al escondite, para disfrutar de los trinos y llevarse a casa un manojo de espárragos.
Algunos tramos del camino tenían profundos surcos, consecuencia de la escorrentía de fuertes lluvias en los meses pasados (470 L/m2 en una semana).
 A la hora convenida, volvimos sobre nuestros pasos por el mismo camino y llegamos a los coches para dirigirnos a Almedijar. 
El tiempo sobrante se empleó en visitar la quesería Los Corrales, que elabora magníficos quesos de cabra y oveja, como el famoso Tronchón. Previa cata de las variantes, la mayoría de excursionistas se llevó un sabroso recuerdo a su casa.
Otras notas
La comida en el restaurante de Almedijar fue calificada como discreta en su primer plato, escasa en el segundo (hubo que presentar una enmienda, consecuencia de la cual los huevos estuvieron paseando a lo largo de la mesa) y pobre en los postres. La baja calidad del vino sólo fue comparable a la falta de empatía del propietario del establecimiento. Se propuso tachar el restaurante de la lista de proveedores
Hubo 19 senderistas inscritos para esta jornada, pero perdimos una unidad, ya que el motorista impredecible (Luis de Salvador), haciendo honor a su fama, no logró contactar con el grueso de la expedición.

Enrique Vidal
***************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN 24 DE ABRIL   DE 2015   A  EL TORO- POZO  DEL JUNCO(POU  DEL JONC)-CERRO  DEL  BAILE(TOSSAL DEL BALL)   A   CASTELLO

 

 SITUACIO GEOGRAFICA
   El Toro  está   situat  a  la  Comarca  de L´Alt  Palánciaen  zona  castellá-parlant.El  nom  de la  Vila  es  fonamenta  en les  radicals “tor” o “tar”  que  derivarien  en “turris(torre) i  “torus”(turó), te  dos  espais  diferenciats   un es   el Altiplá  de Barraques a  una  alçária  de  1000 metres,prolongació del plans  del Sud de  Terol i  l´atra  part  en la  coneguda Serra del Toro,  que  conforma una  prolongació de la  Serra  de   Javalambre   amb  una  de les  alçáries  més  elevades  de la  Comunitat  Valenciana  amb  1600 metres  en alguna  de les seues  muntanyes, tenint el Cerro  del Baile amb 1539 metres.
  L´accés  a  la  població  des de  Valencia  es per  la  A-7- ,després    per  la  Autovía  Mudejar  o  de Terol, eixida per  Barraques a l´esquerra a 6 km. El Toro

DADES     HISTORIQUES
  Les  primeres   referéncies  a població  ens  remet a   assentaments  ibers  al  any 250 abans  de Crist , situats  a  la Penya  de la  Majadas.Molts  segles  després  al  1260 el Rei  En  Jaume I atorgá  els  privilegis  als  pobladors  Moros i  Cristians, de  drets i  franquicies  que  foren  confirmats pel  Rei Martí l´Humá  al 1403.
                   El  Toro  ,va pertenyer  al  Senyoriu  de  Xérica, passant  per  diferents  mans  com Pere   IV  el  Ceremoniós  que la  va  recuperar  per  a la Corona. Després  continuría  camviant  de  mans com a Francesc  Zarzuela  com a  Tresorer d´Aragó,  Joan  de  Navarra,El Duc  deCalabria, també  fou  rebuda  com a  heretat  per  els  Jerónims  del Monestir de  Sant  Miquel  dels  Reis  que  la tingueren fins  a la  desamortizació  del Segle  XIX,  en  que  passá  a  esser   Vila   lliure  de  1936-39,fou  testimoni  pel  Vertex  de  la  Penya  Salada

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
Sento Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Miguel Bañuls,Ramón Bermell,Jaime  Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Antonia Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero.Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan  Crespo,Luis  De Salvador,Roger Domingo, Carmen  Esteve,Javier García,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Paco  Juliá,Jose  Mª  Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Pedro  Martín-Viñals,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla,Jose Mª Osca,Vicent  Palmero, Julio Ponce,Francisco Portales,Jorge  Portales,Juan Rel,Emilio Rubio,Genís  Ruiz,Jaime  Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Pepe Verdugo, Enrique  Vidali Vicente Yagüe. un total de cinquanta  dos senderistes
Aspectes   del  recorregut

Nova  jornada  amb  Autobús   i  després  de les  diferents  parades  arribem  a  El Toro( Castelló)   a les 9,34,  amb un  jorn  assolejat  amb  temperatura  d´inici   de uns  dotze  graus  que  pujara  al  llarg  del dia  més  del  vint  graus.
 La  marxa  de húi  de  carácter  circular,  de  dificultat  moderada  per  camí  asenyalitzat  , llevant  un  tram  desde  del Cerro  del baile 1539 metres  fins  a  la  Rambla  de las  Maricas.
 Hi ha  un  punt  del  recorregut   després  d´almorçar  tots  junts  que   es d esdoble  el  grup  majoritari A    en una  atre  Grup  B  integrat per  Vicente Andreu ,Joan  Crespo, Carmen Esteve,Bautista Micó,Julio Ponce,Enrique Vidal i Vicente Yague , encapsalats  per  Antoni Giner,  que  segón  ells  han  recorregut  13,2 kms.
   El  grup  A  ha  recorregut quasi 16,3 kilometres  amb  desnivell  de 412 metres, de elevació mínima  a máxima i alçaria  acumulada  de 597 metres  amb  una  alçaria  máxima  de 1539   al “Cerro del Baile”.
  Al  les 9,34 l´autobús  aplega  al lloc  d´inici, i  agafem una  pista  forestal ampla de pujada  i  començem  a  caminar, trobarem  el  sender PRV  63,  si  bé  no el seguirem sempre.Tenim  una bona  temperatura  de uns  dotze  graus,el  cami  continua  de  pujada  fins  a  que a les 10.21  arribem  a un lloc  plá  i  ample propici  per  esmorçar.  Alguns  aprofiten  per  a llevar-se  roba  de  damunt.Com sempre  hi ha  intercamvi  de productes  com fruts  secs,dolços  i begudes  com  vi  i  café.
 I  es  aixina  que  a  les 10,40  estem  de  nou  en  moviment ,continuem  caminant i  arriba  el  moment  que el Grup B abans  anomenat i  encapasalat  per  Antoni Giner , pren  el camí  de la dreta, que els portará  per un  altre  recorregut  més  suau.
 Per  un  altra  banda  el  Grup  A,  encapsalat  per Roger  Domingo,anirem per la pista forestal  mé  estreta  i  a les  11,40  trobem un senyal  de  fusta  que  ens  indica  a 2,5kms  el  paratge  Natural   del  Pou  “Junco”,  a la dreta,  en el  camí  hem  trobat  moltes  Sabines, enebre  i  pinars  dispersos.També  hem  trobat  algunes trinxeres  de la  Guerra Civil  de 1936
  A les        trobem  uns  panell,  que  ens indica les  caracteristiques  del Pou  “Junco”, situat a  1558 metres  d´alçária en un altiplá, flanquejat  pels  Barrancs  Pou  Junco i  el del Toro,pogem  contemplar  les  Serres  de  Javalambre  i  el Toro, açi  en  época  d´hiverns bufa  molt el  vents  gelat  i   tenen fortes  nevades.  Hui  ens  acompanya  una  suau  brisa  que  agraim.
 La  fauna  es   de zona  mitja-alta, amb  aus  com, el rocker  roig,l´escribá  cerillo, i l´acentor  comú.En época  de pas  les  especies  de  tords  com  els  topos,  els  topets campensins, els  llirons  i  carnivors  com la  mostela(comadreja), la  gineta i  sargantanes  com les colillargues o cendroses.  El Pou  junco  es  un  Pou  abeurador per   a donar de  beure  al  ramat.
Aixina  a les  12,30 estem  davant  el Pou, amb  algo  de  desilusió  perque el Pou  está practicament  sec.Vist  el  pou  retornem el  cami,per  a  anar   al Cerro del  Baile 1539 metre  d´alçaria  a  on  arribem  ales 13,06 i  fem  les  fotografíes correspondents  junt  al Vertx  Geodésic.I  ara  practicament  camp a  través , fem la  baixada, per uns  llocs  prous  transitables i  aixina  arribarem  a un senyal de fusta  que  ens  indica El Corral de la  Canaleta. Nosaltres  continuem baixant fins  a  que  arribem a un barranc  sec  o Rambla  de Las  Maricas,  crec  que  ha  segut  el tram  més pesat  perque, el sender  ix i entra a la  rambla, molt  pedregosa  per  cert i  en  algún  moment, algún  a  estat  a  punt  del perdres.  A les 14,30, deixem la  Rambla i  entrem  en una  pista  forestal ,arribant , a les  14,45  al lloc  a  on  tenim  el Bus,  adreçant-se  a  la  població de El Toro, al Bar  de la  plaça, a on hi ha  una Font  amb dos  canys  per  a  dinar
                     Al  Bar  ocupat  practicament  per  nosaltres    menjarem  de primer ,Ensalades variades,l Olla de Poble o  Arroç  al Forn, i  de Segón  Embotit  amb  Ou, Carrillada  al Forn o  Bacallat o Abadejo al forn amb  All i oli, A  més   cervesses ,Vi , aigüa  i  darreries  com  cuallada o  taronja  amb  canella,finalment  caféns, tallats,o  cremats, tot per  20  euros  incloent l´Autobús.
                       A la  sobretaula, es  va  parlar sobre les  properes  marxes i com  el  divendres proxim es  festiu , s´ anirá  el dijous o  a la Calderona  o  a la Serra de Espadá.
                       I  açó  ha  segut  tot ,fins al  altra.
                        Adeu senderistes.
                        Francesc
**************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN  17 DE ABRIL   DE 2015   A  ALZIRA-L´OUET-COVA DE LA  GALERA-PIC  DE LA  RATLLA

 
 SITUACIO GEOGRAFICA
Alzira   situada  al  marge  dret  del riu Xúquer. Al  terme cap  al sud  s´estenen les  Serres  de Corbera, la  Murta i les Agulles, destacant  els valls  de la  Murta, la Casella i Aigües  Vives, per un altra  banda el Sector de la Garrofera  está  accidentat  per les vessants orientals  de la Serra  de Tous
  Els accessos  principals  son per  la  A-7 i per la  AP-7





DADES HISTORIQUES

Alzira       té  quantitat   de  jaciments  prehistórics   del  Paleolític com les Cases  de Xixera,  del Neolític com les Coves  de  les Aranyes i  dels  Gats , de l´Edat  del  Bronze  com la  Muntanya  Assolada i les  cases de Montcada  i de l´época Romana  com el Sequer  de Sant bernat i la Necrópolis  del Camí d´Albalat
 Per  alguns la ciutat  prové  de la Sucro Ibérica, altres  tenen precedents en viles romanes con la Materna, Vilella o la Casella.Pero  el nom de la  ciutat  Al Yazirat Suquar, prové  de l´Illa  vorejada pels   rius  Xuquer i Barxeta
Al  1125 Alfons  I El bataller intentá  conquerirla  , també  al 1129. Alzira  va ésser  una  població  amb  notables  personatges  d´oritge  árab, peró al 30  de Desembre  de 1242  es produeix la Conquesta de  la Vila pel    Rei  En Jaume  I,  concedint  infinitat  de  privilegis. Alfons I  en 1286 li  concedi  la  facultat  del  cel lebrar fires. La  Vila  va pendre part  activa en la  guerra  de la Unió.
        En la  Guerra de Sucessió  es declará  partidaria  de l´Arxiduc Carles  i  en la  Guerra  contra els  francessos  el 1811, es  trasl ladá  a  Alzira la Junta de Defensa.
 El 8 d´Agost  de  1876, Alfons XII, li va  concedir  el títol de Ciutat, per  l importáncia  del seu comerç i  augment  de la  població
Al Segle XX ,fou  visitada  pel dictador  General  Franco, mes  tard  també pel Princep  Joan carles. Al 1964  fou  celebrat  el VII  Centenari  de la Sequia  Reial del Xuquer, riu  que  al llarg  del temps  ha  provocat  diferents  riuades sent  un  dels episodis  més  trágics , quant  va  rebentar la Pressa  de Tous, la  famosa  Pantanada
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
Sento Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Enrique Bisbal,Paco Burgos,Jaime  Bonet,Pepe Boscá,Antonia Calero,Ricardo Cambra,Manuel Cantero,Jose Cerezo,Pedro Conesa,J.V. Cotolí,Joan  Crespo,Luis  De Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban, Carmen  Esteve,Daniel Fernandez,Javier García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Jose  Mª  Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro  Martín-Viñals,Jorge  Minguillón,J. A. Moratalla,Agustin  Munilla,Jose Mª Osca,Vicent  Palmero,Alfonso Perez,Roberto Perez, Julio Ponce,Francisco Portales,Juan Rel,Jaime  Sanchez, Aurora Santamaría,Aurelio Silvestre,Jesús Sivestre, Enrique  Vidali Vicente Yagüe. un total de quaranta  nou senderistes
Aspectes   del  recorregut
Després  de  l´apléc  junt  al  Hotel  Albufera  hem eixit  a  les  8,30  amb  cotxes   adreçant-se  a  Alzira. Arrivarem  al  punt  d´inici al  Vall   de la Casella,  a les 9,40 hores.El  jorn  es pressénta  calurós  i  al  llarg  del dia  arribaren  fins a quasi  28  graus  amb  un  suau  brisa en  alguns  moments  del  recorregut.
  La  marxa  es  pot  considerar  de  carácter  circular  si  bé  com hem  tingut  tres  grups El Grup  A , majoritari ,encapsalat  per  Roger Domingoque  la  fet  completa  es  dir  primer  a l´Ouet, després a la Cova  de la Galera  i finalment alPic  de la Ratlla, de  carácter moderat  si bé  l´últim tram  de  baixada  de la  Ratlla  , ha  segut  amb  dificultats.
 El  Grup  B1   encapsalat  per  Jose  Mª  Gonzalez  Rothwoss, i  deu senderistes  més  entre  ells amb  Antonia Calero,Jose  Cerezo,Joan Crespo, Luis de Salvador,Virginia  Leyva,Joaquin  Moratalla,Roberto  Pérez,Aurelio Silvestre ,Jesús  Silvestre  i un  més, que  després de  pujar  a L´Ouet  i anar  a la Cova de la   Galera  han  tornat  per el mateix  camí    de anada.
                              I el Grup  B2   encapsalat  per  Antoni Gineramb Vicente  Andreu, Enrique  Bisbal,Carmen  Esteve,Daniel Fernandez,Federico Guixeres i Enrique  Vidal  que  després  d´esmorçar  han  anat  per la  pista  forestal  a la Font  del   Barber ,  o  siga  que  hem  tingut  varietat  de  rutes   i  de  kilometrage  que  ha  segut  el  máxim  de  quasi  catorxe  kms  al  mínim  de  quasi  dotze kms
  A les 9,41 anb  els  cotxes  aparcarts  a  les  voreres  de la  carretera  de  entrada  a  la  Vall  de la Casella,  ens  trobem  un  Cartell  que  ens indica les  normes  a  seguir  dins  de la  Vall.  Més  avant  uns  senyals  amb  diferentes indicacions  de sender  PR-CV 303  a  la  Font  del Garrofer 1,7kms., a la de la Teula 2,1 kms i  a  del  Barber  de 4,4 kms.perl  PR-CV38.
  A les 10,05un  Panell ens  explica  la Flora i la  Fauna  de la  Vall de  la Casella i una    Casa –Bar,actualmente  tancat   am  un  Terrassa. Abans  hem  passat  per  davant  d ´un  tancat per  a  una  microreserva  de  Cérvols,  que  están  amagatsi habem pogut vore algún eixemplar.

  També  després  passem  per  davant  de la  Casa  Forestal  de l´Ajuntament  d´Alzira, ja  son  les  deu  i  quart i  aprofitem  l´ampli  espai per  a  esmorçar, amb  el   intercamvi  especialment  de  vins, dolços  i  fruits secs. I  a  les 10,36  estem  de nou  en  marxa encara  tot  el grup  junt,  pujem  uns  escalons i  ja  prenim el sender  que  va  cap  amunt.  Trobem unes  atres  senyals amb  els  sender   PR-CV303 i 304i  que  a la dreta  ens  indica  3,7 kms  a  la  Font  del Barber. 




                        Més  avant  unes  atres  senyals  ens  indica  a l´esquerra L´Ouet, la Cava  de la  Galera  la  Ratlla  de 625 mts. Dálcaria.  El  camí  ja  es  més  estret i  va  cap  amunt. Es el momen  en que  el Grup  B-2va   cap    a  la  Font  del Barber  prenint la Pista  Forestal.

                       El  Grup  majoritari  continúa  pujant i  algo  mes de les onze divisem  al  fons  la  Serra  de  les Agulles. Als  vint  minuts  ja  hem  arribat  a l´Ouet,  un  antic  observatori  Forestal, construit  a  mitjans  segle passat. També  podem  divisar  al fons  la  Mediterranea  i les  construccions  de Cullera.Contemplant-les   mateixes  en un dia  clar  pero  amb  boirines  de primer hora.

Després  de  fer unes  fotografíes  de les  vistes  meravelloses, es  el  moment  de  la  baixada  per  a  anar   a  vore la Cova  de la  Galera,arribant   a les  dotze  més o menys



Després  de  descansar  junt  a  la  Cova   i  pendre  fotografíes  de la  mateixa, anem  de  baixada  fins  a  que  arribem a  uns  senyals  a on  el  grup   format per onze  encapsalat  per  Jose  Maria Gonzalez com  abans  he  dit, quant   son les 12,20 retorna   al  inici 

  La  resta  del  grup,continua  la  senda   pujant  fins  al Pic  de la  Ratlla, de 625 metres,  el  cami  es  bó i  amb  vegetació,coronem  el  pic  quan son  les 13,18, i podem  vore  lluntanament ,  El  Montgó  i  mes  aprop   el  Montdúver  amb  les  seus  antenes.

    Després  de un xicotet  descans, começem  la  baixada  no  sense dificultats  amb  alguna  que  altra  anécdota com la  atenció  per  part  del senderiste  Dr. Jaime  Sanchez, a  Jorge  Minguillón  el  qual   també  va  rebre  aigua  amb  sucre per part de  Vicente  Yagüe,tot  sense  consequencies  igual  que  alguna  relliscada  per part  del  matrimoni  Vicente i Aurora,  també  afortunadament sense  problemas. Hi  ha  que  dir  que  la  baixada  era  perillosa  en  alguns  moments sense  sender  senyalitzat i  era  més  bé  un  camí  de  cabres per  dir  algo i  es  aixina  quant  sobre  les  catorze  hores  arribem  prop  de la  Font  del Barber  i enllaçem amb    la pista  forestal  ampla  i  en  suaus pujades i  baixades i  sobre  les  quinze  hores  estem  al  punt  de partida.
  En el punt  d´inici agarrem  els  cotxes, per  a   anar  a l´Hotel LLuna  d´Alzira  a on  estarem  sobre les tres i  mitja. I  per onze  euros  pendrem  de primer, Ensalada,  Arroç  de Senyoret,Pasta Italiana i  de segón Emperador  Planxa,revolt  de botifarra,Pernil  d´Anec o  Xurrasc  al Forn,  amb  begudes  com aigua,cervesses i un  ví de Extremadura  que  en  aquesta ocasióno  donaba la talla, amb  darreries  com  fruites o  mousses i  cafens  o crematsi propera marxa  a El Toro(Castelló)

          I  AIxó ha  segut  tot, fins  a l´altra
Salutacions.

 Francesc
*********************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  LO JORN  10 DE ABRIL   DE 2015   A L´ALCUDIA DE VEO-BARRANC  DE CASTRO-SUERAS (CASTELLÓ) 
SITUACIO GEOGRAFICA           
  L´ Alcudia  de  Veo  població  situada  en la  vessant  septentrional de la  Serra  de Espadá  en els  voreres  del Riu Veo i    amb  grans  extensions  de boscs, formats per  sureres, pins i álsines  o carrasques
               A la distancia de  87 kilómetres  de  Valencia  es pot  accedir  per  la  A-23   a  Sogorb i la  CV 200 i  215 per  Algimia de  Almonacid, també  es  por  anar  des de  Onda  per la  CV-20, CV 10 i CV 223 i aixina  passarem en  primer lloc per  un xicotet embassament  del Riu Veo   arribarem  a L´ Alcúdia  de Veo, passant primer  per la població de Veo.
             
         DADES HISTORIQUES
                             L´oritge  de   L´ Alcudia  de  Veo, es una  antiga  Alquería mudéjar  situada  junt  a la Vall del riu Veo, que  al llarg  de  1238 fou conquerida  per  el rei En  Jaume I als  moriscs  que  l´ocupaven. En l´any 1609  tenía  un six  cents  habitants  que  foren expulsats per ésser moriscs en la  dita  data. Al 1612 Enric Folch de Cardona  atorgaba  la  Carta  Pobla  als   nous  repobladors. Un ségle  després  fou  senyor  de la  població  Lluis  Antoni Ferran de  Córdoba , Duc  de Sogorb ,Cardona i  Medinaceli

.         DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
               Sento Aguilar, Ramón Bermell,Manolo Bermejo,Jaime  Bonet, Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta  Bueso,Manuel Cantero ,Pedro Conesa,J.V. Cotolí,Manuel de Juan,Luis  De Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban,  Carmen  Esteve,Daniel Ferrer,Eduardo García, Jose. R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez, Gonzalo Gomis,Javier  GomisJulio Gonzalez,J. Mª Gonzalez-R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose  Mª  Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Jose  Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda,Pedro  Martín-Viñals,Jose Martinez,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,J. A. Moratalla,Javier Oltra ,Leopoldo Oltra,Jose Mª Osca,Lourdes  Palop,Roberto Perez,Alberto Peris , Julio Ponce,Francisco Portales,Emilio Rubio,Jaime  Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe  Sebastian,Jesús Sivestre,Vicente  Tasso,  Enrique  Vidal i Vicente Yagüe.  un total de cinquanta  quatre senderistes
                   Aspectes   del  recorregut

             Iniciem l´excursió   en aquesta ocassió  amb  l´Autobús  en  diferents  parades arribant  a l´Alcudia  de Veo  a  les 9,35  aproximadament, iniciant  la  marxa   amb  una  temperatura  de 10 graus amb  el jorn   assolejat  ,al llarg  del día   pujará  fins  al quasi 20 graus
                   La  marxa  bé  a  tindre  quasi  dotze kilómetres , de  carácter   llíneal i  dificultat  moderada, si bé  un grup  no ha pujat  al Castell  de Sueras.
                   Iniciem  la  marxa creuant,l´Alcudia de Veo,  a les 9,50 trobem  una  indicació   de   la  Senda  del  Junquer,  per un  camí  de pujada  quasi constant, més  avant  el camí  se  estreta  per  un  paratge  molt  bonic  i amb  molta  vegetació i  verdor. No més   eixir  Antoni  Giner i  Quique  Vidal, retornarán  fins  l´ Autobús  i  anirán a Sueras   m a on farán  una  marxa  especial.
                     La  resta   del  grup continuem  el  camí   entre la  tupida  vegetació, trobem  moltes   sureres i  podem  vore   com  tenen tallats  cada  arbre  part  de la  corfa  de  a on  es trau  el suro , per  a l´industria.Seguim  pujant    fins  a  arribar  a un lloc prou  ample, en  el que  parem  per  a esmorçar  , son  sobre les 10,40 del matí i  després  de l´intercamvi  de  begudes,fruts  secs  i dolços,  a les  onze i  deu  reprenim la  marxa.Després  la  senda  es  fa  més  ampla.Trobant  les runes  de unes  cases.
                     A les 11,35  arribem  al  Mas de la  Campana, a  on es  trobem  a l´ amo  de la  casa  que  ens  comta  la  historia  de la campana  que  toquem  fen se  fotos  del  grup. L´home  ens  diu  que   la  campana  es   va  fer  d´una  antiga  bomba  de la guerra del 36, la  dita  campana  fou  robada  i després  aparegué  al Pantá  del Sitjar  i  fou  reotornada  per  un  garda  forestal  al  seu  amo.Al lloc  trobem  uns  senyals  del  GR-36  que ens  indica  a a  Rambla de Villamallur i  a  Torralba del Pinar  i  al Mas  de la Campana i  a  Suera, tenim una  alçaria  de 610 metres. I  en la  direcció oposta  a  l´Alcúdia  de Veo  3,9 Kms i  a Veo 5,5 kms.
                        Més  avant  trobem  una  Font i una  indicació  de la  Font  de   Cantal. A les 12,04  una  altra  indicació  diu la  Font  de la Avellaner  a  dos  minuts.  I  una  rosa  dels  Vents  formada  damunts  de  pinyes.
                         A les 12,20 uns  senyals  amb  indicacions  de 50 minuts  a Suera  i 20 minuts  al Castell   Mauz (580  metres d´alçária) o  Suera.  De  seguida  trobem  la  Font  de  Castro amb  setze  canys i  un  sequiol  amb  molta  corrent d´aigüa i  un  riuet, que  passa junt  a la mateixa

                          Des de  açi  el  grup  majoritari continua  fins  a  Castell, un  atre  grupet  a´adreçará a  la  població  de  Suera.
A les 12,35  un  señal  ens  indica a  Esquerra  Corrals de Castro. Nosaltres  continuem  fins  al  Castell  de  Maus ,a 16 minuts,a  on  aplegarem  a les  tretze  hores. El lloc   es  propici  per  a  traure  fotografies  del  grup i  panorámiques    des de lo  alt  del  Castell,de les muntanyes  plenes  de pins.

                         A les  13,15  reprenim el descens  del Castell i a les 14,05 trobem  una Indicació  a Sueras  a 10 minuts, deixem  la senda  i  anem  per una pista més  ampla.  Més  abans  un  altra  ens  indica un  senyal  que  estem  a 6 minuts  de  Suera
                          A les 14,30 estem  al Restuarant  de Hotel  Verdia  de  Suera,  a on  per  10 euros podrem  tastar  de  primer  , Ensalada  o  Macarrons Bolognesa,o  Guisat  de  Vedella amb  verdures i  de  segón  entre  altres  Pollastre  al  Forn ,Conill  al  Forn  o Calamars and  diferent  darreies  com gelat, flam , natilles  , pinya  natural  i  de  beguda  una  cervessa per  cap,aigüa   de Benassal i  vi de la  casa  amb  llimonada. A més  cafens  entre  atres  els  famosos  cremats  de la  zona.A la  sobretaula  Roger Domingo  ens  parla  sobre la  propera  marxa   a  la  Casella  d´Alzira o el Vall de  Tavernes  , que  está  per  a  concretar
                           Sobre les 17,30 tornem  a Valéncia
                           I  aixó ha  segut  tot, fins  a l´altra
                           Salutacions.


                            Francesc
************************************************************************************************
EXCURSIÓN  al  CASTILLO  de  CHIREL (VIERNES 27-03-2015).

Participantes: A. Munilla, A. Pividal, A. Silvestre, Aurora Santamaria, Conxa Lliso, D. Fernandez, E. Rubio, E .Arocas, F.J. Guixeres, F. Aparicio, F. Burgos, F. Portales, G. Genis, G. Gomis, Guadalupe Sebastian, J,Sanchez, J. García, J. Silvestre, J. Moratalla, J. Minguillon, J. Boscá, J. Latorre, J.M. Osca, J.M. Gonzalez, J.V. Llorens, J. Verdugo, J.M. Castelló, J.M. Crespo, J. Rel, J. Gonzalez, J.Ponce, Lourdes Palop, L de Salvador, M. Berdejo, M de Juan, M. Aguilar, M. Bonora, Miguela Merino, M. Faus, P. Conesa, P. Martín, R. Bermell, R. Cambra, R. Pérez, R. Domingo, V. Palmero, Vicenta Bueso, V. Aguilar, V. Tasso, V. Yague, Virginia y A. Pérez.

EXCURSIÓN: Tras la reunión de los senderistas en la gasolinera  en el desvio de Godelleta, se inicia la marcha  a las 8 horas 30 minutos por la autovía dirección Madrid, hasta llegar a Requena tomando la desviación carretera a Ayora llegando a las 9 horas 40 minutos al embarcadero de Cofrentes.

Tras el reagrupamiento tomamos el camino hacía el Castillo de Chirel, termino municipal de Cortes de Pallas, siendo inicialmente la marcha por pista descarnada por las recientes lluvias con múltiples reflejos consecuencia de  la cantidad de cristales de cuarzo y de mica, tras 40 minutos de caminar y comienzo de senda, hay paro para realizar la reposición de principios inmediatos, con libación de bebidas espirituosas y agua. Tras 35 minutos se reemprende la marcha por senda bordeada de plantas aromáticas: romero, tomillo, ajedrea y pebrella, con lo que comienza la campaña de recolección de las mismas principalmente de la enumerada en el último lugar, realizando incluso encargos familiares; a la vez hay numerosas huellas de cabra hispánica. Al finalizar la senda se asoma la carretera de Cofrentes a Cortes de Pallas, realizando un recorrido de aproximadamente 1,5 km, hasta llegar al cartel anunciador de la senda que nos conducirá al Castillo de Chirel.

Esta senda esta escalonada con una longitud de 1,5 km, arribando al fin al Castillo  desde cuya planicie se vislumbran unos cortados-acantilados impresionantes entre quien discurre el rio Júcar, siendo verde el color de las aguas. El castillo ha sido restaurado en parte, apreciándose la construcción inicial árabe y posterior cristiana, apreciándose  en dos lugares del castillo los restos del blasón del Barón de Cortes de Pallas del  siendo este territorio fronterizo entre los reinos de Valencia y de Castilla, siendo por tanto un lugar estratégico, lo cual lo confirma cuando se promulga la expulsión de los moriscos por Felipe III y el virrey de Valencia San Juan de Ribera, en que se unieron los moriscos para evitar su expulsión, siendo el castillo el lugar logístico desde donde se organizó la lucha contra la rebelión de dichas gentes.
Para conmemorar dicha efemérides, se realizó la foto actualización de “Quienes somos” a la foto de grupo. Tras ello el Profesor Genis, una vez mas dio su charla  acerca del  origen evolución y características del castillo. Tras ello se reanuda la marcha y al pasar por la carretera hay una construcción con unas botellas y un coche, la mayoría de senderistas, piensan que se encuentran con una fuente y cual es su asombro, que todo ello corresponder a un señor que lleva el agua en botellas para la construcción de una caseta, no obstante este señor realiza la obra de misericordia, de dar de beber al sediento, ya que el agua es de una fuente de la pedanía del Oro.

Tras 4 horas de caminar, con un recorrido de 11 km 660 mt, según los expertos en GPS y con un tiempo espléndido mas veraniego que primaveral, finaliza la excursión, la cual se remata con la Comida en el restaurante Torralba de Cofrentes, teniendo que abonar en esta ocasión los comensales los cafés, cortados, cremaets, carajillos y demás infusiones y copas espirituosas, en fin otra vez si es posible y el dueño del restaurante no es tan “caspa”, estarán incluidos en el menú.

N.B: espero y deseo que los cronistas oficiales se repongan lo antes posible y que participen en las excursiones, no es mi intención adquirir el monopolio de las crónicas, ya que los otros cronistas me superan. Gracias.

Hasta pronto.


Alfonso Pérez

****************************************************************************************************
Viernes 13 de marzo de 2015

CRÓNICA DE LA RUTA POR LA  “SERRA CALDERONA”: 
FONT DE LA GOTA -  FONT DEL BERRO – FONT DEL MARGE – CARTOIXA PORTACELI




La serra Calderona esta orientada de noroeste a sureste, a caballo entre las provincias de Castellón y Valencia, es una de las últimas estribaciones del Sistema Ibérico, que desde La Rioja desciende hacia el mar; se extiende por catorce municipios, en las comarcas de Alt Palancia,Camp de Morvedre, Camp del Turia y L´Horta Nord; separa las cuencas del Rio Palancia al Norte y Turia y Carraixet al Sur.

Es un conjunto de montañas, valles y barrancos, donde hay muchas cuevas y simas, antiguos refugios de bandoleros, por su proximidad a la ciudad de Valencia. Esta poblado de bosques de pino carrasco, encinas y alcornoques, y con abundantes arbustos de sotobosque, como  la jara malva y blanca, la aliaga, el romero el brezo, madroño, roseles silvestres, tomillo, etc. etc.. y las montañas con las rocas en estratos de rodeno rojizo salpicados de los diversos líquenes, que le dan unas tonalidades de verdes que junto a los tonos de verdes del bosque y sotobosque,  conforman un paisaje encantador.

La ruta que hemos hecho hoy discurre por la parte de la Serra Caldrona, que quizá sea la más bella, paisajísticamente, de la Calderona; a  todo ello hay que añadir las distintas fuentes, que a pesar de las escasas lluvias, pero por su proximidad al mar, con los vientos de Levante, aportan humedad en forma de niebla y rocio,que ayudan a recargar los acuíferos.

La ruta la iniciamos a las 8:45, cuarenta  y un senderistas (tres se dieron de baja por problemas propios o familiares), siendo los 41 asistentes, por orden de inscripción::

Luis de Salvador Villalba, Vicente Andreu, Pedro Martín, Juan M. crespo, José Cerezo, Genis Ruiz, Alfonso Hernández, Julio Marín, Enrique Bisbal, José Boscá, Antonio Giner, Alfonso Pérez, Carlos Gómez, Jorge Minguillón, Jaime Sánchez, Daniel Fernández, Vicente Yague, Aurora Santamaria, Francisco Burgos, Aurelio Silvestre, Tomás Burgos, Manuel de Juan, Lourdes Palaop, José Luis Martinez, Roberto Pérez, José Mª. Osca, Juan Rel, Jaume Climent, Vicenta Bueso, Jesús Silvestre, Julio González, Miguel Bonora, Mª. Carmen Esteve, Federico J. Guixeres, Miguel Faus, Virginia Leiva, Guadalupe Sebastián,Francisco Borrego,Ricardo Cambra, José Vte. Cotolí, y Pedro Conesa;  a la comida del restaurante se unió Mariano Aguilar.

La ruta circular,  de dificultad media-baja, siendo la pendiente superada hasta la Font de la Gota de unos 200 m., en unos 6 km., y luego hasta llegar a la Font del Berro de unos 150 m. en unos 3 km.; esta ruta  objetiva los parámetros  enumerados en nuestra Información General, siendo el tipo de rutas de senderismo más apropiadas para los asistentes,(por edad y condiciones físicas, ya que se trata de hacer ejercicio sin esfuerzos excesivos) – somos senderistas, no somos montañeros-; en la ruta tal como  se propuso, paramos a tomar el bocadillo en la Font de la Gota, y paramos la Font del berro y del Marge, para agruparnos, descansar; también paramos en la Cartuja de Porta Coeli (puerta del cielo), donde nos hicimos una foto preciosa del grupo, con la Cartuja al fondo, lugar  donde se nota y se siente la tranquilidad, sosiego espiritual que inspira el lugar.  Esta cartuja se construyó en 1272, siendo su fundador el  obispo de Valencia Andreu Albalat. Personaje importante  en la orden y en este Monasterio fue Bonifacio Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer. Cuando nos hicimos la foto redoblaron las campanas, posiblemente en señal de bienvenida. Llamé a la puerta pero no me pudieron atender, posiblemente estaban tomando la “frugal colación” del medio día.

Acabamos la ruta a las 14:15, después de haber andado 18 km., con la satisfacción de todos de haber hecho una bonita ruta por un paraje encantador, y a pesar de los km. Recorridos nadie hizo esfuerzos excesivos, porque se hizo al ritmo adecuado, y haciendo paradas para reagruparse, beber y descansar; le mejor recompensa recibida es que la ruta fue agradable y con paisajes bonitos.
Comimos en Náquera un menú que fue agradable, sin restricción en la bebida.
Después de dar propina en el restaurante, sobraron 30€,y Pedro Conesa  
Cobró cinco altas  -25€- y 10€ del billete del autobús último que aportó, con lo que el Fondo de reserva se incrementó en 65€, que sumados a los 370€ que teníamos, el Fdo. actual es de 435€.
Saludos y hasta la próxima.

Antonio Giner.
**************************************************************************************
EXCURSION  por  el  CURSO ALTO DEL RIO MAGRO

y   PARQUE  NATURAL  de  TABARLA. (6/03/2015)
Excursión realizada el día 6 de Marzo por las orillas del rio Magro, en parte de su curso medio, transcurriendo por el término municipal de Yátova, pero ya en los límites con las aldeas de Hortunas, pertenecientes a Requena. La cuenca del río Magro, afluente del Jucar, con nacimiento en Utiel y se une al Júcar en Algemesí tras un recorrido de  130 km ;se caracteriza por un fuerte desnivel, aunque escalonado, con trechos en que los meandros encajados se alternan con breves llanuras aluviales ampliamente utilizadas en la agricultura de riego en sus orillas. Unos 5 km después del desfiladero citado se encuentra el embalse de Forata, en el término municipal de Yátova, atravesando el Paraje Natural Municipal de Tabarla, declarado como tal por la Generalitat Valenciana el 30 de enero del 2007. En esta zona el rio discurre entre las Sierras Martes al sur y Las Cabrillas al Norte.
Punto de reunión y de partida el ya conocido de la gasolinera de Repsol del desvio a Godelleta, con salida a las 8 horas 40 minutos por la A-3 hasta la salida a Buñol, dirección Yátova, para luego tomar la carretera, actualmente asfaltada que se dirige a Hortunas y la Portera, mas que carretera es un escaletrix, todo curvas y tras unos 19 km aproximadamente se llegó al punto de partida “La Fuente del Pozico  Valentin” , que aunque el paraje es bucólico e idílico, no es la fuente de los enamorados y está mas seca que un “capellanet”
El tiempo fue inicialmente fresco con 8 grados, con una pequeña “boira”, no fuimos acompañados por el dios Eolo en esta ocasión,; a las dos horas del inicio la temperatura ya había aumentado, produciéndose la “dèshabille” de la mayoría de los excursionistas, con temperatura al final alrededor de los 23º.
Participantes: Angel Pividal, Jose M Osca, Vicente Palmero,Luis de Salvador, Antonio Giner, Jesús Matí-Belda, Jose M Gonzalez-Rothvoss, Jose Latorre, Jose Cerezo, Carlos Gómez, Joaquín Moratalla, Fernando Aparicio, Agustín Munilla, Pedro Martín, Juan M Crespo, Jose Boscá, Enrique Bisbal, Jaime Sanchez, Jaime Bonet, Juan Rel, Jorge Minguillón, Manuel de Juan, Daniel Fernandez, Mª. Carmen Esteve, Federico Guixeres, Gonzalo Gomis, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, Francisco Burgos, Javier Burgos, Vicente Yague, Aurora Santamaria,Roberto Pérez, Vicenta Bueso, Julio Gonzalez, Antonio Esteban, Jaume Climent, Francisco Borrego, Francisco Portales, Miquel Faus, Rogelio Domingo, Eduardo García, Jose Martinez, Guadalupe Sebastian Salavert, Jose Ramón Gimeno, Eliseo García, Javier García, Alfonso Pérez.


A las 9 horas 30 minutos y desde la fuente de Valentin se inicia la marcha por una pista forestal, de buen firme con ligero descenso hasta alcanzar las ruinas del Caserio de Tabarla, para luego ir ascendiendo de manera lenta pero paulatina por el camino forestal, rodeado por pinos y soto bosque típico mediterráneo hasta llegar al lugar del refrigerio, un cara sol, pero nada cómodo y en cuya elección hubieron discrepancias, no obstante el personal disfruto del intercambio de productos y recalcar que en esta ocasión sin ser las bodas de Caná hubo vino y otras bebidas espirituosas e infusiones en abundancia.
Tras el almuerzo y ahora por senda,  se inicia el descenso para llegar a la margen izquierda del rio Magro, en donde comienza el “ Magro Trophy “, ya que en unos trechos se va por senda al lado del rio, en otros por el mismo lecho seco, atravesando el curso del rio en varias ocasiones, con mas o menos dificultades, pero con mucho “morbo”, ya que los fotógrafos habituales no querían perderse la instantánea del posible “Chapuzon”, desde la travesía del puente sobre un ridículo tronco de árbol, a caminar sobre piedras que ayudan a atravesarlo, podemos dar gracias que nadie se sumergió, en ello ayudo de manera altruista “el Excursionista Castor”, Angel Pividal, el cual como había realizado el servicio militar en el cuerpo de ingenieros-minadores-zapadores, se dedicó a reforzar el paso mas difícil con la colocación de gruesas piedras.
 

Como de todo tenía que suceder en el Magro Trophy, nuestro compañero Gonzalo Gomis fue sorprendido por la aparición espontanea de una cabra montesa, de la cual pudo evitar su choque realizando un quiebro taurino, se ve que se esta entrenando para los Concursos de Recortadores, que se van a celebrar próximamente en la Plaza de Toros durante los días de Fallas. También hubo un componente que se atrevió atravesar el rio de un salto, quizá recordando su juventud y estuvo en un tris en “bautizarse” (Eliseo los años no perdonan).El remate de la excursión del “MORBO” fue por fin atravesar el rio por un puente de madera, que estaba situado en lo que en su día fue el Campamento de Tabarla de la OJE, de recuerdo para varios de los participantes en la excursión y siendo las  14 horas 30 minutos finalizó la excursión, tras un recorrido de unos 11 km, según media de los diferentes GPS.
De vuelta tuvo lugar la comida en ya conocido  restaurante Los Abetos de Alborache, que en esta ocasión no se esmeró mucho la cocina y mas tras haber degustado la comida en Los Rosildos, pero de todo ha de haber en la Viña del Señor. Deseamos que la próxima comida en Naquera sea con menú mejorado.

Hasta otra. Alfonso Pérez
**********************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME  ELS ROSILDOS- BARRANC  ROCA  ROJA- SERRA  D´EN  GARCERÁ (CASTELLÓ)  LO JORN   VINT I SIS  DE FEBRER  DE 2015
 

SITUACIO GEOGRAFICA:
                         Els  Rosildos  es  un nucli  que  forma  part  del  terme  municipal  de la   Serra  d´En  Galcerá,junt  al Brusalet,Les Deveses, Els Ibarsos, La Marina, El collet  , Els  Bancals i el  Pujols  de  d´Alt, situat al Nord del Plá  de l´Arc en el sector  Nord –Oest  en un  altiplá de la  Serra de En Galcerá, a 114 Kms  de  Valéncia Ciutat, es  comunica per  la AP-7 i  la  CV-10 i  CV155 des de  Castelló

DADES  HISTORIQUES:
                                 La Serra  de  En Galcerá   té  oritgens primitius amb   restes ibérics com  el de El  Castellás i  també algunes pintures  rupestre  d´Art  Llevantí, declarat  com  a  Patrimoni de kl´Humanitat per  l´ UNESCO.
                                  Durant  el domini  mussulmá s´ubicá  a  la  part  muntanyosa  de l´actual municipi  un  Castell. Les primeres  dades  documentals es  remunten  a l´any 1213 i al 1238 quant  el Rei  En Jaume  doná  aquestes  terres  a Pere  Vallmanyá i  amb  el nom de Serra  Vallmanyá apareix  a la Carta Pobla  de 1374 fins  a la  compra  de les  terres  per  el Galcerá d´on prové  el nom ,després  passaren  a mans  de Nicolás  de  Casalduc i fou aquest  noble  el que  va  concedir  la Carta de població  a l´any 1512


..          
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents : 
                                         Mariá  Aguilar,Vicente  Andreu, Fernando  Aparicio ,Miguel Bañuls, Enrique  Bisbal,Miguel Bonora,Paco Borrego,  Jose Boscá,Vicenta  Bueso,Juan M. Castelló,Jaume Climent,Luis  de Salvador,Angels  Del Cerro,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Miquel Faus,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,,Jose  M. Latorre,Virginia  Leiva,Jose  Vte. Llorens,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Bautista  Micó,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla,Javier  Oltra,Jose Mª Osca,Angel  Pividal ,Juan Rel,Emilio Rubio, ,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría,Pepe  Verdugo  i Vicente  Yagüe,un total de  quaranta quatre senderistes.

                             Nova  jornada  en  aquesta  ocasió  amb Autobús i  després  de les diferents  parades, des de Alcampo-Port Saplaya  s´adreçem a Els  Rosildos  en  Castelló.,arribant  sobre  les  deu del  matí  a la  destinació.
                                   A  les 10,05 ja  estem en marxa, amb  temperatura  d´inici de  6 graus  que  anirá  pujant  llaugerament  fins  als 10 graus  al  migdia,  tenint  la  preséncia de  un  vent  que  bufa  de Nord –Oest, a  ráfeges  sobre  tot  en  el  Tossal  de  Saragossa i  en altres llocs  del  recorregut  de   quasi  els  100 kilómetres  per  hora,sent  un  vent  gélid  i fred.
                                   El  recorregut  es  de  carácter  circular , excepte el  Grup B integrat  per  Carmen Esteve , Antoni  Giner, Federico Guixeres i  Virginia  Leiva, que  sobre les  onze  i  mitja  han  tornat enrere per  el  mateix camí  d´anada havent  fet uns 7,8 kilómetres  i la  resta de senderistes  es  dir  el grup A, sobre  els  onze kilómetres , llevant  algún per  als  que  no han pujat  al Tossal de  Saragossa, que  després  els  anomenarem. La  ruta  es  pot  qualificar  de  moderada amb les  dificultats  del  vent  al  Tossal , abans  enumerat.
                 A les 10,10 trobem als  marges  del  camí  quantitat  de  atmelers  en flor.Mes  avant  a les 10,23 un panells  que  ens informen  dels  Blocs  de Escalada  del  Barranc de la Roca  Roja de la  Serra de En Galcerá, amb  noms i  graduació dels  diferents  blocs, amb  resennyes i dificultats.També  unes  senyals  del  sender   GR-230, que  a la  dreta  ens indica  el Barranc  de  la  Roca  Roja  i les  Vies  de  Escalada.Continuem  per  el  camí trobem  unes  roques  i  més  avant   sobre  les  10,30  el lloc  apropiat  per  esmorçar, lloc  a on  no  bufa  molt  el  vent.
                      Es  produeix com  sempre  intercamvi  de productes , fuites , dolços  ví  , que  ultimament  escaseja i  a  les  10,55 reprenim  la  marxa  pujant  de  nou  des de  l´inici, un  sender  agradable. A les  11,07  trobem uns  senyals  que  a la  dreta  ens  indica  de el  Pou  de  Domingo, pero no de  Roger Domingo i  a la Esquerra  el Barranc  de la  Roca Roja, barranc  de  gran  valua  ecológica. També  unes  altres  senyals , dels  sender  de gran recorregut  GR-230, a  l´esquerra  a  la Serra  de En Galcerá  a 7,4 kilometres i  a la dreta el Mas  de  En Pollo  a  0,9 kms i  Els  Malladas  a  3,4 kms  , ara  el sender  es torna més  estret  i  en tramxs  pedregosos pero molt  bé  senyalitzat.
                    Sobre  les 11,30  el Grup B  torná  al  punt  de destí  per  el  mateix  camí  d´anada.  La  resta  del  grup o siga  el Grup  A,  continúa  pujant  amb  alguna  parada per  reagrupar-se.A les 12,15 trobem uns  senyals   que  ens  indique  a la  Serratella  a l´esquerra per  el  sender PR-CV 349 i  a la  dreta  per el mateix  sender  a  la  Serra de  En  Galcerán.  Més   avant   s´afegix  um  altra  senyal  ens  indica  al Tossal  de Saragossa   que  es  a on a anem el següent  grup:
                            Mariá Aguilar ,Miguel Bañuls, Miguel Bonora, ,Vicenta  Bueso,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,  si si que está Miquel Faus,Jose R. Gimeno,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,,Jose  M. Latorre, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,BautistaMicó,Jorge  Minguillón,Agustin  Munilla,Javier  Oltra, Jose Mª Osca,Angel  Pividal i Juan Rel.,no se si  falta  algú.
                             La  resta   del  Grup  permaneix  junt  a  les  senyals fins  a que  repren  la  tornada.A les 12,30  estem  en el Cim del Tossal de  Saragossa  en el   Punt  Geodésic  de una  alçária  de  uns 1081  metres. Des de  d´alt  les  ráfeges  de  vent  son  de un 100 kms  per  hora   fa  que  el lloc  siga inhóspit,  malgrat   a la  lluntanança  podem  vore  la  Mediterranea  i  també  l´Aeroport  sense  avions  de  Castelló.

                                A  les 12,45  estem  tornant  cap  a baix.  A   la  una  passem  per  davant  d´un antic  Forn  de  Calç  que  es  conserva  prou  bé.  Més  avant  hi ha un conjunt de senyals  que  ens indiquem,   el Mas  de Gargallo  per el PR-CV 349 i 350,  al  ala dreta la Serraterrlla i la  Bassa  del Bosc,, a l´esquerra    La  Serran de En Galceran  a  4 kms  i  el Roure Valenciá  a 3,2k.També  més  avant    Per  el PR-CV350  a la Font  de  Soles i  al Coll de la Bandereta.
                              

                                A les 13,19  trobem, unes  cases  en runes i a  mig  construir, ara  hem deixat  el  sender i es una  via  pecuaria. Una  altra senyal  indica  el Más  del Capó.El  camí  ens  porta a  pasar per  davant  d´un mas  hábitat. Una  altra  senyal  ens  indica  a l´esquerra   al Coll de la Bandereta  a 1,6 kms i  a la dreta  a Els Rosdildos  a 3,3 kms, ara  deixem la  via  pecuaria y  pujem  cap  amunt a les  roques, el vent  comença  de nou  a  bufar  en força i  es veuen  unes  bones  vistes  a  mida  que vas pujant.
                
     
             I  aixi       arribem  a  la Roca  del Figueral, a on  Roger Domingo i el seu  germá,  fan  unes  demostracions de escalada.En lo alt  es veu  un xicotet  pont  penjant  tibetá.També  el  vol  d´algún  voltor en  els  núvols.Continuem  bordejant  la  roca i  sobre les cartoze  hores  estem  baixant  el  camí , al fons  es veu  estacionat  l´autobus.El  Cami  es  serpentejant  i  algo  pedregós. A les  14,30 passen  junt  a la  Font  del Junquet i  a les 14,34  estem  a l´autobús  , per  anar  al Restaurant  Hermanos  Sales  de Els  Rosildos.          
                                      Una  vegada  al Restaurant amb  el cost de    21 euros per  l´autobús  i  el dinar  tenim uns primers   a  triar  entre . L´Olla, Llentilles,Cigrons, Ensalada  o  Sopa  de  Marisc  i  de  segón,Xulletes de  Corder a la  brassa, Tombet de  Corder,Conill  amb  Caragols,Llenguado o  Bacallat al  Forn  amb  All i oli, a més de   begudes i  darreries  i  café  incloent  els  famosos   cremaets.                       En la  sobretaula  sa  parlat de la  propera  marxa  a la  Serra  de  Martés. També  en el trayecte  a Valéncia el  conductor  del Bus  ens  ha  agraít  l´invitació  al dinar.
                                         I  açó  ha  segut  tot “ fent  Senderisme   fem  esport”,  fins  a  l´altra . Adeu  a  tots.         

                                           Francesc             
**************************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME  DES DE   ESPADILLA(CASTELLÓ)  LO JORN   VINT  DE FEBRER  DE 2015
 

 SITUACIO GEOGRAFICA:
         L´Espadilla  s´assenta  d´una  manera  escalonada  d´amunt les  vessants  d´una  muntanya  als peus  del riu  Millars a  Castelló.
Situat  a 87 kms  de  Valencia i 16 kms  d´Onda  a la  Comarca  de l´Alt  Millars,podem  anar  des de Valencia  per  la   V-21  a la   A-7  en direcció  a  Castelló , i  despres per  la  CV-10 i CV-20  fins  a  Onda i  després  de  crear- la  ens  adreçarem  a  Espadilla    
 
 DADES  HISTORIQUES:
       De  oritge  árab el rei  Zayd  Abu Zayd  convers  al Cristianisme , va donar  el municipi  al Bisbe  de Tarragona.Després  de la  conquista va  pertenyer a la  Baronía  d-´Arenós. En 1242 passá  a  mans  de Ximen Pérez  Tarazona i al 1355 a la  Casa  Ducal de Gandía, per noces del  seu  primer  duc   Anfós  d´Aragó i Foix. Al 1464  fou  confiscada  al  net  del  anterior  Jaume, per  haver-se  sublevat  davant  el  Rei  Joan  II.En  1473 el Rei  la  va  donar  al seu  fill Anfos, donan-li  el títol de Duc  de  Vila-hermosa inclosa  com a  patrimoni  del Ducat.
               Espadilla  va  ésser  lloc  de  moriscos,  formant  després  part  de la  _Vall D´Uixó.
..          
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents : 
                                         Mariá  Aguilar, Sento  Aguilar,Vicente  Andreu, Fernando  Aparicio , Enrique  Bisbal,Paco Borrego,  Jose Boscá,Vicenta  Bueso,Paco Burgos, Tomás  Burgos,Manuel Cantero,Pedro Conesa,Joan  Crespo,Luis  de Salvador,Angels  Del Cerro,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Miguel Faus, Daniel Fernandez,Antoni Giner,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Jose  M. Latorre,Virginia  Leiva,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Agustin  Munilla,Jose Mª Osca,Roberto Perez,Angel  Pividal,   Francisco  Portalés, Jorge  Portalés ,Juan Rel,Emilio Rubio, Genís  Ruiz,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría,Aurelio Silvestre  i Vicente  Yagüe,un total de  quaranta tres senderistes.
                              Nova  jornada  senderista  en  aquesta  ocassió    amb    cotxes  amb  punt  d´inici   en  Supermercat  Al Campo.     
                               El  jorn  es  assolejat    pero  fresc  amb  temperatura  d´inici  de uns  8 graus, amb  vent  que  bufa  del  Nord-Oest    fresc, al llarg  del día  el  vent desapareixerá  practicament i  la  temperatura pujará  fins  als   12  graus.
                             La    marxa  de  hui  es  circular i  hem  recorregut de uns   12,6  kms  el  grup  A  i uns  10 kms  el  grup  B,  anant  per  el  sender   PR-CV 314 Amb un  desnivell  acumulat  de 715 metres.

                              Iniciem  la  marxa  passades  les  9,41   estacionant  els  cotxes junt  a  un poliesportiu  i  una  font.De  seguida   trobem  unes  senyals  del   PR-CV  314  a Penya  Saganta  5,5 kms  i   2,15 hores  de durada, a l´esquerra   que  es  el  camí  que  prenem i  també  a  la  dreta   a la  mateixa Penya  per la  Font  de la  Piqueta
                              Al inici  trobem  una  Font  i un altra senyal  que  ens  parla  de l Espadilla, la seua  história , gastronomía  i espais  naturals .  A les 9,46  iniciem la pujada  per el sender estret, al fons es veu el poble.   A les  deu  del  matí  passem  per un  túnel  que  fa  precis  l´us  de llanternes.
                               Continuem  el  camí  i a lo  alt  es  veu la Penya Saganta, continuem  per  el sender  verdós  ,  junt  a la  part  esquerra  del  sender ens  acompanya un precipi  prolongat,  d´eixos  que  li  agrada tant  a  Jesús  Silvestre.
                               Passat  el precipi  a  les 10,24  trobem un lloc  per esmorçar amb  el  típic  intecamvi  de  productes i  begudes, fruites i dolços A les 10,46  reprenem   la marxa, més  avant en  un camí que   entres altres  plantes  trobem  molt  de  romer en  flor                                     A  les  11,37     un senyal  ens  indica  que L Espadilla la hem deixat  a  4,5 kms 1 hora 30 minuts.  Més  avant  un altra senyal  ens  indica  a  l´esquerra  a Ayódar   a 2,4 kms. ´
                                A les  11,43  el grup fa una  alt amb  un xicotet  descans  per  reagrupar-se. I   més  tard  a les   12,22  arribem al punt  en que  un grup  s´espera   a  que  vinguen  els  altres  per  a   reprendre la  tornada  per  l´esquerra   a l´ Espadilla i l´altre  grup per  la dreta  segons indica  el senyal  continua  uns  716  metres  fins  al  a la  Penya  Saganta  de una  alçária  de 723 metres, per un  camí plá  am  una xicoteta  pujada  i  baixada  i  després  de  pendre  fotografíes  des de la   Penya  Saganta i el seu  tallat , el grup   en el  que anaven  entre altres :

                            Mariá  Aguilar, Sento  Aguilar, Fernando  Aparicio , Enrique  Bisbal,  Jose Boscá,Vicenta  Bueso,Paco Burgos, Tomás  Burgos,Manuel Cantero,Pedro Conesa,Joan  Crespo,Luis  de Salvador, Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban, Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R., ,Jose  M. Latorre, Agustin  Munilla,Jose Mª Osca, Angel  Pividal,    Jorge  Portalés ,Juan Rel, Genís  Ruiz,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría, i Vicente  Yagüe.
                               I  després  retornem  fins  a  la  anterior  senyal  per  a   reprendre  la  baixada  a l´ Espadilla.
                               Camí  de  baixada  a les 13.35 prenim  fotografíes  del  Castell  de  Espadillla  en lo  alt. També  al  fons  podem  ja  vore  el poble.També un senyal en indicació  a la Cova  Negra   a  la dreta.
                               A les 14,11  ja  estem prop  del lloc  de partida  trobant unes senyals i un panell  explicatiu, després  arribem  a un xicotet  parc  que  ens  indica les  diferents   plantes  propies  del  lloc.I  a les  14,17 estem  en el  lloc  a  on están  els  cotxes.                                Després  els  agafem  anant  a  Onda  al  polígon  el Colaor, a on está  el Restaurant   Princesa  a on per  deu  euros tenim  un vaqriat  menú  amb un primer  de ,  Ensalada variada, Fideuá de  marisc,Arrosejat  o Potatge  de cigrons i  de  segón  plat Galtilla en salsa, Cassó   a  la  marinera o  Llomello en  ous,  amb  cervesses, ví  i  aigüa  a  mes  deles  darreries i  caféns  no  faltant  esl  cremaets  de  ron  molt  bé  aconseguits.
                              A la  sobretaula  es  vá  parlar  de  la  propera marxa  a Els  Rossildos  també   en  Castelló  i  amb  autobús  xicotet.
                                                                                                                             
                              I   aço  ha  segut     tot fins a l´altra       ”Fem senderisme fem   esport”
                               Adéu a tots.                  

                               Francesc
**************************************************************************************************
13-02-2015 Excursión a ENGUERA: Castillo de la Encomienda, Poblado Ibérico “Lucena”, Punto  geodésico La Plana y Alto del Altet.

La existencia de vestigios arqueológicos y, sobre todo, la aparición de unos sílex atípicos en el Llano de Jesús son los elementos indicadores de la más antigua ocupación del término de Enguera por grupos humanos desde el Mesolítico (8000-5000 a.C.). como el Castillarejo y la Peña del Tossal.
La cultura ibérica, se halla enclavado el poblado del Cerro de Lucena, datado entre los siglos III - I a.C., que refleja las características estructuras de hábitat de los íberos así como numerosos utensilios y elementos referenciales de esta cultura (fíbulas, piedras de molino y vasos cerámicos).
A partir de la época del emperador Augusto (siglo I a.C.), la romana, la población se fue dispersando por las tierras más llanas del municipio, tal y como ponen de manifiesto los restos de villas romanas hallados en Faracuat y en el Alto de Vistabella.
Durante el período de dominación islámica, la villa tuvo un momento de efímero esplendor en el siglo XII, en que en virtud de una de las divisiones administrativas producida en los reinos de Taifas fue convertida en cabeza de un Iqlim, ya que el Castillo de Enguera ocupaba una posición clave dentro del dispositivo estratégico-militar de la zona. Además, se debe de hacer hincapié en señalar, la permanencia de importantes vestigios de este período, tanto arqueológicos (el castillo de época almorávide) como topónimos que han quedado reflejados en algunas partidas y caseríos de término municipal (Albalat, Benamil, Benacancil, Benali, Benamil, etc.).
Durante tres siglos y medio, la orden de Santiago mantuvo el señorío sobre la villa hasta que Felipe II en 1569, acosado por las deudas que le causaban las guerras en Europa, obtuvo del Papa Pío V la autorización para venderla con todos sus vasallos, lo que se materializó el 17 de diciembre de 1575 al ser comprada por Bernabé de Borja, miembro de la familia más importante del Renacimiento valenciano.
El acontecimiento más relevante del siglo XVIIIfue el terremoto de 1748, que en lugar de ser un elemento paralizante de la vida del municipio, posibilitó, tras conseguir una importante ayuda financiera del rey Fernando VI para paliar los daños, iniciar un importante despegue económico fundamentado en las industrias manufactureras de lana, que se mantuvieron como la principal fuente de riqueza durante el siglo XIX y la mayor parte del XX


 Participantes:A.Giner, J.Mati-Belda, L de Salvador, G.Ruiz, M de Juan, J.M.Gonzalez-Rothvoss, G.Gomis, V.Yague, Aurora Santamaria, J.Mari, E.Bisbal, Juan.M. Crespo, J.Boscá, V. Andreu, F.Burgos, C.Gomez de Cadiñanos ,P.Conesa, A. Silvestre,  F.Portales, J.Manzanares, J.Moratalla,  Conxa Lliso, J.M.Castelló, P.Martín,  J.R.Gimeno, J.V.Llorens, J. Minguillon, D. Fernandez, Vicenta Bueso, J.Gonzalez,  F.Aparicio, J.Ponce,  F. Guixeres, V.Palmero,  J.Climent,  J.Bonet ,M.Faus, R.Pérez,L.Domingo,Jorge Portales, F.Borrego, R.Domingo, A.Pividal,J.M.Osca, Eliseo Campos, A.Pérez
Realizada el 13 viernes, día de mal fario para los nortamericanos, pero para nosotros afortunadamente fue espléndido, con una temperatura inicial de 7º grados, finalizando con 17º, tiempo despejado, que anuncia la proximidad de la primavera. Recorrido de 14,3 km según los expertos en GPS, aunque en esta ocasión no fueron necesarios, ya que el grupo fue guiado y dirigido por dos expertos aborígenes de Enguera: M. de Juan y F.Portales, duración  incluido almuerzo y descansos unas 5 horas aproximadamente.
Tras la reunión en el ya famoso Hotel La Albufera , sito en el término de Alfafar, junto a la autovía con dirección a Silla y tomado la autovía A-7 dirección  Albacete y una vez  pasado el puerto de Carcer, nos desviamos en la segunda salida, CV-585 , para desviarnos posteriormente en una rotonda que  indica  Enguera, aparcando en el lugar sito por encima de las escuelas,  a las 9 horas 40 minutos, en donde se inicia la caminata, siendo inicialmente un peregrinaje ya que se visitó la Ermita de San Antonio de Padua, a cuya festividad el 13 de Junio, son asiduas a la procesión las solteras del pueblo y aledaños, ya que si le arrojan unas pequeños guijarros sobre el anda durante la procesión y si caen dentro de   la misma al año tienen novio (imagino que los costaleros iran con casco y chalecos anti-piedras).
Se inicia la caminata por pista asfaltada y posteriormente de tierra hasta llegar a los restos del Castillo de la Encomienda, tras caminar unos 35 minutos, en donde tiene lugar la primera explicación por el eminente  G.Ruiz  ,indicando su origen musulman  ,con fin defensivo y tras la conquista por parte del Jaime I, es donado a la Orden Militar de Santiago (todavía no se había fundado la Orden de Montesa), que sigue con su carácter defensivo  como apoyo a la línea fronteriza entre el Reino de Aragón y el Castilla, la cual se define en el Tratado de Alzmirra (Alicante),   conviertiendo practicamente al rio Vinalopo en la frontera entre estos dos reinos, tal como muestran los castillos de Biar, Villena, Petrel, Novelda,etc… La principal causa del derrumbamiento del castillo fue el terremoto de finales de 1748   , que  también fue causa de la destrucción del castillo de Montesa. En el recinto tuvo lugar el refrigerio, que en esta ocasión se prolongó un tiempo mas de lo habitual.
De nuevo se reemprende la marcha por senda preciosa, bordeada de plantas aromáticas, en donde los ya numerosos senderistas aficionados y conocedores de las virtudes culinarias y sanitarias hacen acopio de las mismas. A los 40 minutos de la salida del castillo se arriba a los restos del poblado Ibérico de “Lucena”, en donde nuevamente nos deleita con la explicación Genis   ,indicando su  pertenencia  a la Contestania, formando parte del grupo  de Castellar de la Meca (Ayora-Almansa),Les Alcuses (Moixent).
Finalizada la explicación el grupo se divide, en el A y el B, este último  retorna hacía la población de Enguera ; el A  inicia la subida  por senda en un cortafuegos hasta llegar a una planicie, por un carril forestal con escasa inclinación se llega al  punto geodésico de La Plana, de donde se aprecia una vista espectacular , por el lado noroeste los pueblos de la Canal de Navarres, al norte  pueblos de la Ribera Alta , al este el mar y mas pueblos de la Ribera y de la Costera (Xativa) y al sur Vallada (Ribera del Canyoles). Además de pudieron identificar las cadenas montañosas del Caroche, Enguera, Serra Vernisa, Mariola, Benicadell, Montduber, Murta, etc…
Tras la vuelta del punto geodésico, se inicia el camino hacía el Alt del Piquet, en donde 10 senderistas toman las de “Villadiego” hacía Enguera por camino forestal, el resto  30, según los que iniciaron la marcha, por camino forestal  se llega  al mencionado alto, en donde están ubicadas las antenas y una cruz de hierro y Enguera a nuestros pies. Desde aquí se inició la bajada a Enguera a través de la Senda del Caño, muy resbaladiza  en esta ocasión consecuencia de la lluvia del día anterior y ser arcillosa. Siendo las 14 horas y 40 minutos finaliza la caminata y a las 15 horas en el salón superior del restaurante tuvo lugar la comida, con los diferentes platos según lo solicitado previamente, indicar que en está ocasión cada comensal  pudo degustar lo solicitado, para alguno de ellos los Calamares del Rio Sellent, estaban excelentes, por el contrario la Merluza del mencionado rio estaba seca (quizá consecuencia de la sequía del último año). Conclusión en los menús de 10 euros mejorados, recomiendo solicitar los productos y comidas de la zona, no acudir a los restaurantes chinos. Calificación del restaurante para el precio 7/10.  Un consejo  si se acepta, no le compliquemos la clasificación a nuestro querido y recordado Enrique Vidal, a quién deseamos una  rápida recuperación  y reincorporación, ya que en esta excursión los  Grupos al final fueron: A (A1, A2, A3) y B, para aclaraciones dirigirse a Rogelio y Paco Burgos, el cronista no tiene relación de los componentes de los diferentes grupos.  Por este tema la Excursión se habría poder llamado . “La Excursión del  Sodoku”. Hasta pronto.
Alfonso Pérez.

PD. Hoy 18-II-15, me remiten los componentes del grupo B: Aurelio Silvestre, Antonio Giner, Jose Manzanares, , Virginia Leiva, Jorge Minguillon, Daniel Fernández, Roberto Pérez.

Los Subgrupos A1,A2,A3, los desconozco, obrar según vuestra conciencia
************************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME  DES DE   CALP (ALACANT)  LO JORN  6 DE FEBRER  DE 2015
 



SITUACIO GEOGRAFICA:
                         Calp població  situada  en la  Costa Nord  d´Alacant , a la  comarca  de la  Marina  Alta, comunicada  amb  Valéncia  ciutat per la Ap-7 y  per  la  N-332

DADES  HISTORIQUES:
                          Els  assentaments, més  antics es  situen  al  terme  de Calp ,  a  l´Edat  del Bronze,perferentment  en  les  elevacions       es trobaren   necrópolis  i poblats  al  Penyal  d´Ifach, Corralet, L´Empedrola i el Castell  del  Mascarat  entres  altres. També  el Tossal de les Salines protegit  per  la  zona  pantanosa  que  en  aquella época  separaba  l´itsme  del Penyal  de  les  terres  cinrcumdants
                             Durant  la romanizatció  es  fundaren   factories  de  garum,salazons i vivers  per  a viure  del comerç  marítim i  un nucli de població anomenat  els  Banys  de la  Reyna,   que consta  de  sis  compartimens  dins  d´un recinte  rectangular amb  canals  per  a l´entrada  d´aigua  de la mar, que  també  servien  com a  vivers, amb  obres  tallades  en pedra “tosca” amb  funció  balnéaria  actualment   baix  protecció  i estudi.
                              Els  árabs  alçaren  el primer  Castell  de Calp   en  el “cerro” que  dominava   el Pas  del Mascarat.
                              Al  1240  es  data  la  conquesta cristiana  de Calp, despres  de  caure  Denia,  encara  que  altres hisotriadors  ho  daten  al 1254. Després   de la  sublevació  del Cabdell  mussulmá  Al Azraq,fou  expulsada la població  mudéjar   repoblant-se  amb  cristians.
                                Fou  en  1290  l´admirant  Roger  de Lluria doná  impuls a  la  construcció  de  la  població  d´Ifach  junt  al  Penyal.Durant  el reinat  de Pere  IV  es  constuiren  les murades  per  a  protegir-se  dels  atacs   moriscos.  Al  1.359  en la  Guerra  dels  dos  Peres , el  anomenat  abans  Pere IV  contra  Pere  I  de Castélla, es va  destruir-se  la  població, refugiant-se  els  habitanta  en  una  Alqueria  de Calp. Va  permaneixer  l´unitat  administrativa   de Calp  fins  a l´any 1386, dividint-se en  els acutals  termes  de  Benissa, Teulada, Senija i  el propi Calp,
                                   Al  1.637  Calp  fou  saquejada  per  els  pirates  berberiscs, capturant  a  més  de  290  persones  com a  esclaus  i  transl-ladats  a  Arger,  romangant  durant   cinc  anys  i  cambiades a  la  fí  per  or i  pirates prisoners.
                                    Al Segle  XVIII,  es  redacta  un  nou  proyecte  de recinte  amurallat.Al  Segle  XIX  es  produeix  l´impuls  de la  activitat  marinera.  També     es  reanuda  de  nou  la  producció industrial  de  sal  a   Les  Salines.   Y  es  sobre  tot  a  partir  de  1.935 quant  s´incrementa  la  construcció  de´hotels  i  apartaments que li  dona una  espenta  al  sector  turístic  de la Costa  Blanca  d´Alacant.
..          
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents : 
                                          Fernando  Aparicio , Enrique  Bisbal,Vicente Blanch, Manolo Bermejo, Miguel        Bonora,Paco Borrego,  Jose Boscá,Vicenta  Bueso,Paco Burgos, Manuel Cantero, J.M. Castelló ,Jaume  Climent,Joan  Crespo, Manuel de Juan,Roger Domingo, Luis Domingo,Carmen Esteve,Miguel Faus,Eduardo García,Antoni Giner,Carlos  Gómez ,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose  M. Latorre,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Miguela  Merino,Bautista  Micó,Jorge Minguillón,Javier Oltra,Jose Mª Osca,Alfonso Perez,Alberto Peris, Julio Ponce,Juan Rel, Genís Ruiz,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Pepe  Verdugo,Carlos  Vilches i Vicente  Yagüe un total de  quaranta huit  senderistes amb autobús  i  tres amb  cotxe ,ells son Francisco  Portalés, Jorge  Portalés  i  Aida  Vlad amb  total de  cinquanta  un.
                              Nova  jornada  senderista  en  aquesta  ocassió    amb    autobús excepte   tres  senderistes  amb  cotxe    
                               El  jorn  es  assolejat    pero  fresc  amb  temperatura  d´inici  de uns  six graus, amb  vent  que  bufa  del  Nord-Oest    fresc, al llarg  del día  el  vent abaixará i  la  temperatura pujará  fins  als  12 graus.Desnivell de pujada 432 metres i de baixada 408
                                 La    marxa  de  hui  es  circular i  hem  recorregut  uns 12,5  kilómetres depen  el GPs el  grup  majoritari, excepte un  grupet  format per: Carmen Esteve, Antoni  Giner,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Miguela Merino, Jorge  Minguillón ,Jaime Sanchez i  Pepe  Verdugo que  han recorregut  9,40  Kilómetres.
                                   Arribem  al  lloc d´inici la  zona  d´ acampada  sobre  les 10 del  matí, després  de  unes  maniobres del  conductor  de  l´ autobús  un  mica  complicades,  que  precisa  de la  col-laboració de M. Cantero  i  Roger   Domingo,  que baixen  del Bus   per  ajudar  al  conductor  tant  al  arribar  a la  zona   d´acampada com  a  l´eixida   al tornar  a  Benissa
                                     Iniciem  la  marxa  passades  les  deu del matí i ens  trobem un  panell  que  ens indica  les  sendes  de  la  Comarca  de Calp i un  atre    amb  un planol   de la  Comarca  de la  Marina Alta. Continuem  pujant  una  pista  forestal  cap  amunt, trobant-nos  en el  camí  dos  fonts.A més  a  la nostra  esquerra trobem meravelloses  vistes  del Penyal d´Ifach i  la  costa  Mediterránea  fins  al  Cap d´Or  de Moraira o  Benitaxell. A les  10,30  arribem a  l´ermitori  de  Sant  Francesc i  com  sa  fet  tard  i  el  lloc  te  taules  i  bancs  de fusta, aprofitem  per  esmorçar, amb  el tipic  intercamvi  de  fruites, fruts  secs, dolços  ,caféns  i  begudes  en  aquesta ocassió  el ví  ha  segut  escás.
                I  després  de  fer  unes  fotografies  del  grup  junt  al  ermitori,A les  10,50  reprenem  la  marxa.A  les 11,05 trobem un senyal  que  ens indica  el  Cim  d´Oltá   per  el PRV- CV  340,  el sender  s´estreta  i  es  de pujada.
                  A les  11,33  un senyal  ens  indica  a la  dreta  a 400 metres  El Pinet i  a l´esquerra   ens   adreça  a  la  Mola  que  es per  on  continuem. El  Grup   B  ja  ens  ha  deixat  continuant  l´altre  intinerari  més  curt.
                  El Grup  A  continúa  pujant  en un  terreny  pedregós  i  sense  senda  senyalitzada,  fins  a  la  Mola , lloc  propici per  a  fer  fotografíes.  Des de  la  Mola  es  poden  vore  diferentes  perspectives   de la  Mediterránea
                    Després  reprenem  la  baixada  de la  Mola, i  en  aquest  lloc  pedregós  as  a on tinc un contratemps  al  xafar un pedra, caigen-me i recolzant la  cama  damunt  un pedra  afilada que  hem  produeix  una  poc  de  sang, afortunadament  el Dr. Alfonso  Perez  que  va  darrere  de mi , m´aplica  un desinfectant  i un  embenat entre  ell  i Jose Maria  Gonzalez- Rothwoss,  amb  el  recolzament  de  Paco Burgos   puc  continuar  sense  problemes    si  bé per  la  nit  em possaran  al Centre de Salut  de Valéncia  tres  punts  de sutura, pero no  passa  rés.
                Continuem  el  camí  i  arribem  a  un punt   amb unes  senyals  que  indiquen  d´a on  venim    el Pou de la Mola  a  900 metres  circuit  principal i  a la  dreta  a  700 metres  el  Cim d´ Oltá amb una alçária de 586 metres . Els   senyals  están  junt  a les runes d´una  construcció.Hi  Ha  gent   que  está  pujant  , altres  ja  han  baixat   i  fem un alt  en el camí  quan  son  les 12,51.
                   Després  de  un descans  reprenem  la  baixada i  a les   13,32 trobem  un  grup  de senyals    que  ens indica l´Ermitori Vell a 1550 metres  en direcció oposta  la  Canal  a 2870 metres  que  es el camí  que  prenem i  a la  dreta  al Pou  de la Mola  650 metres i  al Cim d´Oltá  2250 metres  que  es  d´a on  be  el grup, ara  deixem el sender i anem  per una  pista forestal.  A les 13,44  el senyal  ens indica  a 2000 metres  el  Pas  de la  Canal i a 3100 metres la zona d´acampada.
                    A les  14,15  trobem un senyal   que  ens indica  el Pas  de la Canal amb  una  alçária  de 402 metres. I  més  avant  quant son  les 14,35  , el senyal  ens indica   a 550 metres la Zona  d´Acampada  a l´esquerra i  a la  dreta   la  Canal  i la Serra de Bernia. La  Baixada  en el  sender   ha  pressentat  alguna  xicoteta  dificultat pero  sense  problemes.A les  14.43  estem   a  260 metres  de la  zona  d´Acampada  arribant  de nou  a  una  pista forestal i  a les  14,48 estem  a la  zona d´Acampada  a on  está  el  Bus.
                    Després  de  las  maniobres  de eixida  de l´Autobús  eixim  per  anar  al  Poligon  la  Pedrera  de  Benissa,  al  Restaurant Casa  Manuel i Alexia, a on  per  onze  euros   tenim  de  primer : Fideuada, Guisat  de pollastre,entrenmessos  o  ensalada i  de  segon  Carrillada  de  Vedella, Abadejo o Bacallat  Biscaina, Filet  de Magre  o  Tonyina Planxa  amb  cervesses  ,ví aigüa  , caféns  i darreries.I  alguns  pirivilegiats  cremaets
                                                                                                                               
                         I   aço  ha  segut     tot fins a l´altra       ”Fem senderisme fem   esport”
                          Adéu a tots.
                          Francesc
*************************************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A SIETE AGUAS (SIERRA DEL BURGAL Y PÌNTURAS RUPESTRES)
Fecha : 30 de enero de 2015___________________________
Bien es verdad que también podría calificarse la excursión como la del DESAFIO AL DIOS EOLO pues el viento nos ha acompañado a lo largo de todo el recorrido con rachas que, en algunos momentos, llegaron a los 100 km/h.
No era hoy un dia muy propicio para la caminata pues poco antes de llegar a Siete Aguas ya chispeaba, los coches notaban el fuerte viento que soplaba y aunque la temperatura no era baja hubo necesidad de abrigarse durante todo el recorrido. Al mediodía hizo su aparición la lluvia que, unida al fuerte viento, complicó un poco más la situación.
Y vamos con la crónica en sí.
ASISTENTES: Fernando Aparicio, Luis de Salvador, José Mª Glez-Rothvoss, Genis Ruiz, Gonzalo Gomis, Agustin Munilla, José Mª Latorre, Pedro Martín, Juan Crespo, Juan Rel, José Boscá, José Vte. Lloréns, Rogelio Domingo, Joaquin Moratalla, Alfonso Pérez, Julio Gonzalez, Pedro Conesa, Antonio Giner, Fco. Portalés, Daniel Fernández, Eliseo García, Federico Guixeres,Jorge Minguillón, José R. Gimeno,  Jaume Climent, Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, José Mª Osca, Miguel Bonora, Jaime Sánchez, Antonio Estevan, Angel Pividal, Toni Pividal, Roberto Pérez, Alberto Peris, Juan M. Castelló y Vicente Andreu que hace de cronista pues, pese a ofrecerle a Alfonso Pérez, ambos cronistas “de banquillo”, en ausencia del titular, jugarse la crónica al “punyet”, éste  rechazó la oferta y de ahí, que me vea ahora ante el ordenador en la tarde del mismo dia de la caminata.
Hay que destacar que la excursión de hoy ha sido un auténtico reto, por lo inclemente del tiempo, que el grupo ha abordado con valentía y pundonor manteniéndose como grupo homogéneo a lo largo de todo el recorrido. No ha habido, por tanto, grupo A y B, hemos ido todos juntos en unión.
Tras el punto de encuentro en la Gasolinera Repsol de Godelleta, en la A-3, nos hemos dirigido en una decena de coches a Siete Aguas, población de la Comarca de la Hoya de Buñol, de 1200 habitantes, aproximadamente, distante 54 km. de Valencia. Tras una breve parada allí, en la que, visto el panorama meteorológico, optan por volver a Valencia, Virginia Leiva y Mª Carmen Esteve, los demás, hoy aventureros senderistas, se dirigen con los vehículos hasta el Área de la Vallesa, distante unos siete km. de Siete Aguas. Aparcados allí los coches, a las 9,30 h. se inicia la ruta por una senda amplia, en ascenso cómodo pero constante, a la que los “gastadores” del grupo, Rogelio Domingo y José R. Gimeno, en cabeza,  imprimen  velocidad. Apenas hay arbolado como consecuencia de pasados incendios, en cambio, hay un abundante matorral y bosque bajo en todo el recorrido. El viento sopla sin cesar por lo que la sensación térmica es baja y todo el mundo va abrigado.
Se llega, al cabo de más de una hora, a las inmediaciones de un barranco, en plena Sierra del Burgal y allí, en lo posible, al abrigo del viento, y algo desperdigados, los senderistas reponen fuerzas con los  habituales intercambios de productos.
La marcha se reanuda y, pese a que un pequeño grupo optaba por regresar al lugar de origen, es convencido por el resto para continuar todos juntos, por un sendero pedregoso aunque relativamente cómodo; se  continua  la marcha hacía las Pinturas rupestres que se hallan en el llamado Abrigo de las Clochas. Poco antes de llegar, hace aparición la lluvia, o más bien, agua nieve –no hay que olvidar que caminamos a mil metros de altura- , que ,con más o menos intensidad, ya nos acompañará hasta el final del recorrido y que junto al viento, intenso en ocasiones, complica la marcha.
Llegamos a las pinturas en cuestión que apenas se adivinan tras las rejas protectoras.  Reanudamos la marcha pasando por las inmediaciones de unas curiosas formaciones geológicas que recuerdan a la Ciudad Encantada de Cuenca; luego, sea porque el GPS debió ser comprado de segunda mano en una tienda de chinos o por la razón que fuera, el caso, es que se pierde el sendero y los aventureros caminantes, bajo una  lluvia más o menos intensa y el viento  constante, se adentran desperdigados durante algo mas de un kilómetro y medio entre el abundante matorral, sin orden ni concierto,  en busca del sendero. Daba la impresión de que estábamos en plena selva. Más de uno recordaba los versos de Antonio Machado: “caminante no hay camino, se hace camino al andar…” Al final, la dichosa senda apareció y llegábamos a los coches pasadas las 14,30 horas y eso que, visto lo avanzado de la hora y el tiempo infernal, el grupo desistió de subir al Pico de Santa María.  Habíamos iniciado la caminata desde una cota de 730 m. y, entre subidas y bajadas, llegamos hasta 1050 m. En total el recorrido, ha sido de unos 13 km.
Llegados a Siete Aguas, en el Bar Restaurante Los Siete Caños-Ferrer, dimos cuenta, en el ambiente cordial acostumbrado,  de un aceptable menú por diez euros, con olla y arroz al horno, de primero, y los más, después, unos calamares un tanto duros, más postre y café o cremaet.
Y con ello, y con la felicitación a los valientes senderistas de hoy que han dejado bien alto el pabellón, dejo terminada la crónica.

******************************************************************************

CRONICA  SENDERISME  DEL BARRANC DE L´INFERN  AL JORN  23_1_2015


Vall de Laguar               

SITUACIO GEOGRAFICA
  Dins de la  Comarca de la  Marina  Alta  es troba   Fleix ( Poble de En mig)a una alçaria de 440 metres sobre el nivel de la mar i al Nord  de la provincia de Alacant poblat del Vall de Laguar, de  quin ajuntament forma part ,junt  a Campell( Poble Baix) i Benimaurell( Poble de D´Alt), trobem el Barranc de l´Infern, congost tortuós amb 6.500 escalons de  pedra conegut  amb  el nom de la” Catedral del Senderisme”.Entre atmellers podem vora  la Serra anomenada Coll Verd a on  s´assenten els poblats  de Fleix, Campell i Benimaurell
".
DADES HISTORIQUES
        La  vall de  Laguar es un topónim   arab evolució de “Al Agwar” que significa coves, es pot  dir que la seua  história  comença  al segle XIII, sota el govern del Cabdill  “Al –Azraq”,que  va significar un obstacle  a  les  conquestes  del rei En Jaume I, amb el que signaren un tractat  de vasallatge amb una  treva de trés anys, que es vá  trencar  a l´any 1247 per la pressió de les tropes cristianes  al  senyoriu i després  de deu anys de exili font  vençut  a la fi d´Abril de 1276.Després  de la  pacificació de les muntanyes de la Marina, varen  ésser  repartides les  terres  entre els militar i els cristians vells
          Mes  tard , Carles I  decretá el bateig  dels  moriscs.Felip II ordená el desarmament  de tots els  mateixos i finalment  Felip III dictá el famós decret de expulsió, sobre tot  al Nord d´Africa, sent  la Vall de Laguar  u dels ultims reductes moriscs i al 1611 es  produeix  la  repoblació  de la   Vall, per  agricultors  procedents  de l´Illa  de  Mallorca

DETALLS  DE LA  JORNADA SENDERISTA
Els  assistents :
 Fernando Aparicio, Paco Borrego, Paco Burgos ,Manuel Cantero,
Ricardo Cerdá, Jose Mª Gonzalez ,Bautista Micó,Javier Oltra, Vicent
Palmero, J.Mª Rel ,Vicente Tatay.(que repetían respecto a la
anterior de Mayo 2012, que contó con 41 asistentes, por tanto son
reconfirmados) y ademas Javier Gomis, Pedro Conesa, Luis e
Salvador, Miguela Merino, Jose Verdugo, Antonio Esteban, Jose
Maria Latorre, Maricarmen Baixauli, Leopoldo Oltrsa, Miguel
Bañuls, Enrique Bea Nicolau, Jesus Silvestre, Aurelio Silvestre,
Manuel Bermejo, Vicente Yague, Aurora Santamaria, Jose Maria
Osca, Jose Boscá, Jaime Bonet, Miguel Faus, Julio Marín, Francisco
Burgos Fernández y Gonzalo Gomis, que han sido confirmados como
senderistas.
Un total de 34.

    Nova  marxa amb l´autobús   en eixida   d´inici  a les  7:15  del matí  amb tres 
parades  en direcció   a  la AP-7, eixida  de Ondara i camí  d´Orba , arribant  a 
Fleix  sobre  les  nou i quart  del  matí ,
       La distáncia  recorreguda   será  de uns  catorze  i mig  kilómetres, amb 
dificultat  mitjana-alta i un temps  de  durada  de unes  cinc hores i mitja, per 
un sender  el  PRV-147,  principalment  amb  un  traçament  de  escalons  de
pedra  fets  per  els  antics  pobladors  que es suposa  moriscs
           Només  eixir  del Fleix   trobem   la  Font    i  per  els  diferents  canys  
noix  aigüa   i un cartell que ens indica   el Barranc  de Fleix, una miqueta més  
avant  tenim el  Safareig o Llavador de Fleix que  es  troba   en estat  perfecte.
            No tardará  en apareixer  l´impressionant  baixada  al llit  normalment
sec  del Riu Girona  i la  no menys  espectacular  pujada  de la  vessant  contraria
del Barranc.
              Hem  passat  també   per el  Barranc  del Salt , de  varies  desenes  de
metres  d´alçária.      Sobre  les nou trenta cinc del matí creuen el lloc 
anomenat  “El Forat”, es  un forat tallat en la roca que ens permet avançar  i
anar  baixant  fins que  arribem a baix  del barranc. Després  a pujar un
desnivell  de uns  300  metres  per  el sender  de escales. (al final del cual en un
bucólico pozo, ntre risa y bromas nos comemos el almuerzo, asi a las 11 de la
mañana).
                Pel  camí hem pogut vore unes  cascades seques ,pero que en moment 
de pluja cau l´aigüa  en molta intensitat.El camí  de  pujada  es  torna dur  i fa
un zig-zag constant, en un camí de  poca  vegetació en lo que  a arbres es  referix
i a base  de matolls i arbustes  baixos i plantes  com els margallons, es  trobem
unes senyals que ens  conduixen entre  altres  llocs  a  les Juvees d´Enmig, per
una  senda sense  tanta pedra i en més vegetació,arribant  al Pou de la Juvea a
on es refresquem i l´amic Bernat  Blázquez bombeiga l´aigüa  del Pou amb un
antic  aparat que ja  fea molt de temps que  no veiem.  La  calor va  está  fent 
efecte en la  majoría  de  senderistes
Una vegada  deixem  el Pou el sender  ens  conduix a un cami covert amb 
ciment. No es  molt  llarg  i  a  la  fí  del camí  trobem algunes  cases de  camp en
no molt  bon estat, anem en direcció de Juvees de D´Alt,  i prenim de nou el
sender  que  va  estretant-se i es  de  baixada, que  en un moment el camí porta 
un xicotet cabdal d´aigüa, que  prové de la Font de Reinós que fa  que  el terreny
estiga húmid i relliscós  i  que  es produisca  alguna relliscada , sense 
consequéncies, a la  fi del camí tornem al llit  del Barranc. Des de açí  afrontem
una  altra de les pujades  que ens conduir´`a fins  a les  Juvees  de D´alt i tenim
bona  ocasió  per  a disfruitar  del paisatge
    Una  vegada  arribem a les Juvees  d´Alt,  açí hi ha un cartell que ens  indica  
a Benimaurell hi han 3,2 kms  de distancia i son les tretze  hores 
aproximadament, anem bé  de temps pero no hi ha que dormir-se.
 Manprenim un nou descens fins  al Barranc de Racons, en aquest lloc  els 
escalons  pareixer  estar millor conservats, a la  fi arribem  al fons  del Barranc 
de Racons i començem , la darrera pujada sinuosa i escalonada  i crec  que  per 
tots més  problemática, una  vegada coronat  el cim del Barranc, en adreçem  al
poblat  de Benimaurell, per un camí ple  de cirerers, també  en el camí alguns 
atmellers.
 D´aquesta  manera  arribem abans  de les (cuatro)  a Benimaurell  al
Restaurant  “Jalisco”, a on per  10 euros dinem prou bé  en general , beguda  no
faltá de totes  classes inclos  un vi “tinto”  de Xaló  que no estave gens  mal,
incloent  també  el café “cremaet” .
   
   Fins  a l´altra  “Senderistes” i Adeu
   

Francesc (actualizado a fecha 23-1-2015 por Paco)

***************************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME  DES DE  GENOVES  LO JORN  16 DE GENER  DE 2015

 

SITUACIO GEOGRAFICA:
                                  Genovés es un poble  situat a  la  vora del Riu Albaida i a  la  part  meridional  del  terme  trobem la  Serra Grossa quines  estribacions  s´anomenen  la  Serra  de la  Creu  amb una  alçaria  de  410 metres que  en els  contraforts  més  meridionals   anomenats la Solana  arriba  a 436 metres i al punt  del vértex  geodésic  de les  Bateries  aplegará  als 437 metres. El  riu  Albaida  penetra  pel  Sud-Oest , per la  gola  de l´Estret dels  Aigües, entre  les  muntanyes  de la  Serra Grossa i afluix  de  Sud  a Nord  per la  part occidental del Terme
                                   Genovés  població  de la  Comarca  de  laCostera  a la  Provincia  de  Valéncia,  al que  accedim des  de  Valéncia  Ciutat per  la  Autopìsta  A-7, que  enllaça  amb la  N-340 i finalitza  per  la  CV-610. Es cuna  del  famós  pilotari de  nom  Francesc  Cabanes  Pastor  anomenat  “ El  Genovés”.
  

DADES  HISTORIQUES:

                                 Genovés  fou  una  antiga  alquería mussulmana, inclosa  en els termes  general i particular  de Xátiva, quan  va  ésser  conquerida  pel   Rei En  Jaume  I sent  donada  al  metge  Baldovíi al  seu germá  Joan al 1268. Al 1441, comprá  el lloc  Raimon Ripoll, fou del senyoriu   dels Comtes  d´Olocau i  per  matrimoni de Marí  Sanç de  Castellvert  amb  Francesc  Fenollet, passá  a  aquesta  familia.Lloc  de  moriscos  fins  a  la  seua  expulsió  al 1.609. Fou  repoblada per  Carta  Pobla  al  1.611, pertenyent  als  Senyors  de Frígola
                                   Al 1792 es  va independitzar  de  Xátiva, constituín-se en  municipi  al  Segle  XIX
            
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents : Vicente  Andreu,  Fernando Aparicio,   Enrique  Bisbal,Jaime Bonet,Miguel  Bonora,Paco Borrego,  Jose Boscá,Vicente  Bueso,Paco Burgos, Manuel Cantero, J.M. Castelló ,Angels del Cerro,Jaume  Climent,Pedro Conesa,Joan  Crespo, Manuel de Juan, Luis  de Salvador,Roger Domingo, Luis Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Jose R-Gimeno,Antoni Giner,Carlos  Gómez ,Gonzalo Gomis,Jesús  Gonzalez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Federico Guixeres,Jose  M. Latorre,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Pedro Martin Viñals,Jorge Minguillón,Agustin  Munilla,Vicent  Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez,Alberto Peris, Julio Ponce, Francisco Portalés,Juan Rel, Genís Ruiz,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Enrique  Vidal i Vicente  Yagüe un total de  cinquanta  trés   senderistes .

                              Nova  jornada  senderista  en  aquesta  ocassió    amb  cotxes i  punt  d´inici  per  a la majoría     a la  Pista  de Silla  , junt  Hotel  la  Albufera  les  8,15  , arrivant  a   Genovés a  les  9,30 aproximadament.     
                               El  jorn  es  assolejat    pero  fresc  amb  temperatura  d´inici  de uns  deu graus, amb  vent  que  bufa  del  Nord-Oest    fresc, al llarg  del día  el  vent amainará i  la  temperatura pujará  fins  als  16  graus.
                                 La    marxa  de  hui  es  circular i  hem  recorregut  uns 14,3  kilómetres el  grup  majoritari, excepte un  grupet  format per Vicente  Andreu,Daniel  Fernandez, Antoni  Giner i Jorge  Minguilón  que  han recorregut  11,1  Kilómetres.
                                  Passades  les 9,30 iniciem  el  camí  per la  Carretera de  Genovés,  arrivant  a un Font  ala eixida  de la  població, fent  unes  fotografíes  del grup, continuem  per  vora  la  carretera   fins  a  trovar  una  indicació  de fusta  en la  que  s´anomena  la  Font  del  Alboi.
                                     A les  10,07  trobem una  panell  indicatiu,de  senders  locals  del Genovésamb  el sender PR-CV -193,  en la  Serra Grossa i  mes  avant uns  senyals  que  fan reférencia   a   PR-CV 193 i  a la Senda  Andalussa  que  ens  porta  al   Barrranc  del Llop i  a  la  Raconada i  prenem una  camí  que  ens porta  cap  amunt i més  tard  es transnforma  en senda més   estreta
                                     A  les 10,54 els  senyals  indiquen  a la  nostra  Esquerra  al  Paratge  Naural  de  la  Cava  Negra i  en la  direcció  oposta  la  Font  d´Alboi, i  aixina  podem    vore al  fons la  Cava  Negra    en lo alt . Al  paratge  natural  de la  Cava  Negra  es pot trobar   el xop blanc  i l´alber(álamo).  Pero  nosaltres   continuem fins  a  creuar  un  pas  o pont  sobre les  aigues  del Riu  Albaida  segons  ens  indica  un  senderiste.Trobem  de  seguida   al  antic    Molí  Guarner i  no  més  passar  el Molí  estem  a un Area  recreativa  que  compta  amb  taules  de  fusta  amb  el seus  bancs  i  es  el lloc  en  el  que  esmorçarem puix  ja  son  les  onze  del   matí,  com  sempre  es  produix  l´intercamvi   de  productes  alimentaris i  begudes.
                                       A les 11,30  estem  de nou  en ruta  i  més  tard  pujem   els  escalons  de  una  senda  que  ens  portara  de  nou  fins  a la  vía  del tren Alcoi- Xativa  que  al inici de la  marxa  ja la haviem  vist. Amb  precaució   creuem  la  via per  a continuar  per una  senda i  a les 12,05,  una  senyal  de  fusta  ens indica  el Barranc  dels  Bassals  i  anem  pujant  cap  amunt i  arribarem  més  tar  a  la paratge  de La  Raconada, les  sendes tenem molta verdor  amb  les plantes  típiques mediterranees.
                                       A  les 12,20  uns  senyals  ens  indiquen     a l´esdquerra  la  Senda de la  Penya  Blanca, que  entre  altres llocs  porta  al Cim de Frare  a  976 metres  de distancia  i  en la direcció oposta  de a  on  venim  la  Senda  dels Andalussos  “Pi Gran”.Continuem  caminant  , ara  el  camí  es pista  foretal més  ampla  i plana.  Més  avant  unes  altres  senyals,  ,  a  la  dreta laSenda Andalussa  que   porta  al Coll del Pomer i  en la  adreça  oposta  al Pou de Ridocci..
                                     Nosaltres  hem  continuat  pujant amb  algún  tramamb  certa  dificultat que  hem  pogut  superar. Es  quasi  l´una  del migdia i la  Senda  Andalussa ,  a l´esquerra  ens  porta  al  Barranc  del   Llopi  a  la  dreta  la   Pedrera  delMirador”.Continuem per la  Senda Andalussa   i  a  40 metres  tenim el  Barranc  del Llop.
                                   Continuem per  el PR C-V 193 i  a l´esquerra  a 400 metres  tenima  la Serra  de la Creu.   Hem  passat un  tram de  pujada i pedregós   que  ha  segut  el de més dificultat.Ara   a les 13,08,  de nou  anem  per  una  pista  forestal   ampla  i de  baixada, trobant  la  Microreserva  de Flora  de la  Serra  de la Creu  amb  especies  vegetals  protegides.I   a les 13,20  trobem  l´Ombría   Carbonera i més  avant  l´indicació  de la Senda  de la   Senda  de la Ombría  Carbonera.
                                                                          I  a les 13,30 trobem els  senyals  que   a 20 metres  indica la  Senda Andalussa la  direcció  Genoves-Quatretonda i  també  la  Carretera  CV-610 i  a la  dreta  la Senda Ampla  en direcció al Racó Tancat i l´Empalme  i per  un  altra  banda  continua  al  Pla  de  Benavent.
                                      Nosatros amb  encert o no , pendrem  la  Carretera CV-610  i  ens  adreçarem  a  Genovés, patria  del  pelotari  anomenat  el  Genovés, i  farem  carreterisme  amb  el perill que  té , a  més  per  ser  una  carretera   amb  intensitat  de tránsit, arribant  a la  població  un poc  abans  de les catorze  hores. I  des de  aquesta  població  ens  dirigim  a   la  socarrada Ciutat  de Xátiva  al  Restaurant   la Vinoteca , sl costat  de la Seu de Xátiva  a  on per  12 euros  pendrem  de primer  Arroç  al Forn,  Ensalada  o  Llentilles  i  de segón  Xurrasco, Llomello o  Lluç  amb  darreries   begudes  i  caféns  ,cremaets, etc..sent  el  dinar   en  general  del  gust  dels  senderistes.   A últim  hora  hem  sabut  que  Quique  Vidal  ha  tingut  algún problema  amb  el  genoll,  des de  açí  esperem que  no siga  res  greu i que  es  recupere lo  més prompte possible.
                                             Com  el  grup  al esser  nombrós  i  el   restaurant  llimitat  , hem  tingut  que   estar  dividits  en  dos  grups  , uns  dalt i  atres  baix, no  hem   tingut  els  habituals  parlaments  de  la  Junta  Rectora,  malgrat  aixó  sa  pogut  comentar   la  propera  excursió  la  setmana  que  bé   “ si  el temps  no  ho impedix “,  perque  pareix  que  bé  una  ona  de fred i nevades,   al”  Barranc de l´Infern”.
                                                     
                                        Aixó  ha  segut     tot fins a l´altra       ”Fem senderisme fem   esport”
                          Adéu a tots.


                          Francesc
*******************************************************************************************
CRONICA  SENDERISME  DES DE  CORBERA A  FONTANELLES-LA  FONT  NEGRA   LO JORN  9 DE GENER  DE 2015



SITUACIO GEOGRAFICA:
                          Podem   accedir   a la  población  de Corbera  per  la  Autovía  A-38,eixida   Nord  de Sueca , per  a  enllaçar  amb   la  CV-509 i CV-510. Corbera  situada  en la  vessant  dreta del riu  Xuquer, llimitant  per  la  vessant  Nord  amb  la  Serra  de  Corbera,  que  té  compratit amb  el terme  de Llaurí , el  Pic  del  Cavall  Bernat  amb una alçaria  de  584 metres
DADES  HISTORIQUES:
                            Les  dades  més  angigues  que  es tenen d´ocupació  del territorio corresponen  amb  l´Edat del Metalls, trobant-se  paraments  de  casa(Ajuar)  sepulcrals  de enterrament del colectiu Eneolític apareguts  en la Coveta  del Gat i  alguns  objectes  replegats  al Puntal de l´Alquela i ja  en l´Epoca  del Bronze,   cerámica  feta  a  má,  gavinet de Silex i  altres objectes, trobats   a  la Cova  de les  Ratetes i  restes de  poblats  que  queden  al Castell i  a  la  muntanyeta  de  Carles.
                                 Al  1248  Jaume  I  ,va  conquerir  la  població impulsant  la  construcció de  cases  en  torn aj  seu  Castell. Al 1349  el Rei  Pere  el  Ceremoniós doná  el Poble  i el   Castell   a  Pere  de Xérica,més  tar  passaría  a mans  de  Ramón Berenguer i més  tard  a les  families  Terranova  i Carroç  de  Vilaragut  que  al  1418 les  vengeren  a  Anfós  el Magnánim i al  1465 de nou  ho  comprá  la familia  Vilaragut
                
            
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
        Els   assistents : 
                 Vicente  Andreu,  Fernando Aparicio,Vicenta  Bueso,Jaime  Bonet,  Manolo Bermejo,Enrique  Bisbal,Miguel  Bonora,Paco Borrego,  Jose Boscá,Paco Burgos(solament  a la marxa), Manuel Cantero, J.M. Castelló,Jaume  Climent,Joan  Crespo,Manuel de Juan,Luis  de Salvador,Roger Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Jose R-Gimeno,Carlos  Gómez ,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez R.,Carmen Guixeres,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Jose  M. Latorre,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Jose  Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí,Pedro Martin Viñals,Agustin  Munilla,Vicente  Palmero,Alfonso Perez, Roberto Perez, Julio Ponce, Francisco Portalés,Jorge  Portalés,Juan Rel,Jaime  Sanchez,Aurora  Santamaría,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Enrique  Vidal i Vicente  Yagüe un total de  quaranta nou   senderistes .

                              Nova  jornada  senderista  en  aquesta  ocassió    amb  cotxes i  punt  d´inici  per  a la majoría     a la  Pista  de Silla  , junt  Hotel  la  Albufera  les  8,15  , arrivant  a  Corbera sobre  les  nou  i quart, amb  inici  de  una  ruta  de  carácter  circular  de  quasi  dotze  kilómetres catalogada  com  a  moderada  fácil. Sent  més  bé  moderada-dificil.
                                 El  jorn  es  assolejat    pero  fresc  amb  temperatura  d´inici  de uns  cincs  graus, amb  vent  que  bufa  del  Nord-Oest    fresquet, al llarg  del día  el  vent amainará i  la  temperatura pujará  fins  als  18  graus.
                                    A les 9  del matí  arribem a  Corbera, la  majoría  estacionem  els  vehículs  junt  a  l´Ermita del Santissim  Crist,  altres  en els  carrers  del poble.
                                     A les  9,05  prenim un  camí  asfaltat  e iniciem la  marxa.A les 9,17 trobem una  cartell indicatiu   que  ens  descriu  el Paratge  Natural  de les  Fontanelles  per  el  sender PR-CV 335. Hi  ha  un  enllaç  que  va    al Barranc  del Infern,pero  no es el camí  que  agafem. Nosaltres   passarem prop de la Cova  dels  Frares i vorem que a la  dreta es pot  anar  a   la Font del Senill,  i a  la  nostra esquerra  el Manantial de les Fontanelles, també pasarem prop  de la   Cova  de les Ratetes, reserva a on  hibernen  quasi  doscentes  rates penades.
                                        El  paratge  té  una  flora molt  peculiar  per  el  seu  microclima, destaquen  les  freixenedes,  la  carrasca  i  el  sotabosc  amb  moltes  especies  vegetals  com  la  Murta ,el  Galzerán,  El  Palmito ,  el  Llorer  Bord, Lianes  etc.
                                        També  hi ha  eixemplars   de  aus  com  la  Aliga  de Pantxa,  la  Aliga  Reial, el  Falcó Peregrí i  la  Rat  Penada  de Ferradura.
                                        A les 9,20, estem  pujant  per  un sender  més  estret   i  amb  frondosa  vegetació  en  alguns  moments  el  terreny  está  humid sobre  tot  el  tram  que  dona  a la vessant  Nord.
                                        A les 9,36  trobem una senyal  de fusta,  que ens  indica  Al  cavall Bernat  1 hora i quinze  minuts.Al Plá  del Pouet   45  minuts  i  a  Les  Fontanelles  que  es  a  on  anem.  Més  avant  trobem unes  taules  de fusta  per  esmorçar ,en  principi, pero  continuem  la  marxa cap  a un altre lloc.
                                         A les  10  tenim  davant una  senyal  que  es indica  al  Vall  de la  Murta  una  part  del qual  podem  vore  amb  unes  construccions  disperses   que  semblen  alegals.
                                          Continuem  pujant  ara  la  senda  a les  10,50 passa  junt a  un  tallat ,   es  el Tallat  Roig  que tenim  a  nostra Esquerra i hi ha   que  anar  arrimant-se   a  la  roca  amb  molta  precaució. Sobre  les onze  trobem  un  lloc  per  esmorçar,  en  un  punt  més  alta  en el que  bufa  algo  de vent  fresc, la  gent  es  dispersa  buscant  el  solet   i l´ abric  del  vent.  Com  sempre  hi  ha  intercamvi  de  productes  com  fruites o fruts  secs  i  begudes incloent  café.
                                         Seguim  la  marxa  i  a les 11,22  un senyal ens  indica  a la dreta  al _Cavall  Bernat(587 metres)  a  45 minuts,a  1,4 km.A les  11,38  divisem  al fons  la  Muntanya  i  les platges  de Cullera, la  gent a  fará  les  seus  fotos  si  bé   hi  ha  algo  de  “calizza”,  que  lleva  claredat . Nosaltres anirem  per l´esquerra  agafant  la Senda  de  la  Malla Verda. A les  11,45  continuem  ara  de  baixada  , ha  segut  una  constant  de  pujar  i  baixar  per un estret  sender.
                                          Més  avant  a  les    trobem uns  senyals  que  ens  indiquen  a l´esquerra  a Sant  Sofi i una  enllaç  a  la Murta,  en sentit  contrari  a les  Fontanelles
                                           Ara  anem  de  baixada  total i  baixant  hem  vist  a  la esquerra    el camí  que  porta  a la Font Negra.Com  la  resta  del  grup no  sa  desviat  , continuem  baixant  per  a  trobarnos  en ells. Algún dels  senderistes   cap davanters  ha comentat  que  el cronista anava  fent  tapó  en la  baixada  del  segón  grup.Lo  ben  cer  es que  el ha  volgut  pasar  ha  passat   i  el que  no  ha  continuat  amb  el segon grup. Hi ha  que  destacar  la  ajuda  desinteresada  de  Jorge  Portalés,  en  algún  trams  de la  baixada.
                                             A les  13,37  estem  ja  amb  el  grup  cap dávanter    encapsalat  per  Roger  Domingo  i  altres  senderistes.  A les  13,53  bordejant  junt  a un  pinada  ,hi  han uns  camp  de  taronjes , la  major  part  abandonades   i moltes  caiguades  en terra.
                                             Finalment  a   les catorze  hores  arribem  a  un polígon  industrial  , on  es  troba  el  matgazem de  fruites  Ponche  a  on s inicía  el  camí  de la  Mallá  Verda  i  des de  ací   anem  a  Corbera  arrivant sobre les  dos  i quart .Agarrem  els  cotxes  i  a anem   a Alzira  , a  dinar  al  Hotel  La  LLuna.
                                             A les  quinze  hores   estem   dinant  en  uns del  salón de l´Hotel( per  mediació   de  Vice Roger  Domingo)  dinant  entre  altres  de  primer   arroç  de  Senyoret que  ha  segut  del gust  de  tots  i   de  segón  vedella  planxa o  llomello    planxa   ,  a  més  de  darreries   pinya  natural o  tarta , acompanyat  tot  per  cervesses, aigüa, i  vi  de  Rioja  a  discrecció,  a més  caféns , tallats amb  un  cambrer  molt  atent   al  nostre  servici,  per   11 euros menú  millorat, després  transformat  en  12 euros.
                       En la  sobretaula  El  President  en  funcions ha  tingut  unes paraules  per  a  Antoni  Giner que  es  repon  a  sa  casa
                         Aixó  ha  segut     tot fins a l´altra       ”Fem senderisme fem   esport”
                          Adéu a tots.

                          Francesc










No hay comentarios:

Publicar un comentario