Excursión del día 24-2-17 al Parque Natural de las Hoces del Cabriel.
Continuando con nuestro programa en esta ocasión nos iremos a las tierras del interior en la comarca de Requena-Utiel y haremos el PR-CV 344 desde la Fuente de la Oliva para ver las Hoces del Cabriel.
No ha sido posible desplazarnos en bus debido a que para acceder a la Fuente de la Oliva lugar de inicio de la ruta hay 4 Kms de pista forestal de la que nos han informado en el Centro de Interpretación del Parque Natural que no hay ningún problema para llegar con turismos, de todas formas precaución.
Adjunto folleto de dicha ruta donde se explica perfectamente como llegar en coche.
El punto de reunión será la gasolinera Repsol en la salida de Godelleta en la A3 a las 8 de la mañana. Para los que accedan al punto de inicio directamente la ruta se iniciará a las 9,30 horas y la haremos en sentido levórigo o lo que es lo mismo en el sentido contrario a las agujas del reloj. Ruta asequible para todo el grupo ya que casi la totalidad del recorrido se hace por pista forestal sin apenas desnivel.
Remito el track que vamos a hacer salvo alguna variante que se comunicará.
CRONICA DE SENDERISME DES DE SIMAT DE LA VALLDIGNA (AMB VISITA CULTURAL AL MONESTIR DE LA VALLDIGNA) , AL JORN 17 DE FEBRER DE 2017
SITUACIO GEOGRAFICA
Simat de la Valldigna municip integrat a la Subcomarca natural de la Valldigna, dins de la Safor junt a Tavernes i Benifairó. rodejada per la Serra de Corbera al Nord i pel Montdúver al Sud.
S´Accedix per la N-332,després la CV-50 i la En CV-675, entre altres carreteres
DADES HISTORIQUES
,
Encara que existiren poblaments anteriors a l´epoca Romana, com el de les Coves de Bolomor a Tavernes i la de les Medalletes i Parpalló a Barx , es a l´ época mussulmana quan Simat té relevancia i després lligada a l historia del Regne de València, pel que fou el Reial Monestir de Sancta María de la Valldigna.
La Valldigna abans denominada Vall de Alfandéch, fou habitada en l Edat Mitjana pels mussulmalns i conquerida als anys 1242-43 pel Rei En Jaume I i aixina el seu net Jaume II en ocasió de una expedició al Regne moro de Murcia i Almería es va girar cap al Abat de Santes Creus que viatjaba amb ell,li va dir “Vall digna pel Monestir de la vostra religió”i l´Abat va dir “Vall digna” i des de aquell moment es va anomenar com a la “Vall digna”. La Vall fou donat a l Órdre del Císter al 15 de Març de 1297, per a la fundació del Monestir.
Al principi convivien els cristians amb els mussulmans, que treballaben les terres en condicions dures fins a l´expulsió dels moriscs al 1.609, continuant l´evolució com a societat feudal fins 1835, quan es va produir la Desamortizatció de Mendizabal, finalizant el senyoriu de l´Abat sobre les terres de la Vall passant a mans privades tenint diversos usos el Monestir fins a 1.991 quan el va adquirir la Generalitat Valenciana per a restaurar-lo.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat: Rafa Alcayne,Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Pere Baixauli,JoseBataller,Manuel Bermejo,Amparo Bertolin,Enrique Bisbal,Miguel Bonora,Francisco Borrego, José Boscá, Francisco Burgos,Jose Casinos, Carlos Catalá,Jaume Climent,Pedro Conesa,Josefa Cubells,Luis De Salvador ,Manuel de Juan,Mª José Enriquez,Antonio Esteban,Carmen Esteve,Javier García, Antoni Giner, Julio Gonzalez ,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre, Virginia Leiva, Paco Llácer, J. Vte. Lloréns ,Miguel Macián, Inma Manglano ,Julio Marin, Francesc Martí , Jesús Marti-Belda, Pedro Martin-Viñals,Jose Martinez, Jorge Minguilón,Jose Mª Osca,Vicent Palmero,Lourdes Palop, Alfonso Perez ,Roberto Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés , Fany Regalado, ,Inma Rico,Genís Ruiz,Jaime Sanchez ,Aurora Santamaría, Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí ,Aurelio Silvestre,Rafael Siscar,Pablo Solaz,Angel Timón, Enrique Vidal, i Vicente Yagüe ,un total de sixanta un senderistes.
Eixida des de Valéncia amb apléc per a uns a les 8 junt al Hotel Albufera, altres anirán directament a Simat.
El jorn assolejat amb algún núvol i temperatura d´inici de 10 graus que pujarán fins als 14
Ruta circular de 10,8 kms per al Grup A i desnivell acumulat de 446 metres , grup format per la majoría de senderistes i per al Grup B ruta llineal de 8,5 kms .grup format per Rafa Alcayne ,Jose Casinos, Luis De Salvador, Carmen Esteve, Antoni Giner, Lourdes Palop, Roberto Perez i Aurelio Silvestre.
A les 9,05 estem estacionant els cotxes junt a l´entrada del Monestir de Sancta María de la Valldigna, i es a les 9,30 quan estém iniciant la visita guiada, per una jove guía que ens parlará sobre l´história i els fets rellevants del Monestir. Hem entrat pel Portal Nou, accés principal al recinte monacal, edifci del Segle XIV estant l´Abat Arnau de Saranyó, anexe al portal en l´ edifici del Segle XVIII, estave el Molí d´Oli, el Graner i les Cavallerisses.
Més avant está la Font dels Tritons, que com moltes peces del Monestir desaparegueren al llarg del temps , aquesta Font va estar als Jardins del Vivers de València fins a que va ser recuperada amb l´agraiment al Ajuntament de València ,per part de la Fundació Jaume II el Just.
Hi ha també un edifici d´Obra Nova del Segle XVIII, edificat amb quatre plantes del Abat Lluis Sanxis, que contenía el Refectori dels Lllecs, el Dormitori i el Celler-Magatzem. Més avant tenim el Claustre del Silenci del Segles XIV –XV, amb el Pati central i el Llavatori.
Passem després al Refectori del Segle XV del Abat Joan d´Aragó, espai de comunicació entre les estances i el Pati Central i Llavatori, es un element principal dels Monestir Cisterciense a quina Ordre pertenya aquest Monestir.
Després de passar per la Plaça Sud, que conecta el Refectori i la Murada, trobem la Sala Capitular del Segle XV, dels Abat Rodéric de Borja, Cesar Borja,Pere Baldó i Pere Lluis de Borja,lloc a on els monjos presidits per l´Abat llegien els capítols. Passem al locutori del Segle XIV destinat a conversació dels monjos i lloc de pass entre el Claustre del Silenci i la Plaça Est.
Arribem aixina al Palau de l´Abat del Segle XIV, Abat Arnau d´Aranyó , destinat a les sales abacials i recepció de visitants,.El Sobreclaustre especialment va ésser recuperat per la Generalitat Valenciana ,de una mansió a Torrelodones (Madrid), a on havía estat durant 80 anys, al Palau va albergar entre atres a Martí L´Humá, Alfons el Magnánim i Felip II.
Finalment tenim a l´Esglesia de Sancta María de la Valldigna, la primitiva vá ésser del Segle XIV, la segón del Segle XV i la actual de 1.648, la primera i segón Esglésies varen ser destruides per els terratrémols de 1.396 i de 1.644.L ´Església es de creu llatina amb atri, sis capelles laterals ,creuer i prebisteri, a on es situava el Cor,també tenia un tron giratori. L´Esglesia es de estil barroc xurrigeresc. Al fons está la Torre del Campanar.
També junt a l´entrada Principal del Monestir tenim la Capella dedicada a la Mare de Deu de Grácia, del Segle XVIII,de planta grega i destinada a donar servicis lliturgis a la població, amb façana barroca, construida amb marbre de Buixcarró, pedrera situada al Plá de Corrals , terme de Simat.
I aixina finalitzada la visita al Monestir que en els últims dies també va servir com a magatzem de taronja .
Quan son les 10,30 anem cap a l´Ermitori de Sancta Anna a on Genís Ruiz , ens donará una dissertació magistral sobre l´história del Ermitori i Antiga Mesquita de la Xara. Açí es el lloc a on esmorçem amb intercamvi de productes. També es el lloc per a les fotografíes del Grup.
A les 11,15 estem en moviment i trobem un senyal amb varies indicacions entre elles el Camí de les Foies a 4,1 Kms i dos hores, anem per un camí en principi rodejat de tarongers.Trobem un finca anomenada El Pedrís amb prohibició de pass, fem cas omís.
Més avant tenim una perllongada pujada que a molts es fá pesada pel desnivelll que té i tot cap amunt, abaix es pot veure el Monestir i més enllá Simat i altres poblacions.Trobem uns senyals que indiquen el PR-CV 51-V-2, a la dreta el Camí de les Foies a 2,9 km,s i 1 hora i 20 minuts, a una alçária de 425 metres,també a Penyalba i un altra adreça al Cim del Montdúber i en direcció oposta a Simat ,L´Ermitori, el Monestir i a la Fontarda.
Son les 11,41 quat el Grup B , encapsalat per Antoni Giner decidix tornar pel mateix camí , puix un dels integrants patía un llauger ofegament degut al constipat que portava,i també degut a la dificultat de la pujada.
El Grup A continuem per una senda a la dreta baix el comandament de Paco Burgos al cap i a a la cúa per Fernando Aparicio, es tracta de una senda verda i estreta amb algo de pedra i moltes herbes i matolls, també algún senderista va collint espárrecs al mateix moment que va caminant . També dos senderistes pareix que es perden temporalment, encara que després troben al grup.
A les 12,19 a la dreta trobem la Font de la Escudella a 350 metres, nosaltres continuem pujant. A les 12,42 un senyal ens indica a la dreta el Camí del Royalti i també a la dreta el Camí de les Foies a 1,2 kms i 35 minuts , que es a on anem, ara deixem la senda i anem per un camí més ample i de baixada.
A les 13 hores els senyals ens indiquen, a l´esquerra a Simat 4,7 kms en 1 hora 15 minuts , passem per davant de uns xalets amb construccions, de diferents tipus i per l´entrá del Royalti.
Mes avant anem per un tros de carretera de baixada, desde on es veuen bones vistes, també passem per davant de una Font i un atra senyal a l´esquerra ens indica el camí a Simat per el PR-CV-51,deixem la carretera i prenim una senda verda, de vaixada.
A les 14,14, passem per al costat de un xicotet aqueducte, son les Arcades de la Font del Cirerer.Segón el senyal estem a 30 minuts de Simat, de nou eixim a la carretera a les 14,22 i a les 14,30 de nou anem per una camí junt a camps de tarongers.
A les 14,38 passem per el Brolls del Riu Vaca arribant a Simat a les 14,48. Des de Simat amb els cotxes anirem al Club de Tenis de Tavernes, arrivant passades les quinze hores a on dinarem per 12 euros.
De primer plat compartit per a quatre de Croquetes de Bacallat o Abadejo i Calamars Romana, estaven bons pero en quantitat escasses.
I de segón, Arróç a banda,Emperador planxa, Entrecot de Vedella a la brassa o Filet ibéric planxa, el segón plat va ésser del gust de tots. A més begudes com cervessa ,aigüa i en aquesta ocasió Ví de Riotja amb caféns ,infussions i per supost el Cremaet al Ron
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
******************************************************************************* EXCURSIÓN: TALES-MONTI-FUENTES DE MONTI-PEÑA NEGRA.
Grupo A—10-II-2017
Inicio de la ruta desde la Fuente de Monti en Tales (esta no es la verdadera, ya que es una conducción de agua desde la verdadera al pueblo y que en ocasiones tiene horario de fluidez de 7 a 14 horas, en época de sequía). Temperatura de inicio 6º, pero con sensación térmica más baja, escaso viento.
Se inicia el recorrido a una altura de 285 mt por senda entre pinos y algunos alcornoques, que su tronco nos indica que alrededor de 5 años habían sido despojados de su corteza. A lo largo de la senda con una ascensión de 3 km se alcanzan a los 542 mt de altura. Durante este ascenso se realizó una parada logística para despojarse de atuendo.
Pero a lo largo de la misma hubo algunas paradas más, bien por troncos caídos que interrumpían la marcha, en una de ellas un abnegado P. Conesa al intentar retirar una rama-tronco fue atacado por la misma dejándole un pequeño recuerdo en su faz, que recordaba al famoso gánster “Cara Cortada”, menos mal que fue solo un rasguño sin sangrado. Las otras paradas se debierona la” explicación en ruta” del curso acelerado de golf (hay mucho nivel entre los senderistas) tanto teórico como estratégico
Vista panorámica: Pueblo de Sueras (al grupo A, no se le ve) y el pico Espadán cubierto por las nubes
Al llegar a la casi cima se decide realiza el almuerzo, habían transcurrido 90 minutos aproximadamente. Aquí hubo momentos “tensos” por el lugar del almuerzo. Seis “llaneros agrupados” decidimos almorzar en el montículo del Mirador de Marimon, en donde se realizó un interrogatorio a dos “indígenas” con quienes se compartieron viandas.
Tras el almuerzo se reanuda la marcha, realizándose la reagrupación de los 19 primeros con los 6 restantes pasado la fuente de Monti, lugar que sirvió de refresco y reavituallamiento de agua; persistía el buen tiempo. Desconocíamos si lucia el sol, ya que la senda discurrió por dentro del bosque.(Gran recogida de espárragos por parte de varios senderistas, buen provecho)Posteriormente hay un descenso y el camino transcurre por una pista junto al barranco de Ain.
GRUPO A
(Falta el fotógrafo José Boscá)
Llegado a un punto (247mt de altura) en que arranca una senda que está a trozos empedrada de muy posible origen morisco, iniciando el ascenso a la Peña Negra, otra vez por un bosque frondoso, que cuando se alcanza su cumbre (612mt), el paisaje cambia, ya que el regreso es por la vertiente que sufrió el incendio hace dos años.
Desde aquí se continua cresteando, y a lo largo de este recorrido se aprecian los restos de trincheras y nidos de ametralladora de la línea defensiva XYZ ( iba desde Almenara a Santa Cruz de Moya) correspondientes al bando republicano de la Guerra Civil (1936-39). La bajada es muy pronunciada, en 3 km se pasa de 612mt a los 285mt, los numerosos pinos caídos, y el destrozo que ocasionan las motos, ya que mueven las piedras y hacen surcos en ocasiones profundos, hacen más dificultosa la marcha por la senda, a Dios gracias no hubo ningún percance de importancia.
Finaliza la excursión a las 14 horas 55 minutos en el punto de partida, que en esta ocasión la Fuente del Monti no tenía un horario parcial. Distancia recorrida 14,65 km y los 6 “Llaneros” 15,86 Km. Tiempo 5 horas 48 minutos. Desnivel acumulado 890 mt. Dificultad 8/10 por estado de la senda en el descenso.
Reagrupamiento grupos A y B en los” Salones Princesa” de Onda (no es ningún night-club).
Grupo A lo compusieron 25 senderistas: Inma Rico, Pilar Segui, Vicenta Bueso, Guadalupe Sebastian, Julio Gonzalez, Paco Portales, Fernando Aparicio, Juan Rel, Vicente Palmero, Jose Casinos, Jose M Latorre, Pedro Conesa, Manuel Cantero, Ginés Ruiz, AgustinMunilla Paco Borrego , Paco Llacer, AngelTimon, Miguel Macián José Bosca, Paco Burgos, Juan M Crespo, Rogelio Domingo, Alfonso Pérez.
Alfonso Pérez
CRONICA DE SENDERISME DES DE SUERAS(CASTELLO) AL JORN DEU DE FEBRER 2017(RUTA B SUERAS-MAS DE LA CAMPANA)
SITUACIO GEOGRAFICA
El terme municipal de Sueras es troba en les ultimes estribacions de la Serra de Espadá, anb importants extensions de boscos plens de pins i sureres.Amb terreys de cultiu de secá i regadiu, amb gran quantitat de sequies.
S´accedeix des de Castello per la CV-10, després la CV-20 i la C-V223 i CV- 205
DADES HISTORIQUES
A Sueras , tenim la Suera Alta o Aldea i la Suera Baixa o Municipi, oritginades en els antics ploblats árabs. Units després de la conquesta pel Rei En Jaume I que al 1.260 doná la Vall a Pere d´Ayerbe un dels fills hagut amb Teresa Gil deVidaurre, després el senyoriu, va pertanyer als Duc de Medinacelli. Al 1609 amb l´expusió del moriscs va estar despoblat fins a 1611, encara que arriben alguns repobladors va ésser al Segle XVIII, quant va repoblar-se definitivamente entrant de nou en regresió demog´rafica al Segle XX.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar ,Vicente Andreu,Pere Baixauli, EnriqueBisbal,JaimeBonet,Carlos Catalá,Jaume Climent,Josefa Cubells,Manuel de Juan,Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Javier García,Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Federico Guixeres,Jose Vte. Lloréns, Julio Marin, Francesc Martí,Joaquin Moratalla,Jose Mª Oscá,Roberto Pérez,Julio Ponce Miguel Puértolas,Jaime Sanchez,AuroraSantamaría,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Pablo Solaz,Vicente Tasso I Vicente Yagüe un total de trenta senderistes ci, al Grup B o dels “Bons”, tenint que afegir la resta del Grup A. en ruta i crónica alternativa.
Amb apléc a les 8 del matía al Supermercat Al Campo. Adreçant-se alguns directament a Tales o Sueras segóns la Ruta A o B.
En el nostre cas anem a Suera , arribant a les 9,34 a la població , després d´algún despist per alguns alhora de estacionar els vehículs, com anécdota un matrimoni senderista s´anat per un altre camí i ha segut a mig matí quant s´han trobat amb Vicente Tasso que els esperava.
El jorn en principi ha segut amb núvols lo que ha fet que ha segut agradable per a caminar , eixint el sol timidament amb temperatura d´inici de uns 8 graus que pujarán fins als 14 graus al llarg del día. La ruta era circular pero degut als titubejos inicials ha acabat en llíneal fins al Mas de la Campana i tornar amb recorregut de 14,7 kms i desnivell acumular de 396 metres, dades facilitades per Julio Ponce. La ruta B , ha segut comandada per Antoni Giner,i ha segut una marxa de carácter fácil, amb paisatje verts,fonts i riuet.
A les 9,35 junt al Complex el Molí, iniciem la caminata, en principi per un camí cimentat ample.A les 9,45 un cartell ens indica El Castell de Suera i més avant unes indicaciones de fusta que a l´esquerra indiquen a la Font de Castro pel Camí Vell 44 minuts, que es per a on anem , també a la Font de Castro pel Castell 54 minuts i al Castell de Mauz 34 minuts.
Hui ens acompaña com a fotógraf oficial Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,que cobrirá la marxa , encara que Mariano Aguilar ,Ximete i altres també farán les seues fotografíes.
A les 9,48 creuem el barranc que porta aigüa , ara anem per una senda més estreta i verda. A les 10 a l´ esquerra tenim la direcció a Suera Alta i a la Font de Castro i a la dreta a Suera, continuem a la Font de Castro. A les 10,20 passem per davant de un tronc de pi tallat amb pinyes molt decorat amb llegendes escrites.
El camí es molt bonic plé d´alts pins ,alguns caiguts per els forts vents de dies passats o la neu acumulada a les seues branques. També al llarg del recorregut hem pogut vore alguns despreniments de roques o bancals junts al camí.
Ara quant son les 10,44 estem aprop de la Font de Castro, estem a 4 minuts segons l´indicació de fusta.I aixina a les 10,48 estem a la Font , que te alguns xiprérs prou alts i una Font amb setze canys per els que brolla aigüa en abundáncia, que va a parar a un riuet.
I es açi en un paratge encantador a on esmorçem, al lloc hi han diverses taules amb bancs de fusta i pedra ,quan son les 10,52 la gent está en plé esmorçar amb intercamvi de productes i a les 11,24 estem de nou en moviment.
Més avant a l´esquerra una indicació ens mostra la direcció a Volta i a les Fonts de Pedralsa. Més avant a l´esquera del Camí ens indica a 2 Minuts a la Font del Avellaner.
A les 12,06 en lo alt entre cims pléns de pins podem vore el Castell. A la dreta del camí podem vore una Font amb un xorret d´aigua i es aixina quan a les 12.26 arribem al Mas de la Campana , aon hi una campana que es un atic obus de guerra , es el lloc adequat per a fer fotografíes del Grup, i la gent tocar a plaer la campana.
En aquest lloc estén a una alçaria de 610 metres i malgrat l´ idea de molts era de continuar la ruta circular, Antoni Giner addueix les seus raons per a no continuar la ruta circular i tornem pel mateix camí sent una ruta llíneal i aixina ens trobarem amb el matrimoni senderista que havía pres un atre camí,
En aquest lloc hem trobat les senyals del GR-36, A Alcudia de Veo, a la dreta i a la Rambla de Villamalur i Torralba del Pinar a l´esquerra. Aixina tornem pel mateix camí i a les 13 hores ens trobem amb el matrimoni senderista, al costat hi ha un senyal qie porta a la Font del Cantal.A les 13,29 tornem a passar de nou per la Font de Castro. Continuem pel camí i a les 14,35 estem ales proximitats de Sueras, a on agafarem els cotxess per aderçar-se a Onda, arribant sobre les 15 hores als salons Princessa A on per 10 euros tindrem:
De Primer plat:
Tortellinis al Roquefort, Arróç amb Xipirons y Alls Tendres ,Ensalada de Pollastre amb Pinya i Mel, o Rollets de Iork a la Russa..
I de Segón plat:
Ous amb embotit,Lleguado amb crema de Setes,Solomillo de Porc amb Xampiñons o Pit de Pollastre a la Brassa, a més begudes ,darreries diverses,Caféns e Infussions i per supost el Cremaet de Ron. En general la gent ha eixit satifeta del menjar abundant.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
******************************************************************************** CRONICA DE SENDERISME DES DE BANYERES DE MARIOLA, AL JORN TRES DE FEBRER 2017
SITUACIO GEOGRAFICA
Banyeres situada al Nord d´Alacant i a la comarca de la Foia de l´Alcoiá, amb accés per la A-7 des de Ontinyent per la CV-81.
El nom valenciá de Banyeres apareix a l´any 1261,després al 1241 aparéixía com Bigneres i me avant com Beriheres que es creu proveé del árab Beni-Hares(fill de llebres).
El terme de Banyeres esta a la part occidental de la Vall de Beneixama junt al passadís de la carretera CV-81 i l´antic ferrocarril de Valencia a Alcoy, i per el que antigament passava el camí de Toledo a Denia.També passava el camí carreter d´Alcoi a Madrid i altre que conduix a Bocairent.
Banyeres, está entre les Serres de la Solana i Mariola.Al seu terme naix el riu Vinalopó, trobant-se a la seua població El Museu _Valenciá del Paper.Antigament hi havia fabriques de faixes,gorres i mantes i al l´hivern replegaven la neu que venien a altres poblacions
DADES HISTORIQUES
A la zona hi ha poblament prehistórics i el més antic es del epipaleolítico. Al Molí Roig va exitir un poblat del Neolitic amb alguns restes també a les Coves del Llarg, dels Anells i del Partidor.
Altres poblats del l´Edat del Bronze son el del Cabeç dels Llorenços, del Bovar i de la Serrella.
Poblats ibérics tenim al Assagador de Sant Jordi i la solaneta. I també tenin una Vila romana entre la Font Santa i la Font Bona.
La població fou conquerida a l´any 1248 pekl Rei En Jaume I , que las va cedir a Jofré de Taixa o Loaysa i el Castell a Bernard de Tous. Va tindre la seua importancia la població al ésser fronterera amb Castella.Al 1381 está en mans de Pere d´Artés,qui va vendre la població i el Castell a la Vila de Bocairent, fins a que Felip IV al 1618 va decidir la seua separació com abans.
Durant la Guerra de Successió,. Las fortalea de part borbónica recolzá a Felip V, resistint més de 20 atacs i assetjis.Al 1706 va resistir l atac del general austracista Joan Manuel Noroña i Felip V a l´any 1.708 li atorgá el titol de Noble ,Fidel, Reial i Leial.
[]
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Fernando Aparicio,Pere Baixauli,Amparo Bertolín,EnriqueBisbal,JaimeBonet,Francisco Borrego,José Boscá,Carlos Catalá,Joan Crespo,Josefa Cubellls, Manuel de Juan, Luis De Salvador ,Roger Domingo,Mª José Enriquez, Antonio Esteban,Carmen Esteve,Eduardo García,Javier García,Antoni Giner,Jose R. Gimeno, Julio Gonzalez, Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Federico Guixeres ,Jose Mª Latorre,Paco LLácer,Jose Vte Lloréns, Inma Manglano ,Julio Marin, Francesc Martí , Pedro Martin-Viñals,Jose Martinez,Jorge Minguillón,Joaquin Moratalla,Agustín Munilla,Jose Mª Osca,Vicent Palmero,J.Mª Palanca, Alfonso Perez ,Alberto Peris,Angel L. Pividal,Julio Ponce,Francisco Portalés, Juan Rel,Inma Rico,Jaime Sanchez,Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí ,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Rafael Siscar,Vicente Tasso,Angel Timón iEnrique Vidal, cinquanta tres en Bus i Aurora Santamaría i Vicente Yagüe amb cotxe ,un total de cinquanta cinc senderistes.
Eixida amb Autobús amb diferents parades l última junt a l´Hotel Albufer arribant a Banyeres de Mariola a les 9,56.
La marxa será de carácter fácil a moderada , ja que el tros final pel riu pressenta algunes dificultats per transcorrer junt al llit del riu amb cabdal i amb alguns trams fangossos propensos a relliscades.El recorregut es pot dir com a circular i de uns 14,4 Kms.
El jorn ha segut en general núvol i al llarg de día ha aparegut el sol, i algo de vent pero menys del que esperavem. A l´eixida del poble hem deixat a l´esquerra el Cementeri.
Ales 10.06 prenim a la dreta el Cami de la Malladeta, `per una pista forestal ampla i `plana. A les 10.21 un senyal de fusta ens indica a la dreta la”Energy House”, mes avant a les 10,46 el camí s´estreta , entre pins i amb el humid per les recents plujes i en alguns llocs restes de neu.Al igual que als cims d´algunes serres lluntanes
A les 10,48 , hem trobat una casa ,amb una taula i bancs i es el lloc que hem triat per l´esmorçar, amb intercamvi de begudes , fruites , dolços i pastes. Entre tant apareix l amo de la Casa, i dialogant ens recomana que no embrutem en desperdicis , deixan- lo com abans.
A les 11,20 reprenim la marxa el camí es suau , amb alguna llaugera pujada.A les 11,45 unes indicacions ens parlen a la dreta el cami a la Font Freda i en direcció transversal el Camí Vell de Banyeres, Més avant eixim de nou a la pista forestal ampla.A les 12,05 creuem un riuet, ara anem per una senda estreta junt al riu.
A les 12,33 estem creuant per primera vegada la rambla o riu, creuarem en sis o set vegades el riu an alguna que altra dificultat , perque el terreny es fangós i esbara molt , hi ha alguna xicoteta caiguda sense cionsequencies, l aigüa es transparenta i cristalina. A les 12,57 ja hen acabat de creuar el riu i anem per una senda cap amunt. Després el camí será plá, passem junt a una casa amb quatre o cinc gossos xicotets lladrant al nostre pas.
A les 13,15 a lo alt podem divisar un xicotet castell. Continuem la marxa, el a les 13,24 arribem a la Font de la Coveta , a on hi ha el naiximent de una Font Natural i hi una zona protegida i regenerativa que el que está prohibit el banyi es açi a on precisament sa banyat un senderista que tots coneguen.Després de pendre fotografíes tornem a eixir al camí.
A les 13,44 tenim a la dreta un antic Molí anomenat Molí de Blanes,Continuem caminant i més avant passem per al costat dels Molins anomenat de D´Alt i de Baix. Continuem pel camí arribant a les 14,28, a l´ Alberg a on dinarem anomenat “Ull de Canals”, que forma parte del Mas del mateix nom, están dins del Parc Nautral de la Serra de Mariola i a 3 kms del Naiximent del Riu Vinalopó. En front de l´ entrada a la casa senyorial hi ha una Gábia , amb Galls, Gallinera i Perdius .
Açi per 20 euros incloent l´Autobus, dinarem de primer :
Arroç al forn, gaspatx manxéc o Ensalada completa,
I de segón:
Xurrasquet al Forn amb guarnició, Pintxo de embotit més Xulleta de Porc i Ou fregit, o Lluç planxa amb guarnició.
A més begudes,com cervessa, vi ,aigua etc u cafens infussions o cremaets.
En general ha segut del gust del senderiste . A la sobretaula es parlá de la propera marxa a la Serra de Espadá, amb cotxes el proper divendres
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Llueve…el día amenaza lluvia….según los pronósticos de los metereologos…llueve…
Somos unos cuantos senderistas menos, el día lo requiere, mejor en casa “calentitos”.
Empezamos a caminar, y ….¡aaahhhhh!!! no llueve, los dioses del Olympo, nos acompañan,….. iniciamos a caminar por la ruta verde, antigua vía ferrea que todos conocemos,… (ojos negros)..,al pasar junto al camping donde dejamos los coches, me llama la atención en pequeño edificio, multicolor que me reuerda el museo Pompidour de Malaga ,(cubo de colores).
Ya puestos en fila india, me gusta ver, como entramos en los túneles,de la vía ferrea.,… el día es gris ….y aumenta la visión de los colores de nuestra indumentaria, variopinta………amarilletes, rojetes, grisetes, azuletes.
La niebla desciende por las laderas de las montañas, como queriendo acariciar nuestros rostros, sensación muy agradable.
A lo lejos podemos ver las cimas de la montañas nevadas, sierra de Espadan, las cuestas del Ragudo, que alegría nos da ver este paisaje invernal, no habitual por estos lares.
El recorrido de hoy, es circular, entorno al embalse del Regajo, el día es propicio para los aficionados de la fotografía,las vistas son espectaculares, como podremos apreciar mas tárde las imágenes de los Srs . Bosca Crespo y Rotovator….los reflejos de los
árboles y montañas, nos dejan unas imágenes grabadas en la memoria,…. cormoranes patinan en la superficie del agua…..¡¡¡que bonito!!!
Ha sido una buena elección de nuestros queridos guías, esta zona,
Caminamos, junto al rio, el sonido del agua,…..muy abundante por las ultimas lluvias….es una gozada, puente de piedra….(de época Medieval)..veredas estrechas, con cadenas para pasar con mas seguridad, y por ultimo el gran espectáculo de las magnificas cascadas de agua….., resfrescantes,…… solo faltaba ver el Arco Iris.
Ya reconfortados con la visión del agua, nos merecemos una cervecita y nos preparamos para ingerir nuestro menù en casa del Sr. Gines, Soneja.
Nos vemos en la próxima excursión, agradeciendo a la Comisión , me conceden el placer de escribir esta crónica. Hoy nos han acompañado:
Vicente Tasso Rosado; Jose Vte. Lloréns; Julio Ponce; jose maria gonzalez-rothvoss perez; Genis Ruiz; Juan Rel; JORGE MINGUILLON PAYA; Manuel Cantero; JUAN M. CRESPO GARCIA; Manuel de Juan Burgueño ; Antonio Giner Marqués; Jaime Sánchez Plumed; Enrique vidal; Fernando Aparicio ; Jose Maria Latorre Ortiz; Joaquin Moratalla Martinez; Pedro Martín Viñals ; AGUSTIN MUNILLA MORENO; JOSEFA CUBELLS; PERE BAIXAULI; Federico J.Guixeres Enriquez; Alfonso Pérez; jaime bonet marco; JOSE BOSCA ORTOLA; JOSE M OSCA; Paco Llácer Peris; Jaume Climent March; JULIO GONZALEZ VALERA; Vicente Yagüe Miguel; Aurora Santamaría Molina; Rogelio Domingo; Rafael Guillem Fernández; rafael alcayne peyro; José Bataller martin; Angel Timon Aparicio; JESUS SILVESTRE ALBEROLA; francisco borrego moreno; Francisco Burgos Martinez; Javier García Romero; Roberto Perez Real
Santo Espiritu 28 de Enero 2017
Pako Llácer
******************************************************************************** CRONICA DE SENDERISME DES DE SERRA AL SEU CASTELL I A EL GARBÍ, AL JORN TRETZE DE GENER 2017
SITUACIO GEOGRAFICA
Serra es troba a la comarca del Camp de Turia , dins del Parc Natural de la Serra Calderona. S´accedeix per la A-7 ,prenint després la CV -305 i la CV-310.Destaquen els Pics de Rebalsadors i l´Alt del Pí
DADES HISTORIQUES
Hi han diferents iaciments arqueologics com el Salt del Riuoblado de l´Edat del Bronze i el de les Eretes del Riu,restes de Poblat Ibéric i la Cova Soterranya i com a iaciments eneolítics, el Puntal del Sapo, la Torreta i la Torre Ombría. Serra té en seu oritge históric en el Castell árab actualment en runes, encara que hi han restes de cerámiques de l´Epoca Ibérica i Romana.
El Rei En Jaume I, va conquerir Serra i la va cedir al Berenguer Burguet a l´ any 1238, passant finalment a la familia Belpuig durant el Seglñe XIV i als Comtes de Prades al Segle XV, després passá per mans de Folch de Cardona integran-se als Ducs de Montellano, fins a la abolició senyorial del Segle XIX. Serra va esser lloc de Moriscs fins a la seua expulsió al 1600, sent repoblada per Carta de Població atorgada a En Josep Folch de Cardona, reudin--se la població, e incrementan-se de nou al Segle XIX.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Rafa Alcayne,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Pere Baixauli,JoseBataller,Enrique Bisbal,JaimeBonet,Miguel Bonora,Francisco Borrego,José Boscá,Vicenta Bueso,Francisco Burgos,Manuel Cantero,Jose Casinos,JaumeCliment,PedroConesa,JoanCrespo,Luis De Salvador ,Roger Domingo,Mª José Enriquez,Carmen Esteve,Daniel Fernández,Eduardo García,Antoni Giner,Carlos Gómez. Julio Gonzalez ,Jose MªGonzalez-Rothvoss,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre, Virginia Leiva, J. Vte. Lloréns,Miguel Macián, Inma Manglano ,Julio Marin, Francesc Martí , Jesús Marti-Belda, Pedro Martin-Viñals,Jose Martinez,Jorge Minguilón,Joaquin Moratalla,Agustín Munilla,Vicent Palmero,Miguel Puertolas, Alfonso Perez ,Roberto Perez, Julio Ponce,Francisco Portalés,Inma Rico,Genís Ruiz, ,Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí ,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Enrique Vidal,Vicente Yagüe i Alfonso Zamorano ,un total de cinquanta huitsenderistes.
Eixida des de Valéncia amb apléc per a uns a les 8,30 al costat del Casino de Valéncia i a les 9 del matí per a altres al Ajuntament de Serra.
El jorn es assolejat amb 8 graus de temperatura d´inici que arribará fins als 20 graus. Ha bufat en alguns moments amb certa internsitat el vent de Nord-Oest fresc que ha fet el camí més agradable.
La marxa de carácter moderada a fácil , ha segut circular amb un recorregut aproximadament de 15,5 kms,amb elevació acumulada de 560 metres ,dades facilitades per Julio Ponce i J.V.Lloréns. que hem recorregut tots els senderistes menys un que ha tingut que tornar abans per a després reincorporar-se al dinar . Com anécdota ha segut que a un senderiste se li han quedat les claus dins del cotxe i no ha pogut obrir-lo tenint que tornar a Valéncia després del dinar a per un duplicat.
A les 9,25, estacionem els cotxes alguns al costat de un pontet per el que baixa un riuet o sequia amb força, els demés estacionarán junt al camí per el que iniciem la marxa es un cami ample que va cap amunt.
A les 9,40 trobem uns senyal que ens indiquen a l´esquerra la adreça a la Font de l´Ombría i al Castell, continuem cap amunt i a les 9,53 tenim a la dreta baix del camí la Font de l´Ombría,hi ha també unes taules i bancs , algú tasta l´aigüa fresca que ix de la Font. Més avant uns senyals indiquen la ruta del GR-10 que es per a on anem , a la dreta a Serra i a la Font del Poll i a l´esquerra a la Font del Marianet, i en direrrció oposta a la de Serra , a Segart, a Estivellla o a la Font de Barraix, més avant un altra senyal ens indica a 4,8 kms , al Castell de Serra.
Continuem per la ampla pista forestal, el vent de Nord-Oest bufa amb intensitat, el paisatge es tot vert plé de pins amb molt bones vistes i ja divisem en lo alt el Castell , també a la dreta al fons podem vore vistes de Serra i un Monestir de Clausura que segons Alfonso Perez ,pertany a les Monjes Clarises, están al cap d´ell una Prioressa amiga d´Alfonso.
A les 10,15 estem davant uns cartells que anuncien la pujada al Castell.I més avant en el camí aprofitem un lloc ampli i assolejat per esmorçar, amb el habitual intercamvi de vins, pastissos , fruites i fruts secs etc.A les 10,46 estem de nou en moviment cap amunt.També Antoni Giner portava una botella de vi sobrant del dinar de Nadal.
A les 11,40, després de passar per un lloc xicotet amb sureres, també hi han els arbustos anomenats ginebres, arribarem a un punt en el que prendrem la carretera al Garbí, passant pel punt més elevat que es L´Alt del Garbí que té 598 metres d´alçária. A les 12,12 tenim en front el Garbí i anem cap a d´ell. A les 12,28 estem al Mirador del Garbí , podem vore bones vistes i al fons el Golf de Valencia , en dies clars es veu el Montgó i les Illes Columbrets. Un cartell ens indica els diferents Pics de la Comunitat, després de fer fotografíes , passem per davant de l´Ermitori.
Després iniciem el cami de tornada , a la dreta quan son les 12,46 un senyal ens indica a Estivella i a Beselga.Nosaltres continuem recte. A les 13 hores tornem a passar per l´Alt del Garbí i de nou per la carretera.
A les 13,21 de nou la senyal del GR-10 a la dreta a Estivella ,Beselga i Segart i en la adreça oposta a la Font del Marianet , a la Font de l´Ombria i a Serra que es cap a on anem. Més avant el grup es divideix , la majoría tornem per una senda molt agradable i altres tornen per la pista forestal que a la fi confluixen al mateix lloc..
Continuem per la senda de baixada , molt humida i amb molta vegetació.A les 13,57 de nou uns senyals del GR-10 ens indica a la Font del Poll i també a Serra 1,7kms que es per a on anem. Una miqueta més avant passem de nou per la Font de L´Ombría, i estem a prop de a la fi de la marxa , arribant a les 14,20 al lloc a on tenim els cotxes.
I aixina s´adreçarem al Restaurant el Salt de Náquera , en el camí de la Font de l´Or a on dinarem per 10 euros de primer plat:
Paella Valenciana, Fidehuá de Senyoret o Sopa Coberta i de segón plat: Embtotit a la brassa amb Ou i Creilles, Pollastre al Forn o Emperador a la brassa, a més de darreria Flam . begudes i caféns e infussions i per supost el Creamaet. Em general ha segut del gust de tots
A la sobretaula es va parlar de la propera marxa al el Pantá ,Salt de la Nóvia etc., de Navaixes.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
