Mola de Segart, Sierra Calderona (16-12-2016) By Inmaculada Manglano
Hoy era un día especial, última excursión del año. Se nos había propuesto llevar en el atuendo algún distintivo navideño, aunque a la mayoría de los asistentes, incluidos los promotores de la idea se les debió olvidar. También se nos anunció algunos extras en la comida y bebida a cargo del fondo de reptiles, así como la entrega de diplomas al finalizar el ágape.
Al llegar nos hemos puesto en marcha desde el Monasterio del Santo Espíritu donde nos ha dejado el autobús. El día no era espléndido pero tampoco malo, aunque, según rezaba el pronóstico, había amenaza de lluvia hacia la tarde.
Después de hacer algo más de 4 km, nos hemos detenido para almorzar en una ladera cuyo terreno, formado por estratos rocosos, simulaba escalones que muy bien nos han venido para tomar cómodamente nuestra frugal colación.
Cuando hemos reanudados la marcha ha comenzado a llover dividiéndose inmediatamente el grupo en dos, unos que la hemos dado por finalizada y o tros que han querido seguir el plan previsto.
Pues como digo, hemos iniciado la vuelta con una lluvia no muy fuerte pero sí persistente, tanto es así que, en mi caso y en el de algunos más, que al inicio de la lluvia no hemos sacado de la mochila toda la chubasquería que llevábamos pensando que iba a ser pasajera, hemos acabado calados hasta los huesos, de medio cuerpo hasta los tobillos. En estas condiciones la vuelta sea hecho bastante más larga y pesadita que la ida. Llegamos al autobús y la mayoría subimos sin importarnos el tiempo que habría que esperar hasta que bajara el grupo A, todo con tal de estar a buen recaudo. Algunos senderistas han preferido seguir andando y esperar ya en el restaurante. Los que nos hemos quedado en el autobús hemos aprovechado para secar las prendas mojadas, haciendo uso de la calefacción del propio autobús.
La ruta consistía en subir a la Mola de Segart, pero esta vez la Mola se ha quedado esperando, ya que ni nuestros más avezados senderistas del improvisado grupo A han podido burlar el inclemente tiempo, que ha hecho la marcha tan incómoda como peligrosa, pues la lluvia constante y un camino que ni era camino ha provocado algunos resbalones con culá incluida. Os copio literal el testimonio de un integrante del grupo, Enrique Vidal: “el grupo A renunció a subir a la Mola por el estado resbaladizo del terreno. Hicimos un recorrido circular más corto en el que pudimos disfrutar las emociones de subir 80 m. de desnivel por un barranco bajo la lluvia y sin senda evidente. Hasta con los dientes tuvimos que agarrarnos a las piedras! Los resbalones en la bajada fueron ya por pura relajación del personal, después de los apuros de la subida”.
Pues todos contentos, los del bar con la cervecita, los del autobús ya secos y atemperados y los que trataron de completar la excursión por la aventura vivida, nos fuimos a comer al Restaurante El Reino en Gilet.
Por cierto, creo que esta vez no tenemos foto de grupo.
En el restaurante, tal como se nos había anunciado, se ha servido Viña Pomal crianza acompañando a la comida, una excelente elección para mi gusto, y cava para el brindis. La comida también ha sido especialmente buena, tanto cocinada como servida. A continuación se ha procedido a la entrega de diplomas. El acto, ha sido amenizado por nuestro mantenedor Pedro Conesa que ha dedicado con acierto y cariño unas palabras en verso a cada uno de los galardonados. El responsable de la estadística, Enrique Vidal,ha llevado hasta allí su propio ordenador donde va haciendo el seguimiento de lo recorrido por cada uno de nosotros durante todo el año. Ha sido una comida muy agradable y divertida, con espíritu navideño, tal como queda plasmado en las fotos (ver en ALBUM DE FOTOS 2016 del Blog), realizadas por Pepe Bocá, y Jose Mª Gonzalez-Rothvoss.
Estos son los datos:
DESTINO Sancti Espíritu
FECHA 16-12-16
Distancia grupo A 10,5
Distancia grupo B 8
Desnivel grupo A 370
Desnivel grupo B 200
Grupo A
Agustin Munilla; Angel Pividal; Enrique Vidal; Fernando Aparicio; Francisco Burgos; Ginés Ruiz; Ignacio Alamá Castellary; Javier García; José Boscá; José Mª Osca; Juan M. Rel; Juan Miguel Castelló; Julio Gonzalez; Manuel Alamá Castellary; Manuel Bermejo; Manuel Cantero; Miguel Bañuls; Miguel Puertolas Sanchis; Pedro Martín Viñals; Pere Baixauli; Rogelio Domingo; Vicente Tatay.
Grupo B
Alberto Peris; Amparo Aparisi; Antonio Esteban; Antonio Giner; Carlos Gomez; Carmen Esteve ; Conxa Lliso ; Daniel Fernandez; Eduardo García Ramírez; Enrique Bisbal; Federico Guixeres; Francisco Portalés; Guadalupe Sebastián; Inma Rico ; Inmaculada Manglano; Jaime Bonet; Jaime Climent; Jaime Sánchez Plumed; Javier Oltra; Jesus Marti-Belda; Jesus Silvestre; Jorge Minguillón; José Antonio Bataller ; José Casinos; José Latorre; José Mª.Gonzalez-Rothvoss; José Martinez; José V. Llorens; José Verdugo; Josefa Cubells ; Juan Crespo; Julio Ponce; Lourdes Palop ; Luis de Salvador; Manuel De Juan; María José Enriquez ; Miguel Bonora; Miguel Macián; Paco Borrego; Pedro Conesa; Pilar Seguí Dolz; Vicente Andreu; Vicente Palmero; Vicente Tasso; Virginia Leiva.
Felices Navidades a todos!!!
*********************************************************************GATOVA: RUTA DE LAS FUENTES (09-12-2016).
Gatova hasta 1995 perteneció a la provincia de Castellón, pero a petición popular paso a integrarse en la provincia de Valencia. Los restos más antiguos de la población son los de origen ibérico situado en la antigua masia-alqueria de Marmalé y en el montículo del Torrejón.
Tras la reconquista por Jaime I, fue donada al señor de Albarracin pasando posteriormente a la familia Sanz de Vilaragut y de Castellvi. Estuvo habitada por moriscos hasta 1602.
Gatova se encuentra en la comarca del Camp del Turia, situada en el extremo occidental de la Sierra Calderona, que es la última estribación del sistema ibérico. En su término abundan los manantiales y en él tiene lugar el nacimiento del Barranco de Carraixet, cuya desembocadura tiene lugar en la Ermita dels Peixets (Alboraya).
Tras elagrupamiento en zona del Casino-Palacio de Congresos, se inició la caravana automovilistica por la autovía a Liria en donde nos desviamos por la carretera CV-25 de Liria a Altura. Con reunión alrededor de la fuente sita en la carretera con 20 caños, que emanaban un gran flujo de agua. La temperatura a la llegada era de 6º con escaso viento y cielo despejado.
El grupo de senderistas estuvo compuesto por: Manuel Cantero, JoseVte. Llorens , Manuel de Juan, Vicente Andreu, Francisco Burgos, Jorge Minguillon, Antonio Giner, Juan Rel, Juan M Crespo, Fernando Aparicio, Joaquín Moratalla, Luis de Salvador, Gines Ruiz, Rogelio Domingo, J. M. Gonzalez-Rothvoss, Carlos Gómez, JoseBoscá, Jose Casinos, Josefa Cubells, Pere Baixauli, Jaime Bonet, Jesús Silvestre, Aurelio Silvestre, Pedro Conesa, Daniel Fernández, Alfonso Pérez, Pedro Martín, J R Gimeno, Julio Ponce, Vicente Tasso, Miguel Bonora, Vicenta Bueso, Julio Gonzalez, Rafael Guillem, Francisco Borrego, AngelPividal, Jose M Osca, Federico Guixeres, Javier García, Juan M Castelló, Mariano Aguilar, Vicente Aguilar, Guadalupe sebastian, Francisco Portalés, Miguel Macián, Jesús Marti-Belda, Jaime Sanchez.TOTAL 49 participantes.
A las 9 horas 35 minutos se inicia la marcha desde la almazara y tras atravesar el barranco se sube por un sendero con bastante inclinación y de alguna dificultad por las recientes lluvias, llegándose al primer destino, tras 30 minutos de caminar, a la Fuente Fonfria, en donde tiene lugar el almuerzo con los consabidos intercambios de vino, café, dátiles, aceitunas, etc…Indicar que dicho lugar esta sito en una umbría por lo que no hubo “destape” de los senderistas ya que la temperatura no era agradable y había bastante humedad.
Fuente de la FONFRIA
Tras el refrigerio, se reanuda la marcha ascendente hasta llegar a un cruce de caminos y sendas, que indican la dirección a Serra al sur y la Cueva Santa la noreste; tras cambio de opiniones, ya que la senda se adentra en el Campo Militar, tres senderistas se manifiestan “Profugos” (A Giner, V Andreu y J Mati-Belda), los cuales siguen una ruta diferente inicialmente para posteriormente reunirse con la senda que los mas atrevidos nos internamos en el Campo Militar de Maniobras y de Tiro, tras sortear una cadena.
Esta senda es descendente, divisando las laderas de las montañas, las cuales en su día fueron cultivadas tal como indican los ribazos de piedra seca que todavía persisten. Al llegar al fondo del barranco a mano derecha de la senda está La Fuentede los Cinglos, que algunos senderistas no se percataron de su existencia, ya que la cubría maleza. De nuevo senda ascendente hasta arribar a los restos de la Masia de Marmalé, de la cual por el tiempo y quizá por referencia en las pruebas de tiro solo quedan los restos de sus paredes, no así un horno moruno integro muy interesante y construido con piedra de rodeno,
Horno Moruno- MasiaMarmalé
Tras alcanzar de nuevo el acimut de la senda, pasamos a caminar por una pista de tierra inicialmente, hasta llegar a una bifurcación, en la que unos cuantos nos desplazamos a conocer los restos de la fortificación-poblado ibérico, el Torrejón, en el que se aprecian restos de los muros de su torre y el perímetro, siendo explicado detalladamente por el historiador Genis Ruiz. (Las excavaciones han sido suspendidas por falta de presupuesto).
Tras el regreso a la pista se arriba a la Fuente del Rebollo, con descanso y reagrupamiento; de nuevo marcha hasta llegar a la Fuente de la Alameda, con zona recreativa. De este lugar nos acompañará hasta Gatova el discurrir del agua de barranco que habíamos atravesado al inicio de la marcha.
A las 14 horas 20 minutos finaliza la caminata, con 18º de temperatura, esplendido so y mucho personal en manga corta por el ejercicio ,tras haber recorrido 12,480 km ,los “prófugos” dos km menos y los que fuimos a conocer las ruinas de poblado ibérico dos km más.
Tras el reagrupamiento nos trasladamos a Olocau al conocido restaurante “Els Arquets” donde se pudo disfrutar de un buen yantar-alcachofas, ensalada, arroz en fesols i nabs, lentejas y el afamado postre de torrijas ( indicar que los comensales acabaron con las provisiones de vino blanco). Se comentó la próxima excursión-comida navideña y reparto de premios y accésits, el día 16-XII-2016, con lo que se cerrara el primer ciclo de excursiones.
BON NADAL.
Alfonso Pérez
****************************************************************************************RUTA DE SENDERISME DEL 2 DE DESEMBRE DE 2016 FUENTES DE AYÓDAR-AIÒDER A TORRALBA DEL PINAR (CASTELLÓ)
Es troba travessat en un dels contraforts septentrionals de la Serra de Espadá, a la rambla de Aióder a una alçária de 505 metres amb grans extensions boscoses de pins , sureres i carrasques.
S´accedeix des de Valéncia per la V-21, A-7, CV-20,CV-223 i CV-205
DADES HISTORIQUES
Fonts d´ Ayódar es un dels quatres pobles que conformen La Baronía d Ayodar, junt a Ayódar ,Torralba del Pinar , Vilamalur i Figueres va pertanyer al Rei Moro de Valéncia Abu Zayd, qui va pactar amb el Rei En Jaume I, convertin-se al Cristianisme
Després de l´expulsió del moriscs al 1609, es va repoblar amb gent de Godella, decretan-se sa carta Pobla al 1611, sent el Senyor de la Baronía Cristófor Funes
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat
Mariano Aguilar, Vicente Aguilar,Ignacio Alamá, Manuel Alamá, Fernando Aparicio,Pere Baixauli,Jose Bataller,Jaime Bonet, Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero,J. M. Castelló,José Casinos,Jaume Climent,Pedro Conesa,Josefa Cubells,Manuel de Juan,Roger Domingo,Maria J. Enríquez,Antonio Esteban,Daniel Fernández,Antoni Giner,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rotvoss,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez, Jose Mª Latorre,Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns,Miguel Macián,Inma Manglano, Francesc Martí,Pedro Martin-Viñals,Jorge Minguillón,Agustin Munilla,Jose Mª Oscá,Vicent Palmero,Alfonso Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés, Juan Rel ,Inma Rico,Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí,Aurelio Silvestre, Jesus Silvestre i Enrique Vidal un total de cinquanta senderistes, i Luis de Salvador que s´affegit al dinar amb la seu moto.
Aspectes del recorregut
La ruta de huí es tractará de una marxa circular ,llevant un tram de tornada que va coincidir amb el d´anada, de uns 14,8 kilómetres amb desnivell acumulat de 525 metres
La marxa ha segut de de risc moderat a la anada, per un tram amb roques pel Barranc,crec del Riu Chico, creuan-lo en diverses ocasions amb un poc de fang per les recents plujes amb perill de alguna relliscada, sense consequéncies.
El jorn es fred pero assolejat . d´inici la temperatura era de uns sis graus, pero al llarg del día pujará fins a uns deneu graus.
A les nou trenta del matí arribem a Fuentes de Aióder a on estacionem els cotxes, anem per les voreres del poble i passem per un camí que ens indica la Font de El Canyar per un camí cimentat de baixada i al fons a l´esquerra podem vore el barranc amb un poc de cabdal d´aigüa. El camí trancurreix de baixada ara parale-lel al barranc, arribem a un punt en el que el camí es més ample i creuem el barranc.
Trobem un senyal de fusta a l´esquerra que ens indica Torralba del Pinar que es a on anem, ara el camí es una pista forestal de terra de rodeny. Ara a les voreres de la pista es veu el paisatge molt frondós amb la vegetació exuberant , anem pujant per la pista i a l´esquerra al fons es veu el barranc, les vistes son meravelloses i la pluja dels recents dies fa que es veja un colorit vert moklt inténs.
Més avant sobre les 10,30 trobem un cartell que ens indica que estem al terme de Torralba del Pinar, després trobem un ampli espaci ambs pins i vegetació, en el que fem un alt per l´esmorçar, amb el usual intercamvi de dolços , vins, fruts secs, i altres productes com llonganissa que crec que portava Roger Domingo.
A les 10,45 reprenim el camí, ara de baixada tením que creuar varies voltes el Barranc, en una de elles hi ha un bon toll d´aigüa i Angel Pividal entre atres coloca algunes pedres per a passar per damunt i no mullar-se.
Continuem per alguns trams de pista que están cimentats.Més avant deixem la pista i anem per senda pujant , plena de vegetació com pins i matolls, a més plantes aromátiques com el romer o romaní i el timó.
Ara de nou baixant estem al llit del barranc, creuant-lo una i atra vegada, pujant i baixant per les pedres del mateix i junt a unes basses d´aigüa del barranc hem passat pro de la Poza(Toll) negra. Després de passar per uns trams perillosos , pel perill de les pedres mullades per les recents plujes que fa que algú rellisque pel fang acumulat pero sense consequéncies.
Deixem aixina el barranc, prenint un camí amb molta vegetació, arribant de nou a un pista en trams cimentats i a les 12,30 arribem a la població de Torralba del Pinar, fent un alt en el camí amb un xicotet descans junt a l´Església de la població i refrescant-se en una Font que hi ha en la plaça de Torralba del Pinar, i es fem la foto del Grup.
A les 12,45 passem per la Font de Santa Bárbera i per l´Ermitori i ja prenim el camí de tornada per una pista de terra ,ara anem de baixada quasi tot el camí, al fons es veuen les muntanyes plenes del pins i estem disfruitant de la Serra de Espadá i aixina de nou confluim en el barranc, coincidint en un tram amb el camí d´anada , passant junt al lloc en el que haviem esmorçat i creuant de nou en diversos punts el barranc i aixina arrivarem sobre les 14,15 al poble de Fuentes de Ayódar (Fonts d´Aióder). Des de aquest punt anirem al Salons Princesa d´Onda a on dinarem molt bé excepte el vi Negre d´Extremadura que no ens ha agradat gens a la majoria.
Hem tingut de primer plat:
Arrosejat amb Galeres,Estofat de Corder, Sopa Coberta,Espaguetti al Roquefort o Ensalada amb formatge fresc, tomata i besugo.
I de segón plat:
Pitrera de Pollastre a la Brassa, Secret de Porc a la Brassa,Ous amb Embotit, Ráp a la Marinera o Cuixa de Pollastre al Forn, aixó amb begudes , darreríes com Flam o Pinya Natural i altres e incloent el Cremaet de la zona , per 10 euros, en general tot el mon ha eixit satisfet.
A la sobretaula , sa parlat de la propera marxa a Gátova i de la seguent a Sanctu Spiritu amb el dinar de Nadal
I aixó ha segut tot, fins a l´altra, “Fent SenderismeFem Sport”
Salutacions
Francesc
***********************************************************CRONICA (parcial) DE LA EXCURSION DE HOY , 25 DE NOVIEMBRE DE 2016, AL PICO DEL AVE, EN DOS AGUAS.
Tras la concentración, esta vez, en la gasolinera Repsol, en la salida de Godelleta por la A-3, los senderistas en diversos vehículos han marchado en dirección a Dos Aguas, distante de Valencia 52 Km., saliendo a la altura deBuñol,tomando, posteriormente, las CV 425 y 426, y tras pasar por las inmediaciones de las poblaciones de Alborache ,Yátova y Macastre, se ha llegado al destino, en Dos Aguas, alrededor de las 9 h.
Dos Aguas, población de poco más de 430 habitantes, se encuentra ubicada en la comarca de la Hoya de Buñol, en la cuenca del Júcar que discurre sinuosamente encajonado en su montañoso y desarbolado término municipal pues devastadores incendios, el último en 2012, han convertido en peladas sus montañas, cubiertas tan sólo por vegetación del llamado monte bajo, eso sí, con abundantes plantas aromáticas.
La mañana, aunque soleada, se presenta fría. Unos 3 o 4 grados a la llegada, pero la sensación térmica reduce más la temperatura por el viento que, aún sin fuerza, sopla constantemente, lo que obliga a abrigarse. Luego, con el paso de las horas, la temperatura subirá hasta los 12 grados, más o menos.
Nada más llegar a Dos Aguas, los senderistas se dividen en forman dos grupos, el llamado “A”, que comandado por Rogelio Domingo, abordan la subida al Pico del Ave (949 m. de altura) por la parte más difícil y escarpada. De sus peripecias dará cuenta aparte un nuevo cronista debido a ausencia del titular y algún suplente.
Forman dicho Grupo A los siguientes:
Jorge Minguillón,Luis de Salvador,Jose Maria Latorre, Mariano Aguilar ,Juan Rel,Fernando Aparicio,Pedro Martín Viñals,Paco Llácer Peris, Jose Boscá, Manuel de Juan Burgueño,JuanCrespo,Jaime Sánchez Plumed,José R.Gimeno ,Vicent Palmero,Agustin Munilla, Angel Timón, Francisco Burgos, Jose Casinos ,Pedro Conesa , Guadalupe Sebastian,Francisco Portalés,Rogelio Domingo, Pilar Seguí,María José Enríquez,José Mª Osca, Vicenta Bueso y Luis M. Domingo.
No debe dejar de resaltarse que “sección femenina”, en su totalidad, se integró en dicho Grupo A. Prueba del buen estado de forma de las “chicas”.
El resto, hasta totalizar, los 43 asistentes en total, formando el Grupo B, más conservador, que ha sido integrado por:
Jose Maria Gonzalez-Rothvoss,Vicente Tasso, Jesus Marti-Belda, Jose Vte. Lloréns, Antonio Giner,Gonzalo Gomis, Enrique Bisbal ,Jesús Silvestre, Aurelio Silvestre, Jose Maria Zapater, Miguel Puértolas,Julio Ponce,Alfonso Pérez,Daniel Fernández Francisco Borrego y Vicente Andreu, todos ellos bajo la experta dirección de los Drs. Pérez y Ponce quienes recomendaron la ruta realizada por este grupo en el que el cronista se integró,siguiendo los sabios consejos de los citados galenos. Es por ello por lo que el breve relato de la ruta que sigue corresponderá a lo realizado por dicho Grupo B.
Este grupo, tras recorrer por carretera unos tres km. en varios coches, llegados a una masía deshabitada, al parecer, inician la ruta hacia el Pico del Ave a través de un sendero amplio y cómodo, en algunos tramos cementado que, serpenteando y en subida constante iba acercándonos a nuestra meta. Iniciamos la caminata sobre las 9,30 h. y más tarde, aprovechando un recodo en el camino, al abrigo del viento frio, dimos cuenta de la consabida intendencia en la que no faltaron ni el vino, aceitunas, el café, tocado y sin tocar, en suma, lo acostumbrado. Retomamos la marcha en suave y constante ascenso, contemplando, de vez en cuando, hermosas vistas a medida que ganábamos altura. Lástima que, de vez en cuando, algún tronco calcinado nos recordaba que estos parajes hace años debieron hallarse plenos de arbolado.
Al fin, a eso de las 13 horas y tras caminar 6,350 km. en el ascenso, llegamos a la cumbre del Pico del Ave y a su vértice geodésico, al tiempo que, instantes más tarde, lo hacían los integrantes del Grupo A. Allí, todos juntos, en la cumbre, nos hicimos las fotos de rigor. La vista, en todas direcciones era magnífica, hacia el Norte, la Hoya de Buñol con las poblaciones dichas al principio. Al fondo, a lo lejos, el humear de la Central de Cofrentes, y al Sur, la despoblada Sierra Martés. También se divisaba a lo lejos, pese a la bruma, la Albufera, Cullera y el Mondúver.
Ambos grupos inician juntos el descenso por el camino de subida del Grupo B hasta llegar a una bifurcación en la que se separan hasta llegar, unos y otros, a eso de las 2 de la tarde a Dos Aguas.
El Grupo B había recorrido un total de 12,700 km., con un desnivel acumulado de 435 m.
Ya en los vehículos, se llega a Alborache, donde en el conocido Restaurante Los Abetos se ha comido bastante satisfactoriamente y, además, con un excelente “cremaet” para quienes lo pidieron. Como anécdota hay que señalar que, al finalizar la comida y efectuar el pago de la misma, la “mesonera” reclamaba 20 euros más, en concepto de cervezas servidas. Nadie se daba por aludido pues no se habían consumido en la barra. Aclarado el asunto, el importe era debido al exceso de jarras servidas. Y su importe fue satisfecho por el llamado “fondo”,que está para eso y para otras menudencias.
Y, colorín colorado, la crónica –parcial, insisto- se ha acabado.
Cordiales saludos a todos.
Vicente Andreu
Se completa la crónica con lo aportado para el grupo A siguiente:
*********************************************************************Se completa la crónica con lo aportado para el grupo A siguiente:
EXCURSION DOS AGUAS – PICO DEL AVE
24 NOVIEMBRE 2016
De Buñol a Dos Aguas, me sorprende, una vez más el macizo montañoso, entre La Hoya de Buñol, Muela de Cortes, Cofrente.
Las cimas de las montañas, con las nubes de sombrero se me muestran muy atractivas.
Sábado 24 de Noviembre 2016, la temperatura a las 8,30 h de la mañana es de 3,5º…( que fresquito…) parece como si este entorno hubiera estado escondido, me siento inundado por este paisaje, su orografía, en color de la tierra de estos picachos, que me trasladan a un mundo puramente montañero.
Desde la Fuente Nueva de Dos Aguas, comenzamos nuestra andadura, la senda empieza ha tener un desnivel pronunciado….¡¡¡¡vaya hombre!!!!...con pausado, a ritmo que se impone cada uno, vamos superando los obstáculos de la ascensión. A pocos pasos nos encontramos con una brecha, muralla caliza, de donde divisamos el pueblo de Dos Aguas, empequeñeciéndose, los colores del otoño nos inundan con sus variopintos colores, ocres, verdes, rojos,azules y amarillos.
La abrupta y escarpada senda, nos lleva hasta la cresta llamada “El peine”, este camino se usaba antiguamente para el correo desde Buñol a Dos Aguas.
Proseguimos nuestra andadura hasta alcanzar , en lugar indicado por nuestros expertos y maravillosos guías, una torre eléctrica, muy acogedora, donde departimos nuestras viandas bien merecidas por el pequeño esfuerzo efectuado…. ( ya casi somos montañeros de “pro”).
La flora que nos acompaña, es de arbusto bajos, el olor al romero florido, penetra por nuestros sentidos, dando así un sabor complementario a nuestro almuerzo.
Recuperados, y agasajados por nuestros senderistas compartimos nuestros alimentos……. (Sr Bosca con sus ciruelas pasa, Sr Timón con su TE, JR que hoy no ha traido vino…en su lugar nuestro querido amigo Jose Mª descorcha …¡¡¡¡bluupp!!!...y del vino nunca más se supo,frutos secos y demás cositas se intercambian……..ponemos ruta a la cima del pico, pasamos por la fuente del Fangacho , con un pequeño algibe , donde descansamos y nos hacemos las fotografías de recuerdo, antes de proseguir……. una vez más , el último tramo con un desnivel pronunciado.
¡¡¡¡¡Hombre…!!!! Ahí están nuestros queridos senderistas, que iniciaron la ascensión por otra senda.
Saludos cordiales….. se agudiza el viento y la temperatura, pues estamos a 949m de altitud.
Podemos ver la panorámica, desde la Sierra Martes ,Muela de Cortes, columna de vapor de Cofrentes, la Albufera, el Peñagolosa y quien tenga buena vista, prismáticos, y/o mucha imaginación.
Encontramos en la cima el punto geódesico, y la casa de vigilancia, que subidos al mogottete, sera unos 1050m .
Procedemos al descenso, por el camino que desde Dos Aguas llega a la cima, camino de cemento y tierra, hasta el cruce , donde nos separamos los del grupo A y B, nos vemos en el pueblo, para acudir a Alborache, donde comemos, Los Abetos…(la crema de alcachofa muy buena)……..
Mi agradecimiento a la “Comisión” por concederme el beneplácito, de la crónica de esta hermosa excursión …. Guia Paco Burgos….(menudo embolado …chaval!!!! a mi amado Rogelio, a D Pedro Viñals, y demás componente de la misma y también, como no, a Roootobator y Bosca , que sin sus profesionales fotografías no tendríamos estos recuerdos.
Día espectacular, el cielo azul que nos acompaña hasta el mediodía, empiezan a verse la primeras nubes que anuncia las próximas lluvias.
Datos de Interés.-
Dos Aguas, Rey Jaime I, año 1256
Asentamientos Neoliticos…..(cueva de la cocina)
Distancia recorrida 10,23 km , tiempo 4,49m ,datos aportados por Mesieur JR…….(pa mi 5 horitas….)
SENDERISTAS
Vicente Palmero Rodrigo
José Mª Latorre Ortiz
Ángel Timón
Super guía Rogelio
Paco Burgos, guía que nunca se equivoca
Fernando, siempre mirando el puñetero GPS
Vicenta Bueso
JR Gimeno, el 1º en llegar
Jose Boscá
Jorge Minguillón
½ de José Mª Osca….????
Mª José y Pilar
Guadalupe Sebastián
Paco Portóles
Luis de Salvador…¿tú eres el de la moto?
Pedro Conesa
Paco Burgos
Juan M Crespo
Agustín Munilla
José Casinos
Jaime Sanchez
Juan Rel
Mariano Aguilar
…..y si me dejo alguno, es x q no se apuntó
Pako Llácer……….azulete
EXCURSIÓN CAMPORROBLES: EL MOLON y EL CERRO CARDETE (18/-11-/2016).
El municipio está situado en el extremo noroeste de la altiplanicie de Utiel, en el límite con la provincia de Cuenca. La superficie del término es bastante llana, con una altitud de 908 msnm
Se conocen restos de poblamiento desde la Edad del Bronce en Cerro Cardete, la cueva de la Campana y el Picarcho, destacando el poblado con necrópolis de las Hoyas.En el término existió un gran poblado íberos, situado entre la solana y la cima de El Molón y propiciado seguramente por la desecada laguna. Ya en época andalusí existió, sobre el poblado prerromano de El Molón, aunque ocupando un espacio algo menor, un hisn (asentamiento fortificado en altura) de cierta envergadura. Se conserva la práctica totalidad del entramado urbano, entre cuyos edificios destacó la mezquita.
El núcleo actual es de origen bajomedieval. Se lo ha relacionado con el robledal de Corpes, en que fueron ultrajadas las hijas del Cid, así como con el Calderrobles en donde en 1177 debía haber librado batalla Alfonso VIII contra los musulmanes.
. Consiguió la categoría de aldea a mediados del siglo XVIen razón de los 90 vecinos con que contaba. En 1782 consiguió la segregación con respecto a Requena y la delimitación de un término propio.El ferrocarrilllegó en la década de 1940, tras haberse quedado estancada la construcción de la línea en Utiel en 1885. La estación pronto se convirtió en punto de atracción para algunas industrias y bodegas, revitalizando así la economía.3 La antigua laguna se ha venido desecando en la década de 1970, habiéndose construido en su entorno varias instalaciones deportivas
Excursión realizada el 18-XI-2016 con una participación de 55 senderistas. Tras la recogida a los participantes en los puntos habituales, salida desde la gasolinera sita en la A-3 en el desvio a Godelleta a las 8 horas 15 minutos, llegando al destino tras una hora y 19 minutos, tras la visita “obligada” y a petición de algunos senderistas a la Cafeteria del lugar, se realizó la partición de los mismos en el Grupo A , compuesto por 31 los montañeros/as, con destino al CerroCardete y un recorrido de 13.8 km,con un desnivel acumulado de 273 m.
Grupo A, 31integrantes: Vicente Tasso Rosado; jose maria gonzalez-rothvoss perez; José Ramón Gimeno soriano; Fernando Aparicio ; francisco borrego moreno; Julio Ponce; JUAN Rel; Jose Maria Latorre Ortis; María José Enriquez Barbe; Antonio Esteban Hernandez; MAITE ENRIQUEZ BARBE; Rafael Guillem Fernandez; Federico Guixeres Enriquez; Inma Rico; PILAR SEGUÍ DOLZ ; Pedro Martín Viñals ; José Boscá Ortolá; JOSE M OSCA; Francisco Burgos Martinez; Manuel de Juan Burgueño; JESUS SILVESTRE ALBEROLA; Jaime Bonet Marco; Angel Timon Aparicio; Jaume Climent March; VICENTA BUESO MARCO; JULIO GONZALEZ VALERA; Paco Llácer Peris; Guadalupe Sebastián Salavert; Francisco Portalés Chirlaque; Pedro Conesa Arroyo; ANGEL PIVIDAL.
Grupo A, 31integrantes: Vicente Tasso Rosado; jose maria gonzalez-rothvoss perez; José Ramón Gimeno soriano; Fernando Aparicio ; francisco borrego moreno; Julio Ponce; JUAN Rel; Jose Maria Latorre Ortis; María José Enriquez Barbe; Antonio Esteban Hernandez; MAITE ENRIQUEZ BARBE; Rafael Guillem Fernandez; Federico Guixeres Enriquez; Inma Rico; PILAR SEGUÍ DOLZ ; Pedro Martín Viñals ; José Boscá Ortolá; JOSE M OSCA; Francisco Burgos Martinez; Manuel de Juan Burgueño; JESUS SILVESTRE ALBEROLA; Jaime Bonet Marco; Angel Timon Aparicio; Jaume Climent March; VICENTA BUESO MARCO; JULIO GONZALEZ VALERA; Paco Llácer Peris; Guadalupe Sebastián Salavert; Francisco Portalés Chirlaque; Pedro Conesa Arroyo; ANGEL PIVIDAL.
GRUPO A
El desarrollo.
Ruta sin dificultades técnicas, realizada en armonía, disfrutando del sol, del fresco viento y sobre todo de la compañía de los senderistas y las senderistas que aparecen en la foto de grupo más el fotógrafo que era Jose Mª Gonzalez.
Treinta y un senderistas partieron de Camporrobles y 31 volvieron sin novedad.
GrupoB ,24 integrantes con mas interés por los iberos y musulmanes , menos recorrido 8,7 km y mas desnivel de 330 mt, compuesto por Amparo Bertolín, Antonio GinerAurelio Silvestre, Carlos Gómez, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Ginés Ruiz, J. SanchezPlumed, J. Marti-Belda, Joaquín Moratalla, Jose A bataller, Jose V Llorens, Josefa Cubells, juan Crespo, Luis de salvador, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Pere Baixauli, Rogelio Domingo (Guia )Vicente Arocas,Vicente Palmero, Virginia Leiva, Alfonso Pérez .
A las 9 horas 40 minutos se inicia la marcha, cada “mochuelo a su olivo”. El grupo B se dirige a la meseta del Molon para su ascensión y visita a los restos históricos. Atravesamos por un trozo de camino de asfalto y luego tierra acompañados por los “Aromas Ecológicos Porcinos” muy penetrantes. Tras una marcha aproximada se llega al área recreativa de la Fuente del Molón, con un Centro Informativo. En dicho lugar muy bien acondicionado con mesas, bancos y demás efectos auxiliares se realiza el almuerzo, en esta ocasión con abundancia de vino, bebidas espirituosas, frutos secos, encurtidos y café .
GRUPO B
Durante el almuerzo “aparición” de la persona encargada del Centro Informativo, el cual al finaliza el ágape nos invitó a visitar el Centro, en donde de manera ilustrada nos explicó la historia de Camporrobles , así como los restos históricos ibéricos y musulmanes posteriores y su influencia en el nacimiento y asentamiento del pueblo, duración 45 minutos.
Tras dicha disertación y tras la “propina” esplendida del “fondo de reptiles”· al encargado por parte del presidente emérito, se reanuda la marcha por senda arribando a la meseta del Molón, en donde por si había quedado alguna duda, el Profesor –Historiador Ginés Ruiz, aclaro “in situ” los restos históricos, localizando los restos de la mezquita, con su acceso, patio de abluciones, posible zona para las mujeres y el mihrab. Así mismo se pudieron admirar los montes y depresiones vecinas (pantano de Contreras, Rincón de Ademuz, Pico Ranera…) .
Una vez finalizada la visita y disertación se inicia el regreso a Camporrobles por senda inicialmente, con proximidad de colmenas de abejas que se “regatean” a las que habían salido a pecorear, librándonos de sus ataques en esta ocasión. Tras volver a disfrutar de los “aromas” indicados anteriormente a las 14 horasCamporrobles, para 20 minutos mas tarde desplazarnos al restaurante Genaro en Fuenterrobles, ya conocido, en donde se desgustaron los platos del menú ofrecidos en la convocatoria, comiendo cada participe lo solicitado, en esta ocasión no huboconfusiones, enhorabuena.
Tras la comida vuelta, con inducción al yoga hispánico por la proyección del video donado al emérito presidente por el encargado del Centro de Información, a los puntos de recogida, siendo apeados a las l8 horas 40 minutos los primeros recogidos , que son los últimos en descender del autobús .
El cronista en esta ocasión pertenecía la Grupo B, por lo que no puedo hacer referencia a las vicisitudes, aventuras y desventuras del Grupo A.
AlfonsoPérez.
CRÓNICA DE SENDERISME LO JORN 11 DE NOVEMBRE DE 2016 DES DE ONTINYENT A BOCAIRENT PEL BARRANC DELS TARONGERS-ALT DELQUINCALLER –BARRANC PENYA ROTJA
SITUACIO GEOGRAFICA .-
Bocairent a 600 metres d´alcária, esta situada al extrem sud de la Provincia de Valencia , a la vessant Nord-Est de la Serra de Mariola i dins de la Comarca de la Vall d´Albaida, drenant el seu terme els Barrancs del Infern,de Fos, de la Foieta i de la Frontera,la població es troba situada damunt un tossal.
També destaca el tossal de l´Alt Sant Jaume(930 metres) a on está la divisoria entre les aigües dels rius Clariá i Vinalopó.Podem ressenyar també l´Alt del Crist de 730 metres i la Torreta de Mariola de 1.100 metres d´alçária.S´accedeix dese de Valencia `per la A-7 ,prenint la CV-81.
DADES HISTORIQUES
El primers restes trobats al terme de Bocairent, daten del Neolitic com les Coves del Vinalopó i de la Sarsa.
També existiren poblats ibérics disseminats en xicotetes llomes, algún com el Cabeçó de Mariola destruit després pel romans, sent els ibers de la Contestania els fundadors de la majoría dels poblats.Com a testimoni tenim el famós Lleó Iberic de Bocairent del segle IV abans Crist( Hui en dia al Museu Sant Pius V de Valencia)
De l´época Romana hi han algunes viles repartides per les planures. A més la paraula Bocairent pareix proveé de Bocarius, de l ´Época romana.
Durant l´ época mussulmana, es cel-lebraben mercats amb alta especialitzatció en la fabricació de teixits de Lli i draps blancs. Al Segle XI, Bocairent forma par de la Taifa del Regne de Denia, naixent a la població el escritor mossárab Ibm Ruhaiem autor de “Mosarques”o “Jarxes” en mossárab ,formá part al 1.121 de la Cort d´Almojarife posseint molts cárrecs. Malgrat la destrucció del Castell de Bukairant, la població pressenta una important presséncia de l´urbanizatció islámica.
Al any 1.245 les tropes del Rei en Jaume I varen pendre la mussulmana “Bekirent”, passant a formar part del Regne de Valencia i al 1.418 Bocairent va rebre el títol de Vila Reial i va ésser al 1.587 quant Felip II, li va atorgar el Titol de Reial Fábrica de Draps.
Bocairent al igual que tota la Serra Mariola té una gran riquea donada per la gran varietat de plantes aromátiques i medecinals .com el Romer o romaní,el tomeu, la pebrella.l´enebre,la salvia,l´espígol,la setjolida, la camamila, el tomeu reial , el fenoll i el raïm de pastor etc.,.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Fernando Aparicio,Pere Baixauli,Jose Bataller,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,,Jose Boscá,Paco Burgos,Manuel Cantero,Jose Casinos,Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo,Josefa Cubells,Manuel de Juan,Luis de Salvador,Angels del Cerro,Roger Domingo,Carmen Esteve,Antoni Giner,Jose R. Gimeno,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Paco Llacer,Miguel Macian,Julio Marin, Francesc Martí, Pedro Martin-Viñals,Jose Martinez ,JorgeMinguillón, Joaquin Moratalla,Agustin Munilla, Javier Oltra,Jose Mª Oscá,Alfonso Perez,Robeto Perez, Alberto Peris, Julio Ponce,Miguel Puertolas,Juan Rel,Josep A.Ros,Genis Ruiz, Jesús Silvestre,Vicente Tatay, Angel Timón,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater,un total de cinquanta dos senderistes.
I aixina, arribem al les 9,37, al inici de la ruta a on un cartell ens indica El Barranc dels Tarongers i l´Alt del Castellar i mes avant trobem un senyal que a la dreta diu pel Camí del Cid 5,3 kms a Bocairent( coincidint amb el GR160
Començem a caminar per una senda ampla amb vegetació i a les 10,43 passem per davant d´una caseta de un Pou de l´ Ajuntament d´Ontinyent en el Barranc dels Tarongers. Ara el camí s´estreta amb algo de pedra i més verdós
A les 9,47 un senyal a l´esquerra ens indica el Barranc dels Tarongers i l ´ Alt del Castellar i que per la senda del PRV 122, ems conduirá al Molí de Pep Joan.
Més avant a les 9,55 un senyal a l´esquerra ens indica el Molí de LLuna, segons indicacions del Ajuntament d´Ontinyent.Ara pujem cap a munt per un sender més estret, baix podem vore el Barranc i alguns xops amb els tons ocres de les seues fulles.
A les 10,10 podem vore unes runes baix, també cruen el Barranc que porta una xicoteta corrent d´aigua i passem per davant de una casa restaurada , amb roba estesa que indica que está habitada.A les 10,12 un altra senyal ens indica la dirección a seguir,ara per un camí més pla junt al Barrac.
A les 10,17 un altra senyal ens indica a la dreta a tres minuts la Font I a l´esquerra El Molí de Pep Joan recomanant vore la Sénia i la Roda del Molí. Després una indicació a la dreta diu a 45 minuts Bocairent pel PR CV 122, Continuem pujant cap amunt,
I quant son les 10,35 trobem un lloc per esmorçar , fem un alt amb intercamvi de vins , pastes, fruites etc. Baix del sender es poden vores algunes cases en runes.Aprofitem l´esmorçar `per a llevar-se roba de damunt al augmentar la temperatura.
Més tard a les 10,59 estem de nou en moviment, divisem en front unes meravelloses vistes , a lo alt i en front. També sobre les onze podem divisar en lo alt l´Ermitori de Bocairent al que més tard pujarem.A les 11,20 continuem caminant en fila india pel sender estret.A les 11,30 estem ja baixant , per una zona en que en les roques tenen com escalons fets segurament pels árabs.
A les 11,40 ja estem per un camí prácticament plá. Més avant trobem una Creu en el Camí, estem a les proximitats de Bocairent que la podem vore al fons.A les 11,47 fem un alt en una Safareig Públic
Ara un senyal ens indica7,78 Kms per a Ontinyent d´aon venim. Nosaltres estem entrant a Bocairent,més avant un senyal ens indica la Ruta de les Covetes, antigues Coves de l´Epoca mussulmana.Continuem pujant pel carrer empedrat i trobem a l´esquerra la Cova del Consumer, després a la dreta trobem l´indicació de Les Covetes dels Moros,
Abaix de tot vorem com un col-lege o un grup de excusionistes van per un camí serpentejant , a visitar les Coves.Trobem un altra senyal a l´esquerra indicant la Ruta Mágica.
A les 12,05 arribem a la plaça a on está l´Ajuntament de Bocairent . A la plaça hi ha una Font monument de pedra. Podem vore també en lo alt el Campanari de l´Església.Fem un alt per a reagrupar-se i prenim el carrer de la dreta per adreçar-se al Calvari , mai millor dit puix es un calvari pujar-lo per a alguns amb les seues catorze estacions i que ens portará al ermitori del Sant Crist.
A les 12,15 passem pel Pont del Sant Crist de l´any 1.780 i començem a pujar el Calvari, tot empedrat, pujada que es fá un poc pesada.Entre les estacions trobem un caseta amb una Jaculatoria a la Mare del l´ Amor i el Patiment i Misericordia.A la fi arribem a l´Ermitori del Sant Crist quan son les 12,40, junt a l´Església, hi ha un xicotet monument i la casa del Capellá.
Junt a la façana de l´ermitori es fem la fotografía del grup i es quan es desentrotlla un incident lamentable entre dos senderistes, que no va a més i a la fi impera el sentí comú i es soluciona el mal entés.
L´ ermitori indica amb un senyal l´alcária del mateix de 720 metres , sent el fí i l´ínici del sender, continuem a la dreta ara de baixada per un camí pedregós.
A les 12,57 , passem per davant del monument que comemora els 62 caiguts en la Batalla de Camorra el 22-12-1873, que va possar fi a la Tercera Guerra Carlista, lloc de peregrinació al mes de març del Carlistes Valencians, i ja mamprenim amb l´Alt del Quincaller de 730 metres, després anirem de baixada continua.A les 13 hores es desviem a la dreta passant per davant de un Cova, després tornem a l´esquerra i baixant de nou,per un camí pedregós i estret que conecta el Barranc de Penya Rotja amb el dels Tarongers.
Estem a les 13,27hores i hem deixat la senda estreta i el camí es més ample i de pedra, a la dreta hi han un camp amb diversos ruscs(colmenas), llunt del camí i pareix ser que algunas de les abelles va picar a Pedro Martín-Viñals , sense consequéncies. Ara continuem de nou pujant pel camí pedregós quan son les 13,40.Abans al fons des de lo alt hem pogut vore el lloc a on es troba estacionat l´autobús. Continuem bordejant el Barranc dels Tarongers i quan son les 14.20 ja estem en un camí més ample i sense pedres, arribant a les 14,30 al lloc del Autobús.
La marxa ha segut circular, de carácter moderat amb recorregut de 13 kms i desnivell d´ascens acumulat de 592 metres, segón dades facilitades per Julio Ponce.
Després s´adreçarem a Ontinyent al Restaurant Monterrey-Ca Beni. A on per 10 euros dinarem:
De primer a triar entre : Fidehuá, Gaspatx Manxéc o Entremessos i de segón : Pollastre al Forn, Embotit amb Ou,Lluç Romana o Filet de Pangam a més darreries com Flam de la casa o Gelat o fruita com Kaki i begudes com cervessa, vi blanc o negre ,aigüa i cafens o infusions ,incloent el cremaet
A la sobretaula i amb l´organizatció de Paco Burgos ens donaren les borses amb l´embotit per 10 euros als que haviem fet els encárrecs.També alguns compraren herber de la zona. I Al bus La Junta Rectora va acordar sortejar dos borses de Embotit entre els senderistes, sent agraciats Fernando Aparicio i Joan Crespo, felicitats als dos. A més es parlá de propera marxa a Camporrobles amb dues rutes una per al Grup A i l´atra per al Grup B.
I açó ha segut tot,”Fent Senderisme Fem Sport”
Salutacions
Francesc
****************************************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A ONDAFecha: 4 de noviembre de 2016
Tiempo: Agradable para el senderismo. En gran parte, nublado. Temperaturas entre 16 y 22 grados, con lo que hubo que ir desprendiéndose de ropa a lo largo del recorrido.
Distancia recorridapor el grupo A = 11,42 Km.- Desnivel acumulado = 636 m.
Por el grupo B = 10,8 Km.- Desnivel acumulado; 565 m.
Asistentes:un total de 52
Senderistas del grupo A:
Pedro Conesa,Genís Ruiz,Jaume Climent,Pedro Martin Viñals,Jaime SanchezPlumed,Juan M. Castelló,Julio Marín,Francisco Burgos,José Mª Latorre,Alfonso Pérez,Vicente Aguilar,Mariano Aguilar,Jorge Minguillon,Miguel Macián,José Mª Osca,Vicenta Bueso,Julio González,Agustín Munilla,Salvador Alfonso,Pere Baixauli,Antonio Esteban,Angel Pividal,Eduardo García, José Mª.Gonzalez-Rothvoss,Juan Rel,Paco Llácer,José Martínez,Angel Timon yRafael Guillen.
Senderistas del Grupo B:
Alfonso Hernández, Jose Vte. Lloréns,Luis de Salvador,Fernando Aparicio, Antonio Giner ,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre,Josefa Cubells,Inma Rico,Joaquin Moratalla, Vicente Andreu,Pilar Seguí,Jaime Bonet,Jose Casinos,Inmaculada Manglano, Jose Boscá ,Jose Maria Zapater, Francisco Borrego , Enrique Vidal,Jesus Marti-Belda ,Alberto Peris, Conxa Lliso yRoberto Pérez.
Onda, población industrial dedicada principalmente a la cerámica, en la comarca de la Plana Baixa, se encuentra situada en el interior de la provincia de Castellón, a escasos 25 km. de esta ciudad y a unos 65 Km. de Valencia.Su término está emplazado en la cuenca baja del río Mijares y en la zona intermedia entre el Parque Natural de Sierra Espadán y la llanura costera de la Plana.
Aunque el origen de Onda es ibérico, la época de mayor esplendor se la confirió la cultura islámica, de la cual queda un magnífico patrimonio histórico y cultural, cuya joya es su castillo que corona el Centro Histórico. Ambos, el Castillo y el Centro Histórico, fueron declarados Conjunto Histórico y Artístico y Bien de Interés Cultural en 1967.
Y vamos con la excursión, que es lo que interesa.
Con diversos vehículos llegan los senderistas a Onda, tras partir del punto de concentración en PortSaplaya, iniciando la marcha alrededor de las 9 h., desde la calle Estocolmo de dicha población, por un trazado ascendente que, en un principio, discurre entre campos de naranjos para adentrarse, al poco, en un frondoso pinar con abundancia de especies típicas del bosque mediterráneo como el brezo, la aliaga, el romero, la murta, el lentisco, etc.,vegetación que nos acompañará durante casi todo el recorrido. En el margen derecho del sendero localizamos el curioso Pino Enano; la senda, luego de bajada, discurre por uno y otro lado del Barranco de las Clochas o del Montí, cruzándolo en varias ocasiones. Vemos por doquier numerosos bancales centenarios y también viejos algarrobos entre el denso pinar; subiendo constantemente, llegamos al Maset, que es una pequeña construcción abovedada, recientemente restaurada. A medida que vamos subiendo, y a pesar de la neblina, disfrutamos de las mejores vistas de Onda, de la Plana, de la Sierra de Espadán y de su masa boscosa. Lástima que, al fondo, veamos unos montes con su arbolado totalmente calcinado. La senda aquí se llama de “Els Pepes” en honor unos vecinos de Onda que, con su trabajo, han recuperado esta antigua caseta, además de hacer accesible su entorno y los senderos.
Y subiendo, sin parar, durante una hora y media, llegamos a eso de las 10,30 h. al Mirador de Marimón, uno de los lugares más bonitos e interesantes de todo el recorrido, se trata de una zona recreativa, en la que aprovechando la pendiente del terreno, se han ejecutado una serie de terrazas a lo largo de las curvas de nivel, provistas de muros y bancos de piedra, así como de un vallado perimetral de madera, junto al que se ha colocado un rudimentario mástil con la bandera de Onda y una veleta con la imagen de Santiago. Fue una lástima que, debido a la bruma, no se pudiera divisar la costa y la visibilidad general no fuera buena. Y allí, cómodamente sentados, algunos bajo un techado de ramas secas y con una amplia mesa de piedra, dimos cuenta de la intendencia, del vino (Antonio Giner trajo un reserva, por 1,99 €, de Mercadona. ¡Eso es saber comprar!),frutos secos, mandarinas de Alfonso, dulces varios, chocolate, dátiles… ¡Y es que el senderismo engorda!, pues la ingesta de calorías es superior a su desgaste.
Después, las consabidas fotos del grupo, con lo que a las 11,15 h. se reanudaba la marcha. Contrariamente a lo indicado en la convocatoria, el grupo ha continuado unido, iniciando un pronunciado ascenso por una senda con moderada presencia de piedras para adentramos, más tarde, en un espeso pinar en donde, algo más adelante, localizamos los únicos ejemplares de alcornoques de todo el recorrido, algunos de ellos de gran tamaño y antigüedad.
Una vez en el Montí Menor, a 574 m.- de altura, disfrutamos de unas magníficas vistas de la Sierra de Espadán –y de los montes recientemente objeto del incendio forestal-, ya que se trata de una zona despejada, desprovista de vegetación arbustiva. Al oeste divisamos –o adivinamos- los Órganos de Benitandús y el Castillo de Mauz (Sueras); y más al fondo, el Pico Espadán, el Peñablanca y el Puntal de l’Aljub.
Desde el Montí Menor, el llamado Grupo A, asciende hasta el Montí en apenas quince minutos, ya que ambos picos están separados por una distancia inferior a los quinientos metros. El Montí es un pequeño pico situado a 610 m. que, en realidad se encuentra en el término municipal de Tales y no en el de Onda.
Y aquí, se produce la dispersión pues, unos antes y otros después, emprenden el descenso. Las comunicaciones entre los cabezas de los grupos en que se fraccionan los senderistas, son frecuentes, pero hay un senderista que durante un rato se pierde. Se nota la ausencia de Rogelio que hubiera impuesto orden y concierto. El tramo inicial de bajada, hasta alcanzar la seca Font del Retor, (más bien debería estar dedicada a S. Vicente Ferrer, aunque la barbarie iconoclasta ha apedreado su cara), presenta una pronunciada pendiente, a pesar de su trazado en zigzag, ya que discurre en perpendicular a las curvas de nivel.
Pero, aunque la pendiente es fuerte, no resulta peligrosa.Al cabo de treinta minutos de constante descenso, la ruta nos sitúa en las proximidades de un collado, a los pies de la Ermita de Santa Bárbara. La Ermita de Santa Bárbara es una edificación de una sola nave con una torre campanario; fue incendiada durante la primera Guerra Carlista, por lo que se encuentra en avanzado estado de ruina. Y continuamos con el descenso. Una señal nos indica que estamos todavía a 3 km. de Onda y que el trayecto restante es de 50 minutos. Un grupo llega a Onda tras cruzar el pedregoso barranco de Santa Bárbara, otros, por un camino asfaltado siguiendo a un camión; al final, todos,unos y otros, poco antes de las dos de la tarde llegamos al punto de inicio para desde ahí, trasladarnos a comer a los Salones Princesa, algo alejados, en la zona del polígono industrial de la población.
La comida, bien en general, en amplia y espaciosa estancia aunque el servicio fuera algo lento. Abundante la bebida aunque el vino tinto era más bien peleón. El cronista tomó guisantes “sin” jamón, pues el anunciado aditamento apenas se dejó ver en el plato, más unos huevos fritos con el embutido tricolor, excelentes -hubieran hecho la delicia de un senderista adicto a este plato que esta vez no vino-. El postre, en general, aceptable. Y, todo por 10 euros, incluido el remate, casi general, del “cremaet”.
Y, con ello, dejo terminada la improvisada crónica pues, por ausencia del titular, he tenido que hacerla saliendo del banquillo de suplentes por instrucciones del entrenador/Presidente, Antonio Giner.
Un abrazo a todos.
Vicente Andreu
********************************************************************************************************CRÓNICA DE SENDERISME LO JORN 28 D´OCTUBRE DE 2016 DES DE ARA LOS OLMOS( DELS OMS).
SITUACIO GEOGRAFICA
Població de la Comarca dels Serransque fins als 2001, s´anomenaba com Aras de Alpuente, situada al Nord-Oest del Rius Túria i Arcosi la Serra del Sabinar, amb algunes planures en la part central i alguns barrancs profunds, com el del La Hoz, Carril ,Regajo i Aranya.
S´accedeix des de Valéncia per la CV-35.
La Vila d´Aras va estar poblada per íbers,romansi árabs, inclosa a la Taifa de Alpuente.segregada del Califat de Córdova entre el 1.030 i el 1.092.Fou repoblada per aragonessos i reconquerida pel Rei En Jaume I qui al 1.240 la va incloure a Alpuente, passant per donació a l´Ordre de Montes al 1.318, fon Vila Reial e independent al 11-5-1728, atorgant el Rei Felip V, la V Cédula de Constitució de la Vial de Aras. I al 26-6-2001 el Govern Valenciá li doná la denominació de Aras de los Olmos(dels Oms), llevan-li la antiaga de Aras de Alpuente
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Salvador Alfonso, Vicente Andreu,Fernando Aparicio,(C),Pere Baixauli,Amparo Bertolin,Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego(C),,Jose Boscá,Paco Burgos,Manuel Cantero,Jose Casinos,(C),Juan M.Castelló( Moto),Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo,Josefa Cubells,Roger Domingo,Luis de Salvador,Angels del Cerro,Juan Vte. Ferris( C ),Eduardo García,Javier García,Antoni Giner,Jose R. Gimeno,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre,Paco Llacer,Jose V. Llorens,Inmaculada Manglano,Julio Marin, Francesc Martí,Jesus Martí-Belda, Pedro Martin-Viñals,Jose Martinez ,JorgeMinguillón,Agustin Munilla, Javier Oltra,Jose Mª Oscá,Alfonso Perez,Alberto Peris,Angel Pividal, Julio Ponce, Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico(C),Genis Ruiz,Jaime Sanchez, Guadalupe Sebastián ,Pilar Seguí,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Vicente Tasso,Angel Timón,Juan Vanaclocha( C )Enrique Vidal i Jose Mª Zapater( C ),un total de sixanta un senderista,cinquanta tres amb autobús, set amb cotxe i un amb motocicleta
Nova jornada amb l´autobús en aquesta ocasió, amb eixida de les diferents parades , arribant a Aras a les 9,36
Ruta circular de uns 14 kms , amb jorn assolejat ,amb temperatura de inici de14 graus que anirá pujant amb calor i arribará als 22 graus.La marxa es pot dir de carácter moderat a fácil amb alguns trams dificutosos per la recent pluja caiguda i el fang en les roques del barranc.
A les 9,43 iniciem la marxa,per una pista que a les 9,59 es mes estreta i verdosa,amb una suau pujada.
A les,10,03 el sender local CV 22 ens indica a 5 minuts el Pí del Rovelló i a 1 hora 5 minuts el Moli de la Jarra, anem en per una pujadeta i arribem al Pí , a una alçária de 965 metres. Continuem pel mateix sender i a les 10,30 trobem un lloc ample per esmorçar amb l´intercamvi de fruts secs, dolços i begudes.A les 10,49 estem de nou en marxa.
Son les 10,57 i un senyal a l´ esquerra ens indica a Titaguas pel sender GR -37 a dos hores i quart i a la dreta pel sender PR- CV, a Aras a 30 minuts, continuem ara de baixada per una senda. A les 11,26 anem per camí mes ample de terra.
A les 11,42 estem arribant a les proximitat del Barranc que ens queda baix molt profund. Escomençem a trobar algunes dificultats.A les 11,49 ja estem als inicis del Barranc, estiran-se el grup i de quan en quant es sent la veu d´algún senderiste que demana al cap de la cúa que s´aturen per a descansar.
Una senyal ales 11,52 ens indica a la dreta a Titaguas a 1 hora 30 minuts,pel sender GR-37 i més avant a l´esquerra a 55 minuts el Moli de la Jarra,pel sender SLV-22 que es a on anem . A les 12 hores estem ja en el llit del Barranc anant pujant pel mateix.
A les 12,15 hores fem un descans en el Barranc, continuem caminant per trams diificultosos. A les 12,51 continuen les dificultats i a les 13,10 arribem al Molí de La Jarra, fem un alt i continuem bordejant- lo cap amunt, mirant les runes existents. Després de un descans continuem el camí de pujada , pero més fácil i en senda mes ampla.
A les 13,44 passem per davant de unes cases en runes i després de certs dubtes en el camí a seguir continuem pel camí correcte.A les 13,56, ja divisem el poble de Aras, arribant al mateix sobre les 14 hores, a on ens replegará l´autobús, adreçant-se a Titaguas per a dinar al Restaurant la Mantega, a on per 12 euros dinaem:
L´ Olla del poble , en general bona i tres plats de entrants més bé escasos,per a quatre o sis persones , begudes , caféns i darreries com Pinya natural, el sentir general ha segut que el Restaurant no ha complit les expectatives esperades, de lo que han press nota els membres de la Junta , per a un altra visita.
A la sobretaula es parlará de la propera marxa a Onda el próxim divendres. També els senderistes han aprofitat estar al poble dels avantpassats de Alfonso Pérez, per a la compra de caixes de pastes o botelles de vi de la Bodega de Titaguas.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
******************************************************Senderismo en Cantabria 17 a 22 de Octubre de 2016
Estos días que hemos pasado caminando por rutas cántabras los hemos disfrutado como nadie se esperaba, ya que, además de haber podido gozar de su vegetación abrumadora y envolvente y de sus paradisíacos paisajes, nos ha acompañado el buen tiempo, que en este caso ha sido la ausencia de lluvias que ya es mucho, incluso con la aparición del sol los últimos días, al contrario de lo que se había pronosticado.
Cantabria en otoño nos ha ofrecido una fiesta para nuestros sentidos, olores a madera húmeda, musgo y setas, el sonido de los ríos acompañando nuestro paso y una paleta de colores que es lo único que hemos tratado de traernos a casa gracias a los cientos de fotos que hemos hecho.
Hemos caminado por bosques de robles monumentales, de castaños que sembraban todo el suelo de su fruto como regalo al caminante, hayas, avellanos… hemos visto acebo, y bosques de helechos más altos que yo. Todo ello adornado por un suave y discontinuo tapiz de musgo que, sobre todo en las partes más boscosas, forraba árboles, piedras y ramas del suelo de un verde vivo que contrastaba con los colores matizados de la abundante hojarasca. Caminando hemos visto toros, caballos, águilas, cabras, ovejas, gallinas y vacas y también huellas de jabalí.
Hemos aprendido a diferenciar un roble de un castaño y mucho más gracias a las clases particulares que nuestro maestro en botánica Alfonso Pérez nos dió a algunos con gran paciencia durante estos días. La prueba de ello os la enseño más abajo para ilustrar con imágenes mi relato. Espero no equivocarme. ¡Alfonso voy a por nota!
Alfonso en plena clase
Estos son avellanos
Dos preciosos robles
Fue impresionante la ruta por el desfiladero de la Hermida, con la extensión que hicimos un grupo para subir al mirador de Santa Catalina, desde donde se contemplaba todo el desfiladero flanqueado por rocosas y altas montañas, espectaculares vistas.
Nos hospedamos los dos primeros días en el Hotel Valdecoro de Potes, un hotel bastante agradable para ser de dos estrellas solamente. Las tres noches restantes nos hospedamos en el Hostal Gogar, en Puentenansa, también de dos estrellas y precio similar que no cubrió ni los mínimos que se puede esperar. Nada que decir a los organizadores ya que la oferta allí era escasísima. El miércoles por la noche las chicas nos reunimos en el salón de la televisión para ver el capítulo semanal de Velvet y puedo decir que la decoración de dicho salón nos dio mucho ambiente ya que era de los mismos años que se representan en la serie. Lo vimos comiendo galletas que bajó Pilar (su mochila es como el maletín de Mary Poppins, lleva de todo). Lo pasamos muy bien.
Además de admirar la frondosidad del paisaje de Cantabria hemos visitado la Cueva del Soplao, el Monasterio de Santo Toribio, la Iglesia de Santa María de Lebeña, los pueblos de Potes, Puentenansa, Cicera, Bárcena Mayor, Mogrovejo, Carmona, Tudanca, San Sebastián de Garabaldán, …
Hemos comido el mejor cocido montañés, ricos platos de caza y cordero, hemos probado la ternera de raza Tudanca, los sobaos, … todo buenísimo. Los restaurantes han sido La parrilla de Santo Toribio, La Franca en Bárcena Mayor y los respectivos hoteles.
Fuimos 31 senderistas:
Nº | DIA | HORA | NOMBRE |
1 | 25-may | 13:29 | Fernando Aparicio Gallego |
2 | 25-may | 13:35 | Antonio Giner Marqués |
3 | 25-may | 13:37 | Virginia Leiva Santana |
4 | 25-may | 13:37 | Jose.Ant Bataller Marti |
5 | 25-may | 13:42 | Julio Marin Rodriquez |
6 | 25-may | 13:53 | Jose Mª Gonzalez Rothvoss |
7 | 25-may | 14:03 | Mariano Aguilar Tatay |
8 | 25-may | 14:10 | Jose Casinos Guaita |
9 | 25-may | 14:10 | Juana Maria Rosell Gimenez |
10 | 25-may | Federico Guixeres Enriquez | |
11 | 25-may | Mª Carmen Esteve | |
12 | 25-may | 14:25 | Paco Borrego Moreno |
13 | 25-may | 18:17 | Jesus Marti Belda Torres |
14 | 25-may | 19:11 | Pedro Martin Viñals |
15 | 25-may | 19:25 | Maria Jose Enriquez Barbe |
16 | 25-may | 20:06 | Juan M.Crespo Garcia |
17 | 26-may | 23:05 | Jaime Sanchez Plumed |
18 | 26-may | 0:22 | Juan M.Rel |
19 | 26-may | 8:10 | Julio Ponce |
20 | 26-may | 8:47 | Alfonso Perez Garcia |
21 | 26-may | 9:04 | Juan Miguel Castelló |
22 | 26-may | Concha Lliso | |
23 | 26-may | 10:23 | Francisco Portales Chirloque |
24 | 26-may | 10:23 | Guadalupe Sebastian Salavert |
25 | 27-may | Inma Rico Albors | |
26 | 27-may | Inmaculada Manglano | |
27 | 27-may | Pilar Segui Dolz | |
28 | 30-may | 22:50 | Manolo Alama Castellari |
29 | 05-jun | Julio Gonzalez | |
30 | 05-jun | Vicenta Bueso Marco | |
31 | 05-jun | Ignacio Alama Castellari |
Respecto a los datos de las rutas:
Primer día desde Navedo desfiladero de La Hermida y mirador de Santa Catalina, 13,90km, 654m desnivel.
Segundo día Mogrovejo, “Por debajo de los picos”, 10,40km, 458m desnivel.
Tercer día Ucieda, La ruta de los puentes, 15km, 549m desnivel
Cuarto día desde S. Sebastián de Garabandal, por las faldas del Pañasagra, 9km, 326m desnivel.
Nadie se ha perdido, no ha habido lesionados, no ha llovido, ningún contratiempo en el largo viaje en coches, y hemos disfrutado de aquellos maravillosos parajes que nos hemos pateado todo lo posible y de su gastronomía. Para que todo haya resultado tan fácil hay detrás mucho trabajo de estudio y organización. Muchas gracias a los organizadores Antonio y Fernando.
Inmaculada Manglano
CRONICA SENDERISME DES DE SOT DE FERRER( CASTELLÓ) AL JORN VINT I UN DE OCTUBRE DE 2016
SITUACIO GEOGRAFICA
Sot de Ferrer situat a la comarca d l´Alt, Paláncia (Castelló) en les voreres del riu del mateix nom, amb accés per la eixida 21 de la Autovía Mudéjar a 9 kms de Sogorb.
DADES HISTORIQUES
Si bé la extensió del actual terme a l´any 1.236 la ocupaven tres poblats moruns com Zamel ,Alt dels Moros i Alt de la Font, en aquest últim residia el Cap o Caid del xicotet .
L´oritge de Sot , es remunta al l´any 1.245 amb la conquesta per el Rei En Jaume I, que la va cedir a Hurtado de Lihori, familiar del Duc de Lliria en pagament als servicis oferits en la campanya i ell la anomena Sot. Any després edifica un Palau de estil gótic primitiu, i més tard als voltants creix el nou poble.En la Capella de Santa Llúsia es poden vore imagens de Sant Jaume i les quatre barres d´Aragó, açó dona peu a que Jaume I , fundara l´Església per al cristians pobladors del lloc
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Vicente Andreu,Pere Baixauli,Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Miguel Bonora,José Boscá,Francisco Burgos,Josefa Cubells,Luis De Salvador ,Roger Domingo,Antonio Esteban,Daniel Fernandez, Jose R. Gimeno,Rafa Guillem,Carlos Gomez,Alfonso Hernandez,Jose Mª Latorre, Paco Llácer,J. Vte. Lloréns , Francesc Martí ,Jorge Minguillón,Alberto Peris,Angel Pividal,Genís Ruiz,Aurelio Silvestre,Vicente Tasso,Angel Timón iEnrique Vidal ,un total de vint i huitsenderistes.
Nova jornada amb cotxes amb eixida a les 8,45 de Port Saplaya, em aquesta ocassió erem trenta sis senderistes que després de les desercións hem quedat en vint i huit. A més les nombroses absències dels que han anat a Cantabria.
La marxa de hui es de carácter circular i es segóns Roger Domingo de les que agraden al Ex President Antoni Giner.
D´acord amb Vicente Tasso el recorregut es de 11,4 kms. s i segons J. R.Gimeno de 10,81 kms amb 4,29 hores de temps i desnivell acumulat de 275 metres.Tot el grup ha anat junt excepte faltánt 1km , en el que el grup majoritari va bordejant una sequia i després per el llit del Riu i l´altre grup va per d´alt per un altre camí de millor traçat.
El jorn es prsesenta ,amb temperatura de inici de 14 graus , dia plé núvols, que fará que es camine per un ambient agradable.
Ales 9,31 arribem a Sot de Ferrer i passant per davant l´Església i el Palau. A les 9,43 estem als peus del Calvari serpentejant el mateix, arribant a les 9,50 al mateix Calvari.A les 9,57 uns senyals ens indiquen a pel SL-CV 116 a la dreta a l´Ermitori i la Calera de San Antoni a 17 minuts i al Navajo Leon a 35 minuts,continuem caminant i arribem a l´Ermitori, prenint fotografíes del mateix i del poble que es veu abaix.Ara quan son les deu anem per una senda de pedra i terra.
A les 10,08 trobem un altra senyal que ens indica a 6 minuts la Calera de San Antoni a la dreta, el paisatge es més verdós i dens. A les 10,17 arribem a la Calera antic forn per obtindre la Cal a mil graus de temperatura fent una foguera durant 3 dies i 2 nits. La Cal mesclada amb arena i aigua s´utilizaba com a morter en la construcció, també per a pintures murals, blanquejar, com a insecticida per als frutals, com imperbilizant en estanys i basses i entres altres usos per a fabricar paper. Continuem el camí passant per davant de unes plantacións noves, de tarongers.
A les 10,43 es l´hora del esmorçar , amb intercamvi de productes,fruits, dolços vi que escaseja ,etc..
A les 11,08 de nou en marxa per un sender més estret i de pujada suau.A les 11,26 fem un alt el el Navajo León un vell recullidor d´aigua de pluja.A les 11,35 unes noves senyals ens porten a un cami més ample, passant a les 11,48 per la porta de ferro de una gran finca anomenada de San Antoni.
A les 12.08 deixem el cami i pujem de nou per una senda de pedra i terra. A les 12,41 al fons podem vore el poble de Soneja que es a on anirem a dinar, es temps de pendre fotografies, el temps continúa núvol pero agradable per a caminar, ara anem camí de baixada. A les 13,04 ja hem baixat tot.
Aixina a les 13,14, arribem a una casa en la que al costat trobem unes senyals que ens indiquen a la Dehesa a 11,3kms i 4 hores per el PR-CV 320 a l´esquerra i a Sot de Ferrer 1,5 kms i 30 minuts, també a l´esquerra per el PR-CV 63,7 i a a dreta pel matexi 1 km. a Soneja. També un altre cartell ens indica per el PT-CV-320 a Soneja.
Nosaltres anirem pel camí que conduix a Sot de Ferrer , si bé açí es el punt en el que el grup majoritari anirá a l´esquerra bordejant una sequia amb algún tram que té dificultat per les canyes de les voreres i lo esbarós del terreny, finalment eixim per baix a llit del riu per el que continuem.L´altre grup continuará per d´alt per un camí més bó arrivant una miqueta abans a Sot de Ferrer que l´atre grup.
A les 13,53 el grup majoritari arrib al accés a un pont per el que pujem arribant a la Carretera de Sot de Ferrer, arribant a Sot a les 13,57 i des de Sot amb els cotxes anirém a Soneja al Restaurant Ginés a l´entrada del poble, a on per 10 euros menjarem de primer plat:
Olla, Macarrons o Ensalada
i de segón plat:
Vedella planxa,Xipirons u Ous amb Pernil,tot amb cervesses, vi, llimonada, aigüa,darreries com Flam o Fruita a més de caféns , infusions o cremaets, que ha segut del gust dels senderistes.
Es comenta a la sobretaula , la propera marxa el divendres vinent a Aras dels Olmos abans de Alpuente , amb Autobús
.I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
***************************************************************************************************
********************************************************************************************************************************************************************************
CRONICA EXCURSION BICORP-BARRANCO MORENO DEL 14-10-2016
El destino de hoy es conocido por gran parte de los senderistas porque estuvimos haciendo esta ruta a finales del pasado año. Entre bajas y altas no previstas llegamos a ser 39 senderistas y el bus es el grande con capacidad para 55 por lo que anda medio vacío.
Hemos sido:
Agustin Munilla, Angel Pividal, Angel Timón Aparicio (amigo de J.R. Gimeno) , Antonio Giner, Aurelio Silvestre (hermano de Jesús Silvestre), Carlos Gomez, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Francisco Portalés, Guadalupe Sebastián, Jaime Bonet, Jaime Climent, Jaime Sánchez Plumed, Jesus Marti-Belda, Jesus Silvestre, Joaquín Moratalla, José Boscá, José Casinos, José Latorre, José Mª Zapater, José Mª.Gonzalez-Rothvoss, José V. Llorens, Josefa Cubells (Esp. Pere Baixauli), Juan Crespo, Juan M. Rel, Julio Gonzalez, Julio Ponce, Luis de Salvador, Manuel Cantero, Miguel Bañuls, Miguel Bonora, Miguel Macián, Miguel Puertolas Sanchis, Pedro Conesa, Pedro Martín Viñals, Pere Baixauli y Rafael Guillem,
Nos dirigimos al último pueblo de la Canal de Navarrés , Bicorp por una carretera que al final tiene abundantes curvas y encima una de ellas esta reducido el carril en plena curva por obras. El conductor experto en estas lides supera la prueba recibiendo aplausos de los asistentes por la pericia mostrada. Llegados a Bicorp comenzamos ruta y paramos en el mismo sitio de la vez anterior para almorzar disfrutando de unas hermosas vistas sentados en unas piedras que tienen forma de estratos escalonados por lo que podemos sentarnos como si fuera una bancada.
Continuamos camino subiendo suavemente hasta alcanzar el techo de la ruta de hoy, 557 metros, comenzando a partir de ahí a bajar también suavemente hasta llegar al cauce del barranco Moreno.
Se propone recortar la ruta programada esquivando alcanzar el final que está a unos 400 metros pero que al final lo que tiene es un abrigo con pinturas rupestres que el año anterior vimos no se apreciaban ni esforzándose en ello. Situados en el cauce del barranco esperamos el regreso de los que se asoman a otra cuerva con pinturas, la denominada Cueva de Calicanto.
A partir de aquí comenzamos a caminar por el barranco procurando no resbalar según recordamos de la vez anterior que le costó una rotura de muñeca a una senderista. Se pasan algunos tramos de cierta dificultad y sobre todo un destrepe en el que se requiere la ayuda de los que desde abajo van recogiendo a los que se deslizan por una roca inclinada para salvar un tramo de cerca de dos metros de altura
Al final salimos del cauce del barranco Moreno para reintegrarnos en senda montañosa que al igual que al principio de la ruta es mucho más agradable de andar. El resto se realiza ya sin incidencias llegando a la población de Bicorp final del recorrido sobre las dos y media pasadas
La comida la realizamos en la misma población de Bicorp y sobre las cinco y media terminamos y montamos en el bus para el regreso a Valencia
En las celebres curvas cercanas al pueblo esta vez pese a la pericia del conductor, al ser de bajada el camino, en la curva más estrecha ha comenzado a rozar el morro en el asfalto y hemos tenido que vaciar el bus para remover las vallas de plástico que no permiten girar totalmente el morro del vehículo.
José Vte. Lloréns (cronista accidental a falta de los oficiales)
EXCURSION por el CURSO ALTO DEL RIO MAGRO y PARQUE NATURAL de TABARLA. (7/10/2016)
Excursión ya realizada el día 6 de Marzo del 2015 con el mismo recorrido que el de esta ocasión, excepto en sus últimos 2,5 km que fueron por pista asfaltada con escasísima sombra y con una temperatura superior a los 30 grados y un sol justiciero con nada de viento, para mas INRI las provisiones de agua y otros líquidos habían sido finalizados , pues aunque recientemente había llovido las fuentes seguían mas secas que las pasas y la conocida Fuente de Tabarla esta oculta en una caseta cerrada.
En la anterior excursión participaron 48 senderistas muchos de los cuales hemos repetido. La relación de los actuales participantes es la siguiente:
Fernando Aparicio, Jorge Minguillon,Vicente Tasso, Jose.M.Gonzalez-Rothvoss, Rafael.Guillem. Juan.M. Rel, Manuel de Juan, Lourdes Palop, Antonio.Esteban, Pilar Segui, Jose.M.Latorre, Inmaculada Manglano, Javier García, Carlos Goméz,Miguel Bonora, Pedro Conesa, Vicenta Bueso, Julio Gonzalez, Manuel Cantero, JoseBoscá, Pedro Martín,AngelTimon, Joaquín Moratalla,Vicentre P Darocas, Daniel Fernandez,Jesús Silvestre,Aurelio Silvestre, Guadalupe Sebastia, Paco Portalés,JoseVte Llorens, Pere Baixauli, Jaime Bonet, Jaume Climent, Julio Ponce, AngelPividal,PacoBurgos,Paco Borrego, Inma Rico, Alberto Peris, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Rogelio Domingo, Luis Domingo, Jesús Marti-Belda,Enrique Bisbal, Juan M Castelló, ConxaLliso,Miquel Faus, Alfonso Pérez, total 49 excursionistas.
El trayecto realizado es por las orillas del rio Magro, en parte de su curso medio-alto, encañonado, transcurriendo por el término municipal de Yátova, pero ya en los límites con las aldeas de Hortunas, pertenecientes a Requena. El río Magro, afluente del Júcar, nace en Utiel y se une al Júcar en Algemesí tras un recorrido de 130 km. En la actualidad y debido a la sequía pertinaz su caudal es escaso y la cuenca se caracteriza por un fuerte desnivel, aunque escalonado, con trechos en que los meandros encajados alternan con breves llanuras de aluvión así como en su composiciónen la mayoría de montañas, tal como se aprecia en sus estratos. A unos 5 km de donde alcanzamos las márgenes del rio se encuentra el embalse de Forata, en el término municipal de Yátova,
En esta zona el rio discurre entre las Sierras Martes al sur y Las Cabrillas al norte. Se finalizó la excursión atravesando los restos del campamento en su día de la OJE. Todo el recorrido forma parte del Paraje Natural Municipal de Tabarla, declarado como tal por la Generalitat Valenciana el 30 de enero del 2007.
Punto de reunión y de partida el ya conocido de la gasolinera de Repsol del desvio a Godelleta, con salida a las 8 horas 40 minutos por la A-3 hasta la salida a Buñol, dirección Yátova, para luego tomar la carretera, actualmente asfaltada que se dirige a Hortunas y la Portera, mas que carretera es un escaletrix, todo curvas y tras unos 19 km aproximadamente se llegó al punto de partida “La Fuente del Pozico Valentin” , que aunque el paraje es bucólico e idílico, no es la fuente de los enamorados y continuamas seca que un “capellanet”
A las 9 horas 30 minutos y desde la Fuente de Valentincon un tiempo inicialmente agradable ya que estaba nublado. Se inicia la marcha por una pista forestal, de buen firme con ligero descenso hasta alcanzar las ruinas del Caserio de Tabarla, en donde finalizaba posteriormente la excursión cosa que no ocurrió tal como he indicado anteriormente. Desde el caserío el camino forestal asciendeestando rodeado por pinos y soto bosque típico mediterráneo y tras unos 2,5 km y al llegar a un cruce de caminos y sendas se comienza el descenso alcanzando los márgenes del rio, tras dos horas de caminata en una zona amplia tuvo lugar el almuerzo.
Reseñar que por la senda y en los bordes del camino forestal, debido a la reciente lluvia en algunas zonas umbrías habían hongos del tipo amanita, rebollones=0.Como el monte es agradecido había brotado el romero y el tomillo. A la vez el terreno estaba trillado o como dicen en algunos pueblos “regirado” por los jabalíes en busca de comida, las huellas indicaban jabalíes de diferentes tamaños, en esta ocasión no aprecie muchas pisadas de cabra montesas, ni sus excrementos, únicamente en un momento del trayecto cerca de un pequeño resguardo rocoso, sí que se apreció el olor típico de las cabras montesas.
Amanita Estratos
Tras el almuerzo comienza el “ MagroTrophy “, ya que en unos trechos se va por senda al lado del rio dificultosa por la cantidad de zarzales, en otros por el mismo lecho seco pero que en una zona debido a la humedad habían brotado las matas de espliego arbusto típico mediterráneo , pero que desde hacía tiempo no lo había apreciado o bien las matas que encontrábamos estaban secas
Atravesamos el curso del rio en varias ocasiones, con más o menos dificultades, pero con mucho “morbo”, ya que los fotógrafos habituales no querían perderse la instantánea del posible “Chapuzon”, desde la travesía del puente sobre un ridículo tronco de árbol, a caminar sobre piedras que ayudan a cruzarlo; podemos dar gracias que nadie realizo “abluciones”, ayudando de manera altruista en ello el nominado“el Excursionista Castor” o también ¨AMPHIBIAM-MAN” (AngelPividal), el cual en esta ocasión y con motivo de descalzarse para meterse en rio “perdió los calcetines”, por tanto tras su buena acción el “Fondo de Reptiles” lo menos que puede hacer es comprarle unos pares de calcetines.
Marzo 2015 Octubre 2016
El remate de la excursión fue por fin atravesar el rio por un puente de madera, que estaba situado en lo que en su día fue el Campamento de Tabarla de la OJE. La vuelta se realiza por el camino forestal asfaltado, atravesando nuevamente el rio, facilitándolo unos pilotes de cemento, momento que aprovecha un espontaneo para quedarse en paños menores y sumergirse en el rio, pensamos que le había dado un yu-yu pero no, era para regular la temperatura corporal debido a calor. (fue la envidia de muchos/as excursionistas ,impero el espíritu Legionario en su decisión).
Moises o el salvado de las aguas.
Tras Cinco horas aproximadamente, rebajando los 30 minutos del almuerzo, y con un recorrido de 14,5 km ( la vez anterior fueron 11 km)según media de los GPS, que continúan sin ponerse de acuerdo, se finalizó la caminata en el Pozico de Valentin, tomando los coches y vuelta al “Scalestrix” de 19 km para arribar a la Venta del Pilar, en donde tuvo lugar la comida.
Una sugerencia a la Junta Coordinadora, en excursiones por esta zona y con el fin de evitar la carretera con continuas curvas, quizá valga la pena llegar hasta el Rebollar y tomar la desviación a La Portera y de la aldea cercana de Hortunas a Tabarla hay únicamente 4 km y se evitan el sin fin de curva de Yatova a Tabarla,gracias.
Alfonso Pérez
******************************************************************************************************
PRIMER TRAM MONESTIR D´IRACHE- LOS ARCOS LO JORN 27 DE SEPTEMBRE DE 2016
Fi del tram Viana que esta situada a la part sud-oest de la Comunitat Foral de Navarra a la comarca de Estella. A Viana han aparegut diversos iaciments arqueológics , destacant “La Custodia”,que abarca des de un possible Palelolitic ,Edatdel Bronze i delFerro fins a la Romanizatció, després hi hagué dispersió de la població.
***************************************************************************************************************************************************************************
CRONICA EXCURSION A FANZARA-RIBESALBES EL 30-9-2016
Hoy hemos alcanzado la cifra de unos 33 senderistas al faltar gran parte del grupo que salió de Camino de Santiago el lunes pasado.
Y son:
Agustin Munilla, Alberto Peris, Angel Pividal, Antonio Esteban, Antonio Giner, Aurelio Silvestre (hermano de Jesús Silvestre), Carlos Gomez, Daniel Fernandez, Eduardo García Ramírez, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Jaime Climent, Jesus Silvestre, Joaquín Moratalla, Jorge Minguillón, José Latorre, José Mª.Gonzalez-Rothvoss, José V. Llorens, Josefa Cubells (Esp. Pere Baixauli), Juan Crespo, Julio Marín, Luis de Salvador, Manuel Bermejo, Manuel Cantero, Miguel Bonora, Pedro Conesa, Pedro Martín Viñals, Pere Baixauli, Rogelio Domingo, Salvador Alfonso Zamorano, Vicente Darocas, Vicente Tasso, ,
Nos ponemos en marcha atacando al principio del recorrido la parte más escabrosa de la ruta, sobre todo a nivel de pendiente de subida y de bajada. Estando en la bajada y con una vistas hermosas de montes, el pueblo de Ribesalbes y el pantano de Sitjar, paramos a almorzar sentados en ribazos y rocas sueltas del camino.
Seguimos bajando hasta llegar al cauce del rio Millars por donde accedemos al pueblo. Lo cruzamos y seguimos ruta pero ahora por camino asfaltado. Entre esto y que el sol comienza a estar alto y por donde vamos no hay un miserable árbol que nos de sombra, se hace el camino pesado. Vamos con la esperanza de bañarnos o por lo menos mojarnos en una zona de baño habilitada en el río, pero nos llevamos chasco porque al ir a acceder al mismo observamos que está todo inundado por las pasadas lluvias que se han comido la senda convirtiéndola en una acequia. Nos toca retroceder a la carretera de nuevo y por allí, regresar en seco y con el calor del sol hasta el pueblo de Fanzara. Al llegar como lo hacemos por el lavadero, ante la transparencia del agua y su frescura, los más atrevidos se meten cual si fuera una piscina. El resto nos refrescamos en una fuente de tres caños que hay al lado del lavadero.
Marchamos con los coches a la vecina Onda donde en los salones Princesa vamos a comer.
Finalizada la comida, de corolario se han servido unas botellas de cava para brindar por la celebración del 10º aniversario de la fundación del grupo senderista por cuyo motivo se ha hecho entrega de unos diplomas a los fundadores, dos de ellos presentes; Antonio Giner y Jose María Gonzalez y dos ausentes, Rafa Alcaine que hace tiempo no viene y Pedro Giner que falleció hace varios años.
Jose Vicente Lloréns (en ausencia de los cronistas oficiales)
******************************************************************************************************CRONICA SENDERISME DES DE MONESTIR D´IRACHE A SANTO DOMINGO DE LA CALZADA(PART CAMI SANTIAGO) DELS JORNS 26 DE SEPTEMBRE FINS AL 2 D´OCTUBRE DE 2016.
Si bien Alfonso o Ildefonso como dícese llamar, me dijo que la crónica la hiciera en castellano, yo siguiendo las directrices de nuestro Sant Vicent Ferrer, que según la leyenda predicaba por toda Europa en Valenciano y parece ser que le entendían, publico la Crónica del Camino de Santiago, en Valenciano dirigida a los senderistas y caminantes la mayor parte valencianos o afincados en Valencia exceptuando a Jaime ,aragonés, no se si hay algún otro mas, pero afincados en Valencia y así contribuyo a la difusión en la lengua que creo Miguel de Cervantes Saavedra, calificó como la “dolça” Lengua Valenciana.
…………………………………………………………………………………………………….
La expedició de aquest Viatge al Camí de Santiago, ha segut integrada pels següents caminants i senderistes ordenats sempre per ordre alfabétic del primer cognom.
Mariano Aguilar, Vicente Andreu, Juan Miguel Castelló i Conxa,Manuel de Juan i Lourdes,Julio Gonzalez i Vicen, Francesc Martí i Angels, Jesús Martí-Belda i Marina, Alfonso Perez i Carmela,Julio Ponce i Carmen,Francisco Portalés i Lourdes ,Juan Rel i Concha i Jaime Sanchez,un total de vint i un, a més de Jorge, el conductor de l´Autobús
I aixina iniciem el dilluns 26 de Septembre el viatge de Camí de SanTiago( equivalent a Jaume),amb destí a la Logroño capital de la Rioja , com a punt de eixida de les diferents etapes.
Amb diferents parades ,la primera el Pilar,Aragón ,Plaça Vannes i Carrer Lorca i al comandament del nostre conductor Jorge, iniciem el viatge .Hi ha un xicotet incident en una frenada a la Gran Vía Ferrán el Católic en el que el croniste patix una caiguda amb un colp en el cap , afortunadament sense consequéncies, interesánt-se tots els caminants i especialment el cos médic en particular
El camí continúa fins a terres de Terol, pararem per esmorçar al poble de Jaime Sanchez, Monreal del Campo i esmorçarem molt bé , sobre tot a base de pernil i xoriço .Abans Jaime ens havía preguntat que voliem menjar i quan arrivem al Restaurant el Botero ja ho tenim preparat.
Si bé al llarg de les jornades Manuel de Juan ,cap al davant de la estructura organizativa i executiva ha narrat les diferents marxes o caracteristiques de les visites culturals ,col-laborant amb ell Julio Ponce en la estructura técnica amb les dades pel GPS de les diferents etapes i Alfonso Pérez en la estructura Institucional e Histórica, del mateix modus Jaime Sanchez en la estructura comunicativa ha tingut un paper important micrófon en má ,fent com “azafato” en la descripció a algunes questions i detalls en l´Autobús.
A 13,19 fem un atra parada ja a terres navarrenques al terme de Tudela, es una parada técnica, des de la que s´ adreçarem a la Ciutat de Logroño, al Hotel NH a on arribarem sobre les 15 hores. Descarregem els equipatges ambla asignació de habitacions, en general del gust de la majoría, encara que no hi havía cap de caixons per a la roba, pero en general bé amb un buffet aceptable per a desdejunar.
Després la gent a anat al seu aire per a dinar en qualsevol restaurant de les rodalíes
Sobre les 7 de la vesprada hem anat al centre de Logroño recorregent el centre históric i hem pres alguna tapa al Carrer Laurel, després retornarem a l´Hotel
´
Aspectes Histórics
Irache del euskera Iratxe es un conjunt monisterial situat a la població navarra de Ayegui als peus de Montejurra,amb oritgeal Segle VIII, amb Església románica del Segle XII.Fou regentat pels Benedictins al Segle XVI i al XVII es construeix un altre Claustre anomenat el nou la Torre. Es situa als peus de Camí de SanTiagoy prop d´Estella a on es va fundar el primer hospital Jacobeo,primer de Navarra per ordre de García Sanchez III . Ha tingut diferents usos des de hospital, passant a Hospital de Sang en les Guerres Carlistes, Collegi rel-ligiós o Parador turístic
Per un altra banda,la Vila de Los Arcos es sitúa a la part occidental de la Comunitat Foral de Navarra i en Terra de Estella.
En Los Arcos segóns estudi de J. Armendariz,es sitúa el iaciment de El Castillo al nord de la actual población, fou una ciutat vascona de finals de la Edat del Bronze a la del Ferro que segons historiadors romans s´anomenava Curnonium, acabamt els seus dies en les guerres sertorianes, surgint una nova ciutat romana.
A l´Edat Mitja , Los Arcos surgix del xicotet barri de Santa Olanna i el Castell, pero es al Segle XI quan la conegem com ara, sent impulsada per Sancho Garcés IV de Navarra
Los Arcos fou disputada en diferents epoques per Navarra i Castella.Al 1463 fou incorporada a Castella per sentencia arbrital del rei de França Lluis XI en disputa entre Juan II de Navarra i Enrique IV de Castella, retornant a Navarra al 1753.
Al 1809 es nota l´oposició de la Vila a les tropes napoleóniques. Mes avant en Octubre de 1833 en les afores de la localitat a l Ermitori de Santa Bárbera , te la Primera guerra Carlista entre el carliste Ladrón de Cegama i el isabelino Lorenzo.
Aspectes de la Marxa
Hui es dimarts 27 de Septembre, eixim sobre les 7,30 de l´ hotel i arribem amb el Bus a les 8,25 hores al Monestir d´Iratxe, punt de partida , a on trobem el Monestir. El dia es assolejat i com quasi tots, calurós amb temperatura d´inici de uns 12 graus que arribaran fins als 25 a mig dia.
Al costat del Monestir trobem la Bodega Irache i el Museu del Ví , en eixe moment tancats, que a la part de darrere te una Font amb dos xorros u de aigüa i altre de vi.Després de fer se unes fotos junt a la Font del Ví continuem el camí i a les 8,40 trobem un senyal a l´esquerra a los Arcos 17,1 Kms i a la dreta a Los Arcos 19,1 kms i a Azqueta,4,7 kms es la direcció que prenim després de consultar a un vianant que ens indica que el camí es mes llarg pero no te tantes pujades.
Després de creuar la carretera a la dreta passem a les 8,53 pel Camping d¨Iratxe.Abans haviem deixat prop del Monestir i a distásncia el mont del Montejurra,santuari carlista.Junt al camping hi ha camps de blat amb fardos de palla amuntegats i en una de elles una parella de caminants descansant , quan son les 8,53.
A les 9 hores, el camí es més estret i boscós encara que molt sec. Passem per un cartell de Amics de Iratxe que ens indica que en les inmediaciones estaba l´Antic Hospital de Peregrins de Iguzquiza regentat per l´Ordre dels Benedictins.
A les 9,13 hores creuem la carretera i tornem a l camí plá i sec, arribant sobre les 9,40 a Azqueta,fent un alt per a pemdre un café en un bar i possar el segell del Camí..Continuem el camí i una indicació mostra 13,4 kms per a los Arcos, el camí tindrá una suau pujada.A les 9,51 estem a 1,4kms de Villamayor de Monjardin
A les 10 podem vore en lo alt , al fons un Castell, Més avant passem per davant de un antic Safareig. Ales 10,17 arribem a Villamayor de Monjardin.Després de pendre fotos i vore l´Església,continuem la marxa ara amb el camí de baixada .A les 10,52 creuem la carretera i continuem el camí.
A les onze i quart fem un alt en el camí al costat de una Font i es el lloc per esmorçar,.A les 11,30 esten de nou en moviment ,per el camí hem trobat alguns caminant de Corea. I d´altres llocs,el camí continua sent pla i sec.A les 12,24 un senyal ens indica 5,7 kms per a los Arcos.A les 13 hores travessem un xicotet pont, el cel está amb alguns núvols. A les 13,30 divisem un cartell indicant Los Arcos,passem per davant de un corral amb alguna oca, gallines i alguna cabres.
Travesem el poble i mirem el casc antic i l´Església de Santa Maria de los Arcos.Açi es el fi del tram , a on está el Bus i a on dinarem molt be al Restaurant Mavi,
Les dades técniques facilitades per Julio Ponce de Iratxe-Los Arcos Distancia de 19,3 kms un temps de 4,57 hores,mig en moviment de4,6kms i desnivell acumulat de 329metres
Per la vesprada anem a visitar La Guardia en terres alabeses,diuen que es la Vila més bonica de Espanya a la que arribem a les 17,15, anant a l´Oficina de Turisme recorreguem la Vila , tota de cases de pedra i molt monumental.Alguns caminants visiten la Torre del Rellotge i després sobre les 18,30 , la majoría visitem l´Esglesia de Santa María,previ pagament de 2 euros per cadascu,mentres esperen la visita guiada , cau una llaugera pluja.. La visita ens la mostra una jove guía i després de les seues explicaciones recorreguem l´Església i prenim fotografíes.
Sobre les 19,33, tornem al Bus que ens portará a Logroño. , una vegada al Hotel ,alguns anirán a sopar a Logroño i altres es quedaran prop i soparan a la Pulperia o al Meson de la Abuela , prop al Hotel.
,
SEGON TRAM JORN 28 DE SEPTEMBRE DE 2016 LOS ARCOS-VIANA
Fi del tram Viana que esta situada a la part sud-oest de la Comunitat Foral de Navarra a la comarca de Estella. A Viana han aparegut diversos iaciments arqueológics , destacant “La Custodia”,que abarca des de un possible Palelolitic ,Edatdel Bronze i delFerro fins a la Romanizatció, després hi hagué dispersió de la població.
Previament a l´invasió mussulmana hi hagué un Temple dedicat a la diosa Diana i també un Monestir benedicti dedicat al sant local Pedro i que l´ any 661 existíen monjes benedictines , morint allí la Santa Anatoquia i fins l´any 923 no recuperaren els cristinas les terres de la Rioja
El rei Sancho VII de Navarra, va construir un Castell a les proximitats de Viana des de a on partien els atacs a les tropes castellanes, castell anomenat el Cuervo o Corvo
En el Segle XIV els castellans l´atacaren varies voltes conseguin-la ocupar huit anys.
Al 1423 Carlos III el Noble va instituir , el titol de Princep de Viana utilizat per seu net de igual nom.En 1451 torná a caure a mans castellanes , recuperan- la el Comte de Lerin passant de nou a mans navarreses
A Març de 1507, fou soterrat Cesar Borgia després de morir a mans del Comte de Lerin en una emboscada, després fou trasl-ladat al suntuós sepulcre de l Església de Santa María.
Al 1512 els castellans amb l escusa de la Bula Papal invadiren Navarra conquerint Pamplona.
Viana va ésssr escenari de les diferents guerres carlistes passant entre altres El Coronel Ladrón de Cegama , el isabelinp Lorenzo i també Zumalacarregui que varen crear un xicotet corp de Caballeria a les afores de Viana.
En 1834 el General liberal Cordoba fija en seu quarter a Viana i també al 1837,Esparterio inicia la conquesta de Viana, la Rioja Alavesa i Treviño que posteriorment fixaria l´Abraç de Vergara a Guipuzcoa.Consequéncies de les guerres carlistes fou principalment la destrucció de Eglésies principalment la de San Pedro
També a 1a Guerra civil espanyola. Es produiren alguns episodis dramátics amb execucions en el Pont de ls Cañas a la carretera de Viana a Logroño
Aspectes de la Marxa
Estem a dimecres 28 de Septembre i eixim de l´ Hotel NH a les 7,30,aplegant a Los Arcos sobre les 8,45, estacionant el Bus junt al Restaurant Mavi a on dinarem el dia anterior. Iniciem el nou tram fins a Viana. No més eixir de los Arcos hi ha un cartell indicatiu. El camí es plá i el jorn es pressenta sense núvols i será també calurós de 25 graus a la arribada a Viana, junt al camí podem vore camps de blat , amb un terreny molt sec.
A les 9,44 trobem una caseta que ens indica a la dreta El Olivar de Sansol, que es en la direcció en la que anem, continua sent un camí pla.A les 10,09creuem un xicotet pontet damunt un riurol. Ara el camí es de pujada, després de creuar la carretera, una altra vegada tornem al camí, i després de un tross tornem a la carretera de pujada al poble arrivant a Sansol a les 10,30 a on prenim un xicote t descans i sellem el llibret del Caminant.
A les 10,36un senyal ens indica a la dreta a Logroño 20,7 kms i a l´Ermitori del Poyo 2,2kms i a Viana 11,2 que es a on anem. Ara el camí es més estret i cap a baix.
A les 10,40 divisem un poble. En un mirador un cartelll ens indica Torres del Rio, més avant creum un pont de pedra.Arrivem a la població i visitem l´Església . A les 10,50 estem de nou en marxa primer el camí es ample i sec. A les 11,18 el camí s´estreta i es més verdós. A les 11,20 creuem una xicoteta pinada i a les 11,36 , trobem un quiosk junt a l´ Ermitori amb taules di cadires i venda de begudes i aliments. Es el lloc on esmorem.
Continuem la marxa les 11,57 per un camí, després eixirem de nou a la carretera.A les 12.04 un senyal ens indica a la dreta el camí a Logroño i Nájera. Continuem pel camí a les 12,12, ara el camí es torna més verd i atractiu amb alguna ombra que altra. A les 12,58 el senyal ens indica a Logroño 13,3 kms i a Viana 3,8km, de nou el camí es torna sec
I aixina arribem a Viana sobre les catorze hores
Les Dades facilitades per Julio Ponce de los Arcos a Viana son distáncia de 18.97kms en 5,03 hores amb mitja total de 3,8km i desnivell acumulat de 353 metres.
TERCER TRAM LOGROÑO-NAVARRETE LO JORN 29 DE SEPTEMBRE DE 2016
Punt d´arribada Navarrete ,municipi de la Rioja, a 9 kms de Logroño, monument historic artistic i parada obligatoria dels pelegrins a SanTiago,accedint per la LO-2= junt a la A-12 direcció Burgos.
El naiximent de la vila de Navarrete es produeix al 1.195,per fur d´Anfós VIII de Castella. No obstant hi ha vestigis al la época postpaleolitica a la Devesa Verda.En aquest lloc es va trobar una llança de la Edat del Bronze
La primigenia població es va situar en torn al Cerro Tedeón, baix soberanía del Regne de Pamplona,consolidans-se baix domini Castellá als territoris de la Rioja, front al Regne de Navarra. I aixina es varen convocar les Corts a Carrión amb presséncia d´habitants de diferents poblacions, donant pas a la nova vila.
A Navarrete se li va concedir el domini sobre Fuenmayor , Medrano,Daroca ,Sotés i Hornos de Moncalvillon conformant la Mancomunitat de las Villas del Campo,segons document al Segle XI de la Regina de Navarra,Estefanía de Foix.
Sent pas de la ruta Jacobea es va crear a l´Est de la població l´Hospital de Sant Joan de Arce, existint unes runes actualment.
Al segle XIV passá a dependre dels castellans i a mans de Juan Ramirez de Arellano per donació de Enric II i en 1380 a Diego Gomez Manrique de Lara , pare del I Duc de Najera.
Al Segle XVI, la pérdua del carácter defensiu de la Vila,porta el deterior de les estuctures defensives fins al creiximent urbá que es manté al Segle XXI.
Aspectes de la marxa
Hui es Dijous 29 de Septembre i degut al camvi de itinerari per descans per Llei, de Jorge el conductor de l´autobús,hui fins a la vesprada estarem sense Bus.
I aixina partim des de l´Hotel NH , a les 8,30 del matí a peu,creuem un parc a l´exida de Logroño. El dia es pressenta com quasi tots sense núvols i assolejat amb temperatura de 14 graus que pujará fins als 25 graus.
La marxa es de les més boniques per la verdor del Parc. A les 8,45 estem passant junt a un estany amb anecs i alguna oca.El camí té ombría i trobem alguns ciclistes i caminants.
A les 9,26 un cartelll ens indica el Parc de la Grajera i la Barranca.Més avant una senyal ens indica la Senda del Pantá i més avant a l´esquerra trobem el Pantá.Creuem un pontet i anirem al Ermitori del Pelegrí, passant per un lloc a on hi ha una tenda anomenada de Marcelino Lobato a on comprem alguna cosa. També hi ha una indicació del Cami Francés a Santiago, continuem la senda verda i a les 10,16 estem de nou en un camí asfaltat i sense arbres
A les 10,29 parem per esmorçar en unes ombres. A la dreta está la Autovía. Un cartell ens indica el Centre de Moncalvillo.
A les 10,50 estem de nou en marxa creuem la carretera, per un camí de nou sec , al fons es veu la població.
I a l´esquerra del camí trobem les antigues runes de la Esglesia del Antic Hospital de San Juan de Acre, son ja les 11,25 i estem a l. entrada de Navarrete, Després de passar per l´oficina de turisme a on sellen les cartilles del Pelegri , parem en una plaça junt l´Esglesia de Nostra Senyora de la Asumpció ,la visitem i descasem. Un grupet caminará més fins al Cementeri.Paco Portalés i el croniste pujarem unes escales fins al Castell no hi ninguna construcción solament un prat, i baixem per un altre lloc. Després divisem un altre grup en el Castell.
Ací a Navarrete son les festes del poble , fan un processó i després conviden a pastissos i moscatell, i es el moment en que Jaime Sanchez entablix conversació amb la Alcadessa de la població, que será comentari per tots mes tard en el bus, incloent una proposta de Manuel de Juan per anar al ball de la nit a Navarrete.
A Navarrete en un restaurant anomenatEl Alberó a on dinarem molt bé per 11 euros(algú va dir el menú “mejorado dd Antonio”, sent atessos per cambreres molt simpatiques entre elles una suecana.
Les dades facilitades per Julio Ponce de la etapa son una distáncia de 11.54 Kms. En un temps de 3,07 hores , mitja total de 307km, en moviment de 4,6 kms i desnivell acumulat de 196 metres
Per la vesprada després de dinar la ens replega el Bus , per a la visita concertada per Manuel de Juan al Celler del Marques de Riscal , arribant a elles a les 17,35. A la porta del Celler Vicente Andreu ha quedat amb un familiar de la seua dona passant amb ell unes hores mentres nosaltres visitem el Celler
Inciem la visita al Celler del Marques de Riscal, previament haviem pagat 12 euros crec cada ún ,per la visita i trobem un Cartell referent a El Ciego i ses monuments, que després visitar la Fabrica, el visitarem.Les instalacions fabrils consten de una zona ajardinada i diferents cellera dels que trauran bons caldos, amb una zona a on el tractament es a la antiga usança i un altra zona amb tecniques modernes.
També gran quantitat de tonnells grandisims. Ara son les 18,36,i en un altra zona del Celler hi han barriques de Roure, per a envellir el ví.Després passem per la planta de envasament a les 18,50 aturada en aquest moment.
Hi ha una zona en la antic Celler en el que el vi embotellat no es comercialitza i solament se emplea en determinats events per a oferir a determinades personalitats.
La guía ens explica tot el process per a obtindre el ví. Després passem per al costat del Hotel modernista construit per el mateix arquitecte canadenc Frank O Gehry, que va fer el Gugenhain a Bilbao, es un hotel amb totes les comoditats i molt peculiar.
Després pasarem a una “cata” de vins blanc i negre, on tastarem els vins, en una sala, en un local anexe al Restaurant.
Finalitzada la visita al Celler del Marques de Riscal anirem a la població el Ciego, que está al costat, donarem una curta volteta al seus carrers i la seua Església i a les 20 hores agafem el Bus per a anar al Hotel NH a Logroño.
Com anécdota ha segut que Mariano Aguilar va tindre uns problemes en una ungla del peu , durant la etapa ,i va ser atés per Alfonso Perez, tenint algo de patiment en el peu ,després superat.També Lourdes Palop va tindre uns llaugers problemes també superats.
QUART TRAM NAVARRETE - AZOFRA-
Azofra, municipi de la Rioja ,d´oritge árab, situat al fértil Vall del Riu Tuerto, a 36 kms de Logroño i huit de Nájera.
Vila des de 1.168 segons pergamins de l´Arxiu de la Catedral de Calahorra
El Camí de SanTiago,creua el poble de Est aOest, pel carrer Major. Al 1.168, Doña Isabel va fundar l´Hospital per a Pelegrins pervivint fins al Segle XIX,quedant alguns vestigis del mateix .Sent l´Església Parroquial de Nostra Senyora dels Angels , el vertader signe d´Azofra des de la seua fundació.
Azofra es una veu árab, que segons Govantes fulla 22, significa Contribució personal u obligació dels vasalls front al Senyor.Per la seua part l´academic Alarcos diu que Azofra procedeix de suxra o tribut.
A la Rioja els árabs la batejaren com “ wlwd asikia” o país de les sequies i quan conqueriren Nájera al Segle VIII i s´asomaren pel seu castelll miraren les terres quasi pregant la plegaria A-zofra, rebut del profeta, regal d´Alá, quedant-se amb el nom d´Azofra la població.
Aspectes de la marxa
Hui Divendres 30 de Septembre quant son les huit menys deu del matí eixim amb el Bus des de Logroño, arrivant a les 8,10 a Navarrete a les inmediacions del Cementeri municipal, punt de partida, el día es clar i assolejat.Prenim una camí plá que transcurreix paral-lel a la carretera.
A les 8,33, passem per una zona de sotobosc, instants després tornem a creuar una carretera, ara el camí de baixada i a la dreta tenim un camp de vinyes, el terreny como no ha plogut continua sec.
A les 9 un cartell ens indica el poble de Ventosa “un poble en el camí”. Mes avant un piló de pedra que té gravada la Conxa identificativa del Camí, i amb una Creu.
A les9,15 estem a Ventosa a on prenim un café en un Bar a la entrada de la població.Aprofitem per a que ens possen el seguell al llibret del Pelegrí. Després de uns moments de dubtes, continuem per la dreta del Bar. El camí es ample i asfaltat. Un cartell ens parla de un concurs per a participar en un concurs mensual en el que regalen una Caixa de vi del Celler Alvia. Continuem la marxa ara per un camí de terra.
A les 10,10 un cartell ens indica que estem el l´Alt de Sant Anton i a la esquena nostra es situen les runes, de l´Antic Hospital de Pelegrins. Des d´aquesta atalaya es pot observar la Vall del Najerilla i a la drreta el Municipi de Huercanosi al fons la silueta de la Serra de la Demanda.
Continuem pel camí i arribem a un lloc en que un cartelll ens parla de les Llegendes jacobees, del Combat entre Roldá i el Gegant Ferragut, encara es coneix com el Poyo Roldan. Al terme de Alesón, diu la legenda que está soterrat un gran tresor. AraEstem a les portes de Nájera
I quant son les10,48 es açí a on parem el grup cap dávanter per esmorçar puix teniem taules i bancs, i es en aquest lloc on Jaime Sanchez es retroba de nou amb tres conegudes del hospital, en les que havía coincidit un altre dia anterior.
Després de esmorçar , per cert en aquesta ocasió amb una botella de ví ,crec que d´Alfonso Pérez.A les 11,15 reprenim la marxa. A les 11,20 passem per un pontet de fust, ara el camí es una senda. A les 11,20 un senyal a 200 metres ens indica l´ Hostal de Sant Andres . Més avant está l´Area de Descams de Najera, a les 11,43 creuem de nou la carretera i a les 11,48 estem a Najera, parem una miqueta en una Bar per a descansar i creuem la ciutat,ací el Grup Majoritari finalitza el tram,pero un grup format per Manuel de Juan i Lourdes,Julio Gonzlez i Vicente, Juan Minguel Castelló i el croniste Francesc Martí,creuem el Riu Najerilla i després de creuar el casc antic de Nájerafarem sis kilometres més fins a arribar a Azofra, abans tindrem que pujar per l´Alt de Nájera, que es fá una mica pesat,perque es una pujada constant, la prova es que anaven uns ciclistes crec que eren polonesos que tinguerem en un tram que baixar de la bici i pujar a peu perque no podien, amés eren les 12,40 i fea molta calor. Un senyal ens indica 2,5 kms per arribar a l´Alt.
A les 12,55 un senyal ens indica la Ruta del Clarete, ara la pujada forta la hem rebasat el camí en general es plá. A les 13,39 podem vore al fons el poble d´Azofra i a les 13,43 arribem a Azofra . Parem davant el bar Sevilla, refrescan-se en una Font davant el Bar, després venen en l´Autobús Julio Ponce i Carmen i en el Bar Sevilla, dinem tot el grupet molt bé. L´altre grup Majoritari , han dinat al Asador San Millán de Sant Millán de la Cogolladesprés de fer una visita guiadaal Monestir del Yuso i es aixina que a les 16,25 estarem a Sant Millán per a replegar l´altre grup , adreçant-se a Najera per a recorrer el seus monuments, visitant Santa Maria la Real, visitarem l´Esglesia, el Claustre etc. I a les 18,25 estem de nou al Bus per a tornar a Logroño
Segón les dades facilitades per Julio Ponce,la distancia recorreguda ha segut de Navarrete a Nájera,17,27 kms., en un temps de4,36 hoes,velocitat en moviment 3.7km/h i desnivell acumulat 225 metresi per al grup que hem arribat a Azofra la distáncia 23,2 kms i unes 9,36 hores de temps total aproximadament.
QUINT TRAM AZOFRA- SANTO DOMINGO DE LA CALZADA
Santo Somingo de la Calzada , fi del darrer tram , es troba a la Rioja , a les voreres del Riu Oja.
El seu nom prové del seu fundador Domingo Garcia, que va construir un pont per a creuar de modus segur el Riu, també va construir un Hospital i un Alberg per a pelegrins.
La llegenda es la del miracle del gall i la gallina i segons diu Domingo García demostrá , l´ inocencia de un pelegrí,acusat erróneament de mort al fer volar una gallina que estaba torrada al plat, en record d´aixó sempre hi ha a la Catedral un gall i una gallina vius. Extenguénse el dit de que a Santo Domingo va cantar la Gallina ,després de ser asada.Al 2009 es va complir el nové centenari de la mort del seu fundador.
Santo domingo de la Calzada , xicotet burg del Segle XI, tras la mort de Domingo un dissabte al 1.109, en l´Arxiu de la catedral de Calahorra, es conserven tres documents de 1.120.
El primer , a on el rei Anfós VI, va concedir a Domingo García , el terreny per a establir una Església i un Burg.
El segón , en que els cofrades de la Casa de Santo Domingo del Rio de Ohia, donan la dita casa al Bisbat de Nájera
I el tercer, un testament de una senyora que doná les seues propietats al Monestir de Santo Domingo, per a atendre als pobres.
Al 1.411, el nucli recibix el privilegi de població, la Vila será gobernada per l´Abat fins a 1.250,data en que passará al Rei.
Es produeix un creiximent demografic degut als privilegis atorgats per Anfós VIII en 1.187 i 1.207,aparegent al Segle XIIII, el barri de Sant Pere i el raval de Margubete
Al llarg dels segles XIV i XV es construeix la murada i apareix el Raval de la Puebla i el barri del Mercat.Al Segle XVI, es de desenrrotllament de la ciutat amb nous ravals
En el segles vinents hi ha incerteza fins al XVII, i de nou dessentrollament urbanistic al XVIII, arribant al XIX sent capsalera i partit judicial,declarant-se en 1.973 el Casc Antic Conjunt Historic Artistic
.
Aspectes de la marxa
I ara si camviem de mes , estem a 1 d´Octubre i quan son les 8,30 eixim de l´Hotel per a fer l´últim tram, arrivant a Azofre a les 9,13 hores, el jorn es pressenta algo més fresc, perque ha plogut de matinada,la temperatura ha baixat als onze graus al inici, molt bona temperatura per a caminar, hi ha alguns basses i el terreny per fi está algo mullat.
A les 9,43 trobem un xicotet salt d´aigua en un sequiol, el cel está algo núvol,creuem la carretera i de nou anem per una cami de terra. A les 10,36. ara es de baixada i a la dreta tenim un gran camp de vinyes,degudament allietn-ades.
A les 10,50, trobem un lloc amb taules i bancs per esmorçar. A les 11.15 estem de nou en moviment, el camí es plá i de terra amb una fila de arbres a l´esquerra del camí. A les 11,28 arribem a Cirueña, passem per davant del Rioja Alta Golf Club, alguns senderistes segón ens han contat després , es prengueren un café en el Bar de Club de Golf, els altres continuem la marxa.
Quant son les 12, el camí torna a ésser ample i sec,amb camps de blat a les dos parts del camí, ara el camí es de baixada. A les 12,34 ja divisem la població a la que anem i a la dreta un gran ramat d´ovelles. Més avant a les 13 hores estem entrant a Santo Domingo de la Calzada. A l ´entrada de la Ciutat es fem unes fotografíes davant de una Font i monument als Pelegrins.Passem per davant de Casa de la Cofradia del Santo.
Segóns les dades facilitades per Julio Ponce , la distncia recorreguda hui ha segut de 16 kms. En un temps de 4 ,11 hores, mitja total de 3,8km/h i en moviment de 4,8 kms.h i desnivell acumulat de 299 metres.
A es 13,30 agarrarem el Bus en direcció a Ezcaray on dinarem mosatros en el Restaurant Usaya puix ens hem despistat del grup, la resta del grup dinarán en un restaurant junt a la plaça, tots hem dinat molt bé segóns ens han dit
En aquesta població el día que arribem celebren un trail de muntanya de 48 kms ,crec per la Serra la Demanda, i quan anem a dinar están arrivant els participants, després tots junts anirem a visitar una fabrica de seda antiga i després de fer unes compres a les 16,40 , tornem al Bus per a anar de nou a Santo Domingo de la Calzada per a vorela Ciutat detingudament,els seus monuments i l´Esglesia etc i sobre les 18,45, agafem el Bus cap a Logroño.
Ultim dia del Viatge.-
Estem a 2 de Ocubre de 2.016 i a les 9,30 del matí reprenim el viatge de tornada , havent complit l´ objectiu de finalitzar les etapes sense cap de problema.
Pero com fins a la fí , poden haver sorpresas, continuem el viatge i es que sobre les onze del matí quant circulem per la Autovía cap a Saragossa, sentim en la part de darerre del Bus com una explosió i un soroll que en principi no saviem de que es tractaba. Jorge el conductor atura el Bus a la vorera de emergencia i pareix que es tracta de un rebentó de una de les rodes de darrere de la part dreta . Mes avant parem en una área de descans junt a la carretera, i Jorge decidix continuar més avant fins a un Area de Servici i Gasolinera que oferisca garanties de espai i seguretat.
Arribem a l´Area i començen a vores les dificultats per a camviar la roda i es sent alguna veu davant Jorge que no va a més puix vem que el camí de tornada está en l´aire.Afortunadament per a tots i per al conductor Jorge, trobem a l´Area un camioner rumá,alt i de envergadura , crec que anomenat Georgescu, que si que ens salva de la situació i a les 11,35 está en plena llavor de camvi de roda. El caminoner va preparat en guants i aines i experiéncia per a superar la situació. I com u día en el whatsaapp vint i un o vint- i dós mirant i u treballant, la questió es que gracies al camioner rumá podem continuar el viatge sobre les 12 del matí. El camioner no vol ninguna recompensa pero Julio Ponce i jo al seu costat insistim que agafe els 50 euros que li donem, els 50 euros formava part del que haviem recaptat , deu per persona per a Jorge ,considerant a la fi que el rumá es porte una part de la recaptació pel seu treball.
Reanudem el viatge fins a la provincia de Terol, eixida de Javalambre a on el grup majoritari dinará molt bé per 19 euros sense beguda inclosa en el resturant la Fonda de l´Estació, al terme de la Puebla de Valverde. Per un altra banda, Angels ,Lupe ,Paco Portalés i el croniste dinem en la cafereria Sierra de Javalambre del Area de Servici de Javalambre a on es deixa el Bus, perque no ens atraía l´atre menú, dinant també molt bé.Després Lupe i Paco aprofitaren per fer unes compres en una tenda de al costat de la Cafeteria i a les 16,35 reprenim el viatge de tornada en Bus cap a Valencia , arribant sense ningún problema sobre les sis i quart.
Bó i aixó ha segut tot, fi del Camí per a tots el Senderistes i Caminants.
“Fent Cami , Fem esport”
Adeu i fins a l´atra.
Francesc
CRONICA EXCURSION A MONTANEJOS. 23 Septiembre 2016
Hoy hemos ido a Montanejos en autobús y hemos visitado la Fuente de los Baños, junto al río Mijares. A la ida hemos tenido la suerte de ver una cabra hispánica, habituales en estos montes. Durante toda la jornada nos han acompañado las nubes bastante amenazadoras en algunos momentos, ya que la predicción era de lluvia desde mitad de la mañana,
pero no se ha cumplido hasta después de comer, cuando ya de nuevo en el autobús de vuelta a casa, nos ha caído unos minutos de lluvia intensa con granizo,
que se ha disipado conforme nos alejábamos del lugar. A pesar de la casi ausencia de sol durante el día y la manga corta, hemos pasado bastante calor.
La ruta circular ha sido de 11 km aproximadamente. Tras recorrer la primera parte, con Fernando en la proa y Carlos en la popa, hemos parado a almorzar, para lo que el grupo se ha estrechado a lo largo del sendero más de lo acostumbrado ante la escasez de rocas donde sentarnos.
La ruta ha transcurrido entre sendas, tramos de pista y algo de asfalto. Hemos recorrido la Senda de los Estrechos y caminando entre pinares hemos bordeado el desfiladero que discurre sobre el río Mijares. Entre pinar y pinar nos hemos encontrado una zona de pinos, arrancados de cuajo por alguna razón, que yacían en el suelo a nuestro paso.
u
Hemos cruzado el río por un puente colgante de madera y más tarde hemos llegado al aliviadero del pantano de Arenoso, un chorro de agua a presión que sale por un orificio de la pared rocosa, procedente del pantano que reposa a 1,5 km de allí.
Más tarde hemos llegado a un tramo en el bosque que recordaba a una calzada romana, grandes rocas cuarteadas, planas, que parecían crear un pavimento casi liso.
Llegado un momento el grupo se ha dividido, unos han vuelto al punto de origen por la carretera y otros hemos acabado la ruta recorriendo 1km más de monte. Por fin nos hemos reunido todos de nuevo en Fuente de Los Baños, donde el río Mijares se nutre de aguas termales que fluyen del subsuelo. Un lugar magnífico para darse un baño como algunos han hecho.
Alucinante que este paraje lo encontremos sin salir de la Comunidad Valenciana
Hemos comido en el restaurante La Piscina. El menú variado y bueno, postres caseros, se notaba. Hace falta mucha pericia para negociar un precio tan ajustado. Muy de agradecer. Durante la comida un grupo de señoras que ocupaban una mesa a la entrada, han quedado cautivadas por los encantos de algunos señores de la primera mesa, risas.
Lista de los 41 asistentes a Montanejos
Jesus Marti Belda; Fernando Aparicio; Manolo Cantero; ; Luis de Salvador Villalba; jose maria gonzalez-rothvoss perez; Julio Ponce García; JORGE MINGUILLON PAYA; Antonio Esteban Hernandez; ; Antonio Giner Marqués; julio gonzalez valera; Vicente Andreu; Carlos Gomez Cadiñanos; Aurelio Silvestre Alberola; jose MARIA LATORRE ORTIZ; JUAN M. CRESPO; JESUS SILVESTRE ALBEROLA; Lourdes Palop Jorge; Manuel de juan burgueño; Inmaculada Manglano Sada; PILAR SEGUÍ DOLZ; ALFONSO HERNANDEZ MARTINEZ; Pedro Martín Viñals; Joaquin Moratalla Martinez; ALBERTO PERIS COSME; Jose Boscá Ortolá; Maite Enriquez Barbe; JOSEFA CUBELLS; PERE BAIXAULI; Guadalupe Sebastián; Francisco Portalés Chirlaque; María José Enriquez Barbe; Rafael Guillem Fernandez; Francisco Burgos Martinez; Jaime Bonet Marco; Enrique Vidal; Agustin Munilla; alfonso perez; Miguel Puértolas Sanchis; Jaume Climent March; Julio Marín; Pedro Conesa Arroyo.
Inmaculada Manglano
*********************************************************************************Inmaculada Manglano
CRONICA SENDERISME DES DE VILLANUEVA DE VIVER( CASTELLÓ) AL JORN SETZE DE SEPTEMBRE DE 2016
SITUACIO GEOGRAFICA
La població está situada a la part septentrional de la Comarca de l´Alt Millars junt al llímit de la provincia de Terol(Aragó).
S´accedeix , des de la Autovía Mudéjar enllaçant amb la CV-20 i després la CV-207 amb una distáncia de 94 km del cap i casal i a 900 metres damunt el nivell de la mar.
DADES HISTORIQUES
Villanueva de Viver abans es anomenava Villanueva de la Reina, perque va pertanyer a una antiga regina mor. Eclesiàsticament perteny al Arxiprestat de Montán i al Bisbat de Sogorb,segons els mapes de les Observacions de Cavanilles a la fi del Segle XVIII
El primer asentament pareix ésser ibéric, de la tribu dels Ilercavons, segons les restes trovades, en una de les faldes que delimiten el barranc de Maimona que discurreix per la població, el paisatge es muntanyós amb abundants pinars.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Francisco Borrego, José Boscá, Vicenta Bueso,Joan Crespo,Manuel de Juan,Luis De Salvador ,Roger Domingo,Antonio Esteban, Miquel Faus,Daniel Ferrer,Eduardo García,Antoni Giner , Julio Gonzalez ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Alfonso Hernandez,Francisco Juliá,Jose Mª Latorre, J. Vte. Lloréns , Inma Manglano , Francesc Martí , JesúsMartí-Belda, Pedro Martin-Viñals, Joaquin Moratalla,Lourdes Palop, Alfonso Perez ,Alberto Peris, Julio Ponce,Francisco Portalés ,Juan Rel , Jaime Sanchez , Pilar Seguí ,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, Enrique Vidal i Alfonso Zamorano ,un total de trenta huit senderistes.
Nova jornada de reanudació del curs senderista, amb l´autobús en direcció a Villanueva de Viver a on arribem a les 9,22 hores amb una temperatura d´inici de 12 graus que quan tornem pujará fins al 24 graus. El jorn es assolejat amb un llaugera brissa del Nord que bufa de quan en quan i que fa molt agradable la marxa.La marxa será circular amb un recorregut de uns 13,8 kilométres , no fincant-se d´ acord am el kilometraje,les diferents fonts i GPS.El recorregut fácil amb un xicotet tram amb alguna complicació
Eixim del poble adreçant-se a la Fuente de la Reina per un camí ample creuant la carretera i pujant fins a l´Ermitori de Sant Martí, després de pendre unes fotografíes continuem pel camí pujant i ara més estret , arribant al Tossal de la Povil,la vegetació i el verd son exubertants i al fons podem vore uns grandiosos pinars.
Més avant trobem un senyal que ens indica el Barranc de la Graja, la senda ens porta de nou a la carretera i anant uns metres arribem a Fuente la Reina, després de creuar el poble quant son les 10,35, continuem i més avant hi un cartell que ens indica ,” no passar , desprendiments”, es una baixadeta per a on passem el mes aviat possible, baix podem vore algunes de les roques caigudes recentmen.Aixina arribem al lloc a on hi ha una Font en diversos canys pero sense aigua,es el lloc que hem triat per a esmorçar quan son les 10,45, a on es produix el tradicional intercamvi de begudes ,fruts secs i pastes, després de esmorçar a la Fuente de la Reina , eixim de nou a la carretera i cap amunt anem al poblat de Fuente la Reina, observem en la pujada a una xicoteta planta depuradora d´aigües residuals.Arribem al poble i després de les gestions fetes crec per Jose Mª Gonzalez-Rothvoss davant la autoritat municipal, s´obri l´Església que es visitada per els senderistes.
A les 11,50 un senyal ens indica la Font Pierres i la Ruta Botánica , anant per la ruta Botánica i observem diversos cartells, el primer de l´Heura, la Figuera, La Mareselva, La Cornicabra, el Rusco, tot degudament senyalisat en un sender molt estret , verdós i boica, La Carrasca, el Durillo( a quatre pessetes),l´Enebre, l´Heleboro, l´Esparraguera, el Robre, el Cerecino. La Sarsaparrella,l´Escaramuig, El Romer , El Guillomo i alguna altra varietat més,continuem pel sender i podem vore baix la primera bassa amb aigua transparent.
El paissatge ara es frondós i molt bonic amb algunes roques que tenim que passar i un tram xicotet que tenim que pujar agafant´se de una corda durant uns deu metres cap amunt.
A les tretze hores, trobem diferents basses(pozas) amb aigua transparent , alguns que son poc aprofiten per a donar-se un xicotet bany, altres possen els peus a remulla en les aigües i els demés fan un descans junt a un espai per acampar.Després d´un alt reanudem la marxa.
A les 13,46 trobem junt a la senda una caseta possiblment per a caçadors o ramaders.Continuem per un sender no senyalisat que en algún moment es crea dubtes sobre si es el camí correcte.
A les 13,53 deixem el sender i eixim a un camí forestal més ample, que ja compta amb unes senyals i a les 14,06 ja divisem al fons el poble de Villanueva de la Reina, arribant al mateix sobre les 14,15 a on está el Bus,arribant al Bar restaurante Alvaro, a les 14,55 a la població de Viver.
Al Restaurant Alvaro tenim varios primers plats com Arroç al forn, Rosellat de fideu fi,Ensalada de Pollastre amb fruts sec i pasta de Blat , encara que alguns han tingut l´Ensalada Valenciana a soles, Gaspatx Andalus i Arroç´amb Bledes i Caragols i de segón Bacallat o Abadejo amb pisto, Xipirons planxa. Secret a la brassa o Xurrasco de vedella ,amb darreries de un plat de dolços per a quatre persones o fruita com meló o pinya natural, begudes, cafens incloent cremaet de Ron, tot per 20 euros incloent l´Autobus.En general ha segut de gust de tots, encara que han servit les begudes amb cert retard ,malgrat aixó hem tingut un vi negre de Rioja aceptable.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
**********************************************************************************************************************************************************
"CRONICA DE LA EXCURSION DE HOY, 17 DE JUNIO DE 2016, A COFRENTES, ULTIMA DEL CICLO 2015/2016,
La excursión de hoy bien pudiera ser calificada como atípica, dado que no ha habido senderismo. Ha sido más bien una excursión “colegial”, como la que acostumbran a realizar los estudiantes de primaria al finalizar el curso escolar. Pues bien, como escolares nos hemos sentido hoy pues el programa tenía como alicientes la asistencia a una explicación en la Central Nuclear de Cofrentes del funcionamiento de una instalación de este tipo, a la que han asistido la mayoría de “escolares” –los demás han ido a practicar algunos golpes golfistas bajo la experta dirección del “Seve Ballesteros” del grupo, Rogelio Domingo-, y, luego, la totalidad, nos hemos embarcado en un “crucero” turístico por el rio Júcar.
Los asistentes –que no senderistas- han sido:
Jose Vte. Llorens. JORGE MINGUILLON PAYA, Fernando Aparicio, Joaquin MoratallaMartinez,Mariano Aguilar Tatay, Jesus Marti-Belda, Luis de Salvador Villalba,Maria Teresa Enriquez Barbé,MªCarmen Esteve Gomez, Federico Guixeres Enriquez,Francisco Burgos Martinez, Francisco Borrego Moreno,María José Enríquez Barbé,Manuel Cantero,José Casinos Guaita, Amparo Bertolin Rodríguez, Enrique BisbalBalaguer,Julio Marín.Paco Llácer, Juan M. Castelló,Conxa Lliso, Genis Ruiz,Eduardo Garcia Ramirez, Salvador Alfonso Zamorano,JUAN M. CRESPO,Jose BoscaOrtola, Jaume ClimentMarch, Carlos Gomez,Rogelio Domingo, ANGEL PIVIDAL, Pedro Conesa Arroyo, Inma Rico, Virginia Leiva Santana, José Bataller Martin, Fany Regalado, ALBERTO PERIS COSME, Antonio Giner Marqués, Javier Oltra, Leopoldo Oltra, Guadalupe Sebastián, Francisco Portales, JESÚS SILVESTRE ALBEROLA,Amparo Aparisi Ballester,Juan Rel, Pedro Martín Viñals, Julio Ponce García, Gonzalo GOMIS NOGUERA, Jaime Sánchez Plumed, Miguel PuertolasSanchís, José María Zapater Cercós, José Mª GONZÁLEZ Rothvos, Vicente Yagüe Miguel,Aurora Santamaria Molina, Belén Yagüe Santamaría,JULIO GONZALEZ VALERA, Vicente Aguilar Tatay,JULIA SILLA GONZÁLEZ, Vicente Tatay Nacher y Vicente Andreu,cronista de hoy a la fuerza.
Tras el agrupamiento en la Gasolinera Repsol de Godelleta, reiteradamente ordenado por el Presidente Antonio Giner en numerosos correos recibidos a lo largo de la semana, tras aclarar y contabilizar los asistentes –pues algunos, en su afán de participar, se han inscrito varias veces-, hemos emprendido el camino hacia Cofrentes, llegando a Requena por la A-3 y continuando por la N-330 hasta dicha población. Es de señalar que el viaje ha sido realizado por 48 asistentes en autobús y, el resto, en tres automóviles.
Llegados a Cofrentes, alrededor de las 10,45 h., nos hemos encaminado al parque recreativo, con agradable pradera, junto a un caudaloso Rio Júcar, para dar cuenta del almuerzo, con los conocidos intercambios de víveres, vino, café, etc., cómodamente sentados, la mayoría, en los bancos allí dispuestos.
Tras ello, salvo la decena que han ido a practicar algunos golpes de golf bajo la experta dirección del antes citado, los demás, en el autobús, ávidos de conocimientos científicos, nos hemos encaminado a la Central Nuclear de Cofrentes, distante un par de kilómetros, en donde, cómodamente sentados ante una pantalla, una experta señorita nos ha explicado someramente el funcionamiento de una central de este tipo y, especialmente, de sus componentes principales: reactor, turbina , torres de refrigeración, etc.; y la seguridad actual de este tipo de instalaciones, respondiendo cumplidamente a diversas preguntas sobre los accidentes en Chernobil y Fukushima, etc. Independientemente del criterio que cada cual tenga sobre las centrales nucleares, en las que pueden influir implicaciones políticas y opiniones poco fundadas de terceros, quedó claro que la energía obtenida por estos medios es considerablemente más económica que los restantes.
Tras la excelente exposición, oral y visual, de la presentadora, la entrega de folletos explicativos, y foto final, nos trasladamos todos juntos, al embarcadero para realizar un pequeño crucero de casi un par de horas, a lo largo del río Júcar, por un paraje encantador, pleno de vegetación de pinares, fundamentalmente, –salvo algunas zonas devastadas por incendios de hace años, entre farallones de enorme altura, de lo que darán prueba las muchas fotos que recibiremos. En suma, un viaje muy agradable, desconocido para la mayoría, en la que hemos podido apreciar las bellezas naturales que encierra nuestra Comunidad, con una explicación a la ida,algo monocorde y reiterada, del responsable-capitán de la embarcación y, a la vuelta, amenizada por la voz cantante de Ximete El Justiciero, -aunque éste deberá aprenderse mejor las letras de las canciones para no estar constantemente escuchando las grabaciones a través del teléfono móvil-.
Tras desembarcar, ya sobre las tres, el autobús, nos acerca al Restaurante Torralba, en Cofrentes, ya conocido por muchos de los hoy excursionistas, en donde los asistentes dan cuenta de un menú mejorado y “subvencionado” en el que, tras unos entrantes mas bien flojos, el segundo plato mejora y se remata con un postre único bastante aceptable, con cafés, vino, cervezas… y copa de cava, obsequio del Presidente y Junta coordinadora –lógicamente a cargo del llamado “fondo de reptiles”-.
Se suceden diversas intervenciones en las que Rogelio anuncia el deseo del Presidente de ser relevado y pasar a serlo “emérito” , lo que sometido a decisión de la concurrencia no es aceptado, siendo aclamado por UNANIMIDAD.
Queda, de momento, la situación como estaba, tan es así que, ejerciendo el “mando” del Grupo Senderístico el amigo Antonio Giner,en uso de su legítima autoridad, llegado a Valencia, ordena a este cronista que redacte estas notas, lo que así hace inmediatamente cumpliendo con la obediencia debida a quien ostenta la Presidencia.
Y con los deseos de todos y para todos que pasemos un feliz verano, quedamos emplazados para realizar las caminatas –y no excursiones escolares-a mediados de septiembre próximo.
Pues bien, como decía aquél, un consejo para el verano y siempre: “mucho trato, poco plato y mucha suela de zapato”.
Un cordial saludo a todos.
Vicente Andreu
**********************************************************************************************
EXCURSION: Cap la Nao, CapNegre, Cap Prim, XAVIA.10-Junio-2016
Javea o en valenciano Xavia,, pueblo situado en la comarca de la Marina Alta a los pies de la vertiente sur del monte Montgo (750 mt de altura),Situado en el norte de la provincia de Alicante, se encuentra justo en la punta más entrante del mar de la costa este de la península, a unos 90 km de Ibiza siendo posible en los días claros, visualizar el perfil de la isla desde los dos cabos importantes del lugar en la provincia de Alicante. Cuenta con una población de 27.681 habitantes (INE 2015), de los cuales un 53,1% es de nacionalidad extranjera, ingleses y alemanes principalmente.
Su término es cruzado por el rio Jalón o también llamado Gorgos y el pueblo está al resguardo de los vientos del norte por el Montgo cierran la bahía los cabos de San Antonio y el de San Martín, aquí llamado Prim
. El color verde es el que predomina en el paisaje, aunque más bien, no llueve con mucha frecuencia, si, posee Jávea mucha agua en su subterráneo pues uno del posible origen de su nombre sea del árabe Xábiga que quiere decir algo así como "pozo a aljibe", de la cantidad de estos elementos que poblaba el lugar.
Con relación a su historia se sabe que en 1244 DENIA capitula a favor del rey Jaime I. Las primeras noticias documentales que nos hablan de Jávea parten del rey Jaime II, fruto de la necesidad de reforzar las tierras del sur, ya que el siglo XIV comienza marcado por dos conflictos: la guerra con Castilla desde el 1296 y las razzias de los granadinos (1304-1308), con la ayuda de la población morisca del reino. En 1397se le otorga el título de villa con Consejo y término, pero continúa formando parte del Marquesado de Denia.
La mayor preocupación de la monarquía en el siglo XVI fue la "cuestión morisca", problema que acabó en el reinado de Felipe III con la expulsión de los moriscos en 1609, menguando la población de los valles interiores de la comarca.
Los frecuentes ataques de los piratas hicieron a los naturales de la Villa adentrarse 2 kilómetros de la costa y amurallarse en un recinto que se mantuvo hasta 1877. Este recinto constituye el actual núcleo histórico que, en torno a la gótica Iglesia de San Bartolomé, caracteriza hoy a Jávea con sus casas encaladas, enrejados de hierro y dinteles labrados en una porosa tierra dorada llamada "tosca".
Javea participó en la Guerra de Sucesión Española (1702-1713) junto al bando borbónico, por lo cual obtuvo a cambio una serie de privilegios que la impulsarán demográfica y económicamente a lo largo de la centuria, por delante del resto de la comarca, partidaria del bando austriaco, así obtendrá para el Puerto una concesión de exportación de mercancías y frutos del país. Esto, unido a su situación, a resguardo de los temporales, y su capacidad para embarcaciones de gran tonelaje, convertirán al Puerto en el activador de la economía local, primero con la importación de trigo y después con el comercio de la pasa.
La economía de la población, era eminentemente agrícola, se basaba en los cultivos de secano: trigo, almendro, viña, algarrobo y olivo. El trigo fue el más importante, tanto el local como el importado de Sicilia. Su transformación en harina provocó el desarrollo de la molinería, como es el caso de los molinos de viento de la Plana y los de agua de les Barranqueres. Cabe destacar la creciente importancia de la elaboración y comercialización de la pasa que culminará en el siglo XIX.
Actualmente su economía se basa principalmente en el turismo que se inició a mediados de los años 60 gracias a la creación de un Parador de Turismo. Se habilitó como punto central la playa del Arenal, la única de este material, aunque existe una gran variedad de playas formado de distintos materiales: grava, tosca (roca), piedra, roca.
RELACION DE SENDERISTAS:
A las 7 horas del pasado día 10-VI, comienza la recogida en las antiguas oficinas de CEMECO de los senderistas participantes (los cinco que habitualmente subimos endicho punto) en la excursión a Xavia, en las y tras 35 minutos de visita turística por la ciudad y tras la recogida del resto de excursionistas ,desde el Hotel Albufera en Alfafar se inicia la ruta por la A-7P, arribando a Xavia tras 90 minutos de viaje, en dicho pueblo se recogen a los cuatro senderistas VIP restantes y de nuevo en marcha se llega al Cabo La Nao, en donde se aprecian los cortados y debido a la bruma y nubes bajas no se ve Ibiza, que habitualmente se divisa.
Francisco Burgos;Manolo cantero ;JORGE MINGUILLON PAYA;jose maria gonzalez-rothvoss perez;Joaquin Moratalla Martinez;Vicente Tasso Rosado;Julio Marin;Vicente Andreu; Alfonso Perez;Antonio Giner Marqués;Genis Ruiz;Pedro Conesa Arroyo;Enrique Vidal;Federico Guixeres Enríquez;Leopoldo Oltra Santa Olalla; Amparo Bertolin Rodríguez ;Mª Carmen Esteve Gómez;Enrique Bisbal Balaguer ;Francisco Borrego moreno; Aurelio Silvestre;Javier Garcia ;Guadalupe Sebastian; Jose Vte. Llorens;Rafael Guillem Fernández;Francisco Portales;Vicenta Bueso Marco;JULIO GONZALEZ VALERA; Julio Ponce;Jesus Marti-Belda;Lourdes Palop jorge;Juan Rel;Manuel de Juan burgueño;Rogelio Domingo; PILAR SEGUÍ DOLZ;Javier Oltra;José Verdugo Ayora;JESÚS SILVESTRE ALBEROLA;Mariano Aguilar Tatay;Jose Bosca Ortola;Pedro Martín Viñals ;Virginia Leiva santana;José a Bataller martin;Jaume Climent March;AGUSTIN MUNILLA ;Fernando Aparicio; ALBERTO PERIS COSME;Gonzalo GOMIS NOGUERA;Manuel Alamá Castellary;Paco Llácer; Jaime Sánchez Plumed;MANUEL BERMEJO; Angels Del Cerro Moreno; Francesc Martí Adell
A las 7 horas del pasado día 10-VI, comienza la recogida en las antiguas oficinas de CEMECO de los senderistas participantes (los cinco que habitualmente subimos endicho punto) en la excursión a Xavia, en las y tras 35 minutos de visita turística por la ciudad y tras la recogida del resto de excursionistas ,desde el Hotel Albufera en Alfafar se inicia la ruta por la A-7P, arribando a Xavia tras 90 minutos de viaje, en dicho pueblo se recogen a los cuatro senderistas VIP restantes y de nuevo en marcha se llega al Cabo La Nao, en donde se aprecian los cortados y debido a la bruma y nubes bajas no se ve Ibiza, que habitualmente se divisa.
Se inicia la caminata a las 10 horas, por calle asfaltada de una urbanización y tras unos 35 minutos llegamos a un mirador próximo al CapNegre en donde se realiza el almuerzo acostumbrado de unos otros 35 minutos, tras lo cual se reanuda la marcha por senda entre pìnos, aligas y adelfas, no se aprecian plantas aromáticas en abundancia como en otros lugares mediterráneos. Pasamos por el Mirador del Portixol desde se aprecia el “desmadre” que se ha realizado con la naturaleza, ya que todas las laderas de los acantilados están pobladas de edificaciones muy bonitas, con paredes de piedra seca y muy buenas vistas, pero que han destrozado las montañas, para ello recomiendo fotos y cuadros de inicio del siglo XX (J.Sorolla) hasta la década de 1960 y se apreciará la diferencia.
El pardal de Xavia, ave migratoria, solo se le ve habitualmente una vez por semana
Llegados a la bahía del Portixol se inician las inmersiones y abluciones, pese a ser la playa de cantos rodados, pero de unas aguas cristalinas, tal como se había podido apreciar desde el mirador anteriormente citado, con un islote al fondo. Tras el descanso refrescante que pudieron realizar algunos de los excursionistas, del resto algunos no lo pudimos realizar por información no completa por parte del Coordinador de esta excursión, se reemprende la marcha ascendente por senda escalonada hasta la bifurcación al Cap Prim, que en geografía de bachiller era denominado Cabo San Martín, que junto con el Cabo de San Antonio lo denominan a los tres el Tridente de Neptuno. Aquí nuevamente vistas muy bonitas, con el puerto, pueblo de Xavia,cabo de San Antonio y el Montgo al fondo, ya que las brumas y nubes bajas habían desaparecido y lucia el Sol con todo su esplendor.
Cala del Portixol
Se inicia el descenso hacía la playa del Arenal, de nuevo por escalera escalonada, pasando por las tres Calas Blancas, su nombre es por el color de las calizas que componen las laderas de las montañas circundantes, atravesando unos pequeños túneles que sirven de comunicación entre ambas; en dichas calas ya habían personas tomando el sol, bañándose y exhibiendo la figura en “top les”. A las 14 horas finaliza la caminata con la llegada a la playa del Arenal, en donde si hubo una inmersión en aguas más frías que en la Cala del Portixol según manifestaron algunos que se sumergieron en ambas zonas.
En conclusión según datos oficiosos fueron alrededor de 11,5 km lo que se caminó, durante unas cuatro horas, ya descontado el almuerzo, no así el tiempo que duró el primer baño y descansoen la cala del Portixol. La temperatura fue agradable a lo largo del trayecto, que se inició nublado y finalizó con temperatura veraniega con ligera brisa marina que soplaba de levante.
A las 14 horas 45 minutos comenzó la comida en el restaurante Los Remos, que en opinión generalizada para la categoría del restaurante y lo que comimos estuvo bien con gran acierto del Coordinador y Presidente, al cual no le sentó muy bien la comida, ya que durante la misma y con motivo de las próximas elecciones, un candidato comenzó a realizar campaña presentado a sus asesores y componentes de Junta (Ximet el Justiciero, Francesc, Paco Llacer y J.R) y para las próximas excursiones en autobús que solo habría un punto de recogida, acudiendo los excursionistas a dicho lugar en taxis, a los cuales los recogerían desde su domicilio particular paratrasladarlos al autobús, todo ello por cuenta del “fondo de reptiles” sin tener que abonar un céntimo los excursionistas; ante estas propuestas aprecio que le mueven la poltrona al amigo Antonio, esperamos y deseamos que no triunfe esta candidatura alternativa.
Para la próxima excursión a la navegación por el rio Júcar, me indica el Sr.Presidente y resto de los componentes de la Junta Directiva, que los participantes vayan provistos de manguitos y todo tipo de flotadores, así como abanicos, aparatos portátiles de refrigeración (sobre todo para el barco) y repelente para los mosquitos (quien avisa no es traidor).
Buen verano a todos y cuidaros para poder volvernos a ver en septiembre, a disfrutar.
Alfonso Pérez, licenciado en los Mil Km
*******************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A QUESA-LOS CHARCOS DEL RIO GRANDE-EL ABRIGO DEL VORO (Y… ADEMÁS, ¡HOY SALIMOS EN LA TELE¡)Fecha.- 3 de junio de 2016
Manuel Cantero, Jorge Minguillón, Luis de Salvador, José Casinos, María José Enriquez, Inmaculada Manglano, Juan Rel *, José Mª Gonzalez-Rothvoss, Carlos Gómez, Inma Rico, Jesús Martí-Belda, M.Teresa Enriquez, Aurelio Silvestre *, Fernando Aparicio, Francisco Borrego, Rafael Guillem, Vicenta Bueso*, Julio González * , Paco Llácer *, Pilar Seguí, Pedro Conesa *, Jesús Silvestre, Antonio Giner, Juan Crespo, José M. Zapater, Pedro Martín *, Julio Ponce *, Agustin Munilla, Gonzalo Gomis *, Enrique Vidal, Angel Pividal *, Jaime San chez Plumed *, José Boscá, Genís Ruiz, Joaquín Moratalla, Rogelio Domingo *, Miguel Bonora, Angel Timón, Aurora Santamaria *, Vicente Yagüe *, Fany Regalado, Jaume Climent, Virginia Leiva, José Bataller y el cronista, Vicente Andreu. En total 45.
Es de señalar, dado que en la cabeza del grupo los números van muy ajustados, que los senderistas indicados con asterisco, debido a su afición a la Prehistoria, subieron a ver las pinturas rupestres
del llamado Abrigo del Voro, por lo que es de justicia asignarles en su “score”, 12,800 Km. y 360 m. de ascensión. Los demás,cumplieron con 10,830 km. y 130 m. de subida.
El tiempo: Excelente. Con algunas nubes altas hasta el mediodia que, en ocasiones, tamizaron los efectos del sol. Después, sol radiante. Temperatura al inicio de la marcha, 18º que fue subiendo hasta los 28º, a medida que transcurría la mañana.
Nuestro destino hoy.- Visitamos la Canal de Navarrés y, más concretamente una de sus poblaciones, Quesa, que, junto a otras, como Anna, Chella, Bolbaite, Navarrés, Bicorp, Millares y Enguera, forma parte de la citada comarca. Se accede a través de la Autovía del interior (Albacete) con salida por la CV 590 que nos conducirá al interior de la Canal de Navarrés, un ramal de ésta carretera, la CV 580, nos acercará a las poblaciones antes señaladas.
Quesa es una pequeña población de unos 750 habitantes, a 200 m de altura sobre el nivel del mar. Se halla situada en las faldas de un macizo montañoso cuya cumbre es el Caroig, Su término municipal
esta surcado por numerosos barrancos y cruzado longitudinalmente por el río Grande (¿?), exageradísimo calificativo para un riachuelo, tan escaso de caudal, que no hace honor a su nombre pues sólo forma algunas charcas o pozas, hoy de aguas estancadas por las escasas lluvias habidas en los meses pasados, para solaz y recreo de la población y de los excursionistas que, como hoy ocurrió, se zambulleron en sus aguas.
Todos estos parajes fueron poblados por el hombre desde la prehistoria. En este término municipal fueron descubiertas en 1972 unas importantes pinturas rupestres en un abrigo situado
en la parte occidental del río Grande, abrigo nominado "de Voro " Corresponde al denominado Arte levantino, manifestación de los últimos cazadores-recolectores de hace 10.000 años. Contiene
numerosas figuras de ese estilo entre las que se ven arqueros desfilando, mujeres, cabras, etc. de color rojo vinoso. Son de una importancia suma pues han sido declaradas Patrimonio Mundial por
la Unesco desde 1998.
Detalles de la excursión.- A las 9,30 horas, aproximadamente, se inicia la marcha, tras habernos dejado el autobús, medio de transporte empleado hoy, en las inmediaciones de los llamados
Charcos de Quesa, después de recorrer siete u ocho kilómetros por una carretera estrecha, peligrosa y con curvas constantes, que provocaron algún mareo.
El camino es ascendente al principio, en un paraje de gran belleza natural, enmarcado por el cauce del Rio Grande (o Minimo, quizá), de caudal inexistente como antes se ha dicho. Discurre éste por un
barranco amplio donde se elevan importantes paredes calizas en las que encuentran morada la cabra montés y el águila real; el barranco está pleno de vegetación: abundantes pinares se ven por doquier, y en el fondo del citado barranco es frecuente encontrar el que la erosión ha esculpido caprichosas viseras y abrigos en los en los que encuentran morada la cabra montés y el águila real; el barranco está pleno de vegetación: abundantes pinares se ven por doquier, y en el fondo del citado barranco es frecuente encontrar el lentisco, el mirto, algunos viejos algarrobos, las adelfas, el palmito… El romero también abunda y algún senderista hace acopio
de “pebrella” para la cocina de casa.
En nuestro caminar por el PR CV 203, pasamos por la Cueva Carbó, utilizada en tiempos pasados para la obtención del mismo; más adelante avistamos a la otra parte del barranco la Cueva Estarlich.
Los senderistas caminamos por la senda que bordea el “riachuelo”, si es que a la sucesión de charcas, hoy se le podía llamar de tal; vamos en hilera, a más o menos distancia del mismo, en “fila
india”, y que, por el diverso color de la vestimenta, parecía una serpiente multicolor que se arrastraba entre el verdor de la abundante vegetación.
Llegado el momento de reponer fuerzas, a las 10,10 h., damos buena cuenta de nuestras provisiones intercambiando, como siempre, vino, aceitunas, frutos secos, café, etc.
La marcha se reanuda, con la compañía de un perro que nos acompañará durante todo el trayecto y con la incidencia de la rotura de la bota de Jesús Martí Belda, que regresa acompañado de José Mª González; los senderistas caminan hasta llegar a las inmediaciones de la subida al Abrigo del Voro. Hay que andar un rato más y subir por la ladera, por lo que la mayoría, opta por volver por el mismo camino, bien porque ya vieron los pinturas en ocasiones anteriores, por el calor que ya aprieta o por el deseo de disfrutar del baño; los restantes, inician el ascenso y contemplan las pinturas rupestres tras una cerca metálica que impide la aproximación de los visitantes. Se inicia el retorno, por el lecho del cañón que forma el barranco, unas veces se camina, como a la ida, por senda, otras, por la roca o
por los cantos rodados, hasta llegar a los llamados Charcos. Allí, se encuentra dos o tres grandes charcas o pozas en la que, siendo ya las 14 h., se sumergen algunos senderistas para refrescarse del
calor que ya aprieta.Y es allí donde el grupo encuentra a una presentadora, -muy mona y
simpática ella-, (¿esto es machismo?) y un cámara de TVE que están grabando un programa para “España directo”, con escaso contenido, por cierto, y a los que les viene muy bien para completar
el mismo entrevistar a varios senderistas: Agustin Munilla, Fernando Aparicio, Fany Regalado…, grabar la zambullida de Angel Pividal y ver como chapotean en el agua Virginia Leiva y Pilar Seguí.
El programa ha podido verse en la 1 de TVE sobre las 19,45 h. de hoy y también podrá verse en TVE a la carta. De modo que, mira por donde, nuestro grupo senderístico ha tenido hoy resonancia
nacional, de ahí que alguien haya comentado la posibilidad de incrementar la cuota de afiliación.
Un pequeño incidente ocurre antes de salir de la zona de los Charcos con el autobús: falta un senderista. Se inicia su búsqueda a la que contribuyen varios compañeros, Julio González, Jaime Gª
Plumed, entre otros, hasta que, al cabo de más de veinte minutos, aparece y, en vez de lamentar su despiste y agradecer la espera de los demás, hace responsable al grupo de su extravío. Realmente lamentable.
Llegados, sobre las tres de la tarde, al Bar La Parra, en Quesa, la fría cerveza se bebe con avidez. El menú ofrecido, amablemente servido, es discreto. La bebida, no obstante, es abundante y el café y “el cremaet” están mejor.
Durante el regreso, el Presidente –que deberá mejorar su dicción y la utilización del micrófono-, hace algún comentario sobre las dos próximas excursiones a Jávea y a Cofrentes, respectivamente, en
autobús ambas, y las aportaciones económicas a realizar por los senderistas y del llamado “fondo de reptiles”, al hilo de lo cual, se producen bromas, en el ambiente amigable y jocoso acostumbrado
por el grupo.
Es de destacar, también, como dato de importancia, que el cobrador de hoy en el autobús, Pedro Conesa, cuadró las cifras a la primera.
Dicho sea en desagravio al mismo.
Y, con ello, dejo terminada la crónica de la excursión.
Un cordial saludo a todos.
Vicente Andreu
**************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 27 DE MAIG DE 2016 A
SOT DE XERA- CHERA-FONT DEL FETGE-MIRADOR DEL MORRON- LAS CIMAS-RIO SOT-HOYA CHERALES-LAS TOSCAS
SITUACIO GEOGRAFICA
Sot de Chera pertany a la Comarca de Els Serrans, situat a la conca mitja del riu Túria, junt a l´afluent
per la dreta del riu Sot o Reatillo. Queda dins del anticlinal iurásic de orientació ibérica que baixa de Conca, sent la es del arc Natural de Xera-Sot de Xera, primer parc geológic de la Comunitat Valenciana i un dels tres de Espanya. Hi han moltes fonts com les de Santa María , Feig i el Rambizo.La comunicació es per la CV-35 Pista Ademuç CV-395 adreçant-se a Xulilla, a 67 kms de Valencia Ciutat, o bé per la A-3 direcció Requena i després a Xera i Sot de Xera distáncia més llarga quedant a 100 kilometres de Valencia.
DADES HISTORIQUES.
Per el trobament de monedes i gots íbers ,demonstren sa presséncia al paratge conegut com “Los Casericios”.
De temps romans trobaren cerámiques a la Cova de Tarraque També sa trobat un aqueducte mussulmá rop de la població,Durant la dominació mussulmana sa anomená “Xera”,edificant-se el Castell damunt d ún romontori a les voreres del Riu Sot i als peus del la fortalea s va construir el poble de Sot de Xera del llatí “Saltus” ( Pas stret) i el pre –romá Xera(Penya) Al 10 de Giner de 1540, es doná la Carta obla, atorgada per Miquel Angel de Mompalau,senyor de la Baronía de Gestalgar.
em de destacar que al any 1812, la uerrilla de Romeu,procedent de Set Aigües, va penetrar en ot de Xera ,poble que per les seues condicions estratégices fou riat per a concentrar diversos caps de guerrilles i al 5 de Juny del mateix any les tropes invasores francesses ncapsalades per el Capitá Lacroix, capturaren al Guerriller Romeu, que fou conduit a Lliria i després a Valéncia a on va ésser penjat a la Plaça del Mercat al 12 de Juny de 1812. Al 836 els hábitants del caseriu de Xera sol-licitaren la segregació de Sot de Xera constituint-se el 1 de Giner de 1841, el nou Ajuntament de Xera
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat Mariá Aguilar(A),Ignacio Alamá ,Manuel Alamá,Fernando Aparicio(A), Jose Bataller,Manolo ermejo(A),Amparo Bertolin,Enrique Bisbal,Jaime onet,Miguel Bonora(A),Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta ueso(A),Jose Casinos,Jaume Climent ,Pedro Conesa,Luis De alvador,Manuel de Juan(A), Roger Domingo( A),Carmen steve,Javier García(A), Jose. R. Gimeno(A),Antoni Giner,Carlos omez, Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez(A),J. Mª Gonzalez-Rothvoss.,Federico Guixeres,Rafa Guillem(A),Alfonso Hernandez,Jose Mª Latorre(A),Virginia Leiva, Paco Llacer,Jose Vte. Lloréns,Inma Manglano,Julio Marin, Francesc Martí,Jesus Martí-Belda,Pedro artín Viñals(A),Jose Martinez R., Jose L. Martinez Z.,Jorge inguillón,J. Moratalla,Alfonso Perez(A),Roberto Perez ,Angel Pividal(A), Julio Ponce(A),Francisco Portales(A),Juan Rel(A),Inma Rico,Genís Ruiz (A),Jaime Sanchez(A), Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastian(A),Pilar Seguí,Aurelio ilvestre,Jesús Sivestre,Vicente Tasso,Angel Timón(A), Enrique Vidal i Vicente Yagüe. un total de sixanta un senderistes, de ells vint i dos del Grup A i la resta podem dir en aquesta ocasió del Grup A Plus, per la quantitat de senderistes i pels major kilometrage.
Aspectes del recorregut
El grupo A:
Excursión a SOT de CHERA: El Morrón, Los Vagos, Las Cimas.
Excursión realizada hace exactamente dos años (23-Mayo-2014) y crónica realizada entonces por el ilustre cronista y master en estadística, el nunca bien valorado y ponderado Dª. Enrique Vidal y que tituló ¡Qué llueva por favor!; aprecio que desgraciadamente continua sin llover, tendremos que hacer las plegarias y prerrogativas, que antaño se realizaban en los pueblos a distintos santos/as con el fin de que lloviese.
En el punto de reunión, tras el Casino de Valencia en Beniferri, fuimos la mayoría agraciados con una tarjeta, no de crédito, pero por el tamaño y el color verde, pensé inicialmente que era la de minusválidos, afortunadamente eran una confeccionadas por el senderista aficionado a que no nos perdamos Sr.Conesa, con el fin de que cuando vamos con los coches en caravana, las coloquemos en su parte trasera y nos sirva de guía para no despistarnos.(tituladas SENJUBAN letras negras sobre fondo verde).
En Mayo del 2014 esta excursión la realizaron 46 senderistas, ya se había realizado la segregación- 33 grupo A y 13 grupoB, que realizaron por separado las mismas rutas a las de este viernes, pero a diferencia que en esta ocasión de un total de 61 senderistas, 22 fuimos los el resto el grupo B.
Componentes del Grupo A
Tras atravesar la carretera en obras y con permiso del topógrafo pasamos junto a la Fuente de MosenLucius iniciando la subida por senda, llegando a los 30 minutos al mirador del Morrón, con el consiguiente descanso y realización de fotografías. De nuevo marcha en un tramo sobre camino forestal hasta llegar al Corral de los Botigueros en donde de nuevo tomamos senda, bordeada por plantas aromáticas, en su mayoría ajedrea (herbad´olives o xorxoliva), a la hora aproximada arribamos a la Font deFech en donde se realizó el almuerzo con los consabidos complementos.
Transcurridos unos 30 minutos se emprendió la toma del Puntal de los Vagos ,de vago nada ya que hay un cortafuego prolongado y con una pendiente superior a los 45º y encima la temperatura de verano, en fin una senda para “valents” y no como algunos senderistas que podían haberla realizado y se apuntaron al Grupo B, ya que indicaron que esta ruta , tenía más kilometraje y no quieren perder los puestos en el ranking estadístico, ni que esto fuera una competición como la Champions, no olvidar que esto es de jubilados/as.
Tras llegar a Los Vagos y descansar, se arriba Las Cimas (788 mt), con contemplación del paisaje y reconocimiento de pueblos y montes, con cambio de plantas aromáticas ya que en esta zona hay gran cantidad de manzanilla. Posteriormente iniciamos el descenso por la senda denominada ” la Cuesta Larga” y tras 4 horas 30 minutos y una distancia recorrida de 11, 2km según el GPS de J.R y 11,6 km el de Julio Ponce, llegamos a la ribera del rio Sot, aunque el hombre anfibio se adelantó para zambullirse en el “Brullidor” desde 3 mt de altura, para recordar que ya lo había realizado hacía dos años, pero según confesión del mismo tuvo dificultades para salir por lo resbaladizo de las rocas. Otros/as realizaron abluciones en la ribera titulada “El Valle Feliz” y unos cuantos calurosos se sumergieron íntegramente en el rio, rodeados de los barbos y madrillas.
Nota destacable es la contemplaciónenalgunos tramos de la ruta montañosa las fracturas que asoman en las formaciones rocosas, consecuencia de los desplazamientos que ha sufrido la corteza terrestre con lo cual afloran diversidad de estratos; habitualmente a los estudiantes de Geología de las diferentes ingenierías de la U. Politécnica de Valencia vienen de prácticas a este Parque Natural Protegido
Posteriormente se realizó la comida, ya detallada por el cronista titular Francesc, únicamente señalar que en los postres hubo “germanor” entre los grupos A y B, siendo atentamente servidos durante la comida por el “elenco femenino, incluidas dos pelirrojas” del restaurante-bar El Molino. Como nota importante reseñar el incremento de senderistas femeninas.
Perfil de la ruta del Grupo A
PLANA MAYOR del GRUPO SENDERISTA, agasajados tras la propina de la comida.
Alfonso Pérez.
Després de l´apléc junt al Casino de Valéncia hem eixit a les 8 amb cotxes adreçant-se a les 9,15 hores a Sot de Chera-Xera.El jorn es pressénta calurós amb temperatura d´inici de 16 graus i al llarg del dia arribaren fins quasi 30 graus amb un suau vent de Nord-Oest en alguns moments del recorregut que sa agrait. La marxa es pot considerar de carácter circular per al Grup A , minoritari ,encapsalat per Roger Domingo.Segóns dades que em passa Jose R. Gimeno, el Grup ha eixit a les 8,50 hores,amb una ascensió acumulada de 537 metres, velocitat de 2,7 kms , duració de 4,13 hores i distancia recorreguda de 11,2 kms.
Més detalls de la crónica del Grup A, serán fegits pel senderista Alfonso Perez, que fará la seua descripció.
En camvi la marxa ha segut llineal per al Grup A lus, encapsalat per Antoni Giner amb uns 15 kilómetres de istancia recorreguda aproximadament, per vora riu fins a les Tosques i després tornar pel mateix camí ,en un recorregut en eneral plá.
El Grup A- Plus, eixim de Sot de Chera a les 9,15, amb temperatura elevada de uns quinze graus que
pujará fins als vint i huit graus al mig día. El grup camina ,travessant el poble i si mirem cap amunt a on vorem com lamega la senyera tricolor valenciana en lo alt de la torre les 9,20 trobem uns senyals que ens ndiquen a la Font del Tio Fausto a l´esquerra a 260 metres i a la Canal a 800 metres a la dreta. Creuem un pont sobre el riu i agafem un camí cimentat, que ens portará a la zona del Anticlinal, formacións rocoses formades per plegaments dels esforçosm teutónics del plegament alpí, son les 9,30.Amb sessió Continuem caminant i al fons es veuen en lo alt el “Morroncillo”
.A les 9,40 arribem a una zona recreativa,paratge molt agradable am ombres, a on hi han taules i aprofitem per esmorçar amb intercamvi de productes, fruts secs, vins etc..Estem junt a La Font de Santa María i de pás ens refresquem.
A les 10,10 estem de nou en moviment. A les 10,20 passem davant una estancia amb gossos i un cavall ros del que fem fotografíes.
A les 10,49 el camí se estreta i es més vert. I de quant en quant bufa una llaugera brisa que ens refresca un poc,passem per al costat d uns magraners.
A les 10,56 creuem per primera volta el riu sobre unes pedres, després continuem pel camí.
Al les 11,03 de nou creuem el riu, amb un cabdal transparent, el lloc está ple de canyes.Tornem de nou al cami a les 11,24. I a les 11,30 passem per al costat de una plantació de Kiwis.
A les 11,39 arribem a una Font en la que ens resfresquem, está a l´esquerra del camí, després tornem a creuar el camí. Arribem a una zona que ens indica la zona de Foia de Cherales a l´esquerra.
Després uns senyals que ens indiquen a 4,4 kms el Garroferal i a 830 metres els Barrancs a l´esquerra. Nosaltres continuem a la dreta a les Tosques que stá a 1 km., son les 11,44. Abáns al creuar per ultima vegada el riu el croniste esbará en una pedra amb llaugera caiguda al riu, sense consequéncies i ha segut atés a les Tosques pel Dr. Aurelio Silvestre , fent la funció de infermer Julio Marin.
A les 12,04 arribem a les Tosques, considerada área única pel seu hábitat per la Unió Europeai perque les aigues subterranees porten carbonat cálcic, a on hi han unes cascades que com sempre están seques , després de fer un xicotet descans, prenim el camí de tornada.
A les 12,16 a la dreta del camí un senyal ens indica la Font del Tio Borreguetas. Continuem pel camí i més avant trobarem a 830 metres “Los Barrancos” i a 4,4 kilometres el Garroferal, continuem el camí de tornada creuant de nou varies voltes el riu com abans amb ses aigües cristalines i trasparents.
A les 13,53 estem prop ja del poblem uns senyals ens indiquen a 200 metres a l´esquerra. l´Anticlinal per a on haviem passat aquest matí, a la dreta la Font del Tio Fausto a 410 metres i més a la dreta a 3,5 kms la Font del Pasillo, mes avant hi ha un cartell que ens anuncia el Restaurante El Cerrao i un altre amb les Rutes de Sot de Chera, aixina creum de nou un pontet i estem pujant cap al poble per uns escaletes arribant al poble a les 14 hores.
En Sot de Chera, els senderistes ,alguns pendran el bany i atres es refrescarán amb l´aigüa i es camviarán de roba, després anirem al Bar El Molino a on per 10 euros pendrem de primer:
Gaspatx, Olla de Poble o Ensalada i de segón:Llomello, Embotit amb Ou , o Emperador. A més beguda com Aigüa, Vi o Cervesses i darreries com Gelata o Fruita, a més caféns o imfusions.A la sobretaula es partlá sobre la propera marxa a Quesa i els També abans de eixir cap a Valéncia els sexs-symbols médics es fotografiaren amb les cambreres com es habitual, també va tindre la seua foto el Vice Roger Domingo.
I acó ha segut totm “Fent Senderisme fem Sport”.
adeu senderistes fins a l´altra.
Salutacions
rancesc
*********************************************************************************
20-05-2016 Excursión a Olocau, Castell del Reial y Alquería de l'Olla
Los participantes
La siguiente foto de grupo que, como es habitual, tomó Jose Mª Gonzalez-Rothvoss en el parque delante del restaurante, están casi todos los asistentes (algunos se habían escapado ya).
La lista contrastada de participantes en la excursión es la siguiente: Manolo Cantero, Jorge Minguillón*, Vicente Tasso, Jose Vte. Lloréns*, José Casinos, Julio Ponce, Juan Rel*, Carlos Gómez, Luis de Salvador, Julio Marín*, Rafael Guillem*, Inma Rico*, Inmaculada Manglano*, Antonio Giner, Pilar Seguí*, Ignacio Alamá, Enrique Vidal, Francisco Borrego, Fernando Aparicio, Virginia Leiva, José Antonio Bataller*, José Mª Gonzalez-R, José Boscá*, Mª Carmen Esteve, Federico Guixeres, Mª José Enriquez*, Mª Teresa Enríquez*, José Mª Zapater, Gonzalo Gomis*, Angel Pividal*, Daniel Fernandez, Jaume Climent, Vicente Yagüe, Aurora Santamaría*, Francisco Burgos*, Francesc Martí*, Alfonso Perez, Jesús Silvestre*, Eliseo García, Rogelio Domingo*, Roberto Perez, José Mª Osca*, Jesús Martí Belda, Javier García*.
Los senderistas marcados con (*) subieron al Castillo,
por lo que la estadística los recoge como Grupo A con 12,78 Km de recorrido y 610 m de desnivel.
por lo que la estadística los recoge como Grupo A con 12,78 Km de recorrido y 610 m de desnivel.
Casi todos están en la foto adjunta, del acreditado fotógrafo Pepe Boscá.
El resto, Grupo B, recorrieron 12,15 Km y subieron un desnivel de 464 m.
A la comida se incorporó Paco Llácer, sin que se le contabilicen Km de ruta.
En la parada del bocadillo tuvo lugar una revisión de senderistas incógnitos y Jose Mª Gonzalez-Rothvoss procedió a su fotografía, de frente y de perfil, para actualizar los ficheros de "Y tú cómo te llamas?"
La ruta
Excursión a través del Parque Natural de la Sierra Calderona, de itinerario ya conocido por nuestros senderistas y que, partiendo del Parque Municipal del Arquet, en la bonita población de Olocau, nos lleva a dos lugares emblemáticos y llenos de historia : el Castillo del Real de Olocau y el despoblado morisco de la Olla, en término de Marines.
Siguiendo la costumbre, comenzamos subiendo, por la Calle San José , al salir de la población seguimos por pista cementada y más tarde por pista forestal, remontamos siguiendo el Barranc dels Lladres por una hermosa pinada hasta llegar al desvío de subida al Castillo , donde paramos para esperar a los más rezagados. Aunque todavía son las 9:35, se decide atacar los bocadillos y todas las ofrendas que les rodean.
Algunos deciden subir a almorzar arriba, en el castillo,
mientras otros prefieren subir después para ayudar a la digestión. En total, 20 senderistas emprenden la corta subida que lleva al castillo, de origen musulmán (s. XI), y son recompensados por unas vistas magníficas, según contaron al bajar. Del castillo quedan algunas murallas y paredes, restos del aljibe y de la Torre. Antes de, o en lugar de, la subida pudimos leer un panel explicativo sobre su historia (observamos que estos paneles explicativos ya sólo están escritos en valenciano)
Para más y mejor información sobre estos restos históricos, se puede consultar la página siguiente
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Real
El resto de senderistas (Grupo B) inició la marcha
pausadamente, para dar tiempo a que el Grupo A completase el descenso, tomando la senda que hay a mano izquierda y que baja de forma pronunciada, siguiendo un buen tramo por una bonita y fresca umbría , que abandonaremos al llegar a unos campos de cultivo. Allí encontramos una brigada forestal de la Diputación Provincial, en posición de descanso. Desde el aire éramos vigilados por un helicóptero multicolor, que realizó varias pasadas y cuyas intenciones desconocemos.
Atravesamos los campos de cultivo
para acceder a una pista que nos lleva al despoblado morisco de La Olla , una antigua alquería islámica llamada Qaryat al-Ulya, "Alquería de Arriba". Ésta estuvo habitada hasta principios del s, XIX. pero ahora, como tantos poblados, masías ,etc. quedan abandonados. Allí se produce el reagrupamiento de los grupos A y B. Tras un receso de hidratación, continuamos la marcha. Más información sobre este despoblado, su pasado y su futuro, puede encontrarse en el enlace siguiente:
http://www.lalindearqueologia.com/index.php/crea-articulo/51-edicion-numero-3/el-estrato-impertinente-3/131-victor-y-paloma
Abandonamos la aldea en bajada para,
después de cruzar el barranquito que hay a sus pies, y tras un pequeño tramo de subida, comenzar a bajar por una cómoda pista hacia Olocau, entre campos de almendros , olivos y algarrobos principalmente. Caminamos junto al Barranc de Sentig y más abajo , ya cerca del pueblo, por el Barranc del Frare . Encontramos un panel que nos informa sobre aves rapaces que pueden ser observadas en estos parajes. Y, efectivamente, el prestigioso ornitólogo Dr. Pérez, nos informa de haber avistado una de ellas, posiblemente águila perdicera (hieraaetus fasciatus), o un ratonero(buteo buteo), en vuelo majestuoso sobre nuestras cabezas. El mismo erudito nos hizo apreciar los trinos de diversas aves canoras ( pardillos, verdecillos y jilgueros) que habitan en las umbrías de la sierra Calderona.
En nuestro descenso hacia Olocau, pasamos por un par de fuentes , la del Frare (s. XVIII), muy bonita, y un poco más adelante la de La Cava. Al poco llegamos al pueblo, a cuya entrada practicamos las habituales abluciones, antes de la comida, en las fuentes del parque del Arquet.
Otros detalles
El monte estaba bastante fresco, gracias a las lluvias de las semanas anteriores y la climatología fue muy agradable, aunque comenzó a sentirse el calor en los últimos Km. Afortunadamente, en los bares había cerveza suficiente.
Mientras en el restaurante El Arquet terminaban de dar el punto a la comida, algunos senderistas se acercaron a la Casa de La Señoría de Olocau, con intención de visitarla, pero estaba cerrada por ausencia de los guías. La dilatada historia de este caserón y su torre de los Pardines puede ser consultada en el enlace adjunto:
http://olocau.es/?page_id=133&lang=val
Por otra parte, a causa del calor, habíamos
renunciado a visitar el poblado ibérico del Puntal dels Llops, dejándolo para otra ocasión.
Manteniendo su línea profesional, la comida en el restaurante El Arquet fue de la satisfacción de todos, por su calidad, abundancia y buena presentación, así como la atención del personal. El gesto de satisfacción queda evidenciado en la fotografía adjunta.
Nota: circunstancias ajenas a mi voluntad me ha puesto en la tesitura de tener que escribir esta crónica. Repártase la tarea con equidad, por el bien de los lectores.
Enrique Vidal
*******************************************************************************************************
Crónica de Andilla, 13 de Mayo 2016
Pues hoy hemos ido a Andilla en nuestros coches. Hemos participado el insólito número de 34 senderistas, ya que El Camino de Santiago y otros destinos nos han arrebatado a casi la mitad del grupo. Tras dejar aquí constancia de que hemos echado de menos a nuestros habituales compañeros, diré que ha sido agradable ir en un solo grupo como antes.
Al inicio del recorrido, nuestro presi Antonio Giner, que le encanta esto de andar, ha querido hacer unos cientos de metros más que los demás y ha vuelto al pueblo con la excusa de recoger su mochila. Esto del ranking…!
Durante el camino la fila se ha ido estirando bastante, pues había mucha visibilidad y eso ha permitido que los más rápidos hayan ido en cabeza y los más entretenidos hayamos ido a bastante distancia. Digo hayamos porque así ha sido en mi caso, ya que todavía no he conseguido hacer fotos, quitarme el anorak, beber agua, coger un poquito de romero o atarme más fuerte las botas para la bajada, todo eso sin parar de andar. Será cuestión de práctica supongo, ya que hoy mirando hacia arriba con el móvil para sacar las peñas he tropezado y me he caído. Sin consecuencias.
Aunque también ha habido sendero entre pinos y encinas, hemos caminado por pistas forestales gran parte del recorrido. La predicción era de lluvia suave, pero sin embargo la nube portadora de agua nos ha seguido de cerca sin alcanzarnos. El paisaje, teñido de verde en su totalidad gracias a las recientes lluvias, nos ha ofrecido a ambos lados del camino un tapiz de romeros, tomillos y genistas en flor; seguro que más de uno iba canturreando la canción de Serrat, Mediterráneo, que dice al final “…le daré verde a los pinos y amarillo a la genista, cerca del mar porque yo nací en el Mediterráneo”
Hemos dejado por un momento el camino para bajar a La Fuente del Señor y así descubrir un rinconcito de paisaje de agua que tanto me gusta, agua fría y limpia discurriendo por rocas lisas, formando pequeñas cascadas hasta llegar a un remanso de agua tranquila. Muy bonito. También hemos hecho una parada delante de la Ermita de Santa Margarita y hemos caminado por una calzada y cruzado un puente medievales. Sin más relevante que mencionar, decir que hemos iniciado la ruta a las 9,24h y hemos llegado de nuevo a Andilla a las 14,55h, 18,7 Km en total, aunque os digo que los últimos 4 si se los pudiera haber tragado la tierra yo lo hubiera agradecido.
El capítulo comida no ha desmerecido de lo demás, al contrario, hemos comido en el restaurante El Porche en Villar del Arzobispo, del que sólo se han oído alabanzas: la ensalada, la fideuá, el arroz al horno, el emperador,… pero el plato estrella han sido las albóndigas con patatas y salsita buenísima. De postre nos han ofrecido bastantes opciones, he oído que la crema catalana estaba muy buena.
Al final de la comida nuestro compañero Manolo Cantero nos ha sorprendido con unas expléndidas botellas de Dominio de la Vega, con las que hemos brindado al tiempo que entonábamos el correspondiente “Cumpleaños feliz…”. Un detallazo!
En resumen, ha sido un día estupendo. Como siempre nos hemos despedido con ganas de que pronto sea viernes otra vez.
Los 33 participantes de hoy hemos sido:
JORGE MINGUILLON PAYA |
Vicente Tasso Rosado |
Inma Rico |
LUIS DE SALVADOR VILLALBA |
José casinos guaita |
Jose maria latorre Ortiz |
Manuel Cantero |
Antonio Esteban Hernandez |
Alfonso perez |
Antonio Giner Marqués |
Pedro Martín Viñals |
Inmaculada MANGLANO |
Miguel bonora suárez |
PILAR SEGUÍ DOLZ |
Francisco borrego moreno |
Paco Llácer |
Enrique Vidal |
Maite Enriquez Barbé |
Pedro Conesa Arroyo |
Fernando Aparicio |
Gonzalo GOMIS NOGUERA |
Jose Vte. Lloréns |
Jose Bosca Ortola |
MaríaJosé Enríquez Barbe |
AGUSTIN MUNILLA MORENO |
Javier García Romero |
Ángel Pividal |
Jose maria zapater cercós |
Aurelio Silvestre Alberola |
JESUS SILVESTRE ALBEROLA |
Amparo Aparisi Ballester |
Julio Marín |
VICENT PALMERO RODRIGO Besos, Inmaculada Manglano |
********************************************************************
CRONICA DE SENDERISME DES DE VILLEL(TEROL) EL JORN SIS DE MAIG DE 2016
SITUACIO GEOGRAFICA
Municipi que pertamy a la Comarca de Terol (Aragó) en la mateixa provincia a 16 kms. de Terol,des de Valéncia per la Autovía Mudéjar cap a Terol i després per la nacional N-330, poble situat al marge dret del Riu Túria o Guadalaviar, que compren diversos caserius o massos i al Balneari dels Banys.
DADES HISTORIQUES
Es trobaren restes arqueológics de un gran monument amb inscripcions,romanes,gregues i celtibériques, pero no sa acreditat degudament, encara que es a partir de la Edat Mitjeval es quan es pot documentar.
El día de Sant Briz 13-11-1.180 pareix que a Villel es va guanyar als moros que la dominaven. Abans sobre el 1.090 El Cid va construir una fortalea entre Libros i Villel , anomenada Penya del Cid que quan va morir fou ocupada de nou per els sarraïns
Al 1.180 per Reial Cédula Anfós II d´Aragó atorgá sa Carta Pobla. Després al 1.196 va cedir Villel i les seues aldees a l´Ordre dels Cavallers Templaris.
Al 1.312, extinguits els Templaris passaren els seus bens a la Sagrada i Militar Ordre de Sant Joan de Jerusalem.
Durant la Guerra de l´Independéncia es va produir un saqueig per part del francessos al Monestir de la Fontsanta produin-se el saqueig per ordre del Mariscal Suchet, en resposta a la força oferida per les tropes de Villacampa a Albentosa.
També les guerres Carlistes tingueren repercusió en la zona per tindre el seu fort el General Cabrera en la Comarca del Maestrat principalment a Morella en la part de Castelló i Cantavella a la part de Terol. Posteriorment la Guerra Civil espanyola va tindre també repercusió a Terol , lliuran-se el Front deTerol próxim a Villel
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Fernando Aparicio,Ignacio Alamá,Francisco Borrego,Jose Boscá,Vicenta Bueso, Manuel Cantero,José Casinos ,Juan M. Castelló,Luis De Salvador ,Angels Del Cerro,Roger Domingo, María J. Enriquez,Mayte Enriquez, Javier García,Antoni Giner ,Gonzalo Gomis, Julio Gonzalez ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Eafa Guillem,Federico Guixeres ,Jose Mª Latorre, Conxa Lliso,J. Vte. Lloréns , Julio Marin, Francesc Martí , Pedro Martin-Viñals, Jorge Minguillón ,Joaquín Moratalla ,Vicent Palmero, Julio Ponce ,Francisco Portales, Fany Regalado ,Juan Rel ,Inmaculada Rico,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría , Guadalupe Sebastián, Pilar Seguí ,Vicente Tasso ,Enrique Vidal,Vicente Yagüe i Jose Mª Zapater,un total de quaranta dos senderistes
Nova jornada amb l´ autobús en direcció a Villel(Terol).
El temps es pressenta amb núvols i temperatura de 10 graus que pujará fins als de set i amb un ruixat al hora de pujar al autobús per a tornar a Valéncia, com anécdota es que Villel es el poble dels avanpassats de Vicente Yagüe, qui compta encara amb familiars i coneguts.També que hagueren diferents caigudes sense consequéncies durant la marxa
La marxa es de carácter circular amb 11 kms de recorregut , juntan-se al Santurari de la Fuentsanta amb un altre autocar que va vindre amb xiquets de un col-legi.
A les 10 aproximadament arribem a Villel, deixam-os el Bus ,junt a la Fonda Possada Villel que es a on la gent aprofitá per a fer-se entre altres coses algún café, açi sería al mig día el dinar del grup.
Des de ací anirem també amb autobús fins al Santuari-Monestir de la Fuentsanta, arribant a les 10,11, a la porta del Santuari trobem un cartell que ens parla de l´entorn.
I aixina començem a caminar per una pista forestal ampla , amb el terrey molt sec. A les 10,19 trobem un senyal de fusta que ens indica a la dreta L´Embassament que es a on anem, el camí ara es més estret i la pujada més pronunciada que abans, anem depresa segons ordre de Roger Domingo per a traure distáncia als xiquets del Col-legi.
A les 10,22 uns senyals més noves pintades de groc ens indiquen el SL-TE-2 Sender Circular del Aigüa(Villel) a l´esquerra i a la dreta l´Embassament en un altra senyal de fusta, continuem pujant i trobem unes cases en runa, estem arribant a dalt de tot quant son les 10,34.
Més avant ja podem vore al fons l´Embassament.Ara ja anem de baixada amb algo de pendent i a les 10,55 ja estem vora l´Embassament. A les 11,19 estem als peus de l´Embassament , en un lloc ample propici per a fer l´esmorçar , mentres estem esmorçant passen els xiquets del Col-legi que ens saluden. El jorn está aclarint-se , amb el sol que lluix i que fa que la gent es lleve roba de damunt , encara que al llarg del dia bufará una suau brisa del Nord que es ben rebuda pels senderistes.
A les 11,30 estem de nou en moviment i més avant avançem de nou als xiquet del Col-legi. A les 11,40 un senyal ens indica a la dreta a Villel i a l´esquerra que es per on anem La Font Chartera i Rubiales pel Barranc del Tranco que es per a on anem.
A les 11,42 un senyal ens indica el Barranc del Tranco amb zona de risc i de desprendiments, més avant creuem un xicotet rierol amb on está un naiximent i la Font.Ara el sender es per un Congost cada vegada més estret i molt bonic i començem la pujada en algún moment per escalons afegits a les roques o escales amb cordes o cables també afegits a la roca tot molt bén cuidat i net. El congost cada vegada es més estret lo que li dona un sentit aventurer, menys mal que no plou sino tindria perill de esbarar-se.
Ja son les 12,26 quen ja hem travessat tot el bonic congost i trobem un senyal, que a la dreta ens indica Villel pel Collado(Tossal) de las Vigas. Mes avant el senyal a la esquerra indica el GR-10 a Rubiales 6.1 kms i un hora quaranta cinc minuts i a la dreta també el G-10 que provee del Barranc del Tranco i el sender local SLTE-2 sender circular.
Continuem ara de pujada pel sender estret i a les 12,46 hem pujat a lo alt de tot i ara es produeix el descéns i alguna caiguda que altra , perque el terreny té molta terra i pedra solta que fa que tingam precaució.
A les 13 hores ja estem baix de tot i i trobem uns senyals en el que entre altres ens indica a Villel 3,7 kms, trobem també unes cases en runa i ja prenim una ampla pista forestal,per la que anem camí de Villel,passem per al costat de un pontet , será per a quan ploga ,perque el que es hui, el terreny es veu molt sec.
A les 13,30 trobem a la dreta del camí una gran bassa per a regadius. A lo alt del cel podem vore el vol de dos helicópters , que el seu soroll algún senderista abans havía identificat com a trons i tenía por que amb els núvols negres ploguera. Un altra senyal ens indica el Sant del Sarrilla a 376 metres i a les 13,45 ja tenim davant a Villel , les seus cases i un xicotet Castell en un promontori.
Vora a les dos la gents está rentan-se en una Font a l´entrada del poble i des de enllá anem a la Fonda de Villel a on dinarem per 22 euros inclós l´Autobús.Teint de menú de primer :
Fesols amb musell,Potatge,Sopa d´Olla o Ensalada variada i de segón:
Secret de Porc, “Xurrasc de Vedella,Lluç amb salsa verda o Embotit amb Ou., a més darreris com Flam,Crema ,Gelat o Fruita i beguda a plaer ,cervesses , vi ,etc i cafens o infussions.
Després agafem el bus cap a Valéncia amb una intensa pluja .Camí a Valéncia Antoni Giner i Roger Domingo , ens parlaren de la propera marxa a Andilla el divendres próxim, a més es parlá sobre la marxa per a fi de cruz a Cofrents , el mes de Juny, incloent travessía en el “Vaporetto de Cofrents ,per l´ Embassament.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
CRONICA SENDERISME DES DE BOCAIRENT A LA FONT DE LA SERRA MARIOLA AL JORN VINT I NOU D´ABRIL DE 2016
SITUACIO GEOGRAFICA
El municipi de Bocairent pertany a la comarca de la Vall d´Albaida , es troba situat a la vessant nord-est de la Serra de Mariola,damunt d´un tossal a 660 metres d´alcária, en la part central de la vall del seu nom, amb el pic més alt de 1.158 metres ,L´Alta de Mariola. El rius Clariá i Vinalopó naixen dins del terme, drenant els termes els barrancs de L´Infern, de Fos , de la Foieta i de la Frontera
Bocairent esta a 90 kms al Sud de Valencia i s´accedeix per la A-7 i després prenint la CV-40 i la CV-81.
DADES HISTORIQUES
Els primers restes trobats al terme de Bocairent daten del Neolític, com les coves del Vinalopó i de la Sarsa. També alguns poblats ibérics diseminats per algunes llomes de la zona, quedant el famós Lleó ibéric de Bocairent, del Ségle IV abans Crist hui al Museu Sant Pius V de Valéncia; i per la plana algunes viles romanes.
El poblat actual va sorgir de l´época mussulmana amb el nom de Bekirent( بُكَيران ).
També alguns diuen que la paraula Bocairent, provée de Bocarius de la Epoca romana i tras la dissolució del Califat de Córdova al Sègle XI, acabá en la Taifa de Denia, amb el Castell del Bukarian, un dels més famosos
Al 1.245 entraren les tropes del rei En Jaume I, passant a formar part del Regne de València. Al 1418 va rebre el títol de Vila-Reial i al 1587 Felipe II, li atorgá el títol de Reial Fabrica de Draps o Panys.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Ignacio Alamá(VP),Manuel Alamá(VP),Enrique Bea ,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Jose Boscá, Manuel Cantero,José Casinos ,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis De Salvador ,Angels Del Cerro,Roger Domingo,Antonio Esteban,Javier García,Antoni Giner ,Jose R. Gimeno,Carlos Gomez ,Gonzalo Gomis, Julio Gonzalez ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Federico Guixeres ,Jose Mª Latorre,Virginia Leiva, Paco Llacer, J. Vte. Lloréns ,Julio Marin , Francesc Martí , Pedro Martin-Viñals ,Joaquín Moratalla ,Agustin Munilla,Jose Mª Oscá ,Vicent Palmero, Alfonso Perez , Julio Ponce , Fany Regalado ,Juan Rel ,Genis Ruiz ,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría , Pilar Seguí ,Vicente Tatay,Jose Verdugo ,Enrique Vidal,Vicente Yagüe i Jose Mª Zapater,un total de cuaranta huit senderistes, dos de ells en vehícul particolar(VP).
Nova jornada amb l autobús en direcció a Bocairent , i pareix ésser que últimament quan anem amb autobús ,sempre ens acompanya la pluja.Arribem finalment per una carretera estreta a la Font de Mariola
Abans hem replegat a Jose Mª Oscá ,en un punt de la A-7 i hui el cobrador del frac Roger Domingo , ha quadrat a la primera.
Sobre les deu del matí arribem a la Font de Mariola, com el lloc es propici i sa fet l´hora de esmorçar , esmorcem en unes taules i seients de fusta junt a la Font i després de l´intercamvi de productes a les deu i mitja amb jorn plujós i 10 graus de temperatura iniciem la marxa.
La marxa será llíneal de 14 kilómetres aproximadament, sense dificultats i per causes metereológiques com la boira o la pluja , no es pujará al Montcabrer , fen-se amb un grup únic de senderistes.La Font de Mariola forma part del Parc natural protegit del mateix nom, que té gran varietat de herbes aromátiques com el romer , el timó o farigola,el ginebre,la pebrella,l´espígol,la camamil-la,la salvia i el fenoll, plantes de les que hem pogut drisfruitar.
A les 10.30 passem per davant de la Font de Mariola amb un xorret com un fil, continuem pel camí forestal ample, camí pla amb suaus pujadetes.Com anécdota inicial es que Jose Mª Oscá, després de recorrer alguns metres en el camí, ha tingut que tornar al Bús, per uns problemes de “gota”.
A les 10,59 un cartell de fusta amb la prohibició de introduir quaselvol de especie animal exótica. Estem en una área de recuperació d´amfibis, al costal hi ha una bassa.Una cartell de fusta ens indica la Font del Mas dels Arbres. Més avant un senyal ens indica l´Ombría de Mariola.
Continúa plovent cosa que ha fet que la gent traga els impermeables , algú també inclús amb algún paraigües. A les 11,34 fem un alt per a reagrupar-se.A banda de la pluja hi ha trams amb boira.
A les 11,42 arribem a la zona de la Massía de la Foia Ampla,a la dreta el camí ens adreçaría al Montcabrer, pero degut a la climatología i l´estat del tereny , es pensa que tot el grup deu d´anar unit i prenim el camí de l´esquerra, que ems porta a l´Ombría de Mariola, continúa la boira i en alguns trams el camí té un poc de fang.
A les 12,15 el camí es troba cimentat i es de suau pujada. Un senyal ens indica, el Sender Botánic dels Teixos i a les 12.28 arribem a la Gran Cava o Cava Arquejada, que es un antic neuer, que actualment es troba restaurat i es pot visitar tot baixant per una escala metálica, es el moment de fer fotografíes encara que la visibilitat no es del tot bona, ha segut una gran restauració tenint el comte que la darrera visita nostra estaben encara en procés de restauració, un cartell ens parla de tot lo referent a la Gran Cava o Cava Arquejada.
Nou del grup que son : Esteban,Ruiz,Boscá, Latorre,Rel,Gonzalez,Bonora ,Domingo i Palmero, anirán uns doscents metres a el Teix i després s´ afegirán al grup, encara que mentres el grup majoritari, anaba a la Cava del Voltor. , aquest grup sa perdut i no ha pogut visitar-la, eixint de nou al camí correcte de la pista forestal.
Per la seua banda el grup majoritari está tornant de nou pel camí forestal i a les 12.46 es desviem per un sender a la dreta de la pista , aplegant a les 12,55 a la Cava del Voltor, un Cartell de fusta ens parla de la seua conservació i del perill de enfonsament, prenim fotogefies . En el sender també hi han pins a pinyes acabades xicotetes en creiximent i també de zona amb telaranyines. A les 13,19 estem de nou a la pista forestal camí de tornada a la Font de Mariola.
A les 13,25 el temps pareix que está escampant i ja no plou, continuant per la pista forestal cap a la Font de Mariola.
A les 14,15 passem de nou per davant del Mas Rural El Barral i a les 14,30 estem a l´Autobús,cami d´ Ontinyent agafan-lo , encara que abans un cotxe front en la estreta carretera ha tingut que retrocedir uns metres perque poguera passar el Bús i arribant sobre les 15 hores al Restaurant Monterrey de Ontinyent, a on per 20 euros incloent l´Autobúsde menjar hem tingut, de primer: Arroç al Forn, Fidehuá o Ensalada variada i de segón plat : Pollastre al Forn, Llomello,Lluç amb salsa verda o embotit amb Ou, a més begudes de totes clases a plaer, darreries com gelat o maduixes amb nata etc, i també infusions, caféns o el cremaet habitual, sent el dinar de gust dels senderistes
A la sobretaula també es parlá sobre la propera marxa a Villel (Terol), el divendres próxim.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*******************************************************************************
CRÓNICA DE SENDERISME LO JORN 22 D´ABRIL DE 2016 DES DE MIRA(CONCA).
SITUACIO GEOGRAFICA
Població de la Comarca de la Serranía Baixa de Conca, al llÍmit a la Provincia de València,que trobem anant des de València per la A-3 , prenint després la CV-470 a Camporrobles , continuant a Mira per la CM-2109.
Sobre el oritge del nom Mira hi ha diferents variants una de elles es referix a elevació des de la que es veu bé el terreny, referint- se a les fortalees militars. També es diu que pot provindre del hebreu Schamira, que significa, guarda,sentinella o custodi.Un altra opinió es que provee de la toponía ibérica,asegurant-se que es un hidrónim ibéric significant Riu i per últim s´afirma que provee de Banu Amira, llinatge important per pertenyer aquest territori a la regió de Santaver al que perntenya el teritori de Mira
DADES HISTORIQUES
De temps de la dominació mussulmana no hi han vestigis, excepte el sistema de regadiu i en lo alt del Tossal al peus del qual es troba el poble , hi hagué un Castell, enclau de pas defensiu de pas a València. Mira depenía de la Ciutat de Requena, el Castell de Mira fou conquerit per l´Arquebisbe de Toledo Rodrigo Jimenez al1219, pero al 1221 fou entregat al noble aragonés Gil Garcés de Azagra, nebot dels dos primers senyors d´Albarrací.
La Carta del Consell de Terol al 1252. Es plasma com alliança entre els conselll de Terol i Mira. En un moment determinat deixá de tindre senyor i passá a reialenc.Posteriorment segons Privilegi donat a Toledo per Anfós X el Savi al 1260 fou agregada ala Comunitat de la Vila i Terra de Requena quedant como llogaret seu. Al ségle XV, continua lligada a Requena amb consell propi i al 1537 Carles I atorgá a Mira juridiscció amb terme propi.Al segles XVII i XVIII, es consolida la població. Com la resta de la Comarca al Segle XIX, es produeix l´invasió napoleónica i les Guerres Carlistes i al Segle XX la Guerra civil i el periode posterior amb la activitat dels maquis i després la despoblació local a les grans ciutats com Valencia i Barcelona
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Salvador Alfonso, Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manuel Alamá,Enrique Bea,Manuel Bermejo,Amparo Bertolín,Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Jose Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,José Casinos,Pedro Conesa,Joan Crespo,Roger Domingo,Luis de Salvador,Mª Jose Enriquez,Maria T.Enriquez,Eduardo García,Javier García,Antoni Giner,Jose R. Gimeno,Carlos Gomez,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Federico Guixeres,Alfonso Hernandez,Paco Llacer,,Inmaculada Manglano,Julio Marin, Francesc Martí,Jesus Martí-Belda, Pedro Martin-Viñals ,JorgeMinguillón,Joaquín Moratalla,Jose Mª Oscá,Alfonso Perez,Roberto Perez,Alberto Peris,Miguel Piá.Angel Pividal, Julio Ponce, Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico,Genis Ruiz, Aurora Santamaría, Guadalupe Sebastián ,Pilar Seguí,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre,Vicente Tatay,Angel Timón,Jose Verdugo, Vicente Yagüe i Jose Mª Zapater,un total de sixanta dos senderistes.
Nova jornada amb L´Autobús en aquesta ocasió el gran, amb eixida de les diferents parades , tenim com anécdota que Pedro Martin-Viñals , quasi es queda a terra , puis pareix ésser no constaba a la llista dels que pujaben a Cemeco, pero a la fí ha pogut pujar en un altra parada gracies crec atres senderistes com Julio Ponce que el replegaren.
També un altra anácdota amb el pagament damunt del Bús, perque no quadraben els comptes per falta de pagament de dos “graciosos senderistes” amb la connivencia d´un tercer, que a la fí es solucioná amb el consequent mal de cap del “cobrador”.
I aixina arribem sobre les nou de matí a la població de destí Mira, que ens rep amb una llaugera pluja i amb temperatura de 10 graus.
La marxa será de carácter llineal amb un recorregut de 14,7 kms , de carácter suau, per camins i senders sobre tot plans. I de 17,7 kms. per al grup de cinc format per Rogelio,Fernando, Angel ,J.Ramón i J. M.Oscá, que feren una xicoteta variant cap a travers.
Tot el grup iniciem la marxa, amb dubtes d´inici que fan que donem la volta i a les 9,18 tornem a creuar el riu Mira en la direcció adequada.
Ja en el camí asfaltat passem per davant de uns cirerers en flor, com diu Alfonso Perez, expert agrícola.
A les 9,32 un senyal a la dreta ens indica el GR.64 a 24,4 kms Enguidanos i el Congost ú “Hoz” del riu Mira a 1,3 kms i 20 minuts. Continuem anant en paral-lel al Riu que en ocassions fa un pudor insoportable, amb l´aigüa térbola i bruta a lo millor per l´avocament d´alguna industria o granja de porcs.
A les 9,50 un altra senyal ens indica a banda del GR 64 el Sender Local SL 06, a la Cova de la Font de la Gota,1 Kms i més avant una indicació del Passeig Botánic de les “Hoces “ del Riu Mira i passant per davant de un antic Molí, anomenat de la “Hoz” el aspect del riu está millorant .
A les 9,58 prenim a l´esquerra del camí un sender estret cap amunt, trobem en el camí diverses senyals que ens indiquen les especies arbories i la fauna de de la zona, com el Pi Carrasc o les Áligues, Reials, o la Perdiguera i la Colobrera. Ara el camí es més vert i bonic. A les 10,08 arribem a un Mirador de les Ánimes, des de on es trauen fotografíes. Un atra senyal ens parla de les espécies vegetals com la Ajedrea o el Coscoll.
Continuem fent camí , ara al fons es veuen uns quants xops. Un altra senyals ens indica Enguidamos a 22 Kms. Continuem caminant i a les 10,40 trobem un lloc ample a on aprofitem per esmorçar , ara ja ha deixat de ploure, després de l intercamvi de productes, vora a les onze estem de nou en marxa, per un sender de nou estret i vert.
A les onze trobem un senyal que a l´esquerra ens indica “las Hoces” i també a Enguídanos a 21 kms.A les 11.15 trobem una casa de pedra davant de la que el grup es fa una fotografía panorámica amb tots els components, en la part de darerre de la casa hi ha un gran forat o Cova.
A les 11,49 aproximadament sa produit una escissió del grup en dos pero com no es troba sender i tenía que fer se cap a través ,Paco Burgos i la majoría del grup hem decidit anar per el mateix camí que la resta del grup i solament Roger Domingo,Angel Pividal, Jose R. Gimeno,Fernando Aparicio i Jose Mª Oscá han continuat pujant cap a munt per un atre camí i pareix ésser que en un moment determinat han perdut l´orientació i després de diversos dubtes han trobat el camí de tornada correcte.
I Aixina tot el grup majoritari a les 11,56 trobem uns senyals que ens indiquen de nou as Enguídanos i en aquesta ocassió també a “El Collado”, a 5 kms.A les 12,03 ens trobem amb Antoni Giner i la resta del grup en un penyal , del que prenim fotografíes, després de un descans, reprenim la baixada i tornem pel mateix camí d´anada.
A les 12,57 el senyal ens indica que a Mira falten 3,3kms i 40 minuts, pel sender GR-64, el camí continua vert amb pins i anem per les voreres del Riu Mira.Continuem vora riu per el sender SL- 06 i a les 13,16 trobem a la dreta un cartell de fusta que ens indica la varietat herbórea de la Labiada de Espígol o Lavanda,més avant la varietat gramínea anomenada Canyota o carrizo i un atre cartell ens indica els mamifers carnívors com el Gat Montés , l´Esquirol Roig o la Gineta, estem de nou en el Paseig Temática de la “Hoz”, han les varietas com el Rosal silvestre i l´Espigol
A les 13,20 creuem un pontet de fusta , en el que no hi ha que recolzarar-se en la barana per perill d´ afonament, de nou un altre cartell ens indica les varietats com l´Heura i el Enebre.Una indicació de fusta ens indica per el GR-64 i SL- 06 la dreta e Enguídanos 23,1 kms i al Racó de la Estaca 0,4kms i junt a nosaltres L´ Abric de Pastors.
I a les 13,23 ja estem al inici de la ruta Paseig Botanic segons el cartell de pedra que aixina ens indica i més avant un atre indica el Sender de Gran recorregut del Vall del Cabriol i a O,1 Kms tenim la Cova de la Font de la Gota, a la dreta i a l´esquerrra la direcció a Mira el dia torna a nuvolar-se, Hem passat abans de nou per darrere del Molí de la Hoz quan agafem de nou el camí de terra que ens portará a Mira vorejant el Riu Mira més avant vorem un xicotet salt del Riu, anant pel camí, ens passa un vehícul de quatre rodes ciclomotor i per una de les finestres trau el cap el senderiste Alfonso Pérez que anava dins , cap al poble cosa que ens va sorprendre. Ja estem a 0,6 kms de Mira a les 13,49 hores, arribant a Mira a les 14 hores , lo que la gent aprofita per a fer-se unes cervesses a un bar del poble , esperant que arriben el grup de cinc senderistes que havien agafat una atra ruta ,perdent-se i després trobant el camí correcte arribant ,més o menys mig hora més tard que el grup majoritari.
Després agarrarem l´Autobús per a anar a dinar a Fuenterrobles al Restaurant Genaro, arribant a les 15,10 horesa on per 21 euros incloent el Bus menjarem de primer plat:
Ensalada Valenciana, Arroç a banda, Potatge de la casa o Fesols”pintes”
I de segón plat:
Calamars planxa, Lluç arrebossat, Xulleta de Llomello amb Ou o Filet de Vedella, a més de les darreries i beguda a plaer i caféns e infusions.
El menjar ha segut del gust de tots per estar molt ben preparat, que li ho preguntet a Angel Pividal que sa posat les botes menjant.A la sobretaula es parlá de la propera marxa a la Font de Mariola i el Montcabrer.
“La excursión de hoy ha sido la primera de este año que realizamos fuera de la Comunidad Valenciana. Autobús de 68 plazas, cada vez somos más, de aquí no se va nadie ni a escobazos, culpa de los organizadores claramente.
Quisiera hacer hoy una mención especial para Pedro Conesa que es un “crack”, especialmente en la recogida de fondos, Pedrito te queremos!!!
La caminata ha estado marcada por un tiempo desapacible, cielo nublado cuando no lluvioso que nos ha hecho cambiar de indumentaria sobre la marcha varias veces. Yo creo que he cambiado de modelito tres veces, ¡así pesaba mi mochila! Esto no quiere decir que nos haya fastidiado el día lo más mínimo, ya que el ambiente era el de siempre (en eso vamos a piñón fijo), la charla era una constante a lo largo de la prolongada hilera de senderistas que recorríamos la ribera del río Mira.
Mientras la mañana transcurría, el murmullo del agua nos recordaba la presencia del río que a veces desaparecía entre la abundante vegetación de la orilla, grupos de chopos y otros árboles, cuyo nombre ignoro por comunes que sean, se agolpaban salpicando el paisaje, notables los grandes troncos caídos que cruzaban el cauce rendidos a nuestro paso. Y yo, que me he quedado algo rezagada con eso de las fotos, he recibido la medioregañina de nuestro responsable guía de cola que me tenía que controlar por su espejo retrovisor, toda la razón.
Y llegó el momento de la separación, había que elegir, A ó B. Se han formado los dos grupos y hemos salido en direcciones diferentes. Al poco el grupo A ha vuelto sobre sus pasos por causade la dificultad del camino, sabia decisión, aunque el grupo B ha aprovechado para dedicarles un cariñoso abucheo. Rogelio y cuatro más han salvado los muebles aunque con alguna dificultad.
Una vez todos reunidos de nuevo, con o sin merecerlo ha llegado el glorioso momento de la comida, y digo glorioso porque así ha sido. Restaurante Genaro en Fuenterrobles, un acierto los que hemos pedido judías con perdiz , ¡estábamos en Cuenca!, también recomendables el potaje, el lomo, los calamares, etc. Luego en el autobús Antonio Giner nos ha informado de que para ir a comer en otro plan (y otro bolsillo) se puede encargar cordero o cochinillo al horno, tomamos nota.
Y ya sin más que hacer hemos partido hacia Valencia dejando allí los afilados chopos, hoy desnudos de hojas, que nos esperan en otoño con todo su color y esplendor. ¿Volveremos?”
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
****************************************************************************** CRONICA DE SENDERISME LO JORN 15 D´ABRIL DE 2016 DES DE VIVER-TERESA PER EL PALANCIA.
La Vila de Viver es troba al Nord-oest de la Comarca de l´Alt Paláncia, a 559 metres damunt el nivell de la mar. S´ accedeix des de Valéncia per la A-23 direcció Terol , eixida 42. La població tambe es coneix per Viver de les Aigües, per les més de 50 fonts que es troben al llarg del seu terme.
DADES HISTORIQUES
La primera data histórica documentada es que fou fundada amb el nom de Belsino l´any 193 abans de Crist,per Marco Poncio Catón. Posteriorment els mateixos romans li camviaren el seu nom per el de Vivarium, del que deriva l´actual nóm.
Sobre els anys 1.237 a 1239, fou conquerida als árabs, pel rei En Jaume I i el 24 de Abril de 1.244,va concedir a la població el titol de Reial Vila i al 12 d´ abril de 1367, li fou atorgada la Carta Pobla per Joan Alonso, Senyor de Xérica, declarant-se com a població independent.
Posteriorment fou heretada i tornada al Rei i finalment fou venuda a Ferrán d´Aragó, Duc de Calabria , Virrei de Valéncia i tercer marit de Germana de Foix al 1.537. Al 26 d´Octubre de 1550, mort el Duc que havía llegat el seus bens al Monestir de Sant Miquet dels Reys de Valéncia i els religiosos d´aquest Monestir prengueren posessió dels mateixos fins a la desamortizatció a principis del Segle passat.
Durant la Guerra Civil espanyola formá part el 1.938 de la Llínea XYZ, que va defendre l´avanç de les tropes nacionals des de Terol
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar(A), Vicente Andreu(B),Fernando Aparicio(A),Amparo Aparisi(B),Manuel Alamá (B),Jaime Bonet(A),Miguel Bonora(A) ,Paco Borrego(B) ,Jose Boscá(A) ,Vicenta Bueso(A),Paco Burgos (A) , Manuel Cantero (B) ,José Casinos(B) ,Juan M. Castelló(A) , Pedro Conesa(A) ,Joan Crespo(B) ,Luis de Salvador(B) ,Angels Del Cerro (A) , Mª Jose Enriquez(B) ,Antonio Esteban(A) ,Carmen Esteve (B),Miquel Faus(A),Javier García(A),Antoni Giner (B) ,Carlos Gomez(B) ,Gonzalo Gomis,(B) Julio Gonzalez(A) ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss(A) ,Rafa Guillem(A) ,Federico Guixeres(B) ,Jose Mª Latorre(A), Paco Llacer(B),Conxa Lliso(B),Jose V. Lloréns(B) ,Inmaculada Manglano(B) ,Julio Marin (A) , Francesc Martí (A),Jesus Martí-Belda (B) Pedro Martin-Viñals(A) ,JorgeMinguillón(A) ,Joaquín Moratalla(B) ,Agustin Munilla(A) ,Jose Mª Oscá (A),Vicent Palmero (A), Alfonso Perez (A), Angel Pividal(A) , Julio Ponce(A) , Francisco Portalés(B) Fany Regalado(B) ,Juan Rel(A) ,Inma Rico (B),Genis Ruiz(A) ,Jaime Sanchez (A) Aurora Santamaría (A) , Guadalupe Sebastián (B), Pilar Seguí(B) ,Aurelio Silvestre(B), Jesús Silvestre(B),Vicente Tasso(B),Angel Timón(A),Enrique Vidal(A) i Vicente Yagüe(B) ,un total de sixanta dos senderistes.
Nova jornada amb eixida des de Alcampo-Alboraia a les 8,30 cap a Viver a on arribarem a les 9,26 hores amb temperatura d´inici de 14 graus que a les 14 hores pujará en torn als 22 graus.
La marxa tindrá dos recorreguts en principi circular ,pero que a la fí será la del Grup A llíneal perque arribat a un punt per l´hora que sabía fet es recomaná tornar per el mateix recorregut , es pot qualificar com a moderada per les condiciones metereológices del fort calor present i del recorregut de quasi 20 kilómetres que a partir del Area del Sargal, ha transcorregut creuant varies voltes el Riu Paláncia i anant pel Barranc. Per la seua banda el Grup B , ha tingut un recorregut més llauger amb uns 13 kilómetres disfruitant del Riu Paláncia.
Els dos grups partim a les 9,26 des de la Font de Sant Francesc de Paula i a les 9,47 prenim la baixada al Riu i trobem un senyal del PRV 63.2 que ens indica a Jérica 30 minuts i anem per un camí asfaltat tenint a les voreres algún atmeler en flor.
A les 9,57, Trobem una indicació de fusta a l´esquerra de la Font de Rosaleo. Mes avant un cartell en pedra ens indica el Paratge del Sargal, amb un poblat prehistóric, Grutes i Area de Esplai, fonts i banys. A les 10 estem a l´Area que té taules i banc de fusta a on esmorçem tot el grup amb intercamvi de productes ,vins dolços ,fruits , secs etc.
A les 10,30 estem de nou en moviment i es a on es formen dos grups:
A continuación he afegit a la Crónica ,el comentari del Grup B,fet per Inmaculada Manglano.
Creo que hoy ha sido una excursión maravillosa, con muy buen tiempo y con mucha presencia del agua que para mí siempre es un aliciente.
El lugar donde hemos parado a almorzar era precioso, al lado del río Palancia, donde sólo se oía el murmullo de sus aguas y los pajaritos que poblaban los altos árboles que enmarcaban el paraje. Se respiraba paz y camaradería. A partir de ese momento nos hemos dividido en dos grupos y como yo me he unido al B es de ese recorrido del que puedo hablar.
Tanto el ritmo como la distancia recorrida ha estado en su justo punto. Durante algunos tramos el intenso olor a romero y a pino nos traía el recuerdo de nuestra apreciada paella de leña. Superado Peñas Rubias y conforme recorríamos la senda bordeando el río desde lo alto, avanzaba el día y subía la temperatura. Los forros polares y demás prendas de abrigo se iban cambiando por mangas cortas, gorras y gafas de sol, el calor empezaba a apretar, aunque he de reconocer que en los espacios de sombra corría una fresca brisa que aliviaba bastante. Aún así hemos pedido a coro a nuestro guía Antonio Giner bajar al río para refrescarnos. Y bueno, ha sido llegar y como niños quitarnos botas y calcetines para chapotear los pies en el agua limpia y helada, los más atrevidos se han metido con el agua a la altura de las tibias, incluso ha habido algún "Tarzán" que se ha refrescado algo más quitándose la camiseta como veréis en las fotos.
Después de todo este disfrute hemos llegado de nuevo a Viver para comer. La comida ha estado bastante equilibrada en cuanto a relación calidad precio. La olla estaba buena y el bacalao he oído que también (el churrasco lamentable). Los postres muy buenos, y he aquí donde viene la sugerencia: había un plato con 6 porciones de tartas diferentes para cada cuatro comensales y teníamos una cucharita cada uno. Es decir, que todos probábamos una tarta y con la cucharita chupada la volvíamos a meter en la siguiente tarta que también era a compartir. Estas cosas a lo mejor hay quien no le da importancia cuando esta en casa con su familia pero aquí creo que se debería evitar por razones obvias. Si es factible, pediría plato de postre para todos y un cuchillo en cada plato de las tartas para cortar cada porción en cuatro partes y servirnos, ¿no os parece? Ahí dejo la sugerencia.
Pues bien, éste ha sido mi estreno en el comentario del día, un día espléndido casi de verano, sólo una semana después de la invernal excursión del viernes pasado.
Saludos,"
En el que respecta al Grup A, continuem avant per un camí ara més estret en suau pujada. A les 10,49 troben una indicació en fusta que ens indica l´ adreça a la Fábrica de Llum continuem avant i passem per davant d´una zona amb uns xalets,continuem per el cami i a les 11,17 entrem per una senda amb molta vegetació u plantes aromátiques com el romer o el timó
A les 11,35 trobem un senyal , de les Penyes Rubies que queden a la nostra dreta en lo alt,també una indicació a l´esquerra a Teresa de Viver a un hora 20 minuts i en la direcció oposta a Viver a un hora.Més avant baix podem vore el riu Paláncia.Continuem vorejan-lo per un sender més estret i plé de pins
A les 11,48 trobem un altra senyal de fusta que ens indica la Cova Negra continuem ja quasi per dins del barranc. A les 12,38 creuem per primera vegada el riu amb aigües transparenta i continuem pel Barranc, més avant a les 12,53 tornem a creuar-lo, per damunt de les pedres.
Com anécdota tenim que Jose Maria Gonzalez-Rothvoss,ha tingut un xicotet problema amb una ungla de la má i ha segut atés per els doctors Alfonso i Julio.També un atra anédocta es la pérdua per part de Julio Marin de unes ulleres de sol, i que ha segut impossible la seua recuperació.
A les 13,19 continuem pel Riu ,alternan-lo amb el Barranc i arribem a un lloc que el guía d´aquesta ocassió Fernando Aparicio amb consens amb Paco Burgos, decideixen que tornem per el mateix itinerari d´ anada i aixina no es fará la marxa com estave previst.
A les 14,07 ja estem fora del Barranc, amb el sender més estret amb vegetació , pero sec i la temperatura ha pujat i fa que el sendereistes malgrat haver-se llevat roba estiguen suan lo seu.A les 14,35 el camí ja es d´asfalt.Menys mal que de quan en quan bufaba una llaugera brisa del Nord
Pareix ésser que quasi tot el grup excepte Paco Burgos ,Julio Marin i el croniste,han seguit una ruta equivocada que els ha portat de nou al Area del Sargal i no la que portava traçada Paco Burgos i per aixó han tardat una miqueta més. Nosaltres a les 14.49, trobem un senyal de fusta que indica La Torre i el Sargal que es el punt per a on venen la resta del grup. Ja estem prop del poble quan son les 14,49 i trobem un senyal de fusta que ens indica per el PRV-63.2 SLV la direcció a Penyes Rubies, Teresa , La Torre i el Sargal. I aixina arribem a Viver a les 14,52.
Després anirem al Restaurant Alvaro, a on está ja el Grup B a on per 10 euros menjarem de primer:
Arroç al Forn,Olla de Poble o Ensalada
i de segón:
Xipirons planxa, Abadejo o Bacallat al Forn, Xurrasco de Vedella o Embotit amb Ou . Com a darreries un plat variat de dolços. I per a beure :Ví, llimoná i aigüa, a més de cafens ,infusions i cremaets, en general el menjar ha segut aceptable en general
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*********************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 8 D´ABRIL DE 2016 DES DE FINESTRAT AL PUIG-CAMPANA.
SITUACIO GEOGRAFICA
Finestrat es troba a Alacant dins de la Comarca de la Marina Baixa i a 8 minuts de Benidorm i s´accedeix per la eixida 65-A de la Ap-7 o des de la N-332. Malgrat el cásc históric está al interior a una alçaria de 238 metres, el municipi té 267 metres de costa des de el Puntal del Tossal ,fins a la desenbocadura del Barranc de la Catxola en la que es troba la Cala de Finestrat una de les més xicotetes.Dins del seu terme es troba el mític Puig Campana amb una alçaria de 1.410 metres que forma part de la Serralada Pre-bética, segón cim més alti proper a la Costa a Espanya, lloc ric en fauna i flora i té part del Parc temátic de Terra Mítica
DADES HISTORIQUES
Abans es coneixia l´existéncia de un iaciment ibéric que fou destruit per una particular per ampliar un local comercial
Frut dels continuos atacs dels pirates berberiscs ,va ésser la construcció de moltes Torres-Guaita al llarg de la Costa, motiu pel qual Finestrat poseix la coneguda defença anomenada com a La Cala. Aquest fet i la proximitat del impresionat massís anomenat el Pic Campana, que en el seu puntal cónic.pressenta dos cims, la situada a ponent presenta una gran fractura coneguda con el nom históric i autóctoc de El Portell, que rep també altres noms en la actualitat, fa que Finestrat tinga a la vegada Mar i Muntanya.
Hi ha una llegenda de la que després al autobús parlará Antoni Giner , que en unes de les seus vairants dia que el herói francés Roldán comandant de Carlo Magno va tindre un dol amb un Cap Moro,front al cim de la muntanya, que al alçar sa espasa en tal força front al moro que el va esquivar,i va fer que trencara un gran tros de roca que va caure rodant al mar formant l´illot de Benidorm.
Un altra versió es que Roldán era una gegant que vivía a la zona, que un dels dies que anaba al mar a pendre el bany , va trovar a una jove de ulls blaus, se enamoraren i vivien junts, fins a que un dia aparegué un ser extany en l´ombra que li digué de la jove que estave enamorat que anava a morir a l´ultim raig de sol , ell que la cuidaba i portava les herbes de la muntanya. Ell s´en aná cap al Cim ,per a on s´ocultaba el sol i va pegar un puntellada en terra i que amb la seua força va ocassionar una tall de la muntanya quina roca rodant cap al mar donaría pas al Illot de Benidorm, Després Roldán que havía fet tot el posible per a salvarla una vegada morta se la va emportar , mar cap a dins al illot de Benidorm, portant-la en alt i protegin-la i mes tard s´abraçá a ella i dipositn-la en el buit del Illot, no volen tornar ja més al Puig Campana
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
MarianoAguilar,Salvador Alfonso,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,MiguelBañuls,Manuel Bermejo,Paco Borrego,Jose Boscá,Paco Burgos,Manuel Cantero,José Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Joan Crespo,Manuel de Juan,Luis de Salvador,Angels Del Cerro, Roger Domingo,Mª Jose Enriquez,Antonio Esteban,Eduardo García,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Jose Mª Latorre,Conxa Lliso,Jose V. Lloréns,Inmaculada Manglano,Julio Marin, Francesc Martí, Pedro Martin-Viñals , Jose Mª Martinez,JorgeMinguillón,Joaquín Moratalla, Javier Oltra,Leopoldo Oltra,Jose Mª Oscá,Vicent Palmero,Alberto Peris, Angel Pividal, Julio Ponce,Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico,Jaime Sanchez Aurora Santamaría,Pilar Seguí,Vicente Tatay,Jose Verdugo,Enrique Vidali Vicente Yagüeamb autobús cinquanta cincsenderistes, i tres més amb cotxe Manuel Alamá,Francisco Portalés iGuadalupe Sebastián fent un total de cinquanta huit senderistes
Nova jornada amb Autobús , tenint un jorn d´inici plujós des de Valéncia, que la tindrem fins a Finestrat, amb un conductor que a la eixida de Valéncia ens va donar una gran volta amb el consequent retard.
De inici la temperatura es de uns deu graus que a la fi del día pujará fins als deset graus. La marxa partix de la Font del Molí ,en principi era circular , pero la inesperada pluja a fet que siga llíneal amb diferents recorreguts comentant alguns senderistes la descordinació al principi degut segurament a la forta pluja caiguda a la arribada Finestrat.
L´Autobús arriba sobre les deu a Finestrat, la major part de senderistes esmorçem al Bar el Cantonet, lloc en el que a mig día dinarem.
Hi ha un grup de uns vint que començen la ruta , de ells solament pujarán d´ alt dotze , els demés s´entornarán. Altres grups també van cap a la Font del Molí i continúen un tros de recorregut.
De la dispersió de grups em passa Enrique Vidal lo següent,:
“20 senderistes encapsalats per Paco Burgos, dins del grup 12 senderistes caminaren entre 11 i 12 kms.pujant fins la cota de 850 metres i desnivell acumulat de 705 metres ,no completaren la ruta circular per questió d´horari per arrivar al dinar a hora son:
Burgos,Conesa,Aparicio,Pividal, Bermejo,Osca ,Rel,Esteban, Latorre, Bañuls ,Bosca i Vidal.
Del grup anterior 8 pararen més avall a la cota 650 amb recorregut de 9 kms i 500 metres de desnivell acumulat, varen ser :
Cantero,Martinez ,Martin-Viñals, Giner ,Alfonso, Alamá, Seguí i Domingo.
Un segon grup va fer part del recorregut per una vessant mes suau caminant a la cota aproximada de 650 metres amb desnivell de uns 500 metres, amb recorregut de 8,5 kms varen ser :
Gonzalez,Timón,Guillen,Regalado,Enriquez i Gonzalez-Rothvoss.
I per la mateixa vessant pero 9 kms,perque una vegada baix pujaren per la vertical de running al menys mig kilómetre, i varen ser:
Minguillón, Marin i Martí .
Un altre grup que arribá a la Font del Molí, caminant un poc més de 3kms, format per :
Rico, Borrego , Casinos , Crespo i Lliso.
Un atre grup, que degut a la pluja passejaren per el poble i segon ells feren 9 kms, format:
per Ponce ,Andreu, Yagüe i Santamaría, al que hi ha que afegir:
Manglano i Delcerro,que a banda de pujar a la Font del Molí també es recorregeren el poble.
També un altre grup informa que ha fet un recorregut de 7 kms, aquest grup format:
per Lloréns,Tatay i García.
Enrique Vidal no ha pogut identificar a algun senderistes com:
Palmero,Gomís,Portalés,Sebastián, Verdugo, Oltra.etc.,no habent pogut determinar que es lo que havien fet.”
Per un altra banda Julio Marín , Jorge Minguillón i el croniste Francesc Martí, com que la pluja havía disminuit, anarem per la carretera cap munt , trobem un senyal del PR-CV 12, a Sella 18 kms, son les 10,49, continuem cap a la Font del Molí, la carretera plena de xalets amb alguns nesprers. A les 11.06 arribem a la Font del Molí, trobem un senyal amb el PRV-289, ens indica la alçaria del lloc 340 metres.
Més avant un altre panelll ens indica PR-CV 289, 1 kms a Finestrat i una pUjada a l´esquerra la volta al Pug Campana,Per Foia Cac i per el Camí de la Serra, també un altra senyal a Polop 13.9 Kms per CV-13 i 12 kms a Sella pel CV-12.
A les 11,11 un altra senyal a l´ esquerra per PR-CV13, al Coll del Pouet(883 metres) a 4.7 kms i al Puig Campana, 4,9 kms i a la dreta per el PR-CV289, al Puig Campana 6 kms, nosaltres anem per l´esquerra al Coll de Pouet, continuem ara per sender cap amunt .
A les 11,17 trobem una senyal a la dreta que ens indica un camí de Running anomenat “Vertical”. Continuem pel sender cap amunt ara plou menys, el sender está plé de herbes i pins, al fons es pot veure Aitana nevat encara que hi ha prou de boira, continuem pujant , a lo alt es ve el Puig Campana i estem prop del Cim i en eixe moment la pluja va en augment i está començant a pedregar i fer vent i pensem que es moment de tornar puix les condicions no son les millors, el camí de baixada té alguns trams dificultosos perque la pluja ha fet que es forme fang en algunes zones.
Durant la baixada trobem un grupet de senderistes set o huit entre ells Jose MªGonzález-Rothvoss, que van cap amunt, també més avant ens creuem a,b una jove que va baixant corregent del Puig Campana.
A les 12,50 estem de nou, al punt en que a la dreta , tenim l´indicació de Km Vertical de Running, com es prompte encara pujem cap amunt, en principi es un camí ample i rocós amb prou de pendent, continuem pujant ara el camí s´estreta, fem algunes fotografiés que es dona un altra vessant del Puig Campana.
A les 13,30,estem de nou baixant , ara el dia es assolejat i amb molta visibilitat i podem traure fotografíes de la Serra d´Aitana amb la seua bola en lo Alt, totalment nevada, de nou passem per davant de la Font del Molí i aprofitem per a rentar-mos en un aigüa molt suau. En aquest lloc coincidim amb altres senderistes que tornem
A les 14 hores estem a Finestrat i a les 14,40 ja estem al restaurantBar el Cantonet, a on per 10 euros menjarem de primer:
Entremessos , Potatge o Ensalada i de segón:
Pollastre al Forn,Lluç planxa o xulleta de Porc, com a darreria Flam de la casa amb Nata i per a beure cervesses ,vi, llimoná i aigüa, a més de cafens ,infusions i cremaets, en general el menjar a segut de gust de tots
Antoni Giner al bus ens contará sa llegenda particolae del Puig Campana , la Jove i el Gegant Roldan
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport”.
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
********************************************************************
CRÓNICA DE SENDERISME LO JORN 1 D ´AVRIL DE 2016 DES DE LA FONT DE QUART DE LES VALLS-BARRANC DE ROMNETS-SALT DEL CAVALL-MOLLÓ DELS TERMES-ALT DE LA FRONTERA
SITUACIO GEOGRAFICA
Quart de les Valls, municipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyenca, a excepció del sector oriental. Quart és el poble més elevat de les Valls (54 m) i està al recerc d'un arc de muntanyes i llomes d'escassa altura, totes poblades de pins.
Vall de Segó és el nom que rebia antigament el territori format pels pobles de Quartell, Benavites, Benifairó de les Valls, Faura i Quart de les Valls -actualment pertanyents a lacomarca del Camp de Morvedre a la província de València-, i Almenara -actualment integrada a la Comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló.
Es tracta d’una àrea tancada al ponent pels últims contraforts de la Serra d’Espadà pel nord, i de la Serra Calderona pel Sud, formant un arc obert cap al mar Mediterrani. En aquest arc, Almenara se situa en l´extrem septentrional, mentre que els altres cinc pobles se situen al centre de la Vall, separats per xicotetes distàncies.
Aquesta Vall és recorreguda en sentit nord-sud pel corredor d’infraestructures que recorre el litoral valencià: la nacional 340, l’A7, l’AP7 i la línia de ferrocarril València-Barcelona.
La Font de Quart és un brollador artesà, les aigües del qual sorgeixen al fons de la Vall de Segó. Són aigües que provenen d’aqüífers subterranis, alimentats sobretot per la vessant est de la Serra de Javalambre i vessant sud de la Serra d’Espadà. El riu Palància és el principal element d’aquesta xarxa hidrogràfica, que en Sot de Ferrer, a l’altura de la Presa d’Algar, inicia un recorregut subterrani cap a la costa en sentit oest-est. En el recorregut apareixen afloraments i fonts, de les quals el principal exponent és la Font de Quart.
La Font de Quart es localitza al terme municipal de Quart de les Valls, en el punt on conflueixen el Barranc de la Font i el Barranc del Coronat, en una zona on la topografia del terreny va afavorir l’aflorament de l’aigua i la formació d’una llacuna.De les seues aigües se’n beneficien els termes municipals de les poblacions de les Valls i Almenara, que conjuntament constitueixen la Vall de Segó. El destí tradicional de l’aprofitament ha estat el reg, l’abastament i els usos industrials representats en molins arrossers i de farina. El seu cabal és de l’ordre de 25.000 l / m, si bé actualment s’ha reduït a la meitat
DADES HISTORIQUES
La tradició popular diu que el topònim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I (1208-1276) donà terres del lloc a un porter seu anomenat Bertomeu, el 1248; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se l va confiscar, i fou adquirít,per Roderic Díaz, després de la guerra de la Unió.
En el segle XVI pertanyé el Senyoriu al Comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer.Fou lloc de moriscs fins al 1609. Va pertànyer als Comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment alsComtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren després.
En el segle XVIII va arribar a la vila des d'Itàlia la Venerable Ordre dels Servita, que va construir un convent que avui és Església parroquial. Per la llei de Mendizábal, els religiosos del convent de Quart van ser expulsats, i les seues propietats van passar a ser patrimoni de l'Estat.
Existeixen a Quart dos santuaris, un de dedicat al Crist de l'Agonia i altre a la Mare de Deu del Pop
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Sento Aguilar,FernandoAparicio, Manuel Bermejo,Miguel Bonora,Paco Borrego,Jose Boscá, Paco Burgos,Manuel Cantero,José Casinos,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis de Salvador, Roger Domingo,Daniel Fernandez,Jose R. Gimeno,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Rafa Guillem,Alfonso Hernandez,Julio Marin, Francesc Martí,Jesus Martí-Belda,Pedro Martin-Viñals,JorgeMinguillón,Joaquín Moratalla,Agustin Munilla, Julio Ponce,Francisco Portalés, Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico , Guadalupe Sebastián, Vicente Tasso i Enrique Vidal, un total de trenta quatresenderistes a la marxa més Antoni Giner al dinar i Paco Llácer ,també al dinar i que no ha trobat al grup.
Nova jornada senderista amb cotxes, des de Alcampo amb eixida a les 8,30 hores, arribant al lloc de estacionament dels cotxes a les 9,09, estem a la Font de Quart de les Valls, a on estacionem els cotxes i partim per una carretera ampla amb les voreres plenes de tarongers, la majoria en flor i molts pléns de taronges.
Hui comptem coma guía amb Roger Domingo i col-laboradors entres altres Paco Burgos,Jose R. Gimeno i FernandoAparicio. La temperatura d´inici es de 10 graus amb vent fresquet del Nord. La marxa será circular amb recorregut de 12,4 kms.amb 378 metres de pujada acumulada i els mateixos de baixada. De carácter moderada amb tram final dificultós en la baixada per tindre el camí forta pendent i ser un tram terrós, que ha popiciat algunes caigudes sense consequencies amb algún trencament de pantaló.A les 9,33 passem per davant del camí del Ferreret.Poc després anem per el llit de un barranquet, Barranc de les Romanetes amb molta vegetació,per el que anem fins a les 9,55, en que prenim un camí més ample, camí que deixem a les 10, prenint un sender cap amunt i cada vegada amb més forta pendent de pujada i comencem a trovar-nos amb xumberes. A les onze trobem el lloc adequat per esmorçar amb el sol calfant i que fa que la gent es lleve roba de damunt.Després del intercamvi de productes com vins, dolços fruts secs etc, a les 11,15 estem de nou en moviment, podrem vore a la dreta i al fons meravelloses vistes i la mar a lo llunt, passant per el Puntal de 321 metres i més avant perel Salt del Cavall de 388 metres d´alçaria,continuarem pujant fins al Molló dels Termes de 401 metrs, fen-se fotografíes del grup .
Hui comptem coma guía amb Roger Domingo i col-laboradors entres altres Paco Burgos,Jose R. Gimeno i FernandoAparicio. La temperatura d´inici es de 10 graus amb vent fresquet del Nord. La marxa será circular amb recorregut de 12,4 kms.amb 378 metres de pujada acumulada i els mateixos de baixada. De carácter moderada amb tram final dificultós en la baixada per tindre el camí forta pendent i ser un tram terrós, que ha popiciat algunes caigudes sense consequencies amb algún trencament de pantaló.A les 9,33 passem per davant del camí del Ferreret.Poc després anem per el llit de un barranquet, Barranc de les Romanetes amb molta vegetació,per el que anem fins a les 9,55, en que prenim un camí més ample, camí que deixem a les 10, prenint un sender cap amunt i cada vegada amb més forta pendent de pujada i comencem a trovar-nos amb xumberes. A les onze trobem el lloc adequat per esmorçar amb el sol calfant i que fa que la gent es lleve roba de damunt.Després del intercamvi de productes com vins, dolços fruts secs etc, a les 11,15 estem de nou en moviment, podrem vore a la dreta i al fons meravelloses vistes i la mar a lo llunt, passant per el Puntal de 321 metres i més avant perel Salt del Cavall de 388 metres d´alçaria,continuarem pujant fins al Molló dels Termes de 401 metrs, fen-se fotografíes del grup .
A les 12,44 estem arribant a dalt de tot a l´Alt de la Frontera 433 meres. Abans hem pogut vore la gran Creu blanca pintada a la muntanya
Un poc més avant començem la baixada. Com anècdota , en el camí una abella ha picat a Jose Boscá al coll,pero amb l´intervenció de Vicent Tasso que li ha llevant l´agulló i li ha possat una crema
hagent superat el problema. Continuem la baixada passant a les 13 hores per al costat de un precipi, anant amb molta precaució, amb Paco Burgos tancant el Grup sense perdre de vista als ultimes senderistes.
A les dos menys quartja estem baix de tot i prenim un barranc anomenat Barranc Fondo per el que anem. A les 14,15 deixem el barranc i passem pel Camí la Sorrana, després agafarem un altre tros de barranc ,es el Barranc del Arquet, fins a arribar al Camí Frontera, arribant al lloc de eixida la Font de Quart , a les14.42 i pujem de nou als cotxes , amb destí del Restaurant el Musical, a Sagunt, a on per 10 euros dinarem, de primer Fidehuá,Arroç al forn o Ensalada variada i de segón Rmperador planxa,Xulleto de porc Pyrine,”Carrillada” de Vedella amb setes o Embotit amb Ou., a més darreries com Flam , Gelat o Fruites, amb begudes com cervesses, ví i aigüa i cafens o infussions .
A la sobretaula es vá parlar sobre la propera marxa el divendres próxim amb Autobús al Puig Campana.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*******************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 11 DE MARÇ DE 2016 DES DE LAPUEBLA DE ARENOSO
La Puebla de Arenoso en valenciá la Pobla de Arenós, municipi de Castelló situat a la comarca de l´Alt Millars,a una alçaria de 600 metres damunt el nivell de la mar, al que s´accedeix per la CV-20 CV.207 i CV-208,després de deixar la Autovía Mudejar
DADES HISTORIQUES
Aquest poble es noticia des de el darrer governador Almohade de Valéncia Zayd Abú Zayd, convers al cristianisme i confederat amb Jaume I, amb acord de vasallatge al mateix al any 1229, ratificat amb el compromís de Terol al 1.232, facilitant la presa de Valéncia, casant la filla de Zayd , Aida amb Blasco Eximenis de Tarazona.
La repoblació de la Baronía d´Arenós, fou amb cristians vells i gent d´Aragó.Al 1317 fou atorgada sa Carta Pobla.
El Castell pertenyent a Jaume d´Aragó fou assejat i desmantellat a l´any 1462 per forces valencianes repartint-se diversos núclis. Al 1464 Juan II, confiscá la Baronía d´Arenós, incorporan-la al ducat de Vila-Fermos.Fins al començament del Segle XII ha segut una població próspera amb quasi 2000 habitants.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar(A1), Ignacio Alamá(A-2),Manuel Alamá(A-2),Salvador Alfonso(A-1),Vicente Andreu(B),Fernando Aparicio(A-2),Pere Baixauli(B),Jaime Bonet(A) ,Miguel Bonora(A-1),Paco Borrego(B) ,Jose Boscá (A-1),Vicenta Bueso (A-1), ,Paco Burgos(A-1), ,Manuel Cantero(B), Jose asinos(B),Juan M. Castelló(A-1),Joan Crespo(B),Josefa Cubells(B),Luis de Salvador(B) ,Angels Del Cerro (A) , Roger Domingo (A-1),Mayte Enriquez (A-2),Mª Jose Enriquez (A-2) ,Carmen Esteve(B),Miquel Faus(A-1)Eduardo Garcia(A-2),Javier García (A-1), ,Antoni Giner(B) ,Jose R. Gimeno (A-1) ,Carlos Gomez (B) ,Julio Gonzalez (A-1), ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss (A-1),Gonzalo Gomis(B),Rafael Guillem(A-1) Federico Guixeres(B),AlfonsoHernandez(B),Virginia Leiva(B),,Paco Llácer(A-2), Conxa Lliso(B),Jose V. Lloréns (B) ,Inmaculada Manglano (A-2) ,Julio Marin (A-1) , Francesc Martí(A-2), Pedro Martin-Viñals (A-1), Jose Mª Martinez (A-1), Bautista Micó(B),JorgeMinguillón (A-1), ,Joaquín Moratalla (B) ,Alfonso Perez (A-1), Alberto Peris(B) Julio Ponce (A-1) ,Juan Rel (A-1), ,Inma Rico (B) ,Genís Ruiz (A-1) ,Pilar Seguí (A-1) ,Jesús Silvestre(B) , Vicente Tasso (B),Vicente Tatay (A-2),Angel Timón(A-1), José Verdugo(A-2) ,Enrique Vidal (A-1) , un total de sixanta un senderistes.
(A-1) =Grup A-1 , (A-2) =Grup A-2 y , (B) = Grup B.
Nova jornada amb Autobús , per cert quasi nou i amb capacitat per a 66 places, i després de llarg recorregut amb carretera plena de corbes i alguns túnels arribem a la Puebla de Arenoso, a les 9,44 del matí amb dia assolejat i temperatura d´inici de 10 graus.
Ruta en principi de carácter circular i dificultat mitjana en dos variants per al Grup A-1 de uns 14,3kms , el B de 11,9kms i el darrer grup escindit del original A, el A-2 de uns 10 kms comptant la visita al poble i monuments, el kilometraje ha segut constrastat en diferentes senderistes.
Iniciem la marxa passant per davant d´un ermitori i el cementeri municipal, en una pujada. A les 9,55 passem per unes antigues bodegues a la dreta del camí. De seguida el camí es transforma en senda, en pujada prolongada .
A les 10,25 el grup fem un alt per esmorçar, amb el consequent intercamvi de begudes i productes, parem junt a una casa i es moment de llevar-se roba puix el sol va calfant encra que a trams va vent del Nord prou fred
A les 11,09 uns senyals ens indiquen a l´esquerra el Piló dels quatre camins , L´ermitori de sant Cristofor i també el Camí del Cid.Anirem pel sender SLV-57
Moment abans “ el Grup B , ha press la seua ruta prevista en la ruta setmanal, segóns ens relata el senderiste José V. Lloréns, amb un recorregut no excesivament llauger com ell mateix diu i que seguint les indicacions de la ruta baixada per el GPS, continua el grup cap amunt, passant dels 900 metres d´alçaria als 1.014 máxims de la ruta, arribant al Mirador de la Lloma de Grana amb meravelloses vistes de la Pobla d´Arenoso amb fotografíes del Grup B,continuant la ruta.
Ara, comença la davallada i el camí es fá més angost i menys senyalizat i amb trams de forta pendent, que fa que atres companys anirant obrint camí. Hi ha algún tram amb dubtes per no estar definida la senda, passant per davant d´un caseriu abandonat, amb el temor de topetar-se amb alguna vaca , degut a la quantitat de excements de les mateixes per tot arreu i a més amb cert perill de rebre alguna descarrega electric , al creuar alguna zona vallada electrificada, que algún senderista ha percebut suaument.
Continua la marxa,amb la persecució del Grup A, que ha regresat a la ruta original i quant arribem a l´Autobús, trobem a alguns integrants del Grup A. que ja estaven al Bus, com integrants del nou grup A-2, no tardant molt en arribar també el Grup A- 1 “.
Reprenim la marxa amb el Grup A, a les 11,17 deixem el sender i anem per una pista forestalper mig dels pins i a les 11,36 arribem a la Creu del Viso. A on no hi ha creu solament una placa en terra,des de d´alt es veuen unes vistes meravelloses del poble i del embassament d´Arenós, també al fons es pot veure la neu del Javalambre i altres muntanyes de Terol, es el lloc per a pendre fotografíes després d´haver passat per diversos tallats, hi ha també un lloc que pareix una antiga defensa o trinxera i el punt més alta hi ha un pal amb una beta de tela es el moment de tornar, en el camí ens trobem amb alguns companys del Grup B, altres no han pujat fins al Viso. També el algún moment un cable electrificat al mig del camí que a la meua dona Angels i a mi ens ha donat una xicoteta descárregam al voler llevar-lo en la má.
Continuem nosaltres ara per una pista forestal que després a les 12,35 es transforma en senda.A les 12,41 trobem un senyal de fusta que ens indica la Pobla d´Arenoso a la dret, més avant hi ha unes cases en runa.
Més avant a l´esquerra trobem un senyal del sender SL-V- 57 que a l´esquerra indica a 1103 metres i 30 minuts la Font del Xorrador. A les 12,45 trobem una capelleta amb una Verge i més avant a l´esquerra a 367 metres i a 6 minuts el Mirador de la Carrasquica, A les 12,51 estem davant de la Carrasca de 400 anys.A les 13,06 estem en front d´un camp dr Ginebres,arbustes da on s´extrau la Ginebra, fent un comentari dels mateixos amb Alfonso Pérez.Son les 13,10,quant un dels sabis del Grup A diu que el grup A es te que dividir en A-1 i A-2 i no podem vore la Font de Xorrador de la que haviem estat a 30 minuts
quant eren les 12,45, ni anar al Mirador de la Carrasquica del que estavem a 6 minuts prenint el camí de tornada arribant a la Pobla d´Arenós a les 13,48, aprofitant per a recorrer la Pobla i els seus monument principals.
Un dels components del A-2 en manifesta la seua disconformitat per les maneres en que no sa dut a terme la ruta programada , no vaig a dir el nom perque ell aixina me ho va manifestar pero vol que quede constáncia
A les 13,10 aproximadament el Grup A se excindix en dos el A-2 que torna a la Pobla i el A-1, encapsalat per Burgos ,Domingo i Gimeno,en total vint-i cinc i segón em manifesta textualment Jorge Minguillón passe a afegir a la crónica” Després de tornar de la Carrasca de 400 anys fins al punt que hi había un camí de baixada de 1,5kms i després de indicar Paco i JR, l´atre traçat més llarg, que fariem uns 6 kms, decidim els 25 que anem seguir a pas llauger a Paco que anava com una “ moto”,baixant primer per una senda,després per atra per amunt a un camí forestal que per lo vist el el Grup B i els del A que abans s´havien unit al B i no anaren a la Carrasca,seguiren per aquest camí fins a aplegar al poblat abandonat en runes.
Per lo vist nosatres tornarem a abandonar un altra vegada aquest camí, pujant per un altra senda al punt més alt de la muntanya troban-nos amb cases en runes i senyals de ramat(vaques i cabres). I segóns relata Jorge Minguillón (Jo vaig vore una vaca de color mostassa i que es va possar de peu i pareix que volía atacar-nos) per com anavem per una senda baixant depresa la perguerem de vista.
Tornarem a pujar i aplegarem al Cim, da on veiem la Pobla i el Embassament d´Arenós. Hi havía quinze cases en estat de runa i segons comentaris del Grup B que havía arribat fins açí, el trayecte de tornada era tot de baixada per un camí en Zig-Zag, en trams amb pedres soltes, que va esssér pesat al baixar i un poc cansí i esgotador fins a aplegar a la carretera a 300 metres del poblem aplegant a ima Font, en que la gent es va mudar de samarreta i es va refrescar,aplegant a l´Autobús sobre les 3 del mig dia i amb paraules textuals o més be sexuals de Jorge Minguillón ( con el pijo sacado para no tardar demasiado).
Una vegada tots el gups en l´Autobús,en adreçarem a Montanejos.arribant a les 15,47 al Hostal La Valenciana a on per 10 euros, menjarem :
De primer plat , Olla de Poble, Arroç al Forn, Sopa Castellana,Ensalada variada, y de segón Lluç al Forn, Filet de Porc al Forn, Embotit am Ou, amb beguda, com aigüa , cervesses ,vi i llimonada amb darreries com Flam de la casa, gelat o Fruita amb cafens , infussions i per supost el Cremaet .
Després del dinar es va comentar al autobús, el descans per Falles i Setmana Santa ,sent la propera marxa amb cotxes, i també Roger Domingo convidá a les senderistes a entrar com a cronistes.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport” .
Desitjar-vos que passeu unes Bones Falles i Setmana Santa
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*********************************************************************
VILLAR DE OLMOS-EL CAÑON DEL RIO REATILLO
El tiempo.- Extraordinario. Temperatura inicial fresquita, unos 7/8 grados, que iría subiendo hasta los 15/16 al mediodía, con lo que los senderistas fueron, poco a poco, desprendiéndose de ropa. El viento en calma salvo unas ligeras rachas al término de la caminata.
La ruta.- Sin dificultad, puede ser calificada de moderada/fácil. Kilómetros recorridos: 14,230. Desnivel acumulado 491 m. Duración 5 horas, incluyendo las diversas paradas.
Nueva jornada de puertas abiertas. Tan es así que el número de senderistas alcanzó el número de 63, acudiendo esta vez los siguientes:
Agustin Munilla, Alfonso Hernández , Amparo Aparisi, Angel Timon , Antonio Esteban, Antonio Giner, Aurelio Silvestre, Aurora Santamaria, Carlos Gómez, Enrique Bisbal, Enrique Vidal,Fany Regalado, Federico J.Guixeres, Fernando Aparicio, Francisco Borrego, Francisco Burgos, Francisco Portalés, Genis Ruiz, Guadalupe Sebastián, Ignacio Alamá, Inma Rico Albors, Inmaculada Manglano, Jaime Bonet, Jaime Sánchez-Plumed, Javier Garcia, Javier Seguí, Jesús Silvestre, Joaquin Moratalla, Jorge Minguillón, José Boscá, Jose Casinos, José Mª Osca, Juan M. Castelló, Jose Maria Gonzalez-Rothvoss, José Maria Latorre, José María Zapater José Martínez, Josefa Cubells ,Julio González, Julio Marín, Luis de Salvador, MªCarmen Esteve, Maite Enriquez, Manuel Alamá, Manuel Bermejo, Manuel Cantero, María José Enríquez, Mariano Aguilar, Miquel Faus, Pedro Conesa, Pedro Martín, Pere Baixauli, Pilar Seguí, Rafael Guillem, Roberto Perez, Rogelio Domingo, Vicent Palmero, Vicenta Bueso, Vicente Aguilar,Vicente Tasso, Vicente Yagüe, Virginia Leiva y Vicente Andreu que hace de cronista, tras un ayuno senderístico “cuaresmal”, por ausencia del titular, y ello, pese a ofrecerle al otro cronista sustituto, el Sr. Vidal, jugarse la redacción de la crónica “al punyet”, cosa que éste rechazó tajantemente. Es de ver el considerable incremento de la representación femenina que hoy alcanzaba el 20% . Es por ello, por lo que la Comisión Coordinadora quizá, ante la esgrimida paridad como un derecho que asegura la representatividad proporcional de los sexos, posiblemente debiera considerar el integrar en su seno a alguna de nuestras compañeras. Dicho sea como sugerencia particular de este cronista. Y vamos con la excursión en sí: |
Aunque esta ruta, de recorrido circular, era desconocida para el grupo, ha sido del agrado de todos por su escasa dificultad y la belleza de los parajes transitados. Esta vez, no hubo más que un solo grupo plenamente integrado y disciplinado en una ruta en la que, pese a lo novedosa, no existieron problemas de confusión en el itinerario, al contrario de ocasiones anteriores en las que unos “traks” marcaban un camino y otros, otro distinto.
Tras el agrupamiento de los senderistas en la gasolinera Repsol, en término de Godelleta, y en vehículos particulares, se llegaba poco antes de las 9 de la mañana a la aldea, prácticamente deshabitada, de Villar de Olmos, pues, salvo un perro, no vimos un alma; dicha aldea es una pedanía de Requena y se encuentra a 920 m. de altura, iniciándose la marcha a las 9 en punto, después de las advertencias de rigor que Rogelio Domingo, con su voz de barítono, hizo saber al grupo a fin de que nadie se perdiera. Ante tan numeroso grupo, fue necesario un doble recuento del personal pues los números no cuadraban.
Después de una subida constante pero cómoda gracias en parte a la bondad del clima, al buen estado del sendero y el verdeante paisaje espectacular que teníamos a la vista, por la abundancia de pinares y vegetación de sotobosque que nos acompañaría durante toda la ruta, bajábamos, al poco, al cauce del rio Reatillo, un humilde riachuelo, cuyas aguas se retienen en el pantano del Buseo, pleno de pozas de aguas limpias, cristalinas y remansadas que hubieran hecho la delicia de nuestro hombre-anfibio, dicho sea cariñosamente, Angel Pividal que, esta vez, no vino a la excursión. Y así, a eso de las diez de la mañana, en pleno cañón del riachuelo y en un paraje idílico dábamos cuenta del almuerzo con todos los aditivos compartidos (bebidas, dulces, cafés…) que vienen a ser costumbre inveterada de este grupo tan bien avenido pese al considerable número de sus efectivos.
Como anécdota de la jornada, es de señalar que el Presidente, en su constante utilización del GPS para estar siempre pendiente de la marcha del grupo, en un momento determinado de la caminata, se dio cuenta de su pérdida. (¡Ay¡: una falta de la debida diligencia en la custodia de bienes ajenos). Bien sea por los muchos bolsillos que lleva en su indumentaria o por las muchas cosas que pasan por su cabeza, dicho sea “iocandi causa”, el caso es que tras cachearlo y comprobar la ausencia del citado “chisme”, él, Fernando Aparicio y Rogelio volvieron sobre sus pasos hasta encontrar, el último de ellos, tras afanosa búsqueda, el dichoso cachivache a un lado del sendero.
Reanudada la marcha por el propio cañón del riachuelo, pleno de pozas y con rastros de recientes y caudalosas avenidas como podían deducirse de la tronchada maleza y troncos partidos a lo largo y ancho de su cauce, llegábamos a eso de la una de la tarde a la aldea de La Cañada, entre bancales de viñas y almendros y, al parecer, con más edificación que la anteriorpues, incluso, a lo lejos, podía verse un pequeño campo de fútbol y con curiosa toponimia: “Calle Carretera”, “Calle Sin Fin” (¿).
Tras un breve descanso en la citada aldea y tras cruzar la carretera comarcal que marcaba la dirección de Utiel, el grupo reanudaba la marcha bajo un bosque frondoso de pinos y carrascas para llegar, a las dos en punto, a la aldea inicial de Villar de Olmos en donde, tras refrescarse en su fuente, los distintos vehículos emprendieron la marcha hacia Utiel para comer en el conocido Restaurante “El Tollo” en donde se comió excelentemente, como es costumbre en dicho lugar y se bebió a discreción, sin tasa alguna, incluido “cremaet”, todo ello por doce euros, con propina incluida y un pequeño remanente para el fondo llamado de reptiles.
Y como era el cumpleaños de Pedro Martin Viñals (sesenta y muy poquitos años), con la felicitación general, nos obsequió con unas excelentes botellas de cava de la zona con lo que brindamos por él, de lo que quedará abundante constancia gráfica pues los “paparazzi”, tanto durante la comida como durante el recorrido no dejaron de hacer fotografías.
Y esto ha sido todo por hoy. Saludos y hasta la próxima.
Vicente Andreu
*******************************************************************************************************
EXCURSION SIERRA MARTES, PICOS: MARTES, AJO, NOÑO. (26-02-2016)
La sierra Martés es una de las últimas alineaciones del sistema ibérico, solo queda al Sur la plataforma caliza del Caroig, separada por los cañones del Júcar. La sierra Martés limita al Sur con la Muela de Albéitar y el corredor de Venta Gaeta y al Este continua prolongándose hasta la sierra del Ave o Dos Aguas, Caballón, Besori o Tello. Separa esta sierra de Martes al sur la cuenca del rio Júcar y la norte la del rio Magro, afluente del Júcar. Está habitada por jabalíes, cabras montesas, de las cuales a la vuelta de la excursión en el trayecto de Venta Gaeta a Buñol se vieron dos ejemplares hembras.
PARTICIPANTES
GRUPO A
José María Latorre, Vicent Palmero, Pedro Conesa Arroyo, Antonio Esteban, Francisco Burgos Martinez , José Boscá Ortolá, Juan Rel, Juan M. Castelló, Conxa Lliso, Alfonso Pérez, Vicente Bueso, Jose M. Osca, Julio gonzalez, Julio Ponce García, Mariano Aguilar Tatay, Aurora Santamaria Molina, Fernando Aparicio, Jaime Sánchez Plumed, Julio Marín, Angel Timon Aparicio, Vicente Aguilar Tatay, Agustn Munilla, Pedro Martín Viñals , Miquel Faus, Javier García Romero, Jose Vte. Lloréns, Rogelio Domingo, Inmaculada Manglano Sada, Jose Ramon Gimeno, Luis Domingo, Francisco Portales
GRUPO B
Jose Casinos, Jose Maria Gonzalez-Rothvoss , Manuel Cantero, Inma Rico Albors, Carlos Gomez, Vicente Tasso Rosado, Jesus silvestre, Aurelio Silvestre, Luis de Salvador, Guadalupe Sebastian, Antonio Giner Marqués, Javier-Jesús Seguí Dolz, Joaquin Moratalla Martinez, MªCarmen Esteve Gomez, Federico J.Guixeres Enriquez, María José Enríquez, Maite Enriquez, Enrique Bisbal Balaguer , Virginia Leiva Santana, Jaime Bonet marco, Gonzalo Gomis, Roberto Perez, Pere Baixauli, Josefa Cubells, Pilar Segui, Juan M. Crespo, Francisco Borrego, Daniel Fernández Llinás, Jose Maria Zapater Cercós, Eliseo Garcia Campos, Alberto Peris,
EXCURSIÓN GRUPO A: Tras reagrupación en la gasolinera de la desviación a Godelleta en la autovía a Madrid, se parte a Venta de Gaeta, por la carretera de Buñol a Cortes de Pallas, llegando a las 9,30 horas a Venta Gaeta, pedanías de Cortes de Pallas. Allí se produce la división de los 62 excursionistas en los grupos A, 34 excursionistas con una media de edad de 64 años con una desviación standard de +_ de 4,8 años. A una temperatura de 2º grados y con un viento de poniente de alrededor de 20 a 40 Km/hora y nublado, con nubes bajas que cubren las cumbres y dificultan la visibilidad.
El grupo A inicio su marcha atravesando un” campo aromatizado” por el “xerri” de la granja de coderos, tras una subida rampante, por senda, durante unos 50 minutos y acompañados por un viento gélido, se llega a un pequeño cubierto del viento realizándose el almuerzo, en esta ocasión además delos productos típicos hubo degustación de vinos blanco, tinto , reserva y la pócima de Asterix, que permitió continuar la ascensión al pico Martes con una altitud de 1080 mt, posteriormente y cresteando se pasa por las cimas de Ajos y Noño (1062 y 1075 mt. respectivamente), realizándose la foto del grupo. Durante este recorrido se aprecia el humo de la central de Cofrentes, así como los tubos que ascienden el agua del rio Júcar a la balsa de la Muela y toda la cuenca del Júcar en erl lado sur y la cuenca del rio Magro, con el pantano de Forata, por la vertiente norte
Tras realizar cumbres se inicia el descenso por senda que es prácticamente campo a través, llegando a un camino forestal de escaso recorrido para continuar el descenso por senda con mucha piedra suelta resultando dificultoso. Logrado el descenso y pisando los talones al Grupo B y tras recorrer 12,800 Km,según GPS de varios senderistas y llegando a Venta Gaeta el grupo A en “formación aguerrida y militar de tres en fondo” marcando el paso y a los acordes de “Margarita se llama mi amor”, se arriba al final del recorrido, siendo las 13 horas 55 minutos.
Resaltar que la vegetación a lo largo del recorrido era un sotobosque formado principalmente por romero, tomillo, cascajo,lentiscles, pebrella en algún recorrido, escasas encinas y pinos.
Posteriormente tuvo lugar la pantagruélica degustación de los alimentos y productos de la zona, con final en las compras de la carnicería adjunta al restaurante Iranzo.
Componentes del Grupo A, en el pico del Noño.
EXCURSIÓN GRUPO B:
El Grupo “B”, compuesto en esta ruta por treinta y un (31) senderistas, detallados anteriormente; salimos un minuto después del Grupo “A”, alrededor de las 9:15, ya que se trataba de hacer la ruta por separado, pues nosotros no íbamos a subir a los tres picos; al poco de iniciar la ruta pasamos al lado de un corral y cuadra de corderos, y nos llamó la atención que el gran rebaño estaban todos tumbados, posiblemente después de dormir por la noche, estaban despiertos, esperando la orden de salida para el pastoreo, -era un grandísimo rebaño, de varios centenares de corderos-, los cuales fundidos con el paisaje del valle, bastante grande y cultivado de cereales, nos ofrecía una estampa bucólica que serenaba el espíritu y alegraba la vista.
Al poco rato la situación cambia y empezamos a subir por una senda con bastante pendiente y piedras, con diversidad de plantas arbustivas, predominando el “ginebro”, romero, coscoja y aliagas; ya un poco después de las 10:30 llegamos al punto más alto de nuestra ruta a 920 m. de altitud, y buscamos unos matorrales de coscoja, para sentados medio tumbados resguardarnos un poco del viento fresco, que aunque era moderado, no resultaba agradable; después del bocadillo, iniciamos la ruta por la Rambla de la Muela, cruzándola trasversalmente hasta llegar a la parte de atrás del pico Noño, desde donde divisamos los valles y sierras de la vertiente Noroeste, y iniciamos el regreso por la senda, con bastante pendiente, y el paisaje como antes con algunos pinos, pero sin bosque, solo matorrales bajos, y llegamos a Venta Gaeta a las 13:50 h., habiendo efectuado un recorrido de 9’20 km en unas 4 horas (incluido el almuerzo).
Componentes del Grupo B.
Saludos
Alfonso Pérez (por el Grupo A); Antonio Giner (por el Grupo B)
*******************************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 19 DE FEBRER DE 2016 DES DE LA ALGIMIA D´ALMONACID(ALMONESIR)-LA NEVERA-FONT DE LA PARRA-BARRANC AIGUES NEGRES-FONT DE LA CALÇADA I PIC D´ESPADÁ.
SITUACIO GEOGRAFICA
Algimia d´ Almonacid es un xicotet municipi situat a la vessant occidental del Parc Natural de la Serra d Espadá, a la comarca del Alt Paláncia en la vall de l´Almonesir a Castelló.
S´accedeix per la A-23 direcció Sogorb,prenint a la dreta la CV-200,després a l´esquerra la CV-213,passant per Peñalva i després sense entrar a l´Algimia, a la dreta en direcció a l´Alcudia de Veo.
DADES HISTORIQUES
En quant a dades históriques,Algimia d´Almonesir es una població d´oritge mussulmá que fou conquerida pel Rei En Jaume I al any 1238. També existeixen indicis de la cultura romana degut a una inscripció trobada al camí que va a l´Alcudia de Veo que traduida diu”Camí privat de Marco Baebi Severi".
El mateix any, el 22 de Maig la vadonar al Bisbe de Barcelona,Berenguer de Palou,passsant després a mans de Sanxa Ferrandis, qui va casar amb Jaume Perez, fill de Pere IV, per a qui havía creat el Senyoriu de Sogorb , quedant units els dos senyorius fins a 1.430que degut a que Anfos V s´anexioná les posesions de Fadrique Comte de Lluna,degut a la seua traició en la guerra que mantenía front a Castella. Al 1437 fou venut el Castell d´Almonesir a Vidal de Castella,posteiorment passá a la Casa ducal de Cardona,unida al ducat de Sogorb des de 1562 i al 1581 fou venuda a Dionís de Reus que la va cedir a la Comtessa d´Aranda.
El moment més explosiu va ser la Revolta dels Moriscs al 1610, després fou repoblada per Pere d´Urreaamb families cristianes procedents de Navarra i la Pobla d´Arenós
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar(A),Sento Aguilar(A), Ignacio Alamá(B),Manuel Alamá(B),Salvador Alfonso(A),Fernando Aparicio(A),Amparo Aparisi (B),
MiguelBañuls (A),Manuel Bermejo(A) ,Enrique Bisbal (B) ,Jaime Bonet(A) ,Miguel Bonora(A), ,Paco Borrego(B) ,Jose Boscá (A), ,Vicenta Bueso (A), ,Paco Burgos(A), ,Manuel Cantero(B) ,José Casinos (B), ,Juan M. Castelló(A) ,Pedro Conesa (A) ,Joan Crespo(B) ,Manuel de Juan (A) ,Luis de Salvador(B) ,Angels Del Cerro (A) , Roger Domingo (A),Mayte Enriquez (B),Mª Jose Enriquez (B) ,Antonio Esteban(A), ,Carmen Esteve(B) ,Daniel Fernandez (B) ,Javier García (A), ,Antoni Giner(B) ,Jose R. Gimeno (A) ,Carlos Gomez (B) ,Julio Gonzalez (A), ,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss (A), Federico Guixeres (B) ,Jose M Latorre (A) ,Jose V. Lloréns (A) ,Inmaculada Manglano (B) ,Julio Marin (A) , Francesc Martí(A), Pedro Martin-Viñals (A), Jose Mª Martinez (B),JorgeMinguillón (A), ,Joaquín Moratalla (B) ,Agustin Munilla (A), ,Jose Mª Oscá (A), ,Alfonso Perez (A),Roberto Perez(B) , Julio Ponce (A) ,Francisco Portalés (A), ,Juan Rel (A), ,Inma Rico (B) ,Genís Ruiz (A) ,Jaime Sanchez (B) , Aurora Santamaría (A) , Guadalupe Sebastián (A), Javier Seguí (B) ,Pilar Seguí (B) ,Aurelio Silvestre (B) , Vicente Tasso (A) ,Enrique Vidal (A) , Vicente Yagüe (B) i Jose M. Zapater (B) , un total de sixanta cincsenderistes.
A =Grup A, (B) = Grup B
Nova jornada senderista amb cotxes, des de Alcampo amb eixida a les 8,30 hores, arribant al lloc de estacionament dels cotxes a les 9,37, lloc que trobem un mapa que ens fa referencia al Parc Natural de la Serra de Espadá,declarat Parc Naural al 29 de Setembre de 1998, de 31.180 hectarées que afecten a 19 municipis.
Antonio Giner ,remet els següents comentaris referents al Grup B, que afegim a la Crónica General
“ El grupo "B" inició la ruta visitando el nevero, y de allí siguieron por el camino forestal hasta llegar a la senda que en fuerte subida se llega a la Cueva del Estuco, subieron todos menos dos, y bajaron sujetándose con la cuerda siete a visitar la cueva, con linternas, al salir Manuel Cantero comento que se había quedado impresionado de lo bonita que es; reanudada la ruta a las 10:30 se decide en un rellano con sol y buenas vistas se decide parar a tomar el bocadillo, ya que Antonio Giner comenta que en la Fuente de la Parra no habrá sol, y es mejor tomar el bocadillo allí; aproximadamente media hora después de tomarnos el bocadillo, relajados y sin prisas, se reanuda la marcha y aproximadamente a las 11:30 se inicia la bajada al Barranco de Aguas Negras, y se comenta que todos están maravillados por su encanto paisajístico, el bosque frondoso de alcornoques y pinos, la gran abundancia de plantas del sotobosque, y especialmente por el musgo, los helechos y la variedad multicolor de los líquenes que tapizan las rocas de rodeno, y el barranco que a mitad del trayecto aflora el agua de las piedras, agua cristalina y pura, (lo de aguas negras es porque el agua es tan pura y exenta de caliza, que propicia que en el fondo hayan algas que le dan la tonalidad al fondo entre negro y rojizo; se decidió descansar un poco y al mismo tiempo beber agua; reanudada la marcha llegamos a la Fuente de la Calzada un poco después de las 13:30, descansando de nuevo allí; después de unos minutos se decide reanudar la marcha tomando la senda, que en fuerte subida pasando por los corrales de Orenga, continuamos hasta llegar al camino forestal, regresando al inicio de la ruta, donde teníamos los coches.”
Enrique Vidal , em remet per afegir a la crónica un líquen trobat a la corfa de una surera una especie sorgida per la asociació de un fong i un alga, el fong aporta protecció front a la desecació i radiació solar i la capacitat de fotosíntesis de produir nutrents del que sa aprofita el fong..Els liquens son organismes pluricelulars,resistents a condicions adverses utilizats com a indicadors biologic,de la qualitat del aire susceptible a la presséncia de dioxid de sofre a l aire, amb proliferació de diverses quantitats a la Serra de Espadá”
Aixina El Grup A , a les 9,37 prenim el sender PR- 63.6, al Pic de Espadá (1.099 metres) a 2 kms i 1 hora 52 minuts, també en la mateixa direcció a 4,4 kms al Tossal de Ibola i a la dreta es pot anar al Pic de la Rápita i al Tossal de Villamalur, el grup A amb comandament de Roger Domingo i Paco Burgos amb ruta circular i recorregut de uns 14 kms segóns els diversos GPS ruta de mitja-alta dificultat, per un altra banda el grup B amb ruta també circular tindrá un recorregut de uns 10 kms.,ruta de moderada dificultat
La temperatura d´inici es de uns quatre graus que anirá pujant al llarg del jorn i a la fi del día tindrem uns quinze o més graus. El camí es una pista forestal ampla amb moltes zones d´ombra i un paisatge molt verdós pedrominat el sotobosc , pins i sureres.A les 9,55 trobem a la dreta del camí una xicoteta Cova, també creuant el camí algunes procesionaries, que han proliferant en els pins per les condicions climatiques cálides.
A les 10 fem un reagrupament i comença el sender més estret i cap amunt, amb zones plenes de falagueres , líquens i molses, el camí continúa cap amunt i podem vore algunes vistes meravelloses com el Penyagolosa al fons.
A les 10.56 es l´hora del esmorçar amb intercamvi de vins ,dolços ,fruits secs etc. Als 25 minuts estem de nou en m oviment i estem prop de coronar el Pic de l Espadá, abans a les 11,32 hem passat alguns junt al vertex geodésic
Sobre les 12 estem fen-se fotografíes junt al Pic , entre ells com sempre Mariá Aguilar fa una de les seues piruetes.D´açí d´alt es veu un meravellós panorama en un día molt clar.
Ara es el moment de baixar i tornar al destí. A les 12,30 el camí es transforma en pista de nou més ampla i pedregosa .A les 13 hores uns senyals ens indiquen a l´esquerra al Tossal de la Nevera i a la dreta al Tossal de Ibola(Ain).
A les 13,15 arribem a la Font de la Parra que está al costat del camí baixant uns escalons a l´esquerra a on hi ha un cany amb un xorret d´aigüa i ens refresquem. Continuem pel camí, trobant alguna surera.
A les 13.30 deixem el camí i a la dreta prenim un sender estret que va al Barranc de Aguas Negras, en terra hi ha una indicació del mateix.
Arribem al barranci sortejant les pedres anem per el mateix, i a
Arribem al barranci sortejant les pedres anem per el mateix, i a
vegades trobem xarques amb l´aigüa molt neta i de color roig,
per les pedres de rodeno o el components de la mateix a aigüa. Son les dos del mig día i passem pel dins del barranc per zones quasi selvatiques amb molta verdor.
per les pedres de rodeno o el components de la mateix a aigüa. Son les dos del mig día i passem pel dins del barranc per zones quasi selvatiques amb molta verdor.
A les 14,10 ja hem deixat el barranc i ens queda una forta pujada que ens sorpren a alguns. Hi ha un grupet que passa per la Font de la Calçada i es queda a la vora de la carretera i els arreplegarem després en els cotxes.
La resta del grup continuem pujant.A les 14,43 ja hem deixat el sender i anem per el camí forestal arribant sobre les 15 hores al lloc de estacionament dels cotxes. I ens adreçem al Restaurant Ginés de Soneja , a on per 10 euros menjarem de primer: Potatge de cigrons,Macarrons,Arroç al forn o Ensalada mixta i de segón plat ,Vedella al pebrem Llenguado, Xipirons o Embotit amb Ou, a més beguda a plaer ,darreries com fruita, gelat, flam etc i caféns e infusions , sense que no faltaren cremaets molt bons per cert. Ha segut tot molt del gust per als comensals.
A la sobretaula es parlá de la propera marxa amb cotxes a Venta Gaeta.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
********************************************************************************
EXCURSIÓN AL BENICADELL- LES FONTETES y LES PLANICIES.
12-Febrero-2016.
Pueblo situado en la vertiente norte de la Sierra de Benicadell, en el sector sur del Valle de Albaida. El término es alargado, de norte a sur; el sector norte es suavemente ondulado, mientras que por el sur está limitado por la sierra Benicadell. El río Micena circula de este a oeste, por todo el límite norte; le afluye el barranco de Beniatjar, que sirve de límite por el oeste.El pueblo está sobre un altozano al pie del pico de Benicadell.
El término municipal de Beniatjar limita con las siguientes localidades: Castellón de Rugat, Otos, Puebla del Duc, Ráfol de Salem, Salem, todas de la provincia de Valencia y Beniarrés y Gayanes de la provincia de Alicante.
El Benicadell.
Aunque se han encontrado restos de la cultura del Bronce, el origen de Beniatjar es una alquería musulmana, que fue conquistada porJaime I y concedida a Paz de Tarazona el 1258. De población morisca, contaba el año de la expulsión (1609) con cien familias. Erigida en baronía, perteneció primero al ducado de Villahermosa y después al marquesado de Milán. Conjuntamente con Otos, formó una vicaría de moriscos que dependió eclesiásticamente de Ráfol de Salem hasta el año 1535; no obstante no será hasta 1574, cuando se convierta en parroquia independiente. Población actual 273 habitantes
Salida en autobús tras recogida en los puntos habituales, incluida la parada del Palacio de Congreso, de los participantes en la excursión, que por vez primera tiene “número clausus”,ya que solo pueden asistir 55 participantes, con lo que se genera “Lista de espera” (se recomienda buscar recomendaciones o tarjeta de jubilado o bono oro).
Se arriba a Beniatjar a las 9 horas 20 minutos y bajo la dirección del guía Fernando Aparicio yla compañía del dios EOLOy un elenco femenino,mas numeroso que en otra ocasiones, un TOTAL de 11 FEMINAS (11/56= 19,64%) comenzamos a caminar por una pista forestal próxima al pueblo, en la “Umbria del Benicadell” y tras 15 minutos se realiza la caminata por senda muy cuidada y florida, acompañados por el trino de los pájaros (verdecillos y jilgueros),tal es el ambiente ,que a los pocos minutos se escucha la voz de unas jóvenes, pensé encontrarme en el “paraíso de las huríes” y cual la sorpresa que se trataban de tres agraciadas mozas que estaban realizando treking por la montaña y a los pocos minutos también aparecieron sus guardianes, dos robustos mozos también en carrera.
Tras unos 40 minutos se arriba al lugar de les Fontetes en donde tiene lugar el deseado almuerzo y tras el mismo se realiza la partición para la formación de dos grupos.
Grupo Aintegrado por:V. Andres, V. Yague, Aurora Santamaria, J.V.Llorens, J.M.Gonzalez-Rothvoss,Inmaculada Rico, A.Pérez, F.Burgos, Inmaculada Manglano, J.Ponce, J.M.Castelló, ConxaLliso, J.M.Rel, J.Sanchez, Vicenta Bueso, J. Gonzalez, M.Aguilar, J.Marin, J.M.Latorre, F. Borrego, M.Alama, V.Tasso, J.M.Osca,F.Portales, Guadalupe Sebastian,A.Esteban,J-Minguillon,M. Bonora, J.Bonet, J.Silvestre,L.de Salvador, R.Guillem, J.R.Gimeno, J.Bosca, A.Timor, G.Ruiz, P.Conesa, J.M.Crespo, A.Martinez, M.Faus, A.Munilla, J.Casinos, M.Cantero y guiado por F. Aparicio
Grupo Bformado por Salvador Tormo (guía local), Pilar Seguí, I. Alama, A.Giner,Mª.Carmen Esteve, F.J.Guixeres, Virginia Leiva, MariaJoseEnriquez, Maite Enriquez, J.M.Zapater,C.Gomez, A.Silvestre.
El guardián del nevero
El grupo A inició la subida al Benicadell , pero no a la cima ya que por el fuerte viento,con rachas entre los 60 a 80 Km/hora , recomendaba no exponerse a peligros con lo que impero el buen criterio del guía y sentido común de los componentes del grupo y tras una marcha de 80 minutos se alcanzó el nevero en muy buen estado de conservación y gran capacidad, realizándose la foto del mencionado grupo .Posteriormente se inició el descenso para a las 14,15 coincidir con el grupo B, que había realizado un total de 13 km, según versión de su Coordinador ( no guía) y todos los excursionistas nos fuimos a comer no a la Taberna del Irlandés, sino al Restaurante del Irlandés en Castelló de les Xarres o de Rugat, donde la comida se sirvió de forma rápida, eficaz y de buen comer.
El grupo A hizo un recorrido , una vez mas de los GPS que no se ponen de acuerdo de 16 km, media en movimiento de 3,9 km,tiempo total 5 horas 5 minutos, tiempo en movimiento 4 horas 7 minutos, ascenso total 922 mt, altura máxima alcanzada 1.038 mt.
“Las Chicas Senderistas”
Como conclusión excursión realizada contra la ira de EOLO, pero que pese no alcanzar la cima del Benicadell disfrutamos de la visita la nevero y del gran compañerismo y amistad de los excursionistas, a tener en cuenta el incremento del mujeres en el grupo por lo que habrá que incluir en la Junta Directiva una representante femenina por aquello de la paridad.
Durante la ida y vuelta el Sr.Presidente y Coordinador General explicó el devenir de las próximas excursiones debido al numeroso grupo de senderistas que hay en la actualidad y el querer satisfacer a todos ellos , por lo que recomiendo leer las normativas expuestas en la web del grupo http://www.senderismojubiladosbancaja.blogspot.com.es.
*******************************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME LO JORN 5 DE FEBRER DE 2016 DES DE LA VILAMALLUR-LES TRINXERES - LA NEVERA
SITUACIO GEOGRAFICA
Villamalur municipi de Castelló situat a la comarca d l´Alt Millars, d´oritge árab.Es sitúa a la part nord-occidental de la Serra de Espadá, a una alcária de 644 metres damunt el nivel de la mar, amb bosc predominant de pins, sureres i carrasques.
S´accedeix per la A-7,després per la CV-20,creiem Onda prenint la CV223, direcció Artesa, Tales Ayodar i després agafant la CV-202
DADES HISTORIQUES
Els oritgens es suposen a l´existéncia d´una alquería musulmana,avalat pel Castell que s´alça a les proximitats de carácterístiques mussulmanes i amb el nom documentat al 1489.
Al 1236 Villamalur formaba part del senyoriu de Zayd Abud Zayd, darrer gobernador almohade de Valéncia, que el posseía després de l´expulsió de Zayan Ibn Mardanix.
A la primera meitat del Segle XVII, fou repoblat per aragonessos, població que anirá decreixent al llarg del Segle XIX.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
Mariano Aguilar,Sento Aguilar,Ignacio Alamá, Manuel Alamá, Fernando Aparicio ,Amparo Aparisi,Jaime Bonet,Paco Borrego,Jose Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos,Manuel Cantero,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis de Salvador,Angels Del Cerro, Roger Domingo ,Antonio Esteban,Daniel Fernandez,Javier García,Antoni Giner,Jose R. Gimeno,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Gonzalo Gomis ,Rafael Guillem,Alfonso Hernandez,Jose M Latorre,Conxa Lliso,Jose V. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí ,Inmaculada Manglano,JorgeMinguillón,Joaquín MoratallaAgustin Munilla,Jose Mª Oscá,Alfonso Perez, Roberto Perez,Angel Pividal , Julio Ponce,Francisco Portalés,Fany Regalado,Juan Rel,Inma Rico ,Genís Ruiz,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría , Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí,Aurelio Silvestre, Jesús Silvestre, Vicente Tasso, Angel Timón ,Enrique Vidal, Vicente Yagüe i Jose M. Zapater, un total de cinquanta huit senderistes.
Nova jornada senderista amb cotxes, des de Alcampo amb eixida a les 8 hores.
Arribem a Vilamallur a les 9,35 i amb temperatura d´inici de 8 graus que pujará al llarg del jorn a 12 graus.La marxa es circular amb un recorregut de 12.7 Kilómetres, amb desnivel acumulat de 528 metres, amb el punt més alt de 791 metres i de risc moderat.
A Villamalur l´ ambient es fresc.Començem la pujada per un camí ample a les 9,43,també en dues ocassións hi ha un recompte dels senderistes per a vore si estem tots.
Un poc més avant trobem les primeres senyals a l´esquerra al Castell i a la dreta a les Trinxeres que es a on anem, també indica la Cova del Mas, continuem pujant el paisatge meravellós i al fons les muntanyes verdoses i bosc de la Serra de Espadá . Hem trobat alguns eixemplars d´armetlers florits uns blancs i altres rossats
A les 10 el senyal ens indica a l´ esquerra a la Cova del Mas i a la dreta a les trinxeres , anant per ací. Ara el camí es fa senda entre pins i arbreda, també hi han falagueres algunes pareixen seques per falta d´aigua, també es propi de la Serra de Espadá el trobar sureres. A les 10,20 trobem les primeres trinxeres , molt ben conservades,en aquest moment Roger Domingo dona un xarrada explicant amb detall el referent a les Trinxeres de la Guerra Civil de trist records, rebent l´aplaudiment de la audiéncia.També per una atra banda Alfonso Pérez ha donat unes explicacions a un atre grupet referint-se a les trinxeres.
La gent aprofita per a traure fotografíes i es el moment del esmorçar,amb intercamvi de vins i demés productes.
Passades les onze reprenim la marxa, en el camí trobem algunes trinxeres més, en general ben conservades, la senda es mes estreta i amb molt de pí, alguns de ells tenen la processionária.A les 12 continuem pujant la muntanya hi hauran dos o tres pujades alguna una miqueta pesada per a alguns, per fí arribem quasi a dalt del tot, podem vore a les 12,33 al fons de tot al Penyagolosa, arribem després a un camí en general plá fem un xicotet descans i reagrupament. En un punt del mateix hi ha un desviament al Nevero o Gellera, la majoría pujem, alguns es queden descansant i no pujen.
A les 13 hores estem al “ Nevero “, molt profund i ben conservat, es el moment de fer fotografíes del grup.Després retornem pel mateix camí i tots junts a les 13,15 anem a Villamallur. Al a dreta del camí hi ha alguna construcció de pedra. Ara anem cap a baix per un camí , que donará a una carretera, per mig dels pins.
A les 13,35 deixem la carretera i agafem una senda de baixada amb alguna baixada amb molta pendent. La senda a les 13,45 ens porta a un altre camí més plá i sense obstáculs.
A les 13,50 el camí ens porta a un barranc pedregós que en alguns trams te aigua transparenta que apareix i desapareix. A les 14,15 deixem el barranc que ens porta a una carretera de la que ja divisem Vilamallur i encara ens quedará una xicoteta pujada arribant a les 14,30 a Vilamallur , a on tenim estacionats els cotxes, anant directament a Onda al Restaurant la Princessa al Poligon del Colador.
Al Restaurant la Princessa per 10 euros pendrem de primer plat, Arroç de Bogavant, Espaguettis Carbonara,Olla o Ensalada variada i de segón Pollastre al Forn,Secret a la Brassa, Rap marinera o Embotit Brassa am Ou,amb begudes a plaer, darreries com Flam, Gelat o fruites com Maduixes i cremaet de Ron per a tots.En general ha deixat satisfets a tots.
A la sobretaula Roger Domingo,guía de la ruta abans d´anarsen de pressa a Valéncia per motius que afectaben a la salut de un familiar ,desitjan- li prompte restabliment, ens ha informat de la propera marxa amb autobús al Benicadell.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*****************************************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 29 DE GENER DE 2016 DES DE LA VALL DE EBO-LA ADSUBIA
La Vall de Ebo es un municipi situat al Nord-Est de la provincia d´Alacant , a la comarca de la Marina Alta, trobant-se al seu terme el Riu Ebo o Girona.
S´ accedeix per la N-332, prenint la CV-700per accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712
Per un altra banda La Absubia está situada als Valls de Pego integrant-se també el nucli de Forna
DADES HISTORIQUES
A la Vall de Ebo tenim la Cova Fosca important lloc del Paleolític amb gravats i pintures de l´Art Lllevantí
També s´han trobat restes Neolítics , Calcolítics i de la Edat del Bronze.
A la Vall hi ha restes d´alqueríes quins topónims declaren l ´oritge moro com Bisbilan, Benicid,Benicais ,Beneseit .
Ebo va sobreviure a l´espulsió morisca de 1609 I després de juntar-se a la revolta de Al.Azraq, fou repoblada per Bernard de Sarriá amb cristians mallorquins.
Per la seua banda La Absubia (Az-Zawia) significa L´ermitori, d´oritge morisc amb poblaments de l´Edat del Bronze.Azubia i Forna formaren nuclis diferents que es fusionaren al 1911.Forna té un Castell Templari, castell mitgeval i la Cova de Canalobres
Dades téniques facilitades per Jose Ramón Gimeno
Distáncia total 8.271 Km Filtre pendent máxima ~55 %
Distáncia analitzada 8.271 Km Separació minima analitzada ~30 m
Distáncia llineal 0.124 Km Número de punts 699 (cad. 11.83 m)
Punts significatius 218 (cad. 38.12 m / 31.19 %)
Desn. de pujada acumulat 106.1 m Punts aberrants 4 (0.57 % d. total)
Desn. de baixada acumulat 105.27 m
Altura máxima 380.74 m Camvis direcció per 12.21
Altura mínima 300.26 m Camvis direcció> 5º por 8.83
Ratio de pujada 3.82 % Trams rectes acumulats 0.931 Km
Ratio de baixada 3.31 % Trams rectes per 112.56 m
Desnivell positiu per 12.83 m Camvis de pendent penalitzables 1
Desnivell negatiu per 12.73 m Camvis de pendent penalitzables per 0.121
Temps total 3:38:05 h
Temps en movimemt 2:37:49 h
Temps aturat 1:00:16 h
Velocidat mitja total 2.28 Km/h
Velocidat mitja en moviment 3.14 Km/h
Velocidat máxima sostinguda 6.3 Km
Nova jornada senderista amb autobús,la marxa de hui , de carácter circular en principi, variant a llíneal de anada i tornada degut a causes climatológiques, amb recorregut de 7,4 kms. principalment per el llit del barranc.
El jorn comença amb moltes boirines sobre tot pujant el port de muntanya que ens portara a la Vall de Ebo, per una carretera sinuosa amb moltes curves i grans precipicis per alguns amb cara de preocupació i aixina arribem ala Vall de Ebo amb una parada en la carretera no prevista per evacuar aigues alguns.
A les 10,20 arriba l´autobús a la Vall de Ebo, el jorn está tancat i la pluja va a més , a laVall de Ebo la temperatura es de uns deu graus, la llaugera pluja i el l hora que es fa que esmorçem en varios bars, trencant-se lo habitual de esmorçar en mig del camp.
Després de esmorçar alguns com Joan Crespo, Virginia Leiva i algún més decideix donades les condiciones climatiques, passar la jornada visitant el poble i el seu entorn. La resta del grup iniciem la marxa i a la eixida del poble trobem un cartell que ens indica El Barranc de l´Infern i diferents rutes.
Més avant uns senyals indiquen a l´esquerra el PR-V 43 Les Valls, el PR-V 58 Tormos i Figuereta i també a l´esquerra a la Travessia del Masset i a la Font de En Gil que es per a on anem, un camí de ciment que voreja un barranc. El cel est grisaci, son les 11,23 continuem aparaguen les senyals a la dreta al Barranc del Infern i a la Font de En Gilara el camí es més estret i verd. A les 11,30 estem per davant de la Font de En Gil, més avant creuem una sequieta i a les 11,44 estem dins del Barranc, anirem alternant un sender per la vora del Barranc, molt pedregós amb roques grans que hi ha que sortejar. A les 12 estem de nou per el sender, la pluja ha deixat de caure i la gent es lleva els chubasquers.
De nou estem altra vegada pel Barranc i a les 12,35 la major part del grup es queda al lloc ialtres entre ells Roger Domingo,Aurora Santamaría, Vicente Yagüe, Enrique Vidal i alguns antres volem continuar caminant un quart d´hora més pel Barranc.
Es aixina com que el día está tancan-se de noui el cel negre sembla que portará de nou la pluja, pero aixó no es produeix i simplement cauen quatre gotes, fent el mateix camí de tornada, passarem per davant de una casa amb quatre o cinc gossos que a la vinguda lladraben molt i ara están callats i quan son 13,41 ja estem de nou al Autobús, arribant al Restaurant la Moleta de la Adsubia sobre les quinze hores, a on per 21 euros incloent el Bus , dinarem de primer Arróç a banda, per cert pastós per a molts, Arroç amb Fesols i Naps, Fideuá de muntanya o Ensalada variada i de segón Pollastre a la cervessa, Xulletes de corder . embotit i Ou, Rape marinera o Daurada a la planxa, amb begudes sense a tot i plen i darreries com Flam i altres al gust de tots.
Ala sobretaula es va parlar per Roger Domingo sobre la propera marxa a Villamalur(Castelló), amb certa disidéncia entre els partidaris a anar amb cotxe o amb Bús, sent els caps defensors del Bus J. Vte. Lloréns i J. Ramón Gimeno
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 21 DE GENER DE 2016 DES DE AIELO DE RUGAT-QUATRE FONTS-EL CASTELL-PENYES LLÚCIES.
SITUACIO GEOGRAFICA
Des de Valéncia s´accedeix per la A-7, prenint després la A-35 i la CV-40.
Aielo de Rugat está situat al extrem oriental de la Vall d´Albaida i a la vessant Nord de la Serra de Benicadell, el terreny es calís amb les altures principals del Solá de 836 metres d´alçaria i la Carrasqueta de 814 metres.El territori está creuat pels Barrancs del Gros , el LLop i la Font que desaigüen al riu Vernissa
DADES HISTORIQUES
La paraula Aielo segóns uns autors es un mot de procedéncia ibérica i té el significat de lloc apartat i segóns altres autors procedeix del llatí “Agellus” significant camp xicotet.
.
Aielo de Rugat fou una Alquería Andalusí abans de la conquesta pels cristians. A1 quinze de Maig de 1248, fou donada a Raimón de Gaylach pel Rei En Jaume I. Aixi mateix fou part integrant del Ducat de Gandía. Després de l´expulsió dels moriscs al any 1.609, es va concedir als nous pobladors la Carta Pobla. Pero al 1794 encara no sabía recuperat demográficament del buid deixat pels moriscs i solament vivien 35 families
Nova jornada senderista amb autobús,la marxa de hui , de carácter circular amb un recorregut aproximat de 14,4 kms i elevació acumulada de 525 mts. Ruta circular, de carácter moderat amb algunes caigudes de senderistes en alguns trams de terreny amb terra i pedres, caigudes sense consequéncies.
La temperatura d´inici ha segut de10 graus arribant als a 19 i la anécdota es la pérdua de gorra amb ensenya nacional per Jose Maria Gonzalez-Rothvoss.
A les 9,35 arribem a Aeilo de Rugat, trobem un cartell que ens parla de la zona , el Castell etc. travessem el poble per el Camí de l´Horta Fonda,i després un senyal que ens indica el Sender local SLV-43 a la Font de Ferri 10 minuts i anem per una pista forestal de pujada.
A les 9,59 trobem unes altres senyals i recte anem per el SLV- 43 a la Font de Ferri 2 kms i també la Font de Penya de la Hedra a 1 Kms..A l´esquerra es pot anar pel sender SLV-84, ala Font de la Nava a 0,7 kms i al Molí de Micairent a 1,2 Kms. Nosaltres anirem cap a la Font de Ferri.
Més avant un cartell ens parla de Montixelvo pel SLV -63 per la Creueta, ara anem peruna senda verda i molt humida amb una ombría que ens acompanyará quasi tot el temps. També trobem el camí plé de falagueres moltes amb les fulles seques.Al camí trobem alguns alborsos .
A les 10 de matí Roger Domingo i alguns atres veuen a la Font de Ferri,continuem pujant ara per una pista forestal.A les 10,20 la pista es transforma en senda estreta.El SLV-43 a 370 metres ens porta al Forn de Calç, passant després per al costat , el mateix sender a la dreta ens portará a la Caseta del Magre en dotze
Sobre les onze trobem un lloc per esmorçar,amb intercamvi de fruts secs, dolços i vins , com sempre Julio Ponce porta bon vi de La Rioja, crec que en aquesta ocassió de la marca Lopez de Haro., a les onze i quart estem de nou en moviment per una senda verda i humida cap amunt.
Continuant pel camí arribem a la Caseta i fem un alt per a fer-se fotografíes aprofitan per a pendre el sol i alguns tasten el raim negre que té una parra de la mateixa caseta. Quant son les 11,40, continuem per la senda verda i amb ombría.
A les 12,23 divisem en lo alt el Castell d´Aielo de Rugat,del Segle XII-XIII ,passem per davant de una casa en runes i una part gran del grup encapsalat per Antoni Giner es queda i no puja al Castell, que está a 7 minuts i a una alçaria de 490 metres , l´atre grup encapasalat per Roger Domingo, anant entre atres Agustin Munilla,Aurora Santamaría , Vicente Yaguë, Francesc Martí, Manuel de Juan, Juan Rel , Julio Ponce,Julio Marin, Manuel Bermejo,Agustin Munilla, Genís Ruiz,Angel Pividal, Jose Mª Osca,JulioMarin,Joan Crespo,crec també J. M. Castelló, Javier García i Jose Mª González-Rothvoss entre altres i precisament Jose Maria Gonzalez, perd en el Castell la seua benvolguda ”Gorra amb l´ensenya nacional” que tant vol. Després de pendre fotos en el Castell i vore l´antic Aljub, baixem de nou, per un camí ple de xumberes. ¨
L` atre grup ja havía mogut i açí es pot fer la reflexió de que algún dirigent de senderisme quan va l´últim , tot es dir que parem a veure aigua i reagrupar-se , pero quant va en el grup dels primers no fa lo mateix, al contrari de un atre dirigent que si s´atura per a reagrupar-se i esperar als últims,tot sabem qui son.
Baixem del Castell el segón grup i anem cap a Penyes Llúcies , passem per davant de una altra casa en runes i a les 13.49 ja hem deixat les Penyes Llúcies. Hi ha un moment que hi ha un encreuament que porta a la Font de la Pasta i es el camí, que agafa Joan Crespo amb Angel Pividal, per a tornar a Aeilo de Rugat per un camí més curt.
Tot el grup continuarem per una senda amb baixada molt pronunciada i a vegades en trams de terra i pedres que ha propiciat alguna caiguda sense consequéncies.A les 13,50 practicament js hem eixit de la senda més perillosa. A les 14,20 passem junt a unes construccions abandonades i encara queda una pujada que no esperabem.
A les 14,31, hem quedat endarrerits , Genis Ruiz, Vicente Yague i qui escriu, després de passar al costat de una pedrera,en una zona que hi han tres camins, pareix que el grup va anar per el de la dreta i nosaltres triem el camí del mig que després ens portará per una altra senda per la muntanya i al fons podem divisar el poble, després eixirem a una pista i a les 15,07 hores estem al peus del Autobus,hem arribat més prompte que alguns que han anat per la detra.
Des de açí amb el Bus anem a Castelló de Rugat al Restaurant L´Irlandés a on per 10 euros de primer Arroç a Banda, Canelons amb carn,crema de xampinyó amb pernil o ensalada variada i de segó, bacallat p abadejo al Forn amb All i Oli,Lluç mariner,Llomello amb alls tendres i Embotit amb Ou., a més begudes m darreries i cafens , infusions o cremaets, quasi tot del gust de tots.
A la sobretaula es comenta la propera marxa el divendres que ve a la Vall de Ebo i La Adsubia a la provincia d´Alacant
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
*********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 15 DE GENER DE 2016 DES DE CHULILLA-XULELLA
SITUACIO GEOGRAFICA
Chulilla, Municipi situat a 60 Kilómetres de la Ciutat de Valencia,per l´Autovía de Lliria CV-35 i després per la CV-394, i enclavat dins de la Comarca dels Serrans i a una alçária de 400 metres damunt del nivelL de la Mar .
La població es troba a la faldeta de un alt promontori, dominat per un antic Castell árab, torreons i murades del costat de la població i per l´altre costat, el Congost del Túria que el fa inexpugnable.
La major part del terme se extend sobre terreny cretaci.En aquest altiplá ,l´erosió del riu Túria ha creat una Corbella i un Salt de 160 metres de profunditat i 10 metres de amplária. La vegetació formada per pinars de la varietat de carrasques i bosc baix mediterráni. En quant a Fauna podem trobar ,perdius, conills, llebres, rabosses ,porcs senglars entre altres i també barbs i truites a l´aigüa del riu
.DADES HISTORIQUES
El primer poblament esta datat al primer mil-leni abans Crist. Sa trobat un destral calificada com del Neolitic en el Sufruto. També vestigis de l´Edat del Bronze a la part superior del Mont del Castell.
Durant l´Edat de Ferro, es produeix l´expansió de poblats ibérics.Amb la romanizatció, alguns poblats s´abandonen i altres baixen al Plá. El Mont del Castell, es manté com a “Castrum”. Les arrels del topónim Chulilla-Xulella-Iulella tenen carácter pre-islámic.
Aixina es va conformar l´estructura, derivant en el distrit dependent del “hisn” Castell islámic de Xullella. I la relació Castell-Riu, va establir a lo millor des de el romans un sistema de regadiu des de l´Assut, anomenat el “El charco “ Blau.
Arribem al 1.238 i després de la conquesta de Valéncia pel rei En Jaume I, Chulilla entra en el mon cristiá.Encara que Zayd Abu Zayd havía entregat el Castell i la Vila junt atres territoris. En Jaume I ,al 1248 va donar a Pere Escrivá, de forma vitalicia el “castrum et villam de Xulella” .
Després de Senyoriu militar , al 1274 instituixen la Baronía de Chulilla,incloent Llosa i després des de el 1300 a el Villar ifou entregada al Cabilde i Bisbe de Valéncia. També va ésser ocupada per el cavaller Guillem de Reixac, pero fou restituida un altra vegada al Bisbat, pel rei Jaume II
Al 1.331 i davant els atacs dels cristians a les moreries, es produeix l´abandó mussulmá.En 1340 Pere IV d´Aragó, atorga una Carta Pobla,portant nou pobladors , de Lleida i Navarra.Al 1379 es reforça el Castell per la Guerra davant Castella, per ésser un lloc fronterer de 1.356 al 1.365
Durant les Guerres Carlistes es desentrotllaren cruentes batalles a la vora de la població.
Ignacio Alamá, Manuel Alamá,Mariano Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio,Manuel Bermejo, Enrique Bisbal,Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos,ManuelCantero,José Casinos,Juan M. Castelló,Pedro Conesa,Joan Crespo,Luis De Salvador,Manuel de Juan,Roger Domingo,Luis M. Domingo,Antonio Esteban, Carmen Esteve,Daniel Fernandez,Javier García,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis,Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre, Conxa Lliso,Jose Vte. Lloréns, Inmaculada Manglano,Julio Marin, Francesc Martí,PedroMartín-Viñals,Joaquin Moratalla,Agustin Munilla,Jose Mª Oscá, Vicent Palmero,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Angel Pividal, Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel,Inma Rico,Genís Ruiz,Jaime Sanchez, Aurora Santamaría,Guadalupe Sebastián,Pilar Seguí,Aurelio Silvestre,Jesús Silvestre, Enrique Vidali Vicente Yagüe, un total de cinquanta nou senderistes i al dinar cinquanta set.
Nova jornada senderista amb cotxes i eixida des de el el Costal del Casino de Valéncia a les 8,30 del matí , adreçant-se a Xulella original nom, arribant a la mateixa a les 9,30 del matí aproximadament.
La marxa de hui , de carácter circular amb un recorregut aproximat de 14 kilómetres i dificultat mitja a baixa,comptant els que han pujat a vore les pintures Rupestres per una escala de algo de dificultat.
El temps de h ui contra pronóstic de plujes, ha segut sense cap de pluja durant la marxa, amb temperatura d´inici de 9 graus que aurá pujat fins als 18 graus al llarg del del jorn.Al principi alguns núvols i durant la resta del dia tindrem la presséncia del Sol. Mentres anem per el Congost del Túria no bufa el vent, després una vegada superem la pressa tindrem un vent de Nord-Oest un poc gelat.
Iniciem la marxa al Km.2 de la CV-394,pujant uns 200 metres per la carretera fins al punt que troben a les 9,42 uns senyals en que a l´esquerra ens indiquen “Els Calderons”, a 836 metres i l´Embasament de Loriguillla a 4.136 metres pel sender local SL-77. Més avant ens indica Chulilla PL. Baromía a 909 metres.He recorregut un tros de sender fins a un punt en el que hem tingut que donar marxa enrere per confusió del guí, tornant al camí correcte. A les 10,09 ,hem vist un senyal que a la dreta ens indica a 1071 metres El Altico i a l´esquerra els Ponts Penjants a 421 metres per la ruta dels “Pantaneros”. Al fons podem vore el barranca i el “charco” Blau.
A les 10,15 un cartell ens parla sobre “Los Calderones”,i que als anys 50 es va començar a construir l´Embassament de Loriguilla i per acurtar el trayecte als treballadors que la construien , es va fer dos ponts uno fixe i un altre penjat, pero en la riuada del 57 , fou tal quantitat de aigüa que portava el Congost del Túria que foren arrasats i aixina els treballadors tingueren que anar a treballar en camions per el Camí de las “ Pedrizas”.Després l´Ajuntament de Chulilla, per a apropar la Natura a la gent , i va construir al mateix lloc a on estaven els ponts, uns nous ponts penjats.
Continuem el camí pujant i arriben a les 10,15 al lloc en que están les primeres escales que donen pas al primers Pont Penjat, da on es veuen unes vistes meravelloses, i baixem les primeres escales que ens porten al primer pont i a l´altra vora del riu, el riu porta cabdal en força i aigues netes i transparentes, axina creuem per dalt del pont.
A les 10,30, arribem a un punt en el que des de el Segle XVIII. es produía la baixada de troncs per el Riu, per els anomenats “madereros o ganxeros” la major part de homens provenien de Xelva i en alguns moments arribaren fins al centenar de ganxeros, després al produir-se la riuada del 57 i la construcció de la pressa junt al desentrollament dels mitjos de transport per als troncs, deixá de emplear-se la tradicional baixada de troncs a travers del riu.
Continuem caminant per el llit del Túria després de travessar el segón Pont Penjat, passant per un camí ple de canyes i vegetació junt a unes roques. Un cartell ens indica que per un pontet fixe ens portará a un lloc apte per a practicar l´escalada.. Nosaltes continuem recte i deixem el pontet a l´esquerra.
Aixina a les 10.54 arribem al lloc de la Pressa , lloc que segón les dades facilitades per Enrique Vidal, el cabdal d´aigua de la estació d´aforament es de 3200 llitres per segon.En aquest lloc ample junt a una caseta i un mur aprofitem per esmorçar , amb intercamvi de productes com vi, fruts secs i dolços.
Açí el vent comença a bufar fort del Nord i fred i ens acompanyará en la pujada al Embassament de Loriguilla, que tindrá lloc cap a les 11,20. Açi s´ assabenta de la caiguda de Ximete, en el tram anterior, pero sense consequencies.
Ara anem de pujada per una pista forestal fins al Embassament a on estem a les 11,36. I després de fer fotografíes del Grup i del Embassament, continuem i més avant trobem uns senyals que ens indiquen el PR-CV 77 en direció a Chulilla
A les 12,56 , el senyal ens indica a 601 metres les pintures rupestres i a 3.421 metres Chulilla, anem en la dirección correcta.Abans sa produit una anécdota en la que ens que anaven davant del Grup entres entres Jose R. Gimeno han tingut que retrocedir perque al passar per unes bresques d´abellesa la vora del camí eixint alguna de les abellesque finalment li ha picat a Jose Ramón en el coll, sense consequencies greus. I tot el grup ha tingut que donar un rodeig i evitar el pas per les Abelles
A les 13,14 un cartell ens indica les Pintures Rupestres, situades al Barranc de la Falfiguera i que foren trobades a l´any 1998, i que tracten sobre tot de escenes de caça, dances i animals, representatives de l´Art Rupestre Llevantí.
La major part del Grup permaneix baix , i uns quants pujem d´alt per una escala de pedra i fusta no molt accesible, fem unes fotografíes i baixem, baix trobem una parella amb un gos lladrant., continuem el camí per el sender ara de pujada.
A les 13,46 un senyal a l´esquerra ens indica per sender PR-CV 77 a Chulilla,1.54 Kms i 25 minuts.Continuem el cami i acabem la pujada i ara anem per un sender estret i ple de romer baixant cap a Chulilla. A les 14,06 un senyal de fusta ens indica a la dreta al Frailecico.
A les 14,10 creuem un pontet sobre el riu, a on es veuen en l´aigüa algunes truites.Ja d´ alt es veu el Castell de Chulilla i tot el poble.Aixina a les 14,20 arribem al poble de Chulilla després de pujar una bona costa. I des de el lloc a on tenim els cotxes anirem al Restaurant Anselmo situtal a Llosa del Obispo, a on per 10 euros podem menjar de primer plat L´Olla de Poble , Arroç al Forn o Minestra de Verdures i de segón Cues de Rap en Salsa,Llomello a la Brassa,Embotit a la Brassa amb Ou, i darreries com Gelat , Flam al Ou etc incloses les begudes com cervessa, vi ,aigua etc i caféns o infusions.
En Aquesta ocassió s´han incorporat nou senderistes com els germans Alamá, Macu Manglano o Pilar Seguí i molt avid com sempre Pedro Conesa sa encarregat de promocionar les quotes d´ingrés per a nou senderistes.Durant el dinar com sempre , col-laboren actius senderistes en el cobrament dels 10 euros,per a que no s´escape ningú sense pagar,hui entre altres hem tingut al “xicotet Nicolás” A la sobretaula Vice Roger Domingo, en el seu tó sarcásit-socarró-dictatorial, ha parlat sobre la propera marxa a Castelló de Rugat, tot dins de un molt bon ambient senderista.
I açó ha segut tot per hui “Fent Senderisme , fem Sport” .
Fins a l´ altra, Adéu.
Francesc
********************************************************************************CRONICA DE SENDERISME LO JORN 8 DE GENER DE 2016 DES DE SEGART-LA CANAL DEL GARBÍ I LA MOLA DE SEGART.
S´Accedeix des de Valéncia per la CV-21 i després per la A-23 per a continuar per la CV-3007 a Albalat-Segart-Estivella per la CV326 i després per CV-329
Segart forma part de la comarca del Camp de Murvierdo i Subcomarca de la Baronía, abans comarca histórica de la Calderona, Segart es un antic poble ibéric que data del Segle IV abans de Crist, abans es dia Segart de Albalat fins a 1940. En Segart es troba La Mola que té una alçária de 565 metres damunt del nivell dela mar, es reconeix facilment per el tallat en que finalitza la Mola ,tenint un vertex geódesic. En la part verticalde laMola hi haun un tall conegut com la “caries “ de la Mola, tot açó per supost dins del Parc Natural de la Serra Calderona
.1DADES HISTORIQUES
La part del Barranc de Segart perteneix al Cuaternari,per les faldes de les Serres a on está el poble corresponen al Buntsandstein (Estructures del Triásic) i les opostes al Muschelkalt(Formació geológica del Triásic), eixemple de les primeres les tenim al Garbí. En camvi lzs Mola de Segart perteny alMuschekalt i les faldes al Buntsandstein. I a consequencia de moviment geologics el Monts de Segart están rematas amb penyals i talllats
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Hui ens han acompanyat:
MarianoAguilar,(Canal,)Sento Aguilar,Salvador Alfonso,Vicente Andreu,Fernando Aparicio (C),Manuel Bermejo, Jaime Bonet,Miguel Bonora,Paco Borrego,Pepe Boscá,Vicenta Bueso,Paco Burgos(C),ManuelCantero,José Casinos,Joan Crespo,Luis De Salvador,Roger Domingo (C) , Carmen Esteve,Daniel Fernandez,J.Vte..Ferrús(C)Eduardo García,Eliseo García,Javier García,Jose R. Gimeno,Antoni Giner,Carlos Gomez,Gonzalo Gomis(C),Julio Gonzalez,Jose Mª Gonzalez-Rothvoss,Carmen Guixeres (C ),Federico Guixeres (C),Rafa Guillem(C),Alfonso Hernandez,Jose Mª Latorre,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí (C),PedroMartín-Viñals(C),José Martinez,Jorge Minguillón,Agustin Munilla (C),Jose Mª Osca(C), Vicent Palmero,Alfonso Perez,Roberto Pérez,Angel Pividal (C), Julio Ponce,Francisco Portalés,Juan Rel( C),Fany Regalado,Inma Rico(C),Jaime Sanchez, Aurora Santamaría(C),Guadalupe Sebastián,Aurelio Silvestre(C),Jesús Silvestre, Enrique Vidali Vicente Yagüe, un total de cinquanta set senderistes i al dinar quaranta huit.
Nova jornada senderista amb cotxes anb eixida des de Port Sa Playa a les 9 del matí, amb dos variants de les rutes que passen per les serres de Segart , travessades per el sender GR- 1º
La variant feta per el Grup A, la del Garbí per la Canal,comandada per Roger Domingo, amb distáncia recorreguda de 9,5 km. amb inici a una alçaria de 212 metres i el punt més alt de 684 metres i desnivell acumulat de 472 metres, exceptuant Paco Burgos i el croniste que tornarem per la carretera i per les voltes de la mateixa ferem un total de quasi 12 kms, amb els següents integrants;
Mariano Aguilar, Fernando Aparicio, Paco Burgos, Roger Domingo J.Vte.Ferrús,Jose R. Gimeno, Gonzalo Gomis,Carmen Guixeres,Federico Guixeres,Rafa Guillem , Francesc Martí ,Pedro Martín-Viñals,Agustin Munilla,Jose Mª Osca,Angel Pividal , Juan Rel,Inma Rico , Aurora Santamaría i Aurelio Silvestre.
ASegart arribem tots sobre les 9,40 i nosaltres prenim el destí a la Canal del Garbí, l´atre grup s´adreçará a la Mola i el Pic del “Aguila”.
En principi anem per la carretera a les 9,58 trobem el senyal que ens indica la senda, continuem la senda cap amunt, poc a poc començen les dificultats. A les 10,53 ja trobem les primeres pedres èr un camí estret i dificultós amb molta verdor per al costat, poc a poc es complica més.Trobem les primeres cadenes i s´agafem de elles per a pujar, en alguns lloc solament están les anelles puix falta un tros de cadena , sent una dificultat afegida.La senda esta plena de blocs rojos de pedra de rodeno.Hem tingut que passar per una especie de forat entre dos roques. Aban es per a a on este croniste pateix una caiguda en principi sense consequencies amb un colp en les dos cames i que en deixa la cama dreta adolorida.Soc assitit al instant per Aurelio Silvestre entre altres aixina com Roger Domingo i Pedro Martín-Viñals i especialment Angel Pividal que m´ajuden en algún moment a pujar algún desnivell ,gracies a tots en general
A les 11,30 quan ja porten part de la pujada trobem un lloc per esmorçar i a més aprofitem per a llevar-se roba de damunt puix no fa vent i el jorn es assolejat i al llarg del día anirá pujant la temperatura. En l´esmorçar hi ha el intercamvi de sempre de productes, en aquesta ocasió a ser el grup menys nombrós hi ha menys surtit de productes.
A les 11,45 estem de nou en marxa,quasi a la fi de la pujada mes avant hi ha un lloc amb una caseta amb una llibreta per a signar i fer una dedicatoria els senderistes que passen.
A les 12 ja estem en un camí ja quasi plá , sense dificultat i anem cap al Ermitori del Garbí, al área Recreativa ,trobem un senyal que ens indica a la dreta per el SL-CV 24 al Mirador 602 metres i al Ermitori 580 metres. Si agafarem a l´esquerra aniriem a Estivella a un hora 10 minuts i a Beselga a 50 minuts. L ´ ermitori es anomenat de la Santa Creu del Garbí. Després del Area Recreativa del Garbí al Mirador del Garbí a on es veu una bona vista de la Mediterránea i al fons el Port de Sagunt entre altres llocs. El Mirador es trova damunt d unes penyes, es lloc per a traure fotografíes. Al mirador bufa vent de nord-oest. Després tornem per el mateix camí d´anada i arribarem a un punt , per a on es troba el camí de descens diferent al de pujada i que transcurreix per una pedrera. Es açì i ja que es veu prop la carretera que decidix ja que tinc adolorida la cama dreta, tornar per la carretera de Segart , li dic a Francisco Burgos pero em diu que m´acompanya, diguen-li que no ,pero ell solidariament ve amb mi i es d´agrair.
A les 13,05 la carretera la creua el GR-10 i diu a Segart per la pedrera a 3,6 km i per la Canal a 3,5km. Nosaltres continuem per la carretera que dona moltes voltes.A les 13,26 passem per un Mirador al costt de la carretera. Mes avant a la dreta podem vore al fons el Castell de Serra. A les 13,43 una indicació a la Mola de Segart. I quant falta més o menys 1 km. ens replega amb lo cotxe J.Ramón Gimeno que había parlat amb Paco Burgos per a que vingera. Aixina sobre les 14 hores estem a Segart junt a la resta dels grups . A instancia d´Alfonso Perez, vaig al consultori local i em curen la ferida de la cama esquerra.
Des de ací amb els cotxes anem al Restaurant de Sancti Spiritu a on dinarem
A continuación algunes dades técniques facilitades per Jose Ramón Gimeno
I la segón variant de la Mola de Segart i el Pic del Aguila ( opcional per alguns), que ha fet la resta del grup comandat per Sento Aguilar amb distáncia recorreguda de 11, 5 kms , iniciant-se a 240 metres i el punt més alta de la Mola a 559metres d´alçária i desnivell acumulat de 410 metres.Encara que Jose Mª Gonzalez-Rothvoss, en facilita un quadre amb un punt d´inici de 283 metres i el més alt de 622. Amb distáncia recorreguda de 10,3 kms i desnivell acumulat de pujada i baixada de 573 metres., a continuació he inclós el resum de la ruta B, facilitat per J. Vte. Lloréns
“ Al rato cuando ya tenemos constancia de la llegada de todos, se hace la partición de los dos grupos para hacer las diferentes rutas programadas para el día. Para lo más difícil, la del Garbí por la canal se apuntan unos 19 y el resto hasta 54 que nos hemos juntado elegimos el hacer la de la Mola, más larga pero menos técnica que la primera. Por sugerencia de Antonio, se cede la dirección de la ruta como guía a el hermano de Mariano Aguilar que conoce el terreno porque lo tiene muy pateado o mejor dicho bicicleteado porque ha hecho la ruta en bici infinidad de veces. Siguiendo sus indicaciones tenemos muchos cambios durante el recorrido de la ruta oficial bajada del blog que difiere en mucho puntos sustancialmente del camino marcado. No obstante seguimos obedientes al guía y llegamos así sin mucho esfuerzo a los pies de la subida a la Mola donde por recomendación del presi tomamos asiento en los ribazos para dar cuenta del almuerzo. Estando en ello hemos sido acompañados por la bella estampa de unos caballistas, una de ellas amazona, que nos han regalado la vista montados en unos elegantes corceles. Terminado el almuerzo que como siempre ha venido acompañado del intercambio de frutos secos, ciruelas pasas, dátiles, vinos, cafés, licores, etc. emprendemos la acometida a la subida final a la Mola que se hace por una senda algo más estrecha que el camino ancho que hasta el momento hemos disfrutado. Además de estrecha el desnivel a superar es algo exigente para lo que esperábamos. Menos mal que el recorrido de estas características no es muy largo y cuando alcanzamos la cota de los más de 550 metros de altura llegamos a la cima desde donde acompañados de fuertes ráfagas de viento accedemos a hermosísimas vistas de la costa valenciana, desde el Golfo de Valencia hasta más allá del Puerto de Sagunto. Cresteamos unos metros para acercarnos al vértice geodésico (566 mts.) donde nos fotografiamos y después de un breve descanso con recreación de las vistas, regresamos por el mismo camino venido pero lo que antes fue duro ascenso ahora es más duro descenso por lo resbaladizo del terreno en algunos tramos de suelo empedrado de piedrecillas sueltas. Llegados al amplio camino seguimos la ruta indicada por el guía y que de nuevo no es coincidente a la que llevamos grabada, ahora en busca del siguiente hito de la ruta, el pico del Águila. Tras algún titubeo de por dónde ir y con la reserva de algunos senderistas por no hacer todo el recorrido prescindiendo de subir a ese montículo, el resto acometemos la subida que no tiene ni punto de comparación con la dureza de la subida a la Mola. Llegados a esta nueva cima y tras otro breve descanso retomamos el regreso que aún pudiendo hacerse por otro camino lo repetimos para recoger a los que quedaron a la espera de nuestro regreso. Ya todos unidos continuamos para rematar la ruta del día recibiendo noticias por el camino de los que acometieron el Garbí; la caída de Francesc, Franki, con noticias dispares sobre la gravedad y circunstancias de la caída. Con esa novedad llegamos finalmente al pueblo de regreso y prácticamente al mismo tiempo que los que fueron en el otro grupo.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario